Ara toca esperar de seguts la solució de l'apòstol

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/4047/ara-toca-esperar-de-seguts-la-solucio-de-lapostol

L'infern se'ns mostra ben poderós

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/3708/linfern-sens-mostra-ben-poderos

L'orgia de les avaluacions

dBalears

Ara Horitzons
L’orgia de les avaluacions
Joan Lladonet 28/04/2010 Vistes: 45
Valoració
Puntuada amb 3 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
El 22 d'abril varen acabar unes Jornades d'Ensenyament Públic a la UIB. He de destacar que s'hi va parlar molt d'educació i s'hi varen presentar experiències molt interessants i positives, una de teatre en directe i una taula rodona sobre necessitats actuals. No s'hi va parlar d'avaluar. Es va afirmar que l'ensenyament públic ha de ser capaç de formar persones que puguin millorar la vida en el futur. Es va dir que necessitam un professorat ben preparat, motivat i entusiasmat, que sàpiga què ha de fer i que no quedi quadriculat ni en els currículums, ni en els llibres de text, ni en el fet d'haver d'acabar la matèria, sinó que treballi en el present, sense oblidar el passat per construir el futur. Justament l'endemà em disposo a comentar les avaluacions de diagnòstic, les de l'Administració central i les de l'autonòmica, que se sumaran a les de l'OCDE i a totes les de l'escola. Amb un professorat ben format, les avaluacions (observacions, tasques realitzades, treball a classe, actitud, exàmens, quaderns de treball, recerca i investigació, etc.) que es fan a l'escola són més que suficients per avaluar l'alumnat en particular i el Sistema Educatiu (SE) en general. Ara ens volen convèncer que amb les avaluacions externes de diagnòstic es millorarà el SE, se suposa que a la recerca de vots o per contrarestar crítiques destructives dels conservadors neoliberals. Si el SE ha de funcionar segons les avaluacions de diagnòstic de torn, la formació del professorat s'haurà de limitar a preparar entrenadors que es dediquin a preparar el pròxim examen com si fos un partit; s'haurà d'estudiar quin tipus d'examen fan i a l'escola el prepararan, per quedar ben situats dins la taula classificatòria. I també serà necessari seleccionar els jugadors (alumnes), que enlairaran el centre.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
10 opinions
Notícies relacionades
Les avaluacions de diagnòstic i el futur de les nostres aulesPublicada el 28/04/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
Paula q me motives a escriure
Pipe, fa devers 4 hores
Valoració: 0
Fa temps que faig feina als instituts i aquestes proves l'únic que fan és embossar...
Antònia, fa devers 5 hores
Valoració: 2
Paula,Això que ens diguin que no es crea un rànquing en aquest moment no vol dir que no sigui l'objectiu final i és l'objectiu que tenen. De fet, els Informes Pisa han creat un rànquing d'estats i han aixecat una maregassa informativa que no té res a veure amb la realitat. Enhorabona si us són útils al vostre IES, però jo crec que a l'escola tenim i hem tengut sempre formes d'avaluar més efectives per saber si estam formant persones i no per saber si els curriculam. El conservadurisme neoliberal no és un tòpic. Ja fa temps que els organismes internacionals i les multinacionals han descobert que tenen un negoci a fer a l'escola, que són molts de milions de clients, i esperen que l'escola es comporti com una empresa i per això volen avaluar-la, per comprovar el seu rendiment. Obliden que l'educació és un dret i volen convertir-lo en mercaderia. De fet, els nostres conservadors neocons volen poder elegir l'escola i volen tenir una taula classificatòria per poder triar bé. S'ha d'estar cecs per no veure-ho.
Joan Lladonet, fa devers 6 hores
Valoració: 0
jajajajjajajaja me pareix bonissim el que es diu per aquí pero Paula que ets de les que tenen pensaments oclusors de la ment tot poderosa? que vols anar fermedeta des de la corretjeta dels consellers inútils?
llum, fa devers 6 hores
Valoració: 2
Ja no saben que han de fer per tenir l'escola, el professorat, i els infants ben controlats, ens volen tenir com a cans de bou, ben fermats, i saber tot el que fa una mestra i un mestre. També des de la conselleria ens volen fer fer autoavaluacions al professorat, per saber qui fa feina o no, qui sap fer feina o no, etc, com si no els bastàs res, per poder equiparar l'escola a altres països, que pel desenvolupament progressista van més endavant que nosaltres, mentre tenguem pensaments que no siguin correctes, l'escola no avançarà adequadament i la culpa no serà de ningú, sinó de la situació que ens envolti en tot moment, baix pressions no anirem enlloc, al contrari ens desmotivaran i acabarem anant a fer feina com si tractassim amb animalets de corral.
Xisca, fa devers 6 hores
Valoració: 2
No te a veure amb els informes pisa?
Toni, fa devers 6 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: -2
Per cert, m'encanta el títol!
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 2
Boníssim! No pot ser un escrit més ben encertat. Som educadora, i crec que la meva feina va molt més enllà de formar nins capaços de contestar correctament uns tests. Qui es pensi que, amb aquestes avaluacions de diagnòstic, coneixerà el nivell exacte de l'alumnat és perquè no en té ni idea d'educació.
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 1

L'STEI-i presenta un material didàctic a Menorca

Inicio Actualidad Sociedad El STEI presenta un material didáctico para trabajar sobre la paz
El STEI presenta un material didáctico para trabajar sobre la paz
Sábado 30 de Enero de 2010 15:18 Sociedad
1
2
3
4
5 ( 0 Votos ) · Compartir


La consellera Caules estuvo en la presentación del material didácticoEl STEI ha presentado un CD-ROM y un material didáctico, dirigido especialmente a alumnos del segundo ciclo de la Eduación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, sobre el tema de la paz. Este material educativo, que ha elaborado el sindicato gracias a una ayuda del Consell en la convocatoria de ayudas para la sensibilización con el tercer mundo, se presenta como una opción abierta a formar ciudadanos más abiertos al diálogo.
Es por esto que el material didáctico no se presenta en exclusiva para la enseñanza en las escuelas o institutos, sino que se puede trabajar desde cualquier ámbito y para cualquier edad. Ambos materiales, CD-ROM y guía y unidad didácticas van en una misma línea, tocando los mismo temas y siguiendo un mismo orden, para que un soporte sea complementario del otro durante el trabajo que se realice con todo el material.
El STEI presentó esta obra este pasado viernes en un acto al que asistieron los autores del trabajo, Joan Lladonet i Escales y Pere Polo Fernández, y la consellera de Esports i Cooperació Internacional, Àngela Caules. Es desde esta consellería que se ha subvencionado este material, que lleva por título 'El bé més preuat, la pau'.
Tags:
consell
paz
stei
publicidad

Com quedam? La responsabilitat de la crisi és de l'estat o del mercat?

Els meus escassos coneixements referents a Economia fan que només sàpiga les vocals d’aquesta matèria, però entre aquesta minsa coneixença hi ha el fet de saber que el sistema econòmic predominant es el neoliberalisme que té com a déu el mercat (economia de lliure mercat, que només reserva a l’estat la defensa nacional, la promulgació de lleis i el manteniment de l’ordre públic), el qual se n’encarrega de regular-ho tot. És allò de si hi ha molta oferta els preus baixen i si hi ha molta demanda els preus pugen, i en els dos casos també ocorre el mateix a l’inrevés. El mercat ha de ser totpoderós i l’estat s’ha d’aprimar, ha de privatitzar les empreses públiques i quasi ha de desaparèixer del mapa, s’han de deslocalitzar les empreses per produir a costos més barats, etc. L’estat no ha d’intervenir en qüestions econòmiques, el mercat serà qui s’encarregarà de regular-les. El neoliberalisme té com a objectiu eliminar l’educació i la sanitat públiques (que són les que a l’Estat espanyol tenen més funcionaris). És una mica el model nord-americà dels EUA, encara que el president Obama intenta solucionar el problema de la Sanitat pública i els contraris, els conservadors, li posen totes les traves que poden.

Però heus aquí que arriba una crisi econòmica que afecta greument les famílies amb menor poder econòmic, i resulta que el mercat és incapaç de regular res. El mercat no se’n va adonar quan s’estaven construint cases i pisos per als especuladors i no per a compradors reals; el mercat no se’n va adonar quan els bancs deixaven molts diners a moltes persones que amb els seus ingressos reals no els podrien tornar; el mercat no se’n va adonar que s’estaven creant i mantenint llocs de treball ficticis, que desapareixerien com per encanteri, quan totes les coses es posassin a son lloc. El mercat sabia, i qualsevol també, que quan els consumidors perdessin poder adquisitiu, per manca de sou o per tenir sous baixos repercutiria immediatament en la producció i en els empresaris. Es veu que el mercat no devia saber que no es podia aplicar la teoria de la piràmide per a l’obtenció de doblers sense esforç, ja que només se’n beneficien els que es troben a la cúspide.

Una vegada introduïts en una crisi tan brutal que fa que hi hagi molta gent necessitada i molta altra que està disposada a fer qualsevol cosa per obtenir uns quants euros, ja no em referesc als robatoris tradicionals, que augmenten, sinó a robatoris de gran necessitat com és el fet que hi hagi gent que es dediqui a robar els carrets de compra dels supers i dels hipermercats per obtenir l’euro que has necessitat per poder-lo usar; deia que quan ens trobam immersos en aquesta profunda crisi, que no és capaç de resoldre el totpoderós mercat, resulta que els totpoderosos amos de les multinacionals, que l’única conseqüència que pateixen és una disminució dels beneficis, volen recórrer a l’estat, perquè salvi la seva situació. Com quedam? No volíem un estat petit, amagrit, que quasi no existís, doncs per què segueixen recorrent a ell en lloc de recórrer al mercat? Deu ser que els defensors de les doctrines neoliberals s’han equivocat? Segurament, però, no ho reconeixeran mai.

Arribats en aquest punt, ja puc explicar que els partits conservadors són els més partidaris del neoliberalisme i que els socialdemòcrates també en són, encara que no desitgen empetitir tant l’estat com els primers, però el que més em sobta tant d’uns com dels altres, especialment dels neoconservadors és que es dediquin constantment a culpar l’estat o el govern de l’estat de la crisi i de no fer suficient per posar-hi remei, i per res acudeixen al mercat a reclamar solucions, aquells que havien manifestat que era omnipotent. Segurament haurien de plantejar-se canviar el mètode econòmic i no volen fer-ho perquè el neoliberalisme els ha aconseguit molts beneficis, encara que hagi estat per a poques persones, que són les que solen comandar en l’àmbit mundial.

Postscriptum: Aquest escrit me l’ha suggerit una de les moltes opinions que en aquest sentit ens arriben dels manaies dels partits en l’oposició i de persones que opinen en els mitjans de comunicació. Deia en castellà i el traduesc: “Són responsables Antich i els seus socis del govern regional de la dramàtica situació social i econòmica en què vivim?” Després els acusava de la seva incapacitat per crear llocs de treball i de tenir una bona nòmina de col·locats per mor del clientelisme polític i que els paguen amb els nostres imposts. No vos sona a periodista addicte als conservadors? Mentre el llegia, pensava, i el mercat?, on és el mercat?