Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 30 de maig del 2015

Per l'educació, contra el mal govern





http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13917/per-leducacio-contra-el-mal-govern

Et pots imaginar entrar a casa teva, trobar-hi una persona que et buida la casa i que t'acusi de lladre?




http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13889/et-pots-imaginar-entrar-a-casa-teva-trobar-hi-una-persona-que-et-buida-la-casa-i-que-tacus

dimarts, 19 de maig del 2015

A Miquel Ginard Roig, gran persona i millor amic



 


            Com havia assegurat, aquest és el segon escrit que et dedic després de la teva inesperada partida. Segur que no serà el darrer. No ho serà perquè el teu pas per la vida mereix esser conegut i recordat. La teva humilitat i prudència han fet que no cercassis mai l’ostentació, no tenies cap gana de figurar. La teva manera de ser t’ha acompanyat fins al darrer alè de la teva vida; tenies una de les malalties més greus que es pot tenir en l’actualitat i no vares fer coneixedor que te n’haguessis adonat, ni ho vares fer a saber a ningú. Molta gent del poble no es va assabentar de la teva malaltia ni de la gravetat que suposava per a la teva persona. La teva família, els que t’estimaven i tot el poble han perdut una de les persones més amatents, treballadores i empàtiques que qualsevol hagi pogut conèixer. No et dedicaves a crear problemes, més bé actuaves de tal manera que els evitaves. Es per això que el teu comiat inesperat ha sorprès molta gent.

Vares acceptar el càrrec de delegat o director de l’entitat bancària on vares treballar durant quasi tota la teva vida laboral, més per ajudar els altres, que no per explotar-los, com s’ha vist que feien molts dels que manaven en aquestes institucions. Ben molt de greu que et sabia quan l’entitat manava que s’actuàs contra algun dels clients mal pagadors o que no podien pagar. Hi havia algun tipus de responsabilitat que et pesava molt, que no t’agradava gens; només estaves satisfet si podies ajudar. Això ho demostraves cedint els locals, que tenia l’entitat bancària que tu representaves, al teu poble, a Campos. Els cedies sempre que podies, quan te’ls demanaven per a realitzar tota casta d’actes culturals: conferències, xerrades, exposicions, cursets, cinema a la fresca durant la festa major del poble, teatre, etc. En aquests actes també passaves desapercebut, encara que fossis el primer que arribava i el darrer que se n’anava, si no tenies alguna altra persona responsable del local en qüestió, sala o pati.

Has col·laborat, i molt, en aquesta revista, i no has volgut que se sabés que ho feies; continuaves en la teva línia de discreció i sensatesa, ajudaves a fer la revista, però no era per vanagloriar-te’n. No em vares dir mai que si morissis abans de mi, ho digués, però tampoc no em vares prohibir que ho fes, per això vull anunciar que vares fer uns quants escrits per a Ressò i que vares firmar com a Espigolador. En record, especialment un que vares titular Blavor, allà on explicaves, sense manifestar-ho alguna faceta del teu pensament. Era a final de 2011 o principi de 2012.

Durant molts d’anys, Miquel, has fet la major part dels “Vos recomanam” de la revista Ressò. I quan ens has aconsellat les teves recomanacions, t’has despullat i ens has manifestat com era i com desitjaves que fos el món. Les teves recomanacions, com veureu, desitjaven la pau a tothom i que els anàs el millor que pogués ser a la vida. També ens recomanaves estimar els nostres senyals d’identitat, la llengua catalana i la cultura que ha impulsat, les nostres tradicions i la nostra història, la vertadera, no la que ens havien venut quan érem petits. Només miraré la darrera revista perquè la gent pugui fer un tast de qui eres i de com pensaves, cosa que demostrarà que hem quedat ben desemparats. Pareix com una premonició, com un testament, com una línia de vida a seguir. Quan els lectors i lectores sàpiguen que els vares escriure tu, tornaran a llegir-los:

“- Que cultiveu el bon humor, les cares amables, l’optimisme i la serenitat interior.
- Que tengueu ulls per tot el que sigui positiu, no vos atureu únicament en les coses negatives, eliminau el pessimisme i el derrotisme, considerant els aspectes positius de la realitat.
- Que no permeteu que la vostra conducta sigui resultat del vostre estat d’ànim, quan no vos sentiu bé, somrieu i quan les coses surtin malament, rieu.
- Que estigueu sempre alegres, és el millor regal que podeu fer als altres: somrieu i mireu amb afecte.
- Que no parleu de coses negatives, crítiques, queixes o laments ni tan sols per a motivar els altres, perquè el llenguatge anima o desanima.
- Que faceu de la confiança una clau de la vostra vida, l’esperit positiu és el resultat de confiar en un mateix i en els altres.
- Que tengueu els peus a terra i el cor en un somni, l’entusiasme és l’estat d’ànim resultant de posseir una visió esperançada de la vida, per això imposau-vos reptes.
- Que si voleu viure alegres, no faceu tragèdies de coses sense importància.
- Que trieu sempre dir la veritat, encara que dolgui.
- Que no faceu promeses que no es puguin complir perquè generen frustració.
- Que recordeu  que el desconeixement de la llei no eximeix ningú del seu compliment.
- Que no vulgueu controlar-ho tot, perquè la vida té molts àmbits que escapen de les nostres mans. És a dir, la vida també està banyada de misteri.
- Que intenteu portar una vida ordenada amb horaris  regulars, ja que la rutina també és positiva en l’àmbit emocional.
- Que cerqueu un temps cada dia per a poder tenir cura de vosaltres  i connectar  amb el vostre món interior.
- Que sortiu cada dia a passejar, l’exercici  físic influeix a l’àmbit emocional.
- Que cultiveu la ment. En la societat actual, el culte al cos té un risc; hi ha  persones que no són conscients que també es important  llegir, anar al cinema, estar informat dels temes d’actualitat, conrear les aficions, poder aprendre dels altres, etc.
- Que visqueu la vostra vida amb coherència entre pensament i acció, dir una cosa i fer la contraria només vos farà sentir malament.
- Que per a guanyar tranquil·litat i combatre l’ansietat i la preocupació:
·        Desitjau menys coses.
·        Relaxau-vos més.
·        Cultivau l’optimisme.
·        Ajudau els altres.
·        Simplificau la vostra vida.
·        Tractau de no reaccionar exageradament.
·        Enfrontau-vos a les vostres pors.
·        Resoleu els vostres conflictes.
·        Canviau el que pugueu, però acceptau les coses que no pugueu modificar.
·        Dormiu les hores necessàries.
·        Meditau uns minuts cada dia.
·        Manteniu una dieta saludable.
·        Reduïu el consum de cafeïna.
·        Mirau la vida com una aventura, no com un judici.
·        Feis exercici.”

No hi ha dret que una persona com tu, que tant de bé volies als altres, un maleït dia, fossis escollit pels mals fats per a dedicar-se a segar-te la vida, sense cap tipus de mirament. Miquel, campaner, mallorquí, català de Mallorca, patriota, et recordaré sempre i el teu poble també et recordarà.

Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1




Fa temps que això va passar, però per a la Història els fets no prescriuen com a la Justícia. El mal que s’està fent a la llengua catalana i a la nostra identitat no s’esborraran mai i així passaran a la història més negra els que han ostentat el poder i fet malbé el patrimoni comú, com a destructors i traïdors. El que contaré a continuació va passar a una botiga de roba, roba de moda, a Custo Barcelona.
Un dia, al vespre, acompanyada de dues amigues, una senyora, la nostra indígena, va entrar a la botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per comprar-hi dues camisetes, ja que aquesta tenda hi està especialitzada, i han propagat el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França, Itàlia o Estats Units. El problema, segons la indígena és que consideren que l’èxit obtengut no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els clients que parlen en català, tot exigint-los que ho facin en castellà.
La indígena en qüestió, després de mirar diverses camisetes, va agafar-ne dues i les va dur al taulell perquè les embolicassin i allà es va produir una situació inesperada a qualsevol país del món. La compradora va demanar:
“Com que aquestes camisetes són per regalar per Nadal, si no anassin bé, m'acceptaran que les canviï?”
“Si habla así no la entiendo”, va respondre l'encarregat.
“I no hi ha cap dependenta que m'entengui?”
“Aquí no hay nadie que hable así.”
Tot sentint-se impotent, vexada i humiliada davant de tothom, la indígena va respondre:
“Doncs no vull les camisetes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia, quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
“Això no quedarà així!”
Efectivament, la indígena es va posar en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat i va denunciar Custo Barcelona pel tracte vexatori que havia rebut i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en el seu punt número 1 diu el següent: "Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Doncs bé, tots els catalanoparlants que es trobin en situacions similars haurien de fer com la indígena. Una altra cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es demostra la més absoluta indefensió que patim quan ens trobam davant aquesta casta de situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades pel sol fet d’haver parlat en català. Si això no passa més vegades és perquè molta gent canvia de llengua abans que li exigeixin que ho faci i no hem d’oblidar mai que una llengua deixa d’existir quan deixa d’utilitzar-se.
 1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota 1: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Nota 2: Atenció. A partir d’ara podran aparèixer les vexacions que s’hagin volgut infligir als lectors. Si vos ha passat alguna cosa que vos ha impedit poder parlar en català, m’ho contau i apareixerà a aquests articles. Ja sabeu que no apareix el nom de les persones, si no voleu que aparegui. Em podeu escriure a escllad1@hotmail.com.   

dijous, 14 de maig del 2015

Podemos es converteix en "casta" abans d'arribar al poder



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13853/podemos-es-converteix-en-casta-abans-darribar-al-poder

dijous, 7 de maig del 2015

La natura m'ha robat un amic



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13808/la-natura-mha-robat-un-amic

Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13774/sabeu-com-maten-el-catala-bilinguitzant-i-catanyolitzant-els-seus-parlants

Ni fòrum ni educatiu, la banya ficada en el seu projecTIL



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13734/ni-forum-ni-educatiu-la-banya-ficada-en-el-seu-projectil

Esser educat o com ta mare et va parir



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13691/esser-educat-o-com-ta-mare-et-va-parir