http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6398/porta-lestelada-amb-orgull-cesc-fabregues
Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 30 d’agost del 2011
diumenge, 28 d’agost del 2011
divendres, 26 d’agost del 2011
divendres, 19 d’agost del 2011
divendres, 12 d’agost del 2011
Batles contra els drets lingüístics dels seus votants
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6328/batles-contra-els-drets-linguistics-dels-seus-votants
dimarts, 9 d’agost del 2011
dijous, 4 d’agost del 2011
dimarts, 2 d’agost del 2011
Legalment és impossible eliminar el requisit del català a la funció pública
Legalment és impossible eliminar el requisit del català a la funció pública
dilluns, 1 d’agost del 2011
Un ajuntament no és un circ
Darrerament Campos guaita als mitjans de comunicació per uns fets dels quals alguns dels seus protagonistes no en poden estar gens orgullosos. A Campos han ocorregut una sèrie d’escàndols polítics que deixen en molt mal lloc alguns dirigents de la classe política campanera. Les darreres eleccions han ocasionat un trist espectacle on una sèrie de persones han quedat ben retratades. Han escrit la seva trista història. Escriuré les meves impressions a partir del dia després de les eleccions i tenint en compte els resultats obtinguts.
Des del punt de vista d’una persona normal i que intenta estar al dia, encara que no es considera un comentarista polític entès en la matèria, vaig pensar que cara a l’elecció de batle del poble existien tres possibilitats i l’ordre no té res a veure en la prioritat d’una sobre l’altra:
Primera possibilitat: +Acció, que representava esser el partit més centrat i que tenia la clau, pactava amb Campos pel Canvi, ja que havien fet feina plegats durant 4 anys i volien acabar la feina començada. Tenia els avantatges de poder tenir batle durant més de mitja legislatura. Tenia l’inconvenient dels diferents punts de vista a l’hora del tema de Son Baco, urbanització de sa Ràpita i l’Autopista. I a Palma les institucions es trobaven en mans del PP.
Segona possibilitat: +Acció pactava amb el Partit Popular. Tenia l’avantatge que es podien aconseguir moltes prebendes i cotes de poder a canvi del vot, però tenia greus inconvenients: el desacord de sempre entre els seus dirigents i el fet que podria ser la manera de dissoldre’s com a partit. Els votants de +Acció contraris al PP podrien canviar el vot en properes eleccions i molta gent podria pensar que per votar un partit que pacta amb el PP, ja es pot votar directament el PP. Aquesta, teòricament, era l’opció pitjor.
Tercera possibilitat: No hi havia pactes. Tots els regidors votaven el seu cap de files i resultava elegit batle per majoria simple Sebastià Sagreras del PP. En aquest cas, tot eren avantatges per a +Acció: hagués votat amb el PP tots els projectes del seu programa electoral que coincidien amb el PP i hagués votat amb Campos pel Canvi, tots els projectes que coincidien amb els d’aquest partit. +Acció hauria tengut la clau i hauria conformat un govern a l’ombra. Qui realment hauria comandat hauria estat Guillem Ginard, i a les properes eleccions aquest partit tan important hauria augmentat molt els vots. L’inconvenient era que no es tenia poder real, no s’ostentaven càrrecs, no es podia posar mà al calaix, perquè no es tenia calaix, etc. Aquesta era la millor opció per a un polític.
Què va passar en el ple de l’elecció de batle? Que després d’una baralla tenguda, segons compten les bones llengües, entre els negociadors de PP i +Acció, i després d’esser rebutjats els centrats pel PP, dient-los que governarien sense necessitar-los, Guillem Ginard degué pensar que els en farien alguna de grossa, perquè sabessin que amb ell no s’hi podia jugar, que era més perillós que el que es creien, que era més important que la consideració que li havien tengut, etc. I les ordres que va donar als integrants del seu partit varen ser que quan els regidors de Campos pel Canvi haguessin aixecat el braç per a elegir Joan Juan com a batle, que ells l’aixecassin també i així impedien que Sebastià Sagreras pogués esser batle, ja que Joan Juan hauria obtingut la majoria absoluta, i ja devia tenir pensat com continuaria l’assumpte.
I així va ocórrer, i Joan Juan sense esperar-s’ho ni tenir temps a reaccionar va quedar convertit en batle de Campos. A Joan Juan no li quedava ni l’opció de dimitir, ja que s’havia presentat i l’havien elegit. L’havien posat al volant d’un cotxe que circulava per devora un precipici i no li quedava més remei que posar-se al volant i intentar conduir-lo, encara que sabia que necessitaria més ajuda de la que tenia quan el temps no acompanyàs. Així que Joan Juan es va veure convertit en batle i va pensar que els pactes que no s’havien fet abans de la investidura, s’aconseguirien ara, ja que hi havia un grup que no era el seu que l’havia volgut com a batle. El que no sabia Joan Juan, és que Guillem Ginard intentaria pactar amb l’altre partit i que una vegada aconseguit tot el poder que exigia, una moció de censura se n’encarregaria de posar-lo a l’oposició, i a Sebastià Sagreras com a batle. Va ser una moció de censura que no censurava res. No hi havia hagut res a censurar si no era que dugués unes sabates que no eren noves o una camisa que no agradava als oponents. Les sessions varen ser teatrals o circenses, amb aplaudiments, crits, insults, visques i xiulets. Tothom va poder representar un paper i ara ja tenim un nou batle.
El nou batle havia quedat molt frustrat el dia de la primera votació i havia qualificat l’acte de “cop d’estat” i havia duit l’afer als tribunals, els quals li han llevat la raó i han aconseguit que fracassàs abans d’obtenir la vara de batle. El seu segon fracàs és haver afirmat que els apartaments de ses Covetes són una polèmica per a una minoria absoluta i que té un 75% de vot i per tant, que endavant amb el que sigui. Segons com es miri. El PP té 2.300 i escaig de vots d’una població de 10.000 habitants. Així que el primer que ha d’aprendre és a governar per a tots. Esper que així ho faci i li desig molta sort i encert en les decisions futures.
Només em queda felicitar el batle sortint Joan Juan perquè durant el temps que ha estat batle ha portat el timó de l’Ajuntament d’una manera impecable i malgrat l’època de vaques magres i de crisi ha pres decisions, juntament amb el seu equip de govern, que han representat una millora per al poble, que no ha fet parts ni quarts i que ha governat amb honradesa i dignitat. Joan Juan ha exercit de batle com un gran polític, com un bon polític, perquè ho és. Enhorabona Joan Juan!
Joan Lladonet
Des del punt de vista d’una persona normal i que intenta estar al dia, encara que no es considera un comentarista polític entès en la matèria, vaig pensar que cara a l’elecció de batle del poble existien tres possibilitats i l’ordre no té res a veure en la prioritat d’una sobre l’altra:
Primera possibilitat: +Acció, que representava esser el partit més centrat i que tenia la clau, pactava amb Campos pel Canvi, ja que havien fet feina plegats durant 4 anys i volien acabar la feina començada. Tenia els avantatges de poder tenir batle durant més de mitja legislatura. Tenia l’inconvenient dels diferents punts de vista a l’hora del tema de Son Baco, urbanització de sa Ràpita i l’Autopista. I a Palma les institucions es trobaven en mans del PP.
Segona possibilitat: +Acció pactava amb el Partit Popular. Tenia l’avantatge que es podien aconseguir moltes prebendes i cotes de poder a canvi del vot, però tenia greus inconvenients: el desacord de sempre entre els seus dirigents i el fet que podria ser la manera de dissoldre’s com a partit. Els votants de +Acció contraris al PP podrien canviar el vot en properes eleccions i molta gent podria pensar que per votar un partit que pacta amb el PP, ja es pot votar directament el PP. Aquesta, teòricament, era l’opció pitjor.
Tercera possibilitat: No hi havia pactes. Tots els regidors votaven el seu cap de files i resultava elegit batle per majoria simple Sebastià Sagreras del PP. En aquest cas, tot eren avantatges per a +Acció: hagués votat amb el PP tots els projectes del seu programa electoral que coincidien amb el PP i hagués votat amb Campos pel Canvi, tots els projectes que coincidien amb els d’aquest partit. +Acció hauria tengut la clau i hauria conformat un govern a l’ombra. Qui realment hauria comandat hauria estat Guillem Ginard, i a les properes eleccions aquest partit tan important hauria augmentat molt els vots. L’inconvenient era que no es tenia poder real, no s’ostentaven càrrecs, no es podia posar mà al calaix, perquè no es tenia calaix, etc. Aquesta era la millor opció per a un polític.
Què va passar en el ple de l’elecció de batle? Que després d’una baralla tenguda, segons compten les bones llengües, entre els negociadors de PP i +Acció, i després d’esser rebutjats els centrats pel PP, dient-los que governarien sense necessitar-los, Guillem Ginard degué pensar que els en farien alguna de grossa, perquè sabessin que amb ell no s’hi podia jugar, que era més perillós que el que es creien, que era més important que la consideració que li havien tengut, etc. I les ordres que va donar als integrants del seu partit varen ser que quan els regidors de Campos pel Canvi haguessin aixecat el braç per a elegir Joan Juan com a batle, que ells l’aixecassin també i així impedien que Sebastià Sagreras pogués esser batle, ja que Joan Juan hauria obtingut la majoria absoluta, i ja devia tenir pensat com continuaria l’assumpte.
I així va ocórrer, i Joan Juan sense esperar-s’ho ni tenir temps a reaccionar va quedar convertit en batle de Campos. A Joan Juan no li quedava ni l’opció de dimitir, ja que s’havia presentat i l’havien elegit. L’havien posat al volant d’un cotxe que circulava per devora un precipici i no li quedava més remei que posar-se al volant i intentar conduir-lo, encara que sabia que necessitaria més ajuda de la que tenia quan el temps no acompanyàs. Així que Joan Juan es va veure convertit en batle i va pensar que els pactes que no s’havien fet abans de la investidura, s’aconseguirien ara, ja que hi havia un grup que no era el seu que l’havia volgut com a batle. El que no sabia Joan Juan, és que Guillem Ginard intentaria pactar amb l’altre partit i que una vegada aconseguit tot el poder que exigia, una moció de censura se n’encarregaria de posar-lo a l’oposició, i a Sebastià Sagreras com a batle. Va ser una moció de censura que no censurava res. No hi havia hagut res a censurar si no era que dugués unes sabates que no eren noves o una camisa que no agradava als oponents. Les sessions varen ser teatrals o circenses, amb aplaudiments, crits, insults, visques i xiulets. Tothom va poder representar un paper i ara ja tenim un nou batle.
El nou batle havia quedat molt frustrat el dia de la primera votació i havia qualificat l’acte de “cop d’estat” i havia duit l’afer als tribunals, els quals li han llevat la raó i han aconseguit que fracassàs abans d’obtenir la vara de batle. El seu segon fracàs és haver afirmat que els apartaments de ses Covetes són una polèmica per a una minoria absoluta i que té un 75% de vot i per tant, que endavant amb el que sigui. Segons com es miri. El PP té 2.300 i escaig de vots d’una població de 10.000 habitants. Així que el primer que ha d’aprendre és a governar per a tots. Esper que així ho faci i li desig molta sort i encert en les decisions futures.
Només em queda felicitar el batle sortint Joan Juan perquè durant el temps que ha estat batle ha portat el timó de l’Ajuntament d’una manera impecable i malgrat l’època de vaques magres i de crisi ha pres decisions, juntament amb el seu equip de govern, que han representat una millora per al poble, que no ha fet parts ni quarts i que ha governat amb honradesa i dignitat. Joan Juan ha exercit de batle com un gran polític, com un bon polític, perquè ho és. Enhorabona Joan Juan!
Joan Lladonet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)