dissabte, 19 de desembre del 2015
Amb "Ciudadanos", ni nació, ni cultura, ni llengua, ni escola...
dilluns, 14 de desembre del 2015
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya va ser un cop d'estat
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/15021/la-sentencia-del-tribunal-constitucional-sobre-lestatut-de-catalunya-va-ser-un-cop-destat
Tractament dictatorial i colonitzador
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14983/tractament-dictatorial-i-colonitzador
Qui determinarà quins són els bons i els mals mestres?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14940/qui-determinara-quins-son-els-bons-i-els-mals-mestres
divendres, 20 de novembre del 2015
El Ministeri de Col·locació i Seguretat Social contra els treballadors autònoms
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14906/el-ministeri-de-collocacio-i-seguretat-social-contra-els-treballadors-autonoms
L'argumentari gonellista demostra la catalanitat de Mallorca
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14867/largumentari-gonellista-demostra-la-catalanitat-de-mallorca
En qüestions d'educació no ens han deixat pensar massa
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14832/en-questions-deducacio-no-ens-han-deixat-pensar-massa
Vaga indefinida... fins quan?
dimecres, 28 d’octubre del 2015
El Govern central marca el camí: Declaració d'independència
L'independentisme hauria superat de molt el 50% si no fos estat per l'obstrucció espanyola
La dreta i l'unionisme són els que més forgen la fractura social
divendres, 2 d’octubre del 2015
Rajoy se'n fot de la llei si aquesta beneficia el poble català
Declaració d'independència
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14558/declaracio-dindependencia-1
dijous, 17 de setembre del 2015
El mal que fan molts polítics espanyols i la caverna mediàtica és irreversible
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14518/el-mal-que-fan-molts-politics-espanyols-i-la-caverna-mediatica-es-irreversible
diumenge, 13 de setembre del 2015
Es va explicant el comportament dictatorial de José Ramón Bauzá
L'Ajuntament de Manacor, exemple de dignitat a Mallorca
dissabte, 29 d’agost del 2015
Gran part de la formació pot convertir-se en alienació
dilluns, 24 d’agost del 2015
Efectes de l'educació espanyolitzadora o nacionalista espanyola
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14377/efectes-de-leducacio-espanyolitzadora-o-nacionalista-espanyola
diumenge, 16 d’agost del 2015
Què espera "qui pertoqui" a denunciar "Manos limpias"?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14345/que-espera-qui-pertoqui-a-denunciar-manos-limpias
Independència? Majoria a les urnes i resistència
dissabte, 1 d’agost del 2015
"Els estrangers tenen dret a saber que són a una terra que té una llengua pròpia"
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14300/els-estrangers-tenen-dret-a-saber-que-son-a-una-terra-que-te-una-llengua-propia
divendres, 31 de juliol del 2015
Volen el patrimoni, els béns, la producció, les tasques, la feina feta, la riquesa... però no volen les persones
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14269/volen-el-patrimoni-els-bens-la-produccio-les-tasques-la-feina-feta-la-riquesa-pero-no-vole
dimecres, 22 de juliol del 2015
Té voluntat de superar el TIL la nova Conselleria?
Uns governants que no volen destruir, però sense sobirania és impossible
dimarts, 14 de juliol del 2015
Pertànyer a l'Estat espanyol a partir dels reis catòlics ens costava el manteniment del rei; ara, el 7 o el 8% del PIB
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14170/pertanyer-a-lestat-espanyol-a-partir-dels-reis-catolics-ens-costava-el-manteniment-del-rei
dissabte, 4 de juliol del 2015
L'Estat espanyol no es pot retallar ni en temps de crisi
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14126/lestat-espanyol-no-es-pot-retallar-ni-en-temps-de-crisi
diumenge, 28 de juny del 2015
El TTIP contra els nostres drets i contra la democràcia (i II)
diumenge, 21 de juny del 2015
El TTIP contra els nostres drets i contra la democràcia (I)
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/14046/el-ttip-contra-els-nostres-drets-i-contra-la-democracia-i
El Govern contra els petits emprenedors autònoms
dilluns, 8 de juny del 2015
Ignorància, imprecisió i manca de formació
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13990/ignorancia-imprecisio-i-manca-de-formacio
dimarts, 2 de juny del 2015
dissabte, 30 de maig del 2015
Per l'educació, contra el mal govern
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13917/per-leducacio-contra-el-mal-govern
Et pots imaginar entrar a casa teva, trobar-hi una persona que et buida la casa i que t'acusi de lladre?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13889/et-pots-imaginar-entrar-a-casa-teva-trobar-hi-una-persona-que-et-buida-la-casa-i-que-tacus
dimarts, 19 de maig del 2015
A Miquel Ginard Roig, gran persona i millor amic
Com
havia assegurat, aquest és el segon escrit que et dedic després de la teva
inesperada partida. Segur que no serà el darrer. No ho serà perquè el teu pas
per la vida mereix esser conegut i recordat. La teva humilitat i prudència han
fet que no cercassis mai l’ostentació, no tenies cap gana de figurar. La teva
manera de ser t’ha acompanyat fins al darrer alè de la teva vida; tenies una de
les malalties més greus que es pot tenir en l’actualitat i no vares fer coneixedor
que te n’haguessis adonat, ni ho vares fer a saber a ningú. Molta gent del
poble no es va assabentar de la teva malaltia ni de la gravetat que suposava
per a la teva persona. La teva família, els que t’estimaven i tot el poble han
perdut una de les persones més amatents, treballadores i empàtiques que
qualsevol hagi pogut conèixer. No et dedicaves a crear problemes, més bé
actuaves de tal manera que els evitaves. Es per això que el teu comiat
inesperat ha sorprès molta gent.
Vares acceptar
el càrrec de delegat o director de l’entitat bancària on vares treballar durant
quasi tota la teva vida laboral, més per ajudar els altres, que no per
explotar-los, com s’ha vist que feien molts dels que manaven en aquestes
institucions. Ben molt de greu que et sabia quan l’entitat manava que s’actuàs
contra algun dels clients mal pagadors o que no podien pagar. Hi havia algun
tipus de responsabilitat que et pesava molt, que no t’agradava gens; només
estaves satisfet si podies ajudar. Això ho demostraves cedint els locals, que
tenia l’entitat bancària que tu representaves, al teu poble, a Campos. Els
cedies sempre que podies, quan te’ls demanaven per a realitzar tota casta
d’actes culturals: conferències, xerrades, exposicions, cursets, cinema a la
fresca durant la festa major del poble, teatre, etc. En aquests actes també
passaves desapercebut, encara que fossis el primer que arribava i el darrer que
se n’anava, si no tenies alguna altra persona responsable del local en qüestió,
sala o pati.
Has col·laborat,
i molt, en aquesta revista, i no has volgut que se sabés que ho feies;
continuaves en la teva línia de discreció i sensatesa, ajudaves a fer la
revista, però no era per vanagloriar-te’n. No em vares dir mai que si morissis
abans de mi, ho digués, però tampoc no em vares prohibir que ho fes, per això
vull anunciar que vares fer uns quants escrits per a Ressò i que vares firmar com a Espigolador.
En record, especialment un que vares titular Blavor, allà on explicaves, sense manifestar-ho alguna faceta del
teu pensament. Era a final de 2011 o principi de 2012.
Durant molts d’anys, Miquel, has fet
la major part dels “Vos recomanam” de
la revista Ressò. I quan ens has
aconsellat les teves recomanacions, t’has despullat i ens has manifestat com
era i com desitjaves que fos el món. Les teves recomanacions, com veureu,
desitjaven la pau a tothom i que els anàs el millor que pogués ser a la vida. També ens
recomanaves estimar els nostres senyals d’identitat, la llengua catalana i la
cultura que ha impulsat, les nostres tradicions i la nostra història, la
vertadera, no la que ens havien venut quan érem petits. Només miraré la darrera revista
perquè la gent pugui fer un tast de qui eres i de com pensaves, cosa que
demostrarà que hem quedat ben desemparats. Pareix com una premonició, com un
testament, com una línia de vida a seguir. Quan els lectors i lectores sàpiguen
que els vares escriure tu, tornaran a llegir-los:
“- Que cultiveu
el bon humor, les cares amables, l’optimisme i la serenitat interior.
- Que tengueu
ulls per tot el que sigui positiu, no vos atureu únicament en les coses
negatives, eliminau el pessimisme i el derrotisme, considerant els aspectes
positius de la realitat.
- Que no
permeteu que la vostra conducta sigui resultat del vostre estat d’ànim, quan no
vos sentiu bé, somrieu i quan les coses surtin malament, rieu.
- Que estigueu
sempre alegres, és el millor regal que podeu fer als altres: somrieu i mireu
amb afecte.
- Que no parleu
de coses negatives, crítiques, queixes o laments ni tan sols per a motivar els
altres, perquè el llenguatge anima o desanima.
- Que faceu de
la confiança una clau de la vostra vida, l’esperit positiu és el resultat de
confiar en un mateix i en els altres.
- Que tengueu
els peus a terra i el cor en un somni, l’entusiasme és l’estat d’ànim resultant
de posseir una visió esperançada de la vida, per això imposau-vos reptes.
- Que si voleu
viure alegres, no faceu tragèdies de coses sense importància.
- Que trieu
sempre dir la veritat, encara que dolgui.
- Que no faceu
promeses que no es puguin complir perquè generen frustració.
- Que
recordeu que el desconeixement de la
llei no eximeix ningú del seu compliment.
- Que no vulgueu
controlar-ho tot, perquè la vida té molts àmbits que escapen de les nostres
mans. És a dir, la vida també està banyada de misteri.
- Que intenteu
portar una vida ordenada amb horaris
regulars, ja que la rutina també és positiva en l’àmbit emocional.
- Que cerqueu un
temps cada dia per a poder tenir cura de vosaltres i connectar
amb el vostre món interior.
- Que sortiu
cada dia a passejar, l’exercici físic
influeix a l’àmbit emocional.
- Que cultiveu
la ment. En la societat actual, el culte al cos té un risc; hi ha persones que no són conscients que també es
important llegir, anar al cinema, estar
informat dels temes d’actualitat, conrear les aficions, poder aprendre dels
altres, etc.
- Que visqueu la
vostra vida amb coherència entre pensament i acció, dir una cosa i fer la
contraria només vos farà sentir malament.
- Que per a
guanyar tranquil·litat i combatre l’ansietat i la preocupació:
·
Desitjau menys
coses.
·
Relaxau-vos més.
·
Cultivau
l’optimisme.
·
Ajudau els
altres.
·
Simplificau la
vostra vida.
·
Tractau de no
reaccionar exageradament.
·
Enfrontau-vos a
les vostres pors.
·
Resoleu els
vostres conflictes.
·
Canviau el que
pugueu, però acceptau les coses que no pugueu modificar.
·
Dormiu les hores
necessàries.
·
Meditau uns
minuts cada dia.
·
Manteniu una
dieta saludable.
·
Reduïu el consum
de cafeïna.
·
Mirau la vida
com una aventura, no com un judici.
·
Feis exercici.”
No hi ha dret
que una persona com tu, que tant de bé volies als altres, un maleït dia, fossis
escollit pels mals fats per a dedicar-se a segar-te la vida, sense cap tipus de
mirament. Miquel, campaner, mallorquí, català de Mallorca, patriota, et
recordaré sempre i el teu poble també et recordarà.
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Fa temps que això
va passar, però per a la Història els fets no prescriuen com a la Justícia. El
mal que s’està fent a la llengua catalana i a la nostra identitat no
s’esborraran mai i així passaran a la història més negra els que han ostentat
el poder i fet malbé el patrimoni comú, com a destructors i traïdors. El que
contaré a continuació va passar a una botiga de roba, roba de moda, a Custo
Barcelona.
Un dia, al vespre,
acompanyada de dues amigues, una senyora, la nostra indígena, va entrar a la
botiga que Custo Barcelona té a la plaça del Pi, número 2, de Barcelona, per
comprar-hi dues camisetes, ja que aquesta tenda hi està especialitzada, i han propagat
el nom dels seus creadors, els germans Dalmau, a països com Espanya, França,
Itàlia o Estats Units. El problema, segons la indígena és que consideren que l’èxit
obtengut no sols els dóna dret a incomplir i menysprear la Llei de Política
Lingüística de la Generalitat, sinó que també es dediquen a humiliar els
clients que parlen en català, tot exigint-los que ho facin en castellà.
La indígena en
qüestió, després de mirar diverses camisetes, va agafar-ne dues i les va dur al
taulell perquè les embolicassin i allà es va produir una situació inesperada a
qualsevol país del món. La compradora va demanar:
“Com que aquestes
camisetes són per regalar per Nadal, si no anassin bé, m'acceptaran que les
canviï?”
“Si habla así no
la entiendo”, va respondre l'encarregat.
“I no hi ha cap
dependenta que m'entengui?”
“Aquí no hay nadie
que hable así.”
Tot sentint-se
impotent, vexada i humiliada davant de tothom, la indígena va respondre:
“Doncs no vull les
camisetes, ja us les podeu quedar!
I mentre sortia,
quan va veure que l'encarregat la mirava desafiant i burleta, va dir:
“Això no quedarà
així!”
Efectivament, la indígena
es va posar en contacte amb l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la
Generalitat i va denunciar Custo Barcelona pel tracte vexatori que havia rebut
i per incompliment de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística, que en
el seu punt número 1 diu el següent: "Les
empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació
de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en
condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de
les llengües oficials a Catalunya". Doncs bé, tots els catalanoparlants
que es trobin en situacions similars haurien de fer com la indígena. Una altra
cosa és la consideració que tot plegat mereix, ja que es demostra la més
absoluta indefensió que patim quan ens trobam davant aquesta casta de
situacions. Situacions que es compten per milers al llarg de l'any i que molt
poca gent denuncia, perquè són majoria les persones que accepten ser vexades
pel sol fet d’haver parlat en català. Si això no passa més vegades és perquè
molta gent canvia de llengua abans que li exigeixin que ho faci i no hem
d’oblidar mai que una llengua deixa d’existir quan deixa d’utilitzar-se.
1 S’ha d’entendre que les
vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol
infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no
s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir.
Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres
països.
Nota 1:
Aquests
articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen
a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació,
m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer
tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o
psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Nota 2: Atenció. A partir d’ara podran
aparèixer les vexacions que s’hagin volgut infligir als lectors. Si vos ha
passat alguna cosa que vos ha impedit poder parlar en català, m’ho contau i
apareixerà a aquests articles. Ja sabeu que no apareix el nom de les persones,
si no voleu que aparegui. Em podeu escriure a escllad1@hotmail.com.
dijous, 14 de maig del 2015
Podemos es converteix en "casta" abans d'arribar al poder
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13853/podemos-es-converteix-en-casta-abans-darribar-al-poder
dijous, 7 de maig del 2015
La natura m'ha robat un amic
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13808/la-natura-mha-robat-un-amic
Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants
Ni fòrum ni educatiu, la banya ficada en el seu projecTIL
Esser educat o com ta mare et va parir
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13691/esser-educat-o-com-ta-mare-et-va-parir
Subscriure's a:
Missatges (Atom)