Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 23 de desembre del 2014
dimarts, 16 de desembre del 2014
Èxit a les eleccions sindicals, fins i tot per a l'STEI Intersindical
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13044/exit-a-les-eleccions-sindicals-fins-i-tot-per-a-lstei-intersindical
dilluns, 8 de desembre del 2014
Relaciona els insults als catalans amb els incitadors de l'odi
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/13015/relaciona-els-insults-als-catalans-amb-els-incitadors-de-lodi
Per què els fiscals no imputen el Govern presidit per Rajoy?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12966/per-que-els-fiscals-no-imputen-el-govern-presidit-per-rajoy
La flama de la catalanitat es manté ben viva. La violència sempre està al mateix cantó.
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12925/la-flama-de-la-catalanitat-es-mante-ben-viva-la-violencia-sempre-esta-al-mateix-canto
dijous, 20 de novembre del 2014
El Principat de Catalunya camina cap a la independència
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12881/el-principat-de-catalunya-camina-cap-a-la-independencia
dimarts, 11 de novembre del 2014
dijous, 6 de novembre del 2014
dijous, 23 d’octubre del 2014
Guerra bruta contra la democràcia i el dret a decidir
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12754/guerra-bruta-contra-la-democracia-i-el-dret-a-decidir
dimecres, 15 d’octubre del 2014
dijous, 2 d’octubre del 2014
El TSJIB pot impedir l'aberració trilingüística del Govern del PP
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12651/el-tsjib-pot-impedir-laberracio-trilinguistica-del-govern-del-pp
dimecres, 10 de setembre del 2014
Em sorprèn... o no... que el PP sigui el partit més votat
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12547/em-sorpren-o-no-que-el-pp-sigui-el-partit-mes-votat
dimecres, 3 de setembre del 2014
dijous, 28 d’agost del 2014
dimarts, 19 d’agost del 2014
Vexacions, discriminacions i humiliacions d'un o d'una indígena 1
(Publicat a Ressò 239 de Campos)
180 euros de multa
per parlar en català
La justícia
espanyola va condemnar una indígena a pagar una multa de 180 euros per haver
dit “franquistes” a uns agents de la Guàrdia Civil. El motiu: la dona se’ls va dirigir
en català i els agents la van obligar a usar el castellà. Aquesta peripècia,
que bé podria situar-se a l’etapa preconstitucional espanyola, va succeir quan
la indígena havia de passar un control de seguretat a l’aeroport de Girona. Hi
va haver una "discussió" amb la Guàrdia Civil pel
fet que "estava absolutament convençuda" que tenia el dret a
dirigir-se a ells en català i això el cos ho "ignorava". "No pot
ser que vulguis anar amb la teva família a l'Alguer i acabis perdent el vol i
retinguda perquè la
Guàrdia Civil desconeix o per mala fe no et reconeix el teu
dret a parlar en català", va lamentar la indígena.
Els agents, però, sostenien que la indígena els havia insultat i els havia dit “franquistes” perquè li havien demanar que parlàs en castellà, però l'advocat defensor de la dona va assegurar, en canvi, que l'acusada va fer en tot moment el que se li va demanar, com ara ensenyar el DNI o anar fins a les dependències policials: tot excepte parlar en castellà. Tot i això, el jutge va considerar que l'acusada era culpable d'una falta lleu de respecte a l'autoritat, i que havia de pagar una multa de 180 euros més els costos processals.
Amb tot, l’afectada va argumentar que a la sentència hi havia una "contradicció", donat que en un moment es parlava de "desordre públic" però finalment es concloïa que es tractava d'una "falta lleu de respecte a l'autoritat", i per això va afirmar que recorreria la sentència perquè "en el fons de la qüestió, sabia que tenia el dret de dirigir-me als agents en català, i ells ho desconeixien”.
Els agents, però, sostenien que la indígena els havia insultat i els havia dit “franquistes” perquè li havien demanar que parlàs en castellà, però l'advocat defensor de la dona va assegurar, en canvi, que l'acusada va fer en tot moment el que se li va demanar, com ara ensenyar el DNI o anar fins a les dependències policials: tot excepte parlar en castellà. Tot i això, el jutge va considerar que l'acusada era culpable d'una falta lleu de respecte a l'autoritat, i que havia de pagar una multa de 180 euros més els costos processals.
Amb tot, l’afectada va argumentar que a la sentència hi havia una "contradicció", donat que en un moment es parlava de "desordre públic" però finalment es concloïa que es tractava d'una "falta lleu de respecte a l'autoritat", i per això va afirmar que recorreria la sentència perquè "en el fons de la qüestió, sabia que tenia el dret de dirigir-me als agents en català, i ells ho desconeixien”.
Aigua no és
“agua”
Un 9 de juliol,
l’indígena protagonista va anar a sopar amb un grup d'amics al Bar Barkeno,
situat al carrer Casp, 17 de Barcelona. Mentre esperaven
que els preparassin la taula, va voler demanar una aigua, i així li ho va demanar a la cambrera de la barra, la qual li va contestar: "Qué?", li va repetir "una aigua", i li tornà a dir "¿qué?". Llavors li va comentar a un dels amics amb els que anava "però no sap el que és aigua?". Llavors ella va dir "sé lo que és agua!". I l’indígena, indignat, li vaig dir que eren a Catalunya i ella li va contestar "¡no
sé catalán!" al mateix temps que s'allunyava de la barra, moment en el qual li
va dir "doncs no hauries de treballar de cambrera!". No cal dir que no li va servir l'aigua perquè no li havia donat la gana de "hablar en cristiano", com en temps de la dictadura.
que els preparassin la taula, va voler demanar una aigua, i així li ho va demanar a la cambrera de la barra, la qual li va contestar: "Qué?", li va repetir "una aigua", i li tornà a dir "¿qué?". Llavors li va comentar a un dels amics amb els que anava "però no sap el que és aigua?". Llavors ella va dir "sé lo que és agua!". I l’indígena, indignat, li vaig dir que eren a Catalunya i ella li va contestar "¡no
sé catalán!" al mateix temps que s'allunyava de la barra, moment en el qual li
va dir "doncs no hauries de treballar de cambrera!". No cal dir que no li va servir l'aigua perquè no li havia donat la gana de "hablar en cristiano", com en temps de la dictadura.
Sembla mentida que quasi
quaranta anys després de la mort del dictador
encara una simple cambrera pugui exigir que parlis "en cristiano". És una vergonya. Ja és indignant que quan ets el client i et dirigeixes en català, et responguin en castellà (per a mi això és una falta de professionalitat), però que, a sobre, et vulguin prohibir parlar català, això sí que és inacceptable del tot.
encara una simple cambrera pugui exigir que parlis "en cristiano". És una vergonya. Ja és indignant que quan ets el client i et dirigeixes en català, et responguin en castellà (per a mi això és una falta de professionalitat), però que, a sobre, et vulguin prohibir parlar català, això sí que és inacceptable del tot.
La indígena va fer una
denúncia a l'ACC a través de la
Plataforma per la
Llengua, i va demanar a la gent que no anassin al Barkeno del carrer Casp, 17 de
Barcelona perquè hi havia cambrers franquistes, i va demanar que es fes a saber a tothom.
Llengua, i va demanar a la gent que no anassin al Barkeno del carrer Casp, 17 de
Barcelona perquè hi havia cambrers franquistes, i va demanar que es fes a saber a tothom.
1 S’ha d’entendre
que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa
gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però
si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen
aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país,
dels nostres països.
Nota 1: Aquests articles sobre els
maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que
han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi,
els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els
protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica
rebuda i qui l’ha provocada.
Nota 2: Atenció. A partir d’ara podran aparèixer les
vexacions que s’hagin volgut infligir als lectors. Si vos ha passat alguna cosa
que vos ha impedit poder parlar en català, m’ho contau i apareixerà a aquests
articles. Ja sabeu que no apareix el nom de les persones, si no voleu que
aparegui. Em podeu escriure a escllad1@hotmail.com.
dijous, 14 d’agost del 2014
D'aquesta Espanya es volen independitzar la majoria de catalans
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12438/daquesta-espanya-es-volen-independitzar-la-majoria-de-catalans
divendres, 8 d’agost del 2014
dijous, 31 de juliol del 2014
dimecres, 23 de juliol del 2014
divendres, 18 de juliol del 2014
dijous, 10 de juliol del 2014
dimecres, 2 de juliol del 2014
Xerrades d'en Pere qualsevol i la seva filla. Eleccions europees
No podia esser a altra banda. Havia d’esser a la
manifestació de la Diada per la Llengua. Allà, negada sota una mar de llaços
vaig ensopegar amb la filla d’en Pere qualsevol, la qual em va assegurar que
havia calculat bé, ja que havia previst que allà ens trobaríem i em duia en
paper la conversa que havia gravat amb son pare, en Pere qualsevol. També em va
demanar si volia que me l’enviàs per correu electrònic i jo li vaig dir que no,
que preferia copiar-la i escriure-la jo mateix i així l’adaptava com les altres
al registre que em semblava més adient. Que les directrius d’un Govern que
havia perdut el nord en qüestió de llengua no em preocupaven, i que, per tant,
ni cas. Aquesta va ser la conversa:
-
No m’ho puc creure, filla
meva, no sé què ha passat. El meu partit, el PP, ha perdut massa vots.
-
N’ha perdut 39.000, però no
te queixis, que encara ha guanyat.
-
No em queix, però si això
passa a unes autonòmiques, hagués perdut la majoria absoluta.
-
I tant! I és ben necessari
que la perdi. No pot governar pitjor que així com ho fa.
-
Aquesta conversa no te la
publiquen a la revista Ressò de
Campos?
-
Sí, que ho dius, perquè
aquest poble s’ha convertir en el feu del PP?
-
Sí, perquè ha estat l’únic
poble de totes les Illes Balears en què el PP ha guanyat vots respecte a les
eleccions del 2009.
-
És molt gros això. El PP
segurament haurà de fer un estudi encara del poble campaner, perquè si esbrina
què ha passat a Campos, i fa el mateix als altres pobles, tornaria a tenir
majoria absoluta.
-
Trobes que això és
possible?
-
És una possibilitat
científica, encara que no m’ho crec. Campos és un poble conservador de
soca-rel. És un poble que ha estat majoritàriament pagès, que ha tengut molta
por, por de l’esquerra, por de no perdre les propietats, por de no perdre les
jubilacions, por dels rics... i això des que els senyors anaven pels carrers i
els pagesos es treien el capell en veure’ls passar.
-
Bé, però ara ja n’hi ha
molts de joves. T’ho dic perquè encara
que estic content que el PP hagi tengut tants vots a Campos, no entenc com ha
pogut passar.
-
Tampoc no ho entenc. Però
als joves els costa molt votar diferent als pares. Aquests passen els vots als
fills. N’hi ha que voten al revés que els pares, però aquests són els menys.
També és interessant que el batle del poble és jove, i això sol agradar al
jovent.
-
De totes maneres, si
poguéssim analitzar els vots per edats, on creus que hi hauria el gruix dels
vots del PP, a Campos?
-
No tenguis cap dubte que el
gruix el trobaries a la tercera edat, gent madura i vella. Són gent que acut als
dinars, i a les excursions. Just abans de les eleccions s’havia preparat la que
es diu l’excursió del batle, o el dinar del batle, que només costava 10 euros,
anar a Lluc amb autocar i dinar. Aquesta excursió s’havia d’haver programat
després de les eleccions. Segur que el 99% dels que hi varen anar, varen votar
PP.
-
Segons tu, idò, creus que
si volem aconsellar el PP sobre què ha de fer a altres pobles: tenir un batle
jove del partit, dinars, sopars i molta coca amb verdura, algun bou torrat i
excursions subvencionades.
-
A mi no m’interessa que
guanyi aquest partit que ens vol esborrar del mapa, que vol que desapareguem
com a poble, però la identitat no sol interessar gaire a moltes persones que es
cansaren de rebre garrotades, o ells o els seus avantpassats. Rebien per esser
el que eren i no volen continuar rebent. Això fa perdre la identitat.
-
M’ha agradat molt aquesta
conversa que hem tengut amb el poble de Campos com a protagonista.
-
I a mi també, has de tenir
en compte que aquesta votació passarà a la història. Ha estat un fet històric.
El PP li pot atorgar una bona medalla a aquest poble.
dimecres, 25 de juny del 2014
dijous, 19 de juny del 2014
El president no té incompatibilitat, però navega en la irresponsabilitat
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12176/el-president-no-te-incompatibilitat-pero-navega-en-la-irresponsabilitat
dimecres, 11 de juny del 2014
dijous, 5 de juny del 2014
dimecres, 28 de maig del 2014
Preparada per defensar-se de l'odi que genera el PP, Sra. Cospedal?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12015/preparada-per-defensar-se-de-lodi-que-genera-el-pp-sra-cospedal
dijous, 22 de maig del 2014
dimecres, 14 de maig del 2014
dimecres, 7 de maig del 2014
dijous, 1 de maig del 2014
Governen per a les grans fortumes amb molts de vots de treballadors
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11841/governen-per-a-les-grans-fortunes-amb-molts-de-vots-de-treballadors
dijous, 24 d’abril del 2014
dimecres, 16 d’abril del 2014
"No volem una educació pública i de qualitat en català"
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11780/no-volem-una-educacio-publica-i-de-qualitat-en-catala
dilluns, 7 d’abril del 2014
dimarts, 1 d’abril del 2014
dimarts, 25 de març del 2014
diumenge, 16 de març del 2014
Continua la virulència del president José Ramón Bauzá contra la llengua catalana
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11647/continua-la-virulencia-del-president-jose-ramon-bauza-contra-la-llengua-catalana
dimarts, 11 de març del 2014
A la reconquesta del vot perdut amb enganyifes i pancartes
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11607/a-la-reconquesta-del-vot-perdut-amb-enganyifes-i-pancartes
dijous, 6 de març del 2014
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Avui
i sense que serveixi de precedent, he trobat la notícia d’una vexació no
habitual, ja que no es fa a una persona que parla en català (en el dialecte que
sigui), sinó que es fa a una persona que parla en espanyol (dialecte mexicà o
modalitat mexicana, si voleu), i vos en faré cinc cèntims:
Expulsat per parlar en
espanyol
Fa
uns quants anys, en ple segle XXI, un jove de 16 anys, Rubio de llinatge i
d’origen mexicà, va ser expulsat durant dos dies del seu institut de Kansas
City (EUA) per parlar en espanyol en els corredors del centre. En aquest
institut hi acudien alumnes de diverses minories ètniques. Aquest va ser un
escàndol i va generar en el seu moment una gran polèmica sobre l’ús de
l’espanyol als EUA. La família de l’escolar volia posar una demanda contra
l’institut en què imposaven aquest tipus de càstig. Un professor en sentir
parlar en espanyol aquest jove, havia acudit al despatx de la directora, Sra.
Jennifer Watts, la qual va cridar el pare i va treure defora l’alumne durant 48
hores.
Obligat a parlar en espanyol
en un judici a Castelló
Un
indígena valencià, diputat, va acudir fa cert temps a declarar en un judici en
qualitat de testimoni en el cas Fabra (aquest que ara han condemnat). Només
començar l’interrogatori, l’advocat de Carlos Fabra va protestar perquè el
diputat ho feia en català (perdó, valencià) i va demanar que ho fes en
espanyol, perquè desconeixia l’idioma propi del País Valencià. A aquesta
petició s’hi va sumar la jutgessa, que va dir que tot i que entenia l’idioma,
desconeixia algunes paraules (tots en desconeixem alguna, o no?). El diputat va
recordar a l’advocat i a la jutgessa que ell es trobava emparat per l’article 7
de l’Estatut que diu: “Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el
valencià i el castellà. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los. La
Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i
adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. Ningú no
podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. S’atorgarà protecció i
respecte especials a la recuperació del valencià...”
Però
per imperatiu judicial l’indígena va haver de continuar en espanyol (dialecte
castellà). Quan va sortir de fer la declaració obligatòria va lamentar l’incident
i va afirmar que era necessària una veritable normalització lingüística que
evitàs als valencians aquest tipus d’humiliacions. I va desitjar que algun dia
això ja no passàs. Si en tornàs a parlar avui en dia, hauria d’afirmar que la
cosa ha empitjorat, igual que aquí, tot són ordres de Madrid, i una bona colla
d’indígenes que per un plat de llenties o una bona cadira, s’han convertit en
col·laboracionistes.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i
les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a
persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els
morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els
que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels
catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han
aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o
me’ls han contat. Mai no
diumenge, 2 de març del 2014
dissabte, 22 de febrer del 2014
dilluns, 17 de febrer del 2014
La sortida serà la Declaració Unilateral d'Independència
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11527/la-sortida-sera-la-declaracio-unilateral-dindependencia
dimarts, 4 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)