Contra la violència, prevenció

http://dbalears.cat/actualitat/Ara/contra-la-violencia-prevencio.html

La llengua és un dels probles dels balears

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/4024/la-llengua-es-un-dels-problemes-dels-balears

Revitalitzem els contes a l'escola

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/revitalitzem-els-contes.html

L'infern se'ns mostra ben poderós

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/3708/linfern-sens-mostra-ben-poderos

Qui posa en risc la democràcia?

Fa molta de gràcia veure la Sra. Cospedal actuant d’apagafocs o de redemptora dels més fatxendes. Acusa el Govern de Zapatero d’haver encoratjat les manifestacions a favor de Garzón i que fer això torpedina o posa en risc la democràcia. Segur que tant el PP com el PSOE i els seus governants ens ofereixen viure en un règim que difícilment es pot denominar democràcia participativa real. Però és per qüestions completament diferents a les que esgrimeix la política del PP. Parla que no es poden reobrir cada dia les ferides, però com així a una persona tan jove li falla tant la vista i l’enteniment? Que les ferides han romàs obertes durant més de 70 anys! O és que no se n’ha assabentat d’això? O és que no ho vol veure, perquè n’hi ha massa dels seus que han comès delictes que volen amagar?

Insisteix que al jutge Garzón no se li haurien de fer tants homenatges o manifestacions al seu favor. Segurament té raó, però no per les seves argumentacions. El jutge Garzón hauria d’haver pogut investigar tots els crims de la dictadura com s’ha fet a altres països. Allò que passa és que el jutge Garzón no es mereix que s’assisteixi a una manifestació a favor seu, perquè ha estat una persona que ha lluitat contra l’independentisme pacífic basc i català i va fer empresonar moltes persones innocents per mor dels Jocs Olímpics de Barcelona, aquells que ara no es cansen de dir que ens va portar “gratia et amore” el Sr. Samaranch. Què vol dir, això, que en l’actualitat els Jocs Olímpics es faran allà on digui el president del Comitè Olímpic actual? És que funcionam així, ara? Això és posar en dificultats serioses la democràcia! El jutge Garzón també ho ha fet i la Sra. Cospedal no queda endarrere.

Ara s’usa, deu esser la consigna que emana de la FAES, que sempre diguin el mateix els del PP. Que faci el que faci el president del Govern, que fa ben poc, diguin que en lloc de fer el que fa, sigui el que sigui, hauria de cercar solucions per als treballadors, els empresaris, els autònoms i les famílies, que això és el que hauria de fer. Clar, l’ordre parteix del lloc més adient, de la Fundació d’Aznar. Aquell que quan li posen un micròfon a la boca, s’infla més que un indiot i diu que quan ell governava això no passava, que amb ell havia arribat l’abundància, el treball, els diners, els habitatges, la riquesa, etc., i que els socialistes han duit la pobresa i la crisi i no saben com resoldre-la. Això és massa i l’argumentació que faré ara, ja l’he insinuada moltes vegades, encara que no se sent massa en els llocs on treballen els tertulians, aquells que entenen de tot i parlen de qualsevol cosa. L’explicació, però la faré a un altre paràgraf.

Quan governava Aznar, el fet que es creàs riquesa, que hi hagués treball per a tots, i béns i mercaderies en abundància era totalment fals, no era veritat. El que es feia era anar inflant la bombolla, el globus buit, que un dia ens explotaria a la cara. Era el fet de no haver governat i no haver fet res per canviar el model econòmic, un model basat en el turisme conjuntural i en la construcció. Aquesta construcció desbocada que s’ha fet principalment a zones turístiques i que provoquen que el turisme disminueixi, perquè han convertit el paisatge en ciment. La construcció estava sostinguda pels especuladors, que quan han desaparegut del mapa, han quedat pisos construïts per una vintena d’anys. Per tant, la crisi i posar en perill la democràcia es va fer en temps d’Aznar, i en temps dels governs anteriors que seguien el mateix model i en temps del govern actual si no canvia. Si no s’aprèn aquesta primera i única lliçó i es fa un canvi rotund, la crisi no desapareixerà, només ho podrà fer momentàniament. I també aquesta és la causa principal que l’Estat espanyol sigui un dels més ferits per la crisi, perquè era el que havia posat en marxa aquest model constructiu destructor. Per tant, els hauria de caure la cara de vergonya de parlar d’aquestes coses. Si no reconeixen la seva culpabilitat, vol dir que si un dia tornen a governar, tornaran a intentar el mateix, i això farà que la crisi sigui de fulla perenne i que la democràcia trontolli. ui posa en risc la democràcia?

L'orgia de les avaluacions

dBalears

Ara Horitzons
L’orgia de les avaluacions
Joan Lladonet 28/04/2010 Vistes: 45
Valoració
Puntuada amb 3 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
El 22 d'abril varen acabar unes Jornades d'Ensenyament Públic a la UIB. He de destacar que s'hi va parlar molt d'educació i s'hi varen presentar experiències molt interessants i positives, una de teatre en directe i una taula rodona sobre necessitats actuals. No s'hi va parlar d'avaluar. Es va afirmar que l'ensenyament públic ha de ser capaç de formar persones que puguin millorar la vida en el futur. Es va dir que necessitam un professorat ben preparat, motivat i entusiasmat, que sàpiga què ha de fer i que no quedi quadriculat ni en els currículums, ni en els llibres de text, ni en el fet d'haver d'acabar la matèria, sinó que treballi en el present, sense oblidar el passat per construir el futur. Justament l'endemà em disposo a comentar les avaluacions de diagnòstic, les de l'Administració central i les de l'autonòmica, que se sumaran a les de l'OCDE i a totes les de l'escola. Amb un professorat ben format, les avaluacions (observacions, tasques realitzades, treball a classe, actitud, exàmens, quaderns de treball, recerca i investigació, etc.) que es fan a l'escola són més que suficients per avaluar l'alumnat en particular i el Sistema Educatiu (SE) en general. Ara ens volen convèncer que amb les avaluacions externes de diagnòstic es millorarà el SE, se suposa que a la recerca de vots o per contrarestar crítiques destructives dels conservadors neoliberals. Si el SE ha de funcionar segons les avaluacions de diagnòstic de torn, la formació del professorat s'haurà de limitar a preparar entrenadors que es dediquin a preparar el pròxim examen com si fos un partit; s'haurà d'estudiar quin tipus d'examen fan i a l'escola el prepararan, per quedar ben situats dins la taula classificatòria. I també serà necessari seleccionar els jugadors (alumnes), que enlairaran el centre.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
10 opinions
Notícies relacionades
Les avaluacions de diagnòstic i el futur de les nostres aulesPublicada el 28/04/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
Paula q me motives a escriure
Pipe, fa devers 4 hores
Valoració: 0
Fa temps que faig feina als instituts i aquestes proves l'únic que fan és embossar...
Antònia, fa devers 5 hores
Valoració: 2
Paula,Això que ens diguin que no es crea un rànquing en aquest moment no vol dir que no sigui l'objectiu final i és l'objectiu que tenen. De fet, els Informes Pisa han creat un rànquing d'estats i han aixecat una maregassa informativa que no té res a veure amb la realitat. Enhorabona si us són útils al vostre IES, però jo crec que a l'escola tenim i hem tengut sempre formes d'avaluar més efectives per saber si estam formant persones i no per saber si els curriculam. El conservadurisme neoliberal no és un tòpic. Ja fa temps que els organismes internacionals i les multinacionals han descobert que tenen un negoci a fer a l'escola, que són molts de milions de clients, i esperen que l'escola es comporti com una empresa i per això volen avaluar-la, per comprovar el seu rendiment. Obliden que l'educació és un dret i volen convertir-lo en mercaderia. De fet, els nostres conservadors neocons volen poder elegir l'escola i volen tenir una taula classificatòria per poder triar bé. S'ha d'estar cecs per no veure-ho.
Joan Lladonet, fa devers 6 hores
Valoració: 0
jajajajjajajaja me pareix bonissim el que es diu per aquí pero Paula que ets de les que tenen pensaments oclusors de la ment tot poderosa? que vols anar fermedeta des de la corretjeta dels consellers inútils?
llum, fa devers 6 hores
Valoració: 2
Ja no saben que han de fer per tenir l'escola, el professorat, i els infants ben controlats, ens volen tenir com a cans de bou, ben fermats, i saber tot el que fa una mestra i un mestre. També des de la conselleria ens volen fer fer autoavaluacions al professorat, per saber qui fa feina o no, qui sap fer feina o no, etc, com si no els bastàs res, per poder equiparar l'escola a altres països, que pel desenvolupament progressista van més endavant que nosaltres, mentre tenguem pensaments que no siguin correctes, l'escola no avançarà adequadament i la culpa no serà de ningú, sinó de la situació que ens envolti en tot moment, baix pressions no anirem enlloc, al contrari ens desmotivaran i acabarem anant a fer feina com si tractassim amb animalets de corral.
Xisca, fa devers 6 hores
Valoració: 2
No te a veure amb els informes pisa?
Toni, fa devers 6 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: -2
Per cert, m'encanta el títol!
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 2
Boníssim! No pot ser un escrit més ben encertat. Som educadora, i crec que la meva feina va molt més enllà de formar nins capaços de contestar correctament uns tests. Qui es pensi que, amb aquestes avaluacions de diagnòstic, coneixerà el nivell exacte de l'alumnat és perquè no en té ni idea d'educació.
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 1

Es necessita corregir el rumb en el PP

Se suposa que per mantenir fidels els seus nombrosos votants, la cúpula del PP haurà de modificar els seus plantejaments, la seva planificació i la seva manera de veure la realitat. Se suposa que la gent del PP no hi veu per uns sols ulls, sinó que cadascú té els seus per mirar i la seva intel·ligència per comprendre el que passa. També podria ser que el cec fos jo i que la meva intel·ligència no fos capaç d’entendre tot allò que ocorre. De totes maneres, faré la meva anàlisi de la situació, sabent que pot esser equivocada. Pens que no és així, ja que faig les observacions des de la distància i des del seguiment, també bastant allunyat, de l’esdevenir diari, premisses bàsiques per poder mantenir l’objectivitat.

He observat que el president del PP de les Illes Balears afirma, quan presenta els òrgans de direcció a la premsa, que ha fet una renovació total de la cúpula del partit. Això és completament fals, ja que ha integrat a l’executiva designada polítics que fa una vintena d’anys que estan en el poder, consellers del Govern de Jaume Matas, algun d’imputat per alguna causa amb la justícia, i un polític d’extrema dreta com és Carles Delgado, batle de Calvià. Per tant, primer engany, no s’ha fet la renovació que propugna José Ramón Bauzá.

No vol saber res ni demana perdó per la possible culpabilitat de Jaume Matas, que ha estat abandonat per tots els que corrien a besar-li el pompis, i l’adulaven amb les seves alabances. L’hem vist, completament sol, acompanyat del seu misser i del guarda de seguretat “Primo”, entrant i sortint dels jutjats. A més, diu que ell només vol saber del present i del futur, i, per tant, les èpoques de Jaume Matas s’han d’oblidar, ja que el Sr. Matas ja no és del PP. Quin agraïment! Quina amistat! Quina traïció! La contradicció es troba en el fet que no vol saber res del passat, però retrocedeix fins als anys 70 del segle anterior per tornar a despertar la polèmica d’en Pep Gonella sobre si el mallorquí no és català, fet científicament, humanament, globalment i mundialment demostrat per totes les universitats que existeixen. Això és un altre retret que li hauran de fer els seus votants, que l’hauran d’ajudar a sortir del pou de la ignorància on es troba submergit.

No va néixer aquí, però hi ha viscut tota la vida i podria estar orgullós d’esser mallorquí, i això ho demostraria parlant en la llengua d’aquí, i majoritàriament ho fa en castellà, com si estigués avergonyit de la nostra important llengua que es troba entre les 80 primeres de les aproximadament 5.000 que existeixen en el món. Igualment n’hauria d’estar orgullós, si fos la 5.000. I ha afegit en el seu carro de comandament un altre persona que no és d’aquí com el batle de Calvià, que no tan sols no vol parlar el mallorquí, sinó que amb les seves actuacions i declaracions demostra que l’odia. Per tant, és un altre fet que se suposa que la gent del PP de la part forana l’haurà d’animar a estimar i usar la seva llengua i l’haurà d’ensenyar a ser un bon mallorquí.

A part de no voler saber res de la nostra llengua, la llengua catalana, vol destruir-la, perquè vol derogar les lleis i decrets que l’emparen com la Llei de Normalització Lingüística de 1986 (una altra vegada retorna al passat, quan no vol mirar cap a l’època més recent de Jaume Matas, ni tan sols li aplica la presumpció d’innocència) i el Decret de mínims, que és el que regeix en l’actualitat a les escoles. Què s’ha aconseguit amb aquesta llei i aquest decret? Que si fa cinquanta anys, només se sentia a Campos parlar en castellà al quarter de la guàrdia civil, a l’escola, i a algunes cases d’immigrants espanyols, que tots han après a parlar en mallorquí, avui el castellà predomini a molts més llocs del poble de Campos, encara que es pugui sentir la llengua catalana a l’escola. Entre els habitants del poble, el tant per cent de persones que parlen el català ha retrocedit. Si ara, el flamant president del PP vol eliminar les úniques lleis i decrets que el protegeixen, és perquè vol fer-lo desaparèixer del mapa. Se suposa que els votants del PP li faran veure que va equivocat i que ha de canviar la seva política lingüística. Ens hi jugam molt. Si no ho fa així i els votants no el castiguen, ho seguirem denunciant.

En una època en què si no es canvia el model de creixement insostenible, no sortirem de les crisis, i si en sortim d’una momentàniament, serà per entrar en una altra de pitjor, aniran desapareixent els valors que encimbellaven tot allò que fos material i objecte superflu de consum, tot el que significava el verb “tenir”, i es tornarà a valorar tot el que significa el verb “esser”; en aquest temps que ens espera d’escassesa per no acabar amb la destrucció del planeta i perquè tots els seus habitants puguin menjar, quan ja comencin a escassejar les fonts de la principal energia que hem anat i anam dilapidant, tornarà a tenir molta importància la identitat, la cultura i la llengua. No m’agradaria que aquest temps hagués de coincidir amb uns moments que els nostres descendents (no massa llunyans) es trobassin cercant qui són, perquè a la nostra època no vàrem saber conservar allò que havia d’haver estat prioritari. Esperem que els votants d’aquest partit redrecin el camí tort que segueix la seva cúpula.

Joan Lladonet