Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 31 de desembre del 2013
Apliquen la repressió franquista i foragiten la llibertat d'expressió
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11314/apliquen-la-repressio-franquista-i-foragiten-la-llibertat-dexpressio
dijous, 26 de desembre del 2013
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla: 20 anys d’escola
Aquesta vegada sí que va ser una casualitat molt grossa. Qui m’havia de dir que al sopar – exposició, que havia organitzat el grup “Recordarem els anys 50, 60 i 70”, em trobaria amb en Pere qualsevol i la seva filla, als quals no els havia dit res ni els havia convidat. Resultava que eren amics de la família d’un mestre de Campos, ja mort, i que venien a acompanyar la família en aquest acte tan agradable. Els vaig explicar que a mi m’havien convidat com a mestre, perquè devers el 1960 havia fet un any de classe a l’escola Fra Joan Ballester i que, a més, havia fet les pràctiques a les escoles, quan estudiava de mestre. Com que aquest dia me’n vaig anar abans que acabàs l’acte, només vaig tenir temps de dir a la filla que en tenir alguna xerrada, me l’enviassin. Tres dies després vaig rebre un correu electrònic en el qual ja m’havien escrit la conversa que havien tengut en Pere i la seva filla, precisament sobre l’acte en el qual havíem coincidit. Aquesta és la xerrada (escriuré les intervencions entre cometes, perquè moltes vegades els guionets desapareixen a la impremta):
“Ahir mentre sopàvem vaig sentir que feies unes quantes observacions a la persona que tenies al teu costat sobre aquell acte, com si fossin de crítica i no ho vaig entendre, vols que en parlem?”, va dir en Pere.
“Podem parlar de l’acte d’una manera global o dels comentaris que vaig fer a la meva amiga”, contestà la filla.
“Vaig trobar que va ser un acte molt complet, molt variat i que demostrava que els organitzadors hi havien dedicat moltes hores de feina.”
“Tens tota la raó del món en el que acabes de dir, jo també estic d’acord que aquest acte va ser molt variat i complet, però em vols dir què hi pintaven les autoritats per allà, el batle i el president de la Mancomunitat, per exemple?”
”Dona, també podien voler homenatjar els mestres d’aquella època i tenien tot el dret a fer-ho.”
“Tenien dret a assistir al reconeixement, però no tenien cap motiu per haver de repartir els obsequis que es feien als mestres, com si l’acte l’haguessin organitzat ells.”
“A la gent li agrada que les autoritats s’involucrin en els actes que organitza el poble.”
“D’acord, i per això ho critic. S’apunten a qualsevol acte per anar conservant els vots o per fer-ne de nous. I a aquest acte no crec que hi haguessin fet gaire mèrits.”
“Dona, devien haver deixat aquella nau, que deu esser de l’Ajuntament als organitzadors per poder dur a terme aquell acte.”
“Pare, aquella nau, si l’administra l’Ajuntament, és del poble, i el poble tenia dret a usar-la sense haver de fer cap agraïment a les autoritats. L’agraïment es feia als mestres.”
“Supòs que la paròdia que feien damunt l’escenari aquell home i aquella dona et degué agradar, perquè varen fer riure molt.”
“Sí, pare, em va agradar i ho varen fer bastant bé, però no varen vigilar gaire el llenguatge. He demanat al padrí si en els anys 50 i 60 jugaven amb “tiraxines”, i m’han dit que no, que aquesta paraula va arribar molt més tard, a través del castellà. En aquell temps jugaven amb un “tirador”. Això ho haguessin pogut vigilar un poc més.”
“Massa varen fer. Jo trob que en varen encertar moltes i segurament no devien cobrar per la gran feina que varen fer.”
“Tens raó. Ho varen fer molt bé, però jo et dic els defectes que els vaig trobar, i en el llenguatge en varen fer algun més i no era per qüestió de les modalitats.”
“De totes maneres, supòs que vares trobar alguna cosa ben feta. No fas més que criticar.”
“L’exposició estava molt bé, les explicacions a les fotografies fos estat massa; el sopar es va servir amb molta rapidesa, l’acte d’agraïment als professors va ser ben correcte, però no es va dir ni una sola paraula sobre el conflicte que tenen els mestres d’avui en dia amb les autoritats educatives, per mor del TIL”.
“No tocava xerrar de l’educació d’avui, era un acte que es feia per als ensenyants dels 50, 60 i 70.”
“Tens raó, però jo , personalment, pens que els mestres actuals també en mereixen un i de ben gros d’homenatge, encara que les autoritats només cerquen castigar-los i reprimir-los.”
“Bé, filla, les teves paraules sobre el fet que et va agradar l’acte en general són les que més m’importen. Tu que sempre cerques punta a totes les coses, ja saps que l’any passat es va fer l’agraïment als músics, enguany s’ha fet als mestres. Quina recomanació faries als organitzadors per a l’any que ve?”
“Sense dubtar-ho ni un segon, et diré que jo els recomanaria que fessin un homenatge als pagesos. S’ho mereixen.”
dilluns, 23 de desembre del 2013
dimarts, 17 de desembre del 2013
dimarts, 10 de desembre del 2013
dimarts, 3 de desembre del 2013
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
“Estamos en
España”
Un
control de trànsit a un veí d’Almenara, localitat castellonenca, es va
convertir en un autèntic malson per al nostre indígena. Un agent de la guàrdia
civil en sentir-lo parlar en valencià li va etzibar: “Hable en castellano que para eso estamos en España”. Aquest malson
pot acabar amb la retirada del permís de conduir i una condemna de nou mesos de
presó.
Tot
això perquè la versió de la Guàrdia Civil
assegura que l’indígena no duia el cinturó de seguretat ni l’armilla reflectant
i que, a més, es va negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Aquestes
tres faltes comporten una multa de 900 euros i la retirada dels 12 punts del
permís de conduir. L’indígena no s’ha quedat braços creuats i ha denunciat els
agents per denúncia falsa. Serà, doncs, una jutge de Castelló qui decidirà en
una sentència que ja es pot haver fet pública qui té raó. El denunciat afirma
que la denúncia dels agents va ser per parlar en valencià i no voler sotmetre’s
a la seva autoritat, així com toca a qualsevol indígena que no vol esser
discriminat, vexat, ni humiliat. Explica que “en cap moment em van dir si podia
parlar-los en castellà. Si m’ho haguessin demanat amb educació no hauria tingut
cap problema a canviar de llengua, però no va ser així i fins i tot em van
amenaçar.”
No pot ser mai que fos la
guàrdia civil
Aquesta
endemesa va passar a un indígena ciclista d’un poble del pla de Mallorca.
Aquest indígena circulava per un carrer del poble i en un moment determinat un
cotxe que li anava al darrere va començar a fer sonar el clàxon, com si li fes
nosa. Ell no podia fer res, perquè al costat hi havia cotxes aparcats i no es
podia retirar. Quan va estar cansat de sentir la botzina, va fer senyals amb el
braç que no podia fer res més. Es va girar i va veure un home amb una camisa
vermella que conduïa el cotxe. El ciclista quan va poder es va aturar i va
posar un peu a la voravia per mantenir l’equilibri. El cotxe, semblant a un
jeep, es va travessar davant la bicicleta, impedint que pogués circular i va
baixar l’home vestit de vermell. L’indígena li va entimar: “Què passa si jo no
he fet res!!!” Aquell home li va etzibar: “¿Qué passa? Hábleme en castellano.
Soy guardia civil.” L’indígena li va contestar que tenia el dret constitucional
de poder xerrar en mallorquí. A més, li va retreure que anava vestit de paisà.
Aquell suposat guàrdia li va dir que podia anar vestit com volgués. Llavors
l’indígena li va dir: “Idò podem cridar la guàrdia civil, a veure què diu”.
Aquí va ser quan aquella persona li va amollar: ¡“Maleducado! I va partir cap
al cotxe. Quan va ser dins el cotxe i abans de partir, l’indígena encara va ser
a temps de dir-li: “El maleducat ets tu, bossot!
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i
les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a
persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els
morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els
que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels
catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han
aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o
me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els
llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
dilluns, 2 de desembre del 2013
dimecres, 27 de novembre del 2013
dimarts, 19 de novembre del 2013
Els ideals ens mostraran el camí cap a la independència
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11082/els-ideals-ens-mostraran-el-cami-cap-a-la-independencia
dissabte, 9 de novembre del 2013
dimarts, 5 de novembre del 2013
divendres, 1 de novembre del 2013
divendres, 25 d’octubre del 2013
divendres, 18 d’octubre del 2013
dimecres, 16 d’octubre del 2013
dissabte, 12 d’octubre del 2013
divendres, 4 d’octubre del 2013
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Els diputats del PP, contra els seus senyors
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10791/els-diputats-i-diputades-del-pp-contra-els-seus-senyors
divendres, 20 de setembre del 2013
Amb integrants de la Comissió d'Educació com aquest, no és estrany qye hagi nascut el TIL
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10742/amb-integrants-de-la-comissio-deducacio-com-aquest-no-es-estrany-que-hagi-nascut-el-til
dimarts, 17 de setembre del 2013
dimarts, 10 de setembre del 2013
dimarts, 3 de setembre del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
dimecres, 21 d’agost del 2013
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla La conveniència o no de l’hotel de sa Ràpita
Aquesta
vegada ens vàrem citar a un bar. La filla d’en Pere qualsevol em va entregar
l’enregistrament de la conversa que desitjava que fos publicada. Era un dia
molt calorós de juliol en què més de 1.500 hectàrees de bosc s’havien cremat a
la serra de Tramuntana i molts habitants d’Estellencs havien hagut de ser
desallotjats davant el perill de les flames. Vàrem parlar dels perills del foc
i de les urbanitzacions desordenades i fetes amb els peus, unes quantes de les
quals es troben al municipi d’Andratx. Després em va passar una conversa que
havia tengut amb el seu pare sobre la construcció de l’hotel de sa Ràpita. Amb
les modificacions de sempre, aquí la teniu:
“-
Què punyetes torna a passar amb l’hotel de sa Ràpita- va dir el pare, llegint
una notícia del diari.
-
Què voleu que passi? Que la justícia una altra vegada ha
tornat a actuar com cal- va contestar la filla.
-
Com així no deixen que els campaners prosperin? Quina els hi
han feta, que no els deixen respirar?
-
Què dius, pare? No veus que aquest hotel no durà més que
problemes a la majoria de campaners!
-
Molta feina i molta riquesa duria al poble de Campos.
-
Qui t’ho ha fet creure? Qui ho diu a això? On ho has sentit a
dir?
-
Pels cafès i pel poble de Campos no es parla d’altra cosa.
Sempre que cerquen desenvolupar-se turísticament, surten com a bolets persones
i personatges que ho impedeixen.
-
Pare, vas molt equivocat. En primer lloc i com sempre, tota
la tasca de construcció s’encarregaria a una multinacional madrilenya, i a
Campos no li tocarien ni les deixalles.
-
Segur que arribaria feina als professionals campaners, i si
no, feines a l’hotel quan es posi en marxa.
-
Feina temporal i mal pagada, que hauries d’anar a una
subhasta a veure qui vol cobrar menys per fer al llit a quatre turistes que
vénen 4 dies amb totes les despeses pagades (amb el tot inclòs).
-
Segur que l’hotel serviria per desenvolupar turísticament el
poble de Campos.
-
Aquest és l’únic argument que s’utilitza i és totalment fals.
I si no digues-me quins són per a tu els municipis més desenvolupats
turísticament.
-
Palma, Llucmajor, Calvià, Andratx, Alcúdia, etc.
-
Aquests pobles que has anomenat no tenen un hotel, sinó que
en tenen desenes i algun, centenes. Doncs, en aquests pobles hi ha tant d’atur
o més que a Campos. Els hotels no han solucionat res.
-
Això no ho havia pensat mai.
-
No és tan sols això. És que la gent no té ganes d’anar a les
platges d’aquests indrets plens de turistes, ni de estiuejar-hi. Els vespres i
les nits no s’hi pot viure.
-
No serà tant. Hi haurà alguna incomoditat, però no tanta.
-
Tu imagina’t que es fa l’hotel de sa Ràpita i que hi caben
500 o 1.000 persones. Tu t’imagines la platja de sa Ràpita com quedaria?
-
La tranquil·litat, que ja comença a escassejar,
desapareixeria totalment.
-
Segur que en aquest aspecte tens raó.
-
I en molts d’altres. Si el poble de Campos té 10.000
habitants, 9.900 no en traurien més que perjudicis. Només uns pocs en traurien
benefici, i un centenar agrairien la seva existència. La resta en quedarien tan
contents com n’estan ara d’una urbanització que s’ha fet entre la carretera de
Felanitx i la de Santanyí.
-
Sé que no n’estan gaire contents.
-
Idò amb l’hotel passaria el mateix. Per tant, a veure si la Justícia continua
encertant i no hem d’haver d’empenedir-nos d’un ja està fet.
(Publicat a la revista Ressò núm. 232, agost de 2013 de Campos)
dilluns, 19 d’agost del 2013
dilluns, 12 d’agost del 2013
Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10572/politica-linguistica-del-govern-del-pp-durant-aquesta-legislatura-i-resposta-del-poble
dilluns, 5 d’agost del 2013
dimarts, 30 de juliol del 2013
dilluns, 29 de juliol del 2013
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Aquesta vegada faré una excepció i transcriuré una carta publicada al
Diari de Balears el 15 d’abril de 2011, perquè el seu autor (l’indígena) és
escriptor i pens que és just que surti el seu nom. Aquí la teniu:
“Can Joan
de s’Aigo
Ja fa uns set o vuit anys que ens passà el mateix i amb el mateix
individu. Ens passam moltes hores, durant l’any, explicant a estrangers,
peninsulars i principatins on és Can Joan de s’Aigo, que, per altra banda, era
per a la nostra família un lloc de reunió i de consum bastant freqüent. Era.
Vam anar disminuint el nombre de visites a aquest lloc tan maco i emblemàtic.
El que explicaré d’aquest dissabte passat només és la repetició del que ja fa
temps i del que ha anat passant a clients i amics, gent major, que han visitat
aquest lloc i han sortit amb un punt agredolç bastant injust.
Dissabte,
després de sortir de la llibreria, vam dinar pel barri i vam voler fer les
postres al lloc de “dolços i quemullars” més emblemàtic de Mallorca. Quan el
veterà cambrer acabà de recitar la varietat de gelats, el nostre fill en demanà
un de maduixa. Com un llamp fou tallant i desagradable, un cop més, contestà al
nin que “d’aquest no en tenim”. La seva mare i servidor ens vam mirar, ens
semblava impossible que aquest paio repetís la història un altre cop. Com que
no ens ho crèiem, vaig demanar si era tan amable de tornar a repetir la llista.
Quan arribà a “fresa” li vaig dir que el nin es referia a això i que ell ja ho
sabia. Ens va dir que a Mallorca no es diu així i, que no en tenien de maduixa,
o fresa... o res! D’un rampell el vam fer recular tot dient que deixàs la seva
política barata per al carrer i servís el nostre fill i a nosaltres. Un altre
cambrer, també mallorquí, s’atracà per saber què passava i el vaig informar del
que s’estava repetint eternament. Els estrangers s’ho miraven i menjaven
tranquil·lament. Vingué el canvi de torn i arribà un cambrer barbut que després
d’informar-se’n ens mirà talment com ho fan els quinquis del Llobregat, però
amb molta menys classe. Un cop informat pel rei dels gonelles, sortí, i en
castellà, com el “lucerito del alba” fent voltejar portellons ens digué si
volíem demanar res. Van fer veure que no havíem demanat... i no ens van servir.
Servidor
no està avesat a aquests conflictes, ni a discutir amb imbècils davant els
infants. Imbècils que si no fossin nascuts a Mallorca hauríem de denunciar per
xenòfobs. La mala educació cap als infants només la poden dur a terme els
mateixos feixistes que pinten a les parets de les escoles on els fills dels
seus conciutadans estudien en la seva llengua. Vam sentir tanta violència i odi
per part d’aquests individus que assegur al propietari d’aquest negoci que mai
més no indicarem a ningú, ni molt manco recomanarem més a cap visitant de
Catalunya que es fiqui a berenar a la Caverna.
Fa massa anys que es deixa passar amb el rotllo de la
paciència i de la tolerància, que un nazi mallorquí servesqui els seus teutons
(que hem hagut d’orientar des de la botiga perquè hi arribin), mentre ens
maltracten impunement vulnerant els nostres drets constitucionals.
Com
que sabem que molts visitants i clients nostres ja s’havien queixat i nosaltres
mateixos també ja havíem viscut el mateix, un cop més, discriminats i
maltractats en un lloc públic, demanam a les autoritats que obrin expedient a
un local que si continua així s’hauria d’il·legalitzar, car vulnera totes les
condicions assumibles en un estat de dret. Així i tot, facin el que facin, o no,
sàpiguen (senyors propietaris d’aquest negoci), que mai més explicarem a ningú
on es troba ubicada, i els assegur que ens estalviarem moltes hores a l’any, no
els exager gens. Trencarem la tradició que el nostre padrí Martínez ens ensenyà
visitant-los de tant en tant. Aquest padrí, que no sabia parlar castellà, quan
hi anava demanava un gelat de fraules, però és clar, eren altres temps i la
imbecil·litat encara no hi regnava.
Sense
cap oficina on adreçar la nostra indignació, seguírem com a bons golafres i vam
acabar menjant un gelat de neula que ens serví (per un finestró) un estranger
que ens digué que ens entenia i que li anava molt bé, que estava estudiant
català i que malgrat que, encara, no el parlava, l’entenia perfectament. El
nostre fill es cruspí el gelat de maduixa al banc del “si no fos” i de passada
entengué, definitivament, el significat d’aquest nom i comprovà, abans de
tornar a casa, que prop (i fora) de Casa Juan del Agua hi ha vida intel·ligent.
Gràcies senyor director.
ÀLEX VOLNEY. Palma”
Si
això passàs amb el Govern actual, a aquest cambrer li posarien una medalla o el
promocionarien a director general de Política Lingüística.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i
les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a
persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els
morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els
que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels
catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han
aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o
me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els
llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Joan Lladonet
dilluns, 22 de juliol del 2013
dimarts, 16 de juliol del 2013
Actuació de la dreta: tots amb una sola veu com si es tractàs d'una secta
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10426/actuacio-de-la-dreta-tots-amb-una-sola-veu-com-si-es-tractas-duna-secta
dimarts, 9 de juliol del 2013
dilluns, 1 de juliol del 2013
dimarts, 25 de juny del 2013
dimarts, 18 de juny del 2013
Voler remenar les cireres sense saber on es té la mà dreta
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10297/voler-remenar-les-cireres-sense-saber-on-es-te-la-ma-dreta
diumenge, 9 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
Dir que el fracàs escolar és fruit de la immersió lingüística és de "paletos"
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10219/dir-que-el-fracas-escolar-es-fruit-de-la-immersio-linguistica-es-de-paletos
dilluns, 27 de maig del 2013
La consellera d'Educació té l'experiència que pugui tenir qualsevol persona
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10183/la-consellera-deducacio-te-lexperiencia-que-pugui-tenir-qualsevol-persona
diumenge, 26 de maig del 2013
diumenge, 19 de maig del 2013
Si el Principat decideix constituir-se en estat, l'espanyol no pot ser cooficial
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10118/si-el-principat-decideix-constituir-se-en-estat-lespanyol-no-pot-ser-cooficial
dilluns, 13 de maig del 2013
Duen a terme la pitjor persecució i repressió sofertes per la llengua catalana
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10089/duen-a-terme-la-pitjor-persecucio-i-repressio-sofertes-per
-la-llengua-catalana
dilluns, 29 d’abril del 2013
O està tocat del boll, del bolet o li falta una brusca
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10025/o-esta-tocat-del-boll-del-bolet-o-li-falta-una-brusca
divendres, 26 d’abril del 2013
75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10010/75-anys-despres-espanya-no-ha-aconseguit-eliminar-nos
dimecres, 24 d’abril del 2013
On són els intel·lectuals madrilenys de la rellevància d'Azorín?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9982/on-son-els-intellectuals-madrilenys-de-la-
A
ellevancia-dazorin
dilluns, 15 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)