Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 25 de juliol del 2011

Una hora més d'estudi és pitjor per a l'alumnat que una hora menys



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6264/una-hora-mes-destudi-es-pitjor-per-a-lalumnat-de-primaria-que-una-hora-menys

dijous, 21 de juliol del 2011

Com es pot engreixar la fera que et vol menjar?



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6247/com-es-pot-engreixar-la-fera-que-et-vol-menjar

dimarts, 12 de juliol del 2011

Poden esser vexats els vexadors?



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6219/poden-esser-vexats-els-vexadors

divendres, 8 de juliol del 2011

El poble que tenia un partit vil-lingüe



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6194/el-poble-que-tenia-un-partit-vil-lingue

dimarts, 5 de juliol del 2011

Articles publicats a la revista Ressò de Campos, durant els primers mesos de 2011



Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1

Prohibit el català a la revisió mèdica de la Federació de Futbol de les Illes Balears

L’indígena arriba a la “mutualidad social de futbolistas españoles”, allà on ha de passar la revisió mèdica. Arriba a la sala corresponent i veu que tot està retolat en castellà, fins i tot el formulari que obligatòriament ha d’omplir. Per tant, en demana un en català i li contesten que no en tenen en català per estalviar paper. Demana un full de reclamació i li diuen que tampoc no en tenen, que la faci en un paper en blanc. Mentre això passa, la secretària avisa un dels possibles caps, que arriba i explica que en els folis Din-A4 no hi cap el formulari bilingüe. L’indígena li fa a saber que en aquests casos, la llengua prioritària és la llengua pròpia. El presumpte cap de la mutualitat li diu que pròpies ho són les dues llengües. L’indígena li diu que va errat. El cap li contesta: “Això ho dius tu! L’indígena li torna a insistir que a més d’ell, ho diu l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Però això el cap de la mutualitat ja no ho ha escoltat, perquè ha girat l’esquena i se n’ha tornat cap al seu despatx. L’indígena diu que la plana web d’aquesta mutualitat també és únicament en castellà: http://www.mutualidadfutbolistas.com. I els resultats de la revisió també només es presenten en la llengua estatal. L’indígena se’n va anar indignat i disposat a posar remei dient que mai no consentirem a ser ciutadans de segona, que quedi ben clar. A mi no em queda més que recordar que José Ramón Bauzá, president del PP lluita contra el català, amb l’excusa que tot es fa en la llengua pròpia. I que el castellà recula. Mentida podrida! I qui diu mentides és un...

L’expulsió de l’indígena del Centre de Salut d’Inca ha duit conseqüències

A la revista 210 narràvem les aventures d‘un indígena que havia acudit al Centre de Salut d’Inca i que una metgessa el va expulsar del Centre per parlar en català. Podeu consultar l’escrit d’aquella revista a la mateixa secció. Ara coneixerem les conseqüències que ens posen els pèls arreveixinats.
Aquella metgessa, segurament temorenca de ser denunciada, va fer el que ja ha passat unes quantes vegades. Va intentar pegar primer, per allò de qui pega primer... i va interposar una denúncia contra l’indígena davant el Jutjat d’Instrucció d’Inca. La versió de la metgessa és completament diferent, ja que manifesta que va ser l’indígena, ella diu l’usuari, qui la va tractar amb insults i amenaces. L’indígena quan ho va saber va quedar perplex i amb un pam de nas, ja que va manifestar que havia ocorregut tot el contrari. La que s’havia posat molt agressiva havia estat la metgessa. Des de la Conselleria de Salut es varen creure la versió de la metgessa, ja que varen manifestar que ella en cap moment s’havia negat a atendre’l i que en veure que el pacient, l’indígena, es posava tan violent, havia cridat el guarda de seguretat perquè el tragués de la consulta.
Aquests fets són molt greus, també ha passat al quarter de la guàrdia civil de Palma, que després d’atacar verbalment una dona àrab per haver-los parlat en català i haver-la humiliat per parlar una llengua inventada per tres o quatre, segons va havia assegurat el guàrdia civil, després li varen posar una denúncia i la varen acusar a ella d’haver-los faltat a l’autoritat i al final, la jutgessa l’ha condemnada a ella, que també havia perdut la feina d’intèrpret per aquest fet. Tot això és molt greu i si no anam alerta aviat ens tendran a tots de genollons o parlant en castellà, com ja van fent a València.
Per això, el sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament, intersindical de les Illes Balears (l’STEI-i), arran d’aquests fets va fer un comunicat en el qual deia el que pretenen tota aquesta sèrie d’escrits que apareixen de tant en tant en aquesta revista “que no ens faran abaixar el cap mai”. Declarava aquests fets com a “inadmissibles” i aprofitava per demanar al personal sanitari que tengués la voluntat de conèixer i valorar l’entorn cultural i lingüístic en el qual treballava.
També el sindicat demanava a la població catalanoparlant que fos combativa davant la insolència i la prepotència d’aquella gent que creu que el català és una llengua de segona i sense prestigi. I finalment reclamava a la Conselleria de Sanitat que es mantingués ferma en l’exigència del requisit de coneixement de la llengua pròpia de les Illes al personal sanitari.

1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda.

Joan Lladonet


Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla

Tots són culpables de la crisi

Em vaig trobar amb la filla d’en Pere qualsevol a una d’aquestes festes de torrar botifarrons i sobrassada. Era de nit i adesiara se sentia l’espetec dels coets que anunciaven el començament d’algun dels actes anunciats. I em va dir que tenia una conversa enregistrada amb el vídeo del mòbil i que si tenia temps faria la transcripció o m’enviaria el vídeo perquè la fes jo. Que per correu electrònic m’enviaria una cosa o altra i que en aquesta conversa havia volgut posar els punts sobre les i, en el tema de la crisi, perquè estava cansada de sentir gent que mentia i altra gent que es creia les mentides d’uns quants. Al final me l’ha enviada transcrita, cosa que li he d’agrair perquè m’ha llevat molta feina. Aquí la teniu:
“Filla, el negoci no rutlla, la crisi ens ha arribat de bon de veres. El que em fot és que el Govern no faci res per posar-hi remei.”
“De quin govern parles, pare? Del de les Illes Balears o del de Madrid?
“Dels dos, especialment del de Madrid. Ells són els culpables de la crisi.”
“Això em fa molta gràcia. L’altre dia escoltava una emissora de ràdio, que havia fet una pregunta als oients sobre l’allargament de l’edat de jubilació i tots els oients que vaig escoltar sense excepció varen donar la culpa a en Zapatero i al seu govern. Ningú va parlar de les comunitats autònomes, ni ningú va dir que el Govern podria fer altres coses ni quines. La majoria varen parlar amb odi cerval al PSOE.”
“Si el PSOE governa i passa el que passa, i si el Govern va millorant les xifres del seu endeutament, com va passar en un moment donat i això es va assegurar que era gràcies al Govern d’aquells moments, també han de ser responsables de l’empitjorament de la situació.”
“Teòricament, sí, però s’ha de saber anar a les arrels del problema.”
“Tot el que tu vulguis, però si una casa fa ull, és a dir, fa fallida o es queda devent a tothom i no poden viure, el govern d’aquesta casa, el pare, la mare, o tots dos en són responsables.”
“La comparació no és bona, perquè no es voten a les urnes quins han de ser els teus pares.”
“D’acord, però tu m’has entès.”
“A veure, jo no som economista, però tenc una petita idea sobre la situació de la crisi, i aquesta idea em serveix per a situar el fet que Alemanya se n’hagi començat a sortir.”
“Explica’t.”
“La persona que més braveja del seu govern pels nombres que tenia quan va deixar de governar és Aznar. Hi estàs d’acord?”
“I molta gent pensa que si tornàs n’Aznar o en Rajoy o qualsevol del PP, que tot s’arreglaria.”
“Més o manco, això és el que es diu dins els cafès.”
“Idò crec que la gent s’equivoca, perquè si Aznar va governar sense mirar el futur ho va fer molt malament. Perquè si durant aquest temps d’expansionisme i de doblers fàcils en el banc, es varen fer construir més de 600.000 habitatges, he llegit.”

“Correcte, filla. Fins aquí et seguesc.”
“També es diu que per a construir-los va haver de menester uns quatre milions de persones que es dedicassin a la construcció i això va fer que arribassin aquí milions de persones d’altres països que venien a cercar feina.”
“Tot rutllava mentre la gent comprava i comprava per necessitat o per a fer una inversió fàcil.”
“Quan la gent es va aturar de comprar habitatges o no va poder pagar va provocar que molts de negocis de construcció o immobiliaris i financers fessin fallida.”
“I què vols dir amb això?
“Que ara ja saps d’on surten els milions d’aturats.
“Tens un poc de raó, com sempre, però segur que el govern Zapatero hagués pogut fer alguna cosa més.”
“Fixa’t com el Govern d’Alemanya demana 800.000 persones amb títol universitari, enginyers, metges, arquitectes, etc. Aquesta gent està preparant l’Alemanya del futur.”
“I per a tu, quins són els culpables?
“Tots els governs que han fet aquesta política desenvolupista, basada en el totxo i en el turisme.”
“Em sembla molt fort, però ben mirat no sé com et puc contestat per a dur-te la contrària.”
“I ara que Alemanya ens prengui els nostres professionals preparats, les nostres llumeneres, pocs que en tenim...”

Joan Lladonet


Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1

Així estimen els indígenes mallorquins per devers Madrid

L’indígena anava amb la seva dona i dues filles per Madrid en autobús, i naturalment, com faríem nosaltres, parlaven en mallorquí, quan un home de mitjana edat els va interrompre enfadat, demanant-los en espanyol si xerraven en català. L’indígena que ja es va veure venir la ruixada li va explicar en espanyol que parlaven el català de Mallorca, una llengua que estimaven tant com ell pogués estimar la seva, etc., etc., fins que el madrileny el va tallar en sec: “Todo esto está muy bien, pero aquí está en España y tiene que hablar el español.” Aquest madrileny tenia ciència infusa, perquè tenia clar que Mallorca no és Espanya. Naturalment la conversa va acabar en aquells moments, però la filla gran de l’indígena, ben valenta i enfadada, va continuar parlant fort i clar en mallorquí. Aleshores l’energumen madrileny es va aixecar tot rabiós del seu seient i va dir: “He dicho que hablen en español!” L’indígena mallorquí que era una persona normal i valenta com qualsevol indígena del món, n’hi va entimar quatre de fresques en mallorquí ben planer i entenedor, la qual cosa va provocar que aquell bèstia baixàs de l’autobús ben emprenyat. Això hagués acabat en pura anècdota d’una persona madrilenya que no estava massa bé del cap si no fos estat que se li va ocórrer dirigir-se a la resta de passatgers de l’autobús i demanar-los la seva aprovació o rebuig pel que havia succeït i la resposta unànime va ser: “Si usted hubiera hablado en inglés o en alemán... pero en catalaaaaa´n!!!” Si no vols brou, dues tasses. Madrid m’has dit?

Perdre una feina per mor del català

Un indígena va sol•licitar feina a una empresa de software denominada Orangetech i que es troba radicada en el Parc Bit, devora la UIB. L’indígena, naturalment, va escriure la seva sol•licitud en català. El “general manager” de l’empresa li va respondre de la manera següent, només va utilitzar 13 paraules de l’espanyol: “Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades.” Això passava a final de 2007 i era denunciat pel Diari de Balears. No sé si l’empresa continua existint. És una demostració de la persecució que continua existint en contra del català, perquè després ens venguin alguns del PP, que diuen que es persegueix l’espanyol. L’indígena segur que va continuar fent sol•licituds de feina en català.

El Consell General del Poder Judicial en contra del català

Un indígena, vocal del Consell General del Poder Judicial, va dur una proposta per expedientar la jutgessa Ana Ingelmo, presidenta del Tribunal que jutjava el crim de la Patum de Berga perquè havia obligat un testimoni indígena a parlar en espanyol. El CGPJ va rebutjar aquesta proposta per 10 vots a favor i tres en contra. Es dóna la circumstància que un dels vocals que va votar en contra va afirmar que aquest organisme no sanciona mai cap jutge que incompleixi els drets lingüístics que reconeix als ciutadans la legislació vigent quan es tracta de llengües oficials no espanyoles. Aquesta persona, pertanyent a l’esmentat CGPJ va afegir que els vocals incompleixen i vulneren la Constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Però no ens faran abaixar el cap ni ens sotmetran.

1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

Joan Lladonet