Joan Lladonet s’ha dedicat des de sempre a l’ensenyament. En paral·lel a
la seva tasca de mestre, també ha treballat en benefici de la
normalització lingüística de l’escola. L’Escola de Formació en Mitjans
Didàctics i l’STEI-i editaren l’any passat el llibre Aquests són els
teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment, un recull d’articles
que el professor Lladonet va anar publicant durant dotze anys a la
revista campanera Ressò. En el pròleg, signat per Joan Melià, ja
s’explicita de manera clara l’essència del llibre: “... hi trobam
informacions i referències sobre l’estat del català, els problemes
socials i polítics amb què s’ha d’enfrontar la nostra comunitat
lingüística, les actituds, hàbits i inèrcies dels ciutadans, la
normativa jurídica i gramatical...”. Podem tenir l’absoluta certesa que,
si un observador forà dirigís una mirada profunda i objectiva a la
realitat lingüística i cultural del nostre territori, ben segur quedaria
espantat davant la situació, entre surrealista i maquiavèl·lica, que el
govern del president Bauzá ha provocat, un estat de crispació a les
aules i desconcert nihilista a la societat en general que, per
desgràcia, sembla no tenir aturall ni marxa enrere. Partint de la
Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Lladonet fa un recorregut
que comença amb l’adhesió, l’any 1996, del Parlament balear a
l’esmentada fita i evoluciona fins als nostres dies, detectant-ne les
irregularitats i els desencerts... No cal dir que, amb la nova llei que
el Parlament aprovarà, es vulnera l’esperit i les intencions d’aquesta Declaració Universal. Per posar-ne un exemple, basta citar l’article que
parla sobre “el dret a ser atesos en la seva llengua (la llengua pròpia
del país, és a dir, el català) en els organismes oficials i les
relacions socioeconòmiques”. Això, en efecte, ja no serà així, la qual
cosa demostra que la nostra comunitat lingüística quedarà al marge dels
drets i la protecció que fins ara, com a mínim sobre els papers, teníem.
Amb algunes anècdotes molt habituals i il·lustratives, Lladonet ens fa
veure algunes de les tares més freqüents, a voltes acceptades amb
resignació, del fet de parlar en la nostra llengua a casa nostra. Tot
plegat evidencia que es maltracten els nostres drets lingüístics i que
hem entrat, d’ençà que el PP aconseguí guanyar les eleccions, en una
etapa de regressió molt perillosa. Algunes mostres d’aquesta pràctica
severa i continuada contra el català són: eliminació de la Direcció
General de Política Lingüística, desaparició dels dinamitzadors
lingüístics de barri, proposta de llibres de text amb modalitats, lliure
elecció de llengua als col·legis, supressió d’ajudes a la premsa en
català, passar a ser, la llengua catalana, de requisit a mèrit per
accedir a la funció pública... Ens trobam davant un llibre amè i
divulgatiu, força pedagògic, que funciona talment un treball de camp
sobre l’estudi del català a les Illes. Convendria que els assessors de
Bauzá –ell és d’un altre regne!– hi pegassin una ullada. Potser així
s’adonarien que amb els seus projectes i la seva manera de governar no
fan altra cosa que fer-nos retrocedir fins a l’època de les cavernes.•
