Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 29 d’abril del 2012

Governar atacant el poble estimula la resistencia i la defensa

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7791/governar-atacant-el-poble-estimula-la-resistencia-i-la-defensa

dimecres, 18 d’abril del 2012

Més accions contra la política lingüicida del govern del PP


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7754/mes-accions-contra-la-politica-linguicida-del-govern-del-pp

dimecres, 11 d’abril del 2012

Opinió de Jordi Solé i Camardons sobre el llibre Aquests són els teus drets lingüístics

Aquests són els teus drets lingüístics

JORDI SOLÉ i CAMARDONS. Aquests són els teus drets lingüístics, un llibre de Joan Lladonet que porta com a subtítol “Memòria d’un incompliment” té per objectiu explicar quins són els drets lingüístics dels ciutadans de les illes Balears, però també serveix per a la resta dels Països Catalans. I perquè un cop el lector tingui clar quin són els seus drets els pugui exigir. Un llibre que apareix en el moment més oportú, just abans d’iniciar-se l’enèsim atac contra el català –i aquest més furibund que mai- que ara té com a objectiu desmuntar l’edifici legal a mig construir des de fa trenta anys; ara el PP més dretà i pijo de la història recent està disposat a lluitar contra la feble normalització assolida amb penes i treballs, sang, suor, presons i llàgrimes. Lladonet ens proposa que els ho impedim amb totes les nostres forces. O fem això o veurem morir la llengua catalana.

El llibre –amb un pròleg de Joan Melià- recull escrits publicats entre el gener de 1997 i el maig de 2009 a la revista Ressò de Campos però justament degut a aquest nou atac l’autor hi ha inclòs sis nous escrits recents publicats a Diari de Balears o al seu blog d’Indirecte.cat.

El punt de partença és el text de l’adhesió en data 19 de novembre de 1996, del Parlament de les Illes Balears, màxima expressió de la voluntat popular, a la Declaració Universal de Drets Lingüístics. On es fa esment que els punts d’aquesta Declaració formaran part de les directius de la política lingüística a les illes.

L’autor, un patriota mallorquí de pedra picada, mestre i professor de secundària, autor de diverses propostes didàctiques i treballador sindicalista a l’STEI-i, que fa anys que tinc el plaer de conèixer a partir de la meva participació a l’Escola d’Estiu de Mallorca, ens explica que la llengua catalana és l’única històricament establerta a les Illes, que el seu ús és un dret personal inalienable, que malgrat això ens trepitgen els drets a la llengua, que tenim el dret de ser atesos en català arreu, que no es tracta d’assimilar els immigrants sinó d’integrar-los, que el conflicte lingüístic és ben viu, que al Parlament espanyol no es respecten les llengües “cooficials”, que la substitució lingüística continua avançant lentament, que a l’escola el català hauria de ser la llengua vehicular però l’alumnat es passa al castellà, que destrueixen SOM RÀDIO perquè era en català i volen muntar una televisió bilinguomodalitària… Fins a una quarantena llarga d’afirmacions punyents que tenen el punt final en els intents d’eliminar la immersió lingüística. Tot un seguit de raons que els ciutadans dels Països Catalans hem de conèixer mentre no aconseguim la Independència, l’únic marc on pot ser possible la normalitat lingüística.

Joan Lladonet, Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment. 2011, Escola de Formació en Mitjans Didàctics. STEI-i.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Vaga de fam pels drets lingüístics


Aquest article s'ha publicat a la revista Ressò núm. 222.

Aquesta vegada m’han donat una agradable sorpresa que s’agraeix en temps de crisi, de retallades i d’haver de sofrir un govern que ens vol privar dels drets lingüístics més elementals. Un dels dies que he anat a visitar en Jaume Bonet, persona que pertany a Jubilats per Mallorca, associació a la qual també tinc l’orgull de pertànyer, em varen comunicar que hi havia anat una joveneta ben espavilada i ben garrida que m’havia deixat un paquetet per a mi. Vaig obrir el paquet i hi vaig trobar la gravació d’una xerrada d’en Pere qualsevol i la seva filla, perquè aquesta havia visitat en Jaume Bonet. Després de la primera visita havia tingut la conversa amb son pare i a la segona visita havia deixat la gravació, que és la següent:

- Mon pare, he anat a visitar en Jaume Bonet.

- Qui és en Jaume Bonet?

- Mon pare, que no llegiu el diari? Ha sortit unes quantes vegades.

- No em sona gens aquest nom.

- Doncs, ja sé quin diari llegiu. Un que li interessa que no circulin segons quines notícies. Un que tergiversa les que publica.

- Per a mi és un diari com els altres, però encara no m’has dit qui és aquesta persona que has anat a veure.

- He anat a veure en Jaume Bonet, que és una persona que ja fa més de dues setmanes que fa vaga de fam per la llengua, perquè els que comanden el teu partit no continuïn amb la seva política d’extermini de la llengua.

- Ara que ho dius havia sentit a dir cosa, però no li havia donat importància.

- És una llàstima, perquè aquesta persona es juga la vida perquè la teva llengua i la del nostre poble pugui seguir subsistint.

- No crec que la llengua estigui gens en perill, filla meva.

- Pare, mira que cavil·les poc! No saps que el Govern pretén fer una Llei que autoritzi a fer feina a la funció pública sense haver de conèixer el català?

- Això sí que ho he llegit. He llegit que convertien la llengua d’aquí, la que tu dius catalana, en un mèrit i no en un requisit, perquè així la gent l’estimarà. La gent no vol que li imposin cap llengua.

- Estàs segur del que dius, pare? O no s’imposa el castellà o espanyol?

- Bé, però això és la llengua d’Espanya.

- Ja hi tornam a ser! La nostra llengua, la que em vares ensenyar a partir del dia que vaig néixer, no és espanyola? Ja saps que és d’aquesta manera que vaig arribar a saber, que jo no era espanyola i que, per tant, això no és Espanya. El teu argument és molt perillós i és l’argument del PP.

- Bé, però no passa res si no s’exigeix el català als funcionaris. La llengua la continuarem parlant nosaltres.

- Pare, si es lleva l’obligatorietat de necessitar el català per esser policies, bombers, administratius, etc., quan anem a arreglar papers ningú no ens entendrà i no la podrem parlar, i a més, totes les persones que no són d’aquí no la voldran aprendre, si no serveix per a res.

- La situació és tan greu com tu la planteges?

- És clar i per això, perquè quedin les disposicions legals tal i com han estat fins ara, i que no eren d’allò millor, que encara ens provocaven molts de conflictes lingüístics, per això, en Jaume Bonet està fent una vaga de fam, perquè espera que hi hagi parlamentaris del PP, que vulguin votar en consciència, és a dir, que no votin aquest canvi de lleis, que no aprovin la nova llei lingüicida.

- Trobes que si s’aprova aquesta llei, la supervivència de la nostra llengua està en perill?

- I tant! Si s’aprova aquesta llei i no hi ha un canvi en el Govern en pròximes eleccions, a la nostra llengua, con tu dius, no li queden més de dues generacions de vida.

- Si és tan greu, segur que hi haurà parlamentaris del PP que faran un pensament.

- Si no el fan, l’haureu de fer persones com tu a les properes eleccions. Treure defora del poder persones que no soluciones la crisi, que la volen fer pagar a la classe treballadora i a la que està a l’atur, i que a més, ens volen prendre la personalitat com a poble.

- No crec que la cosa sigui tan greu, però per si de cas estaré més atent a les notícies que surtin sobre el tema. I si tornes a visitar en Jaume Bonet, dóna-li ànims de part meva.

Sense consciència


Aquest article ha aparegut a la revista Ressò núm. 222. Ara ja fa 15 dies que en Tomeu Amengual fa vaga de fam pels nostres drets lingüístics i tot continua igual. Molta setmana santa i gens de consciència.

Quan preparava aquest article feia quasi tres setmanes que en Jaume Bonet Moll, de Jubilats per Mallorca, havia iniciat una vaga de fam, a causa de la repressió i persecució de la llengua catalana que ha posat en marxa el Govern actual de les Illes Balears. El motiu principal és perquè elimina el requisit de conèixer el català a les persones que es dediquen a la funció pública, fet que suposa la pèrdua dels pocs drets lingüístics que s’havien anat recuperant durant els anys que fa que dura aquesta esquifida democràcia. Quan surti publicada la revista, esper que la situació sigui millor que ara, tant per part de la salut de qui o dels qui facin o hagin fet vaga de fam com per part de les persones que tenen consciència i poder del PP, que hagin aturat el genocidi i el lingüicidi.

Fer una vaga de fam és una reacció molt dura, és jugar-se la vida per defensar una causa justa. Algunes persones pensaran que en aquest temps tan difícil que ens ha tocat viure, no es mereix aital sacrifici la defensa d’una llengua minoritària. Aquesta també és la meva idea, quan pens en els governants que tenim. No han fet res per aturar la crisi, no han fet res per crear feina, preparen més destrucció del territori que suposa empenyorar el futur i començar a embarcar-nos en crisis més profundes, com l’actual que té les arrels molt pregones, que varen prendre molta embranzida en el temps que governava l’home del bigoti. Per tant, per què no fan res per salvar l’estat del benestar, que és de tots, i es dediquen a destruir l’ànima del poble, que és la llengua, la cultura, la història... la identitat?

Davant una agressió tan ferotge, encara que els qui la provoquen vagin disfressats de padrina de na caputxeta vermella o presentant-se com a persones caritatives i bondadoses, tot amor... cap a la llengua, Jubilats per Mallorca ha emprès, gràcies al coratge de Jaume Bonet, una acció difícil i perillosa per arribar a despertar la consciència de les persones que estimen el seu poble i tot allò que representa.

Són trenta-cinc els diputats del PP al Parlament de les Illes Balears, pertanyents a Mallorca, Menorca i Eivissa, la majoria d’ells són catalanoparlants, se suposa que la majoria d’ells estimen la seva terra i la seva llengua, se suposa que l’haurien d’estimar més que la cadira que han aconseguit, més que la menjadora que tenen, més que el poder que poden aconseguir en el futur, més que l’obediència cega a uns dictats que arriben des de Madrid, més que la disciplina militar imposada per persones que volen fer desaparèixer la llengua... Se suposa que dels trenta-cinc, n’hi ha uns quants o molts que tenen consciència.

Aquest acte contra la pròpia salut que ha iniciat en Jaume Bonet s’ha duit a terme amb l’objectiu que els diputats que tenen consciència, se n’adonin del terrible mal que es vol fer a la nostra comunitat lingüística, que siguin capaços d’usar la consciència a l’hora de pitjar un botó i deixar via lliure al lingüicidi que el president del Govern, instigat per uns altres, vol dur a terme. S’ha pensat que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que han de votar la liquidació de la llengua, tindran consciència i dignitat suficients per negar-se a fer-ho.

Aquesta vaga de fam és un acte polític, però no és un acte de partits polítics. De fet, són molts els dies que alguns polítics que tenen consciència i que pertanyen a diferents partits polítics, passen per Can Alcover a solidaritzar-se amb en Jaume Bonet, però no trobareu cap foto que reflecteixi la situació. Jubilats per Mallorca no vol que cap partit polític pugui rendibilitzar aquesta acció.

Doncs, fins que he acabat d’escriure aquest article no hi ha hagut cap diputat del PP, ni cap regidor, ni cap president, ni cap batle... que hagi volgut anar a Can Alcover a convèncer en Jaume Bonet perquè deixàs de fer vaga de fam, ja que la seva acció com a diputats o com a persones pertanyents al PP no posaria en perill la llengua pròpia de les Illes. No tenen arguments, només saben quin botó han de pitjar quan els correspongui votar; ho saben perquè fan el que els manen, sense personalitat. Com que saben que no tenen la veritat, no acudeixen a aturar una acció tan greu. La pregunta que queda en l’aire és la següent: tenen consciència?

Els mitjans de comunicació dels Països Catalans que tenen persones amb consciència s’han fet o es faran ressò d’aquest acte i enviaran la notícia als quatre punts cardinals, perquè tot el món conegui qui són els dirigents polítics que ens governen. La notícia ha d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, perquè serà allà on haurem d’acudir després que ens hagin privat dels nostres drets lingüístics. Tot depèn de si tenen consciència... o de si no en tenen. N’hauran tinguda?

divendres, 6 d’abril del 2012

Ens han robat el cos i ara ens volen robar l'ànima


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7693/ens-han-robat-el-cos-i-ara-ens-volen-robar-lanima