Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 25 de març del 2014
diumenge, 16 de març del 2014
Continua la virulència del president José Ramón Bauzá contra la llengua catalana
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11647/continua-la-virulencia-del-president-jose-ramon-bauza-contra-la-llengua-catalana
dimarts, 11 de març del 2014
A la reconquesta del vot perdut amb enganyifes i pancartes
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11607/a-la-reconquesta-del-vot-perdut-amb-enganyifes-i-pancartes
dijous, 6 de març del 2014
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Avui
i sense que serveixi de precedent, he trobat la notícia d’una vexació no
habitual, ja que no es fa a una persona que parla en català (en el dialecte que
sigui), sinó que es fa a una persona que parla en espanyol (dialecte mexicà o
modalitat mexicana, si voleu), i vos en faré cinc cèntims:
Expulsat per parlar en
espanyol
Fa
uns quants anys, en ple segle XXI, un jove de 16 anys, Rubio de llinatge i
d’origen mexicà, va ser expulsat durant dos dies del seu institut de Kansas
City (EUA) per parlar en espanyol en els corredors del centre. En aquest
institut hi acudien alumnes de diverses minories ètniques. Aquest va ser un
escàndol i va generar en el seu moment una gran polèmica sobre l’ús de
l’espanyol als EUA. La família de l’escolar volia posar una demanda contra
l’institut en què imposaven aquest tipus de càstig. Un professor en sentir
parlar en espanyol aquest jove, havia acudit al despatx de la directora, Sra.
Jennifer Watts, la qual va cridar el pare i va treure defora l’alumne durant 48
hores.
Obligat a parlar en espanyol
en un judici a Castelló
Un
indígena valencià, diputat, va acudir fa cert temps a declarar en un judici en
qualitat de testimoni en el cas Fabra (aquest que ara han condemnat). Només
començar l’interrogatori, l’advocat de Carlos Fabra va protestar perquè el
diputat ho feia en català (perdó, valencià) i va demanar que ho fes en
espanyol, perquè desconeixia l’idioma propi del País Valencià. A aquesta
petició s’hi va sumar la jutgessa, que va dir que tot i que entenia l’idioma,
desconeixia algunes paraules (tots en desconeixem alguna, o no?). El diputat va
recordar a l’advocat i a la jutgessa que ell es trobava emparat per l’article 7
de l’Estatut que diu: “Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el
valencià i el castellà. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los. La
Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües, i
adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. Ningú no
podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. S’atorgarà protecció i
respecte especials a la recuperació del valencià...”
Però
per imperatiu judicial l’indígena va haver de continuar en espanyol (dialecte
castellà). Quan va sortir de fer la declaració obligatòria va lamentar l’incident
i va afirmar que era necessària una veritable normalització lingüística que
evitàs als valencians aquest tipus d’humiliacions. I va desitjar que algun dia
això ja no passàs. Si en tornàs a parlar avui en dia, hauria d’afirmar que la
cosa ha empitjorat, igual que aquí, tot són ordres de Madrid, i una bona colla
d’indígenes que per un plat de llenties o una bona cadira, s’han convertit en
col·laboracionistes.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i
les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a
persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els
morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els
que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels
catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han
aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o
me’ls han contat. Mai no
diumenge, 2 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)