Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de desembre del 2012

La caverna assetja el català

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9348/la-caverna-assetja-el-catala

dilluns, 24 de desembre del 2012

El PP esfondra el model de cohesió escolar

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9329/el-pp-esfondra-el-model-de-cohesio-escolar

dijous, 20 de desembre del 2012

Si ha dit això, Francisco Vázquez és un boig o li manquen una dotzena de grampons o li falta un bull

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9303/si-ha-dit-aixo-francisco-vazquez-es-un-boig-o-li-manquen-una-dotzena-de-grampons-o-li-falt

dissabte, 15 de desembre del 2012

Falsejar les falsedats*

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9271/falsejar-les-falsedats

diumenge, 9 de desembre del 2012

El conseller d'Educació menteix, perquè no diu tota la veritat

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9225/el-conseller-deducacio-menteix-perque-no-diu-tota-la-veritat

dijous, 6 de desembre del 2012

El PP ha fet una programacio temporitzada de l'extermini de la llengua catalana

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9212/el-pp-ha-fet-una-programacio-temporitzada-de-lextermini-de-la-llengua-catalana

dimecres, 5 de desembre del 2012

I la independència?

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9174/i-la-independencia

dijous, 29 de novembre del 2012

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla



                              
         Enteneu que 34 persones, la majoria mallorquines, apedreguin les seves teulades?

            Dia 14 d’agost, el dia que acabava la primera caminada de CAMINS CONTRA MENTIDES, organitzada per Jubilats per Mallorca em vaig trobar a la plaça de Ramon Llull de Manacor amb la filla d’en Pere qualsevol, que avia anat allà a retre homenatge als caminadors, que havien acabat els seus primers 234 quilòmetres i havien passat per 34 pobles de Mallorca, denunciant les mentides del Govern i els atacs contra la llengua, la cultura i el patrimoni de tots els mallorquins i de totes les mallorquines. La filla d’en Pere qualsevol em va dir que havia tingut una xerrada interessant amb el seu pare arran de l’aprovació de la reforma de la Llei de Funció Pública en què es va eliminar el requisit de català per a accedir a l’Administració. Em va dir que no l’havia enregistrada, però que intentaria recordar-la i me l’enviaria per correu electrònic. Així ho va fer i la vos transcric:
-         Em pots explicar, pare, què fan els teus per a eliminar la crisi?
-         Fan tot el que poden, filla.
-         L’únic que fan, pare, és retallar els sous, retallar els drets adquirits dels treballadors i retallar els drets socials, és a dir, fan pagar la crisi als més dèbils.
-         Això, com ho deis vosaltres? Ah sí, això és demagògia. El Govern reparteix les pèrdues. I a més la culpa és del govern anterior, que va adquirir molts de deutes.
-         No em facis xerrar. Si la crisi duràs 100 anys i encara governàs el PP, sempre donarien la culpa al govern anterior dels errors que cometen, perquè no saben governar o perquè governen a favor d’uns pocs que els obliguen a actuar així, a canvi d’un poquet de poder. Però jo no et volia xerrar d’això avui, sinó del desastre que han fet tots els diputats del PP que han votat contra la seva llengua.
-         No, filla. El que han fet ha estat procurar que aquí puguin venir els millors especialistes en qualsevol matèria i no trobin l’obstacle de la llengua d’aquí.
-         Sí, pare. Hi havia una cua que arribava a la península de llarga que era, de famosos especialistes que esperaven els llevassin l’obstacle de la llengua catalana. Quina presa de pèl! Qui s’ho creu això? En tot cas, serà algun d’ells que no l’ha volguda aprendre i ara la lleva del mig. El qui comanda, el madrileny, no és estrany que ho faci, però els mallorquins, per què reneguen de la seva llengua?
-         No reneguen de la seva llengua, ja que l’han convertida en mèrit. Qui sàpiga català tindrà més punts quan faci oposicions.
-         Per què no converteixen en mèrit el coneixement de castellà i eliminen la seva obligatorietat. No diuen que volen bilingüisme? No diuen que volen igualtat? No diuen que volen llibertat? Coneixen el significat de cap d’aquestes paraules?
-         Del castellà no se’n parla, perquè ja se sap que si vivim a Espanya...
-         Sempre acabes utilitzant algun argument terrorífic i més demagògic que cap altre. Saps que aquest argument és una fàbrica de fer independentistes?
-         No sé per què.
-         Perquè si quan un estat té una llengua oficial, és normal que aquesta llengua s’hagi de saber per a accedir a la funció pública, també ho hauria de ser, en una nació sense estat, però amb una llengua oficial, que a més és pròpia. Si això no és així, si no pot ser d’aquesta manera, volem un estat, i així ja serà normal que la llengua catalana sigui requisit per a accedir a l’Administració, sense ni haver-ho de dir.
-         Jo crec que això és una exageració. El partit que va obtenir més vots no ha fet res més que complir amb el seu programa.
-         Es veu que llegeixes el que diuen els governants o els diputats, perquè no fas res més que repetir-ho i és fals, perquè en el seu programa no havien de pujar els imposts, i no fan res més que pujar-los. Que dues llengües oficials no tinguin el mateix tractament és una discriminació i una actuació contra l’Estatut i contra tots els raonaments lògics.
-         La qüestió de pujar els imposts és perquè no els queda més remei i la qüestió de la llengua, ja t’ho he explicat més amunt. Jo no ho tinc massa clar, però si ho han fet així, deu ser que està ben fet.
-         Tu t’apedregaries les teves pròpies teulades?
-         No.
-         Idò això és el que han fet aquests falsos mallorquins, menorquins i eivissencs quan han votat contra la dignitat de la seva llengua. N’han renegat i l’han traïda. Això és tot el seu mèrit.
-         No crec que sigui tan greu la cosa, però s’ho haurien pogut fer mirar, haguessin pogut reflexionar abans d’actuar d’aquesta manera que ha agreujat tant a tants de mallorquins.

divendres, 16 de novembre del 2012

Èric Bertran, el Fènix català

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9040/eric-bertran-el-fenix-catala

dilluns, 12 de novembre del 2012

La política ha d'entrar fins al darrer racó de cada escola

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8981/la-politica-ha-dentrar-fins-al-darrer-raco-de-cada-escola

diumenge, 4 de novembre del 2012

Programar el castellà com a llengua cooficial, greu errada de CiU

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8900/programar-el-castella-com-a-llengua-cooficial-greu-errada-de-ciu

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Escola pública i llibertat d'ensenyança

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8876/escola-publica-i-llibertat-densenyanca

dilluns, 22 d’octubre del 2012

La independència causarà una fractura social?

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8831/la-independencia-causara-una-fractura-social

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Com si fossin de la generació dels xous d'impacte

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8780/com-si-fossin-de-la-generacio-dels-xous-dimpacte

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Un ministre d'educació que ha perdut la xaveta

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8762/un-ministre-deducacio-que-ha-perdut-la-xaveta

diumenge, 7 d’octubre del 2012

El Govern del PP contra el poble de les Illes Balears

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8723/el-govern-del-pp-contra-el-poble-de-les-illes-balears-1

dilluns, 24 de setembre del 2012

El segon CAMÍ CONTRA MENTIDES enllaca uns altres pobles de Mallorca

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8639/el-segon-cami-contra-mentides-enllaca-uns-altres-pobles-de-mallorca

dimecres, 19 de setembre del 2012

Ignomínia i perversitat

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8613/ignominia-i-perversitat

dilluns, 17 de setembre del 2012

El Govern del PP menysté el poble, així com Espanya menysprea el Principat

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8593/el-govern-del-pp-menyste-el-poble-aixi-com-espanya-menysprea-el-principat

diumenge, 9 de setembre del 2012

Dirigents polítics que no en tenen ni idea, de governar

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8522/dirigents-politics-que-no-en-tenen-ni-idea-de-governar

diumenge, 2 de setembre del 2012

Per què es permet fumar dins els cotxes?

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8475/per-que-es-permet-fumar-dins-els-cotxes

divendres, 24 d’agost del 2012

Llei fora de la Llei

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8432/llei-fora-de-la-llei

dilluns, 20 d’agost del 2012

Primer Camí contra mentides, objectiu assolit



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8399/primer-cami-contra-mentides-objectiu-assolit

dimecres, 15 d’agost del 2012

Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1


  

                               Agressions lingüístiques d’un guàrdia civil
           
            L’indígena protagonista d’aquesta història és un advocat fiscalista, que cada divendres agafava un vol a l’aeroport del Prat per a anar a estudiar un màster a Madrid. Aquest divendres, l’empleat de seguretat el va obligar a passar el detector de metalls dues vegades. Això va fer que dos agents de la guàrdia civil s’hi apropassin i demanassin si tenia algun problema. Els va respondre en català que no en tenia cap de problema. Llavors, el caporal, amb actitud burlesca i agressiva, li va exigir que li parlàs en castellà, i com que no va rebre cap resposta, se’l va endur a una sala petita.
            Sembla esser que en aquest moment l’indígena va canviar d’idioma, però tot i això el guàrdia civil li va pegar amb una porra o un element metàl·lic a la cama i després el va colpejar cinc vegades a la cara amb la mà estesa, mentre li cridava: Polaco de mierda! Habla ahora en catalán si tienes cojones! L’altre guàrdia, que era més jove, s’estava mirant la feta. L’indígena va demanar a l’agressor el nombre de la placa, cosa que no va voler fer. Acte seguit el guàrdia civil el va treure de la sala i el va denunciar per insults i no voler-se identificar.
            A continuació, l’indígena va denunciar el guàrdia civil als Mossos d’Esquadra per agressió continuada i aquests el varen acompanyar a fer-se una revisió mèdica i li varen tramitar la denúncia. L’indígena, que era advocat, va afirmar que estava disposat a arribar fins al final. No queda més remei.

                              A Cortefiel tallen el bacallà en castellà

            L’indígena i la seva dona varen acudir al Cortefiel del Portal de l’Àngel, de Barcelona. Es varen adreçar en català a un dependent de la secció de vestits d’home, qui els va dir que no els entenia i que li parlassin en castellà. La indígena li va demanar si feia poc que era a Catalunya i el dependent li va contestar que no tenia cap obligació de saber el català ni cap intenció d’aprendre’l, i que com que ell els havia parlat en castellà, els indígenes tenien l’obligació de contestar-li en castellà.
            L’indígena es va emprenyar molt davant aquesta situació i li va dir que havia de respectar l’entorn cultural on vivia. Un encarregat, sense cap mirament, va intervenir dient que ja ens atendria ell i que si teníem res a dir, escriguéssim una carta a Madrid. L’indígena va respondre que si havia d’escriure alguna carta era allà mateix i no a Madrid. Un altre indígena que se n’havia adonat del que passava i que era advocat els va dir que escrivissin una carta a la Generalitat, perquè hi havia constància que havien passat uns quants casos com aquell.
            Després els indígenes varen parlar amb la directora qui va intentar disculpar el dependent, dient que era italià. A això, l’indígena li va respondre que no era cap justificació per la mala resposta que els havia donat.
            Quan va sortir de l’establiment, l’indígena pensava que seria necessari que establiments com aquest instal·lats arreu dels Països Catalans haurien de rectificar o rebre respostes adequades dels indígenes que els visitassin. També desitjava que les institucions haurien de donar suport a actituds com la seva en defensa del país.
            A mi aquest part de la nostra història m’ha fet pensar en la situació tan terrible que tenim aquí. Amb uns governants que actuen com a forasters colonitzadors i renegats de la seva condició d’indígenes que els varen llegar els seus avantpassats. Quina desgràcia!  

1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

                                                                                         Joan Lladonet

divendres, 10 d’agost del 2012

Veuen la misèria arribar i només es preocupen d'eliminar la llengua catalana

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8366/veuen-la-miseria-arribar-i-nomes-es-preocupen-deliminar-la-llengua-catalana

dijous, 2 d’agost del 2012

Camins contra mentides

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8335/camins-contra-mentides

dimarts, 24 de juliol del 2012

Falsedat dels arguments a favor de la reforma de la Llei de la Funció Pública

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8286/falsedat-dels-arguments-a-favor-de-la-reforma-de-la-llei-de-funcio-publica

dijous, 19 de juliol del 2012

34 persones menyspreables aplaudeixen el seu propi etnocidi

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8263/34-persones-menyspreables-aplaudeixen-el-seu-propi-etnocidi

dijous, 12 de juliol del 2012

Ni en els pitjors temps del franquisme

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8230/ni-en-els-pitjors-temps-del-franquisme

dimarts, 10 de juliol del 2012

Rumb cap a lhorari intensiu amb més de 20 anys de retard

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8224/rumb-cap-a-lhorari-intensiu-amb-mes-de-20-anys-de-retard

divendres, 6 de juliol del 2012

Els qui protesten sempre són quatre radicals

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8196/els-qui-protesten-sempre-son-quatre-radicals

dimecres, 4 de juliol del 2012

Drets Lingüístics

  • 1 jul 2012
  • L´Espira
  • Pere Joan Martorell
Joan Lladonet s’ha dedicat des de sempre a l’ensenyament. En paral·lel a la seva tasca de mestre, també ha treballat en benefici de la normalització lingüística de l’escola. L’Escola de Formació en Mitjans Didàctics i l’STEI-i editaren l’any passat el llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment, un recull d’articles que el professor Lladonet va anar publicant durant dotze anys a la revista campanera Ressò. En el pròleg, signat per Joan Melià, ja s’explicita de manera clara l’essència del llibre: “... hi trobam informacions i referències sobre l’estat del català, els problemes socials i polítics amb què s’ha d’enfrontar la nostra comunitat lingüística, les actituds, hàbits i inèrcies dels ciutadans, la normativa jurídica i gramatical...”. Podem tenir l’absoluta certesa que, si un observador forà dirigís una mirada profunda i objectiva a la realitat lingüística i cultural del nostre territori, ben segur quedaria espantat davant la situació, entre surrealista i maquiavèl·lica, que el govern del president Bauzá ha provocat, un estat de crispació a les aules i desconcert nihilista a la societat en general que, per desgràcia, sembla no tenir aturall ni marxa enrere. Partint de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Lladonet fa un recorregut que comença amb l’adhesió, l’any 1996, del Parlament balear a l’esmentada fita i evoluciona fins als nostres dies, detectant-ne les irregularitats i els desencerts... No cal dir que, amb la nova llei que el Parlament aprovarà, es vulnera l’esperit i les intencions d’aquesta Declaració Universal. Per posar-ne un exemple, basta citar l’article que parla sobre “el dret a ser atesos en la seva llengua (la llengua pròpia del país, és a dir, el català) en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques”. Això, en efecte, ja no serà així, la qual cosa demostra que la nostra comunitat lingüística quedarà al marge dels drets i la protecció que fins ara, com a mínim sobre els papers, teníem. Amb algunes anècdotes molt habituals i il·lustratives, Lladonet ens fa veure algunes de les tares més freqüents, a voltes acceptades amb resignació, del fet de parlar en la nostra llengua a casa nostra. Tot plegat evidencia que es maltracten els nostres drets lingüístics i que hem entrat, d’ençà que el PP aconseguí guanyar les eleccions, en una etapa de regressió molt perillosa. Algunes mostres d’aquesta pràctica severa i continuada contra el català són: eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, desaparició dels dinamitzadors lingüístics de barri, proposta de llibres de text amb modalitats, lliure elecció de llengua als col·legis, supressió d’ajudes a la premsa en català, passar a ser, la llengua catalana, de requisit a mèrit per accedir a la funció pública... Ens trobam davant un llibre amè i divulgatiu, força pedagògic, que funciona talment un treball de camp sobre l’estudi del català a les Illes. Convendria que els assessors de Bauzá –ell és d’un altre regne!– hi pegassin una ullada. Potser així s’adonarien que amb els seus projectes i la seva manera de governar no fan altra cosa que fer-nos retrocedir fins a l’època de les cavernes.•

divendres, 29 de juny del 2012

Contra els atacs al català... fidelitat, resistència, insubmissió, independència

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8165/contra-els-atacs-al-catala-fidelitat-resistencia-insubmissio-independencia

dimecres, 20 de juny del 2012

Única alternativa: vaga general indefinida

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8116/unica-alternativa-vaga-general-indefinida

divendres, 15 de juny del 2012

Renegats,renegades,traïdors,traïdores i deslleials

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8080/renegats-renegades-traidors-traidores-i-deslleials

dimarts, 12 de juny del 2012

Una colla d'ineptes de la Conselleria d'Educació crea el caos a l'escola


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8063/una-colla-dineptes-de-la-conselleria-deducacio-creen-el-caos-a-lescola

divendres, 8 de juny del 2012

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Hotel, balearització, corrupció, deute, compensació...



            Aquest article s'ha publicat a la Revista Ressò de Campos núm. 223, de maig de 2012                         

            Aquesta vegada m’he trobat amb la filla d’en Pere qualsevol al monestir de la Real, el dissabte quan se celebraven les segones vint-i-quatre hores dels “Enllaçats per la paraula”. Jo m’havia apuntat per anar a llegir durant mitja hora de l’horabaixa de dia cinc de maig i ella es va assabentar d’aquest fet i va venir i va aprofitar per fer també la seva lectura i la seva aportació a la protesta contra la política lingüística d’aquest dissortat govern que ens ha correspost, després de les darreres eleccions. Un govern que només governa per a destruït la identitat i l’especificitat d’un poble més que mil·lenari. Allà em va dir que al dia següent m’enviaria la xerrada que havia tingut amb son pare sobre la costrucció de l’hotel a la Ràpita i que aquesta xerrada l’havien feta abans del diumenge que hi havia d’haver una cadena humana enllaçant les platges verges. I així ho va fer i aquí la teniu:
            (Entre parèntesi faré una confidència als lectors i lectores d’aquest o d’aquests escrits: quan envii la meva col·laboració a Ressò, i després la revista s’envia a la impremta, quan s’edita, desapareixen els guionets que indiquen que canvia l’interlocutor o que indiquen el diàleg existent. A vegades he posat cometes, però supòs que s’entén. Avui ho tornaré intentar amb els guionets, a veure si apareixeran).
-         Vindràs a la cadena humana que farem diumenge que ve per a unir tota la costa campanera, encara verge de grans construccions? -va dir la filla a son pare.
-         Què dius, filla, però si això representa el progrés. Si això ha de ser el començament de la recuperació econòmica. Més feina i més turistes. Això representa més riquesa i més ocupació.
-         Que hi vas d’equivocat, pare. Com es veu que llegeixes certs mitjans de comunicació i escoltes certs personatges que et mengen el cervell. Si es fa aquest hotel només hi haurà riquesa per a uns quants. Mira bé qui són els que el defensen més aferrissadament!
-         A veure, si es fa l’hotel hi haurà molta feina per a construir-lo i després molta feina per a tenir-lo funcionant. Es tracta de centenars de llocs de treball. Els campaners en sortiran molt beneficiats.
-         Altres raons a part, t’he de dir que la construcció la farà alguna multinacional espanyola, no campanera; per als llocs de feina importants, cercaran gent experimentada a altres parts, a altres hotels, i per a la neteja, servici i manteniment de les habitacions, cercaran gent que vulgui cobrar poc. L’atur campaner no ho notarà.
-         Crec que t’equivoques. El batle i el segon batle prometen una gran recuperació econòmica per al poble.
-         Basta que miris l’atur que té ara Campos i el que tenen Alcúdia, Llucmajor, Calvià, Andratx, Santanyí, Manacor, etc., llocs on tenen molts hotels. L’atur, si fa no fa, és el mateix. I ho seguirà essent si s’arriba a fer aquesta construcció.
-         Campos no té turisme en aquests moments i amb l’hotel, arribarà turisme i això vol dir que arribaran més doblers.
-         Saps què arribarà, pare? Saps què ha significat la Ràpita per a moltes persones durant molts d’anys? Idò, la Ràpita era un lloc d’estiueig, de tranquil·litat, de descans. Tot això s’haurà acabat. La destrucció del medi ambient serà terrible, però hi haurà unes quantes butxaques, poques, ben plenes.
-         T’equivoques filla, hi haurà molta feina per a moltes persones de Campos i la intranquil·litat a la platja ja existia aquests darrers anys.
-         Mira, Mallorca és una illa ben malalta per culpa de tanta construcció a la vora del mar, de tanta explotació, que fa que desaparegui el paisatge que durant tants anys cercaven els i les turistes. Si tenia una part del cos sana, com era l’ecosistema que es troba a les platges de la Ràpita, de les Covetes, del Trenc, el seu sistema dunar, el Salobrar, etc. Ara la construcció d’aquest macro hotel causarà un impacte mortal sobre aquest ecosistema i a la llarga això es pagarà molt car.
-         A mi no em convenceràs, però si jo em pos a la pell dels campaners, t’he de dir que pens que han estat uns sacrificats, que els han impedit urbanitzar la costa i sembla que se n’han rigut d’ells.
-         Exacte, mon pare, ara l’has encertada. Aquest és el mètode que han utilitzat els urbanitzadors i els especuladors, quan veien que no els deixaven construir.
-         De totes maneres, si fas una enquesta al poble de Campos sobre si volen que es construeixi l’hotel o no, segur que sortiria una àmplia majoria que diria que sí, que volen l’hotel.
-         Això és el que t’he volgut explicar abans. Aquesta opinió és falsa, ja que és una opinió induïda i manipulada. Es comença a presentar el poble com una víctima, que no podem esser com els altres, que ens han estafat, que no ens han deixat urbanitzar, que tots els altres ho han fet, que ens han pres per beneits, etc., etc., i ja tenim el poble revoltat i preparat per a votar sí a l’hotel.
-         Vols dir que l’opinió del poble pot haver estat manipulada? Jo no ho crec.
-         Quan s’acusa els que volen anar a la cadena humana de diumenge de ser males persones, segur que se’ls acusarà de defensar les dunes i de destruir-les, segur que es dirà que hi han anat amb els cans i que han embrutat la platja i que Campos és el que l’ha de fer neta, etc. Qui usi aquests arguments és una persona interessada en la construcció. Campos ara pot tenir l’orgull de mantenir les platges verges. Amb aquesta construcció es destruirà gran part de la virginitat.
-         De totes maneres, és vera que Campos ha estat una víctima, perquè tothom usa i abusa de les seves platges verges, en fan propaganda fora de Mallorca i tothom vol viure del Trenc, però no es compensa el poble com cal.
-         Tens tota la raó del món. Campos s’ha merescut i es mereix tota casta de compensacions, perquè és vera que la major part del prestigi que li queda a Mallorca prové d’aquestes platges verges, però ho sent molt per tu. El teu partit ha governat quasi sempre durant aquests darrers trenta anys, com a mínim vint-i-dos, ha governat a Campos i a Palma. I aquest partit que governava és el que no ha estat capaç de compensar Campos, ni tan sols va voler la taxa turística que hagués pogut sevir per a aquesta compensació.
-         Per aquí tens un poc de raó. De totes maneres esper que l’hotel es faci, que no es compleixin els teus vaticinis negatius i que vagi poca gent a la cadena humana de diumenge.

"La nostra riquesa és poder gaudir del bilingüisme"

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/8037/la-nostra-riquesa-es-poder-gaudir-del-bilinguisme

divendres, 1 de juny del 2012

Estafa monumental de polítics i banquers

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7998/estafa-monumental-de-politics-i-banquers

dimarts, 29 de maig del 2012

El desgovern, la crispació i la mentida posen en perill la convivència

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7974/el-desgovern-la-crispacio-i-la-mentida-posen-en-perill-la-convivencia

dijous, 17 de maig del 2012

El president més rebutjat de la història

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7903/el-president-mes-rebutjat-de-la-historia

divendres, 11 de maig del 2012

L'extrema dreta imposa la segregació

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7867/lextrema-dreta-imposa-la-segregacio

dijous, 10 de maig del 2012

Han perdut el seny

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7854/han-perdut-el-seny

divendres, 4 de maig del 2012

Volen destruir l'escola pública per a privatitzar-la

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7821/volen-destruir-lescola-publica-per-a-privatitzar-la

diumenge, 29 d’abril del 2012

Governar atacant el poble estimula la resistencia i la defensa

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7791/governar-atacant-el-poble-estimula-la-resistencia-i-la-defensa

dimecres, 18 d’abril del 2012

Més accions contra la política lingüicida del govern del PP


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7754/mes-accions-contra-la-politica-linguicida-del-govern-del-pp

dimecres, 11 d’abril del 2012

Opinió de Jordi Solé i Camardons sobre el llibre Aquests són els teus drets lingüístics

Aquests són els teus drets lingüístics

JORDI SOLÉ i CAMARDONS. Aquests són els teus drets lingüístics, un llibre de Joan Lladonet que porta com a subtítol “Memòria d’un incompliment” té per objectiu explicar quins són els drets lingüístics dels ciutadans de les illes Balears, però també serveix per a la resta dels Països Catalans. I perquè un cop el lector tingui clar quin són els seus drets els pugui exigir. Un llibre que apareix en el moment més oportú, just abans d’iniciar-se l’enèsim atac contra el català –i aquest més furibund que mai- que ara té com a objectiu desmuntar l’edifici legal a mig construir des de fa trenta anys; ara el PP més dretà i pijo de la història recent està disposat a lluitar contra la feble normalització assolida amb penes i treballs, sang, suor, presons i llàgrimes. Lladonet ens proposa que els ho impedim amb totes les nostres forces. O fem això o veurem morir la llengua catalana.

El llibre –amb un pròleg de Joan Melià- recull escrits publicats entre el gener de 1997 i el maig de 2009 a la revista Ressò de Campos però justament degut a aquest nou atac l’autor hi ha inclòs sis nous escrits recents publicats a Diari de Balears o al seu blog d’Indirecte.cat.

El punt de partença és el text de l’adhesió en data 19 de novembre de 1996, del Parlament de les Illes Balears, màxima expressió de la voluntat popular, a la Declaració Universal de Drets Lingüístics. On es fa esment que els punts d’aquesta Declaració formaran part de les directius de la política lingüística a les illes.

L’autor, un patriota mallorquí de pedra picada, mestre i professor de secundària, autor de diverses propostes didàctiques i treballador sindicalista a l’STEI-i, que fa anys que tinc el plaer de conèixer a partir de la meva participació a l’Escola d’Estiu de Mallorca, ens explica que la llengua catalana és l’única històricament establerta a les Illes, que el seu ús és un dret personal inalienable, que malgrat això ens trepitgen els drets a la llengua, que tenim el dret de ser atesos en català arreu, que no es tracta d’assimilar els immigrants sinó d’integrar-los, que el conflicte lingüístic és ben viu, que al Parlament espanyol no es respecten les llengües “cooficials”, que la substitució lingüística continua avançant lentament, que a l’escola el català hauria de ser la llengua vehicular però l’alumnat es passa al castellà, que destrueixen SOM RÀDIO perquè era en català i volen muntar una televisió bilinguomodalitària… Fins a una quarantena llarga d’afirmacions punyents que tenen el punt final en els intents d’eliminar la immersió lingüística. Tot un seguit de raons que els ciutadans dels Països Catalans hem de conèixer mentre no aconseguim la Independència, l’únic marc on pot ser possible la normalitat lingüística.

Joan Lladonet, Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment. 2011, Escola de Formació en Mitjans Didàctics. STEI-i.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Vaga de fam pels drets lingüístics


Aquest article s'ha publicat a la revista Ressò núm. 222.

Aquesta vegada m’han donat una agradable sorpresa que s’agraeix en temps de crisi, de retallades i d’haver de sofrir un govern que ens vol privar dels drets lingüístics més elementals. Un dels dies que he anat a visitar en Jaume Bonet, persona que pertany a Jubilats per Mallorca, associació a la qual també tinc l’orgull de pertànyer, em varen comunicar que hi havia anat una joveneta ben espavilada i ben garrida que m’havia deixat un paquetet per a mi. Vaig obrir el paquet i hi vaig trobar la gravació d’una xerrada d’en Pere qualsevol i la seva filla, perquè aquesta havia visitat en Jaume Bonet. Després de la primera visita havia tingut la conversa amb son pare i a la segona visita havia deixat la gravació, que és la següent:

- Mon pare, he anat a visitar en Jaume Bonet.

- Qui és en Jaume Bonet?

- Mon pare, que no llegiu el diari? Ha sortit unes quantes vegades.

- No em sona gens aquest nom.

- Doncs, ja sé quin diari llegiu. Un que li interessa que no circulin segons quines notícies. Un que tergiversa les que publica.

- Per a mi és un diari com els altres, però encara no m’has dit qui és aquesta persona que has anat a veure.

- He anat a veure en Jaume Bonet, que és una persona que ja fa més de dues setmanes que fa vaga de fam per la llengua, perquè els que comanden el teu partit no continuïn amb la seva política d’extermini de la llengua.

- Ara que ho dius havia sentit a dir cosa, però no li havia donat importància.

- És una llàstima, perquè aquesta persona es juga la vida perquè la teva llengua i la del nostre poble pugui seguir subsistint.

- No crec que la llengua estigui gens en perill, filla meva.

- Pare, mira que cavil·les poc! No saps que el Govern pretén fer una Llei que autoritzi a fer feina a la funció pública sense haver de conèixer el català?

- Això sí que ho he llegit. He llegit que convertien la llengua d’aquí, la que tu dius catalana, en un mèrit i no en un requisit, perquè així la gent l’estimarà. La gent no vol que li imposin cap llengua.

- Estàs segur del que dius, pare? O no s’imposa el castellà o espanyol?

- Bé, però això és la llengua d’Espanya.

- Ja hi tornam a ser! La nostra llengua, la que em vares ensenyar a partir del dia que vaig néixer, no és espanyola? Ja saps que és d’aquesta manera que vaig arribar a saber, que jo no era espanyola i que, per tant, això no és Espanya. El teu argument és molt perillós i és l’argument del PP.

- Bé, però no passa res si no s’exigeix el català als funcionaris. La llengua la continuarem parlant nosaltres.

- Pare, si es lleva l’obligatorietat de necessitar el català per esser policies, bombers, administratius, etc., quan anem a arreglar papers ningú no ens entendrà i no la podrem parlar, i a més, totes les persones que no són d’aquí no la voldran aprendre, si no serveix per a res.

- La situació és tan greu com tu la planteges?

- És clar i per això, perquè quedin les disposicions legals tal i com han estat fins ara, i que no eren d’allò millor, que encara ens provocaven molts de conflictes lingüístics, per això, en Jaume Bonet està fent una vaga de fam, perquè espera que hi hagi parlamentaris del PP, que vulguin votar en consciència, és a dir, que no votin aquest canvi de lleis, que no aprovin la nova llei lingüicida.

- Trobes que si s’aprova aquesta llei, la supervivència de la nostra llengua està en perill?

- I tant! Si s’aprova aquesta llei i no hi ha un canvi en el Govern en pròximes eleccions, a la nostra llengua, con tu dius, no li queden més de dues generacions de vida.

- Si és tan greu, segur que hi haurà parlamentaris del PP que faran un pensament.

- Si no el fan, l’haureu de fer persones com tu a les properes eleccions. Treure defora del poder persones que no soluciones la crisi, que la volen fer pagar a la classe treballadora i a la que està a l’atur, i que a més, ens volen prendre la personalitat com a poble.

- No crec que la cosa sigui tan greu, però per si de cas estaré més atent a les notícies que surtin sobre el tema. I si tornes a visitar en Jaume Bonet, dóna-li ànims de part meva.

Sense consciència


Aquest article ha aparegut a la revista Ressò núm. 222. Ara ja fa 15 dies que en Tomeu Amengual fa vaga de fam pels nostres drets lingüístics i tot continua igual. Molta setmana santa i gens de consciència.

Quan preparava aquest article feia quasi tres setmanes que en Jaume Bonet Moll, de Jubilats per Mallorca, havia iniciat una vaga de fam, a causa de la repressió i persecució de la llengua catalana que ha posat en marxa el Govern actual de les Illes Balears. El motiu principal és perquè elimina el requisit de conèixer el català a les persones que es dediquen a la funció pública, fet que suposa la pèrdua dels pocs drets lingüístics que s’havien anat recuperant durant els anys que fa que dura aquesta esquifida democràcia. Quan surti publicada la revista, esper que la situació sigui millor que ara, tant per part de la salut de qui o dels qui facin o hagin fet vaga de fam com per part de les persones que tenen consciència i poder del PP, que hagin aturat el genocidi i el lingüicidi.

Fer una vaga de fam és una reacció molt dura, és jugar-se la vida per defensar una causa justa. Algunes persones pensaran que en aquest temps tan difícil que ens ha tocat viure, no es mereix aital sacrifici la defensa d’una llengua minoritària. Aquesta també és la meva idea, quan pens en els governants que tenim. No han fet res per aturar la crisi, no han fet res per crear feina, preparen més destrucció del territori que suposa empenyorar el futur i començar a embarcar-nos en crisis més profundes, com l’actual que té les arrels molt pregones, que varen prendre molta embranzida en el temps que governava l’home del bigoti. Per tant, per què no fan res per salvar l’estat del benestar, que és de tots, i es dediquen a destruir l’ànima del poble, que és la llengua, la cultura, la història... la identitat?

Davant una agressió tan ferotge, encara que els qui la provoquen vagin disfressats de padrina de na caputxeta vermella o presentant-se com a persones caritatives i bondadoses, tot amor... cap a la llengua, Jubilats per Mallorca ha emprès, gràcies al coratge de Jaume Bonet, una acció difícil i perillosa per arribar a despertar la consciència de les persones que estimen el seu poble i tot allò que representa.

Són trenta-cinc els diputats del PP al Parlament de les Illes Balears, pertanyents a Mallorca, Menorca i Eivissa, la majoria d’ells són catalanoparlants, se suposa que la majoria d’ells estimen la seva terra i la seva llengua, se suposa que l’haurien d’estimar més que la cadira que han aconseguit, més que la menjadora que tenen, més que el poder que poden aconseguir en el futur, més que l’obediència cega a uns dictats que arriben des de Madrid, més que la disciplina militar imposada per persones que volen fer desaparèixer la llengua... Se suposa que dels trenta-cinc, n’hi ha uns quants o molts que tenen consciència.

Aquest acte contra la pròpia salut que ha iniciat en Jaume Bonet s’ha duit a terme amb l’objectiu que els diputats que tenen consciència, se n’adonin del terrible mal que es vol fer a la nostra comunitat lingüística, que siguin capaços d’usar la consciència a l’hora de pitjar un botó i deixar via lliure al lingüicidi que el president del Govern, instigat per uns altres, vol dur a terme. S’ha pensat que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que han de votar la liquidació de la llengua, tindran consciència i dignitat suficients per negar-se a fer-ho.

Aquesta vaga de fam és un acte polític, però no és un acte de partits polítics. De fet, són molts els dies que alguns polítics que tenen consciència i que pertanyen a diferents partits polítics, passen per Can Alcover a solidaritzar-se amb en Jaume Bonet, però no trobareu cap foto que reflecteixi la situació. Jubilats per Mallorca no vol que cap partit polític pugui rendibilitzar aquesta acció.

Doncs, fins que he acabat d’escriure aquest article no hi ha hagut cap diputat del PP, ni cap regidor, ni cap president, ni cap batle... que hagi volgut anar a Can Alcover a convèncer en Jaume Bonet perquè deixàs de fer vaga de fam, ja que la seva acció com a diputats o com a persones pertanyents al PP no posaria en perill la llengua pròpia de les Illes. No tenen arguments, només saben quin botó han de pitjar quan els correspongui votar; ho saben perquè fan el que els manen, sense personalitat. Com que saben que no tenen la veritat, no acudeixen a aturar una acció tan greu. La pregunta que queda en l’aire és la següent: tenen consciència?

Els mitjans de comunicació dels Països Catalans que tenen persones amb consciència s’han fet o es faran ressò d’aquest acte i enviaran la notícia als quatre punts cardinals, perquè tot el món conegui qui són els dirigents polítics que ens governen. La notícia ha d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, perquè serà allà on haurem d’acudir després que ens hagin privat dels nostres drets lingüístics. Tot depèn de si tenen consciència... o de si no en tenen. N’hauran tinguda?