L'orgia de les avaluacions

dBalears

Ara Horitzons
L’orgia de les avaluacions
Joan Lladonet 28/04/2010 Vistes: 45
Valoració
Puntuada amb 3 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
El 22 d'abril varen acabar unes Jornades d'Ensenyament Públic a la UIB. He de destacar que s'hi va parlar molt d'educació i s'hi varen presentar experiències molt interessants i positives, una de teatre en directe i una taula rodona sobre necessitats actuals. No s'hi va parlar d'avaluar. Es va afirmar que l'ensenyament públic ha de ser capaç de formar persones que puguin millorar la vida en el futur. Es va dir que necessitam un professorat ben preparat, motivat i entusiasmat, que sàpiga què ha de fer i que no quedi quadriculat ni en els currículums, ni en els llibres de text, ni en el fet d'haver d'acabar la matèria, sinó que treballi en el present, sense oblidar el passat per construir el futur. Justament l'endemà em disposo a comentar les avaluacions de diagnòstic, les de l'Administració central i les de l'autonòmica, que se sumaran a les de l'OCDE i a totes les de l'escola. Amb un professorat ben format, les avaluacions (observacions, tasques realitzades, treball a classe, actitud, exàmens, quaderns de treball, recerca i investigació, etc.) que es fan a l'escola són més que suficients per avaluar l'alumnat en particular i el Sistema Educatiu (SE) en general. Ara ens volen convèncer que amb les avaluacions externes de diagnòstic es millorarà el SE, se suposa que a la recerca de vots o per contrarestar crítiques destructives dels conservadors neoliberals. Si el SE ha de funcionar segons les avaluacions de diagnòstic de torn, la formació del professorat s'haurà de limitar a preparar entrenadors que es dediquin a preparar el pròxim examen com si fos un partit; s'haurà d'estudiar quin tipus d'examen fan i a l'escola el prepararan, per quedar ben situats dins la taula classificatòria. I també serà necessari seleccionar els jugadors (alumnes), que enlairaran el centre.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
10 opinions
Notícies relacionades
Les avaluacions de diagnòstic i el futur de les nostres aulesPublicada el 28/04/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
Paula q me motives a escriure
Pipe, fa devers 4 hores
Valoració: 0
Fa temps que faig feina als instituts i aquestes proves l'únic que fan és embossar...
Antònia, fa devers 5 hores
Valoració: 2
Paula,Això que ens diguin que no es crea un rànquing en aquest moment no vol dir que no sigui l'objectiu final i és l'objectiu que tenen. De fet, els Informes Pisa han creat un rànquing d'estats i han aixecat una maregassa informativa que no té res a veure amb la realitat. Enhorabona si us són útils al vostre IES, però jo crec que a l'escola tenim i hem tengut sempre formes d'avaluar més efectives per saber si estam formant persones i no per saber si els curriculam. El conservadurisme neoliberal no és un tòpic. Ja fa temps que els organismes internacionals i les multinacionals han descobert que tenen un negoci a fer a l'escola, que són molts de milions de clients, i esperen que l'escola es comporti com una empresa i per això volen avaluar-la, per comprovar el seu rendiment. Obliden que l'educació és un dret i volen convertir-lo en mercaderia. De fet, els nostres conservadors neocons volen poder elegir l'escola i volen tenir una taula classificatòria per poder triar bé. S'ha d'estar cecs per no veure-ho.
Joan Lladonet, fa devers 6 hores
Valoració: 0
jajajajjajajaja me pareix bonissim el que es diu per aquí pero Paula que ets de les que tenen pensaments oclusors de la ment tot poderosa? que vols anar fermedeta des de la corretjeta dels consellers inútils?
llum, fa devers 6 hores
Valoració: 2
Ja no saben que han de fer per tenir l'escola, el professorat, i els infants ben controlats, ens volen tenir com a cans de bou, ben fermats, i saber tot el que fa una mestra i un mestre. També des de la conselleria ens volen fer fer autoavaluacions al professorat, per saber qui fa feina o no, qui sap fer feina o no, etc, com si no els bastàs res, per poder equiparar l'escola a altres països, que pel desenvolupament progressista van més endavant que nosaltres, mentre tenguem pensaments que no siguin correctes, l'escola no avançarà adequadament i la culpa no serà de ningú, sinó de la situació que ens envolti en tot moment, baix pressions no anirem enlloc, al contrari ens desmotivaran i acabarem anant a fer feina com si tractassim amb animalets de corral.
Xisca, fa devers 6 hores
Valoració: 2
No te a veure amb els informes pisa?
Toni, fa devers 6 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: 0
Al reportatge es diu ben clar que l'objectiu de les proves de diagnòstic no és crear un rànquing entre escoles. No entenc això de taula classificatòria. Treballo a un IES i els resultats de proves de diagnòstic ens serveixen moltíssim a l'hora de fer el seguiment dels nostres objectius i per marcar les línies de visió.Què hi tenen a veure els conservadors neoliberals amb aquesta història? sempre acabam allà mateix, amb els mateixos tòpics...
Paula Marí, fa devers 7 hores
Valoració: -2
Per cert, m'encanta el títol!
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 2
Boníssim! No pot ser un escrit més ben encertat. Som educadora, i crec que la meva feina va molt més enllà de formar nins capaços de contestar correctament uns tests. Qui es pensi que, amb aquestes avaluacions de diagnòstic, coneixerà el nivell exacte de l'alumnat és perquè no en té ni idea d'educació.
Antònia, fa devers 9 hores
Valoració: 1

La diversió de Déu

Un dia d’aquests em vaig posar a pensar, no sé si a reflexionar, sobre el déu que em varen ensenyar que existia, el de la Bíblia, o el que sigui de qualsevol religió o secta, i vaig pensar en les coses terrenals que succeïen. A mi se’m va ocórrer que si existís (que no ho puc creure) es trobaria ben assegut allà dalt, per poder veure el que passava a la terra amb suficient perspectiva i estaria ben divertit, perquè seria com si assistís a una funció contínua de teatre, a estones ben entretinguda, a estones ben seriosa i trista. Això de divertida, seriosa o trista seria per la part de responsabilitat que tendria en els fets i en l’obra representada.

Veuria tota aquesta guarda de milionaris que s’han enriquit damunt l’esquena de molts que viuen en la misèria i pensaria com es divertiria el dia que tocassin a la porta del cel i els enviàs a viure davall un pont com les persones més miserables i que es cremassin eternament.

Darrerament s’havia entretengut amb tota la colla de corruptes de l’Estat espanyol i es divertia moltíssim, perquè tant els era robar al poble com assistir a missa a fer pregària, tant els era posar mà al calaix com assistir amb un ciri a la processó de Setmana Santa, com si de les persones més bones del poble es tractàs. Arribaria a la diversió total quan els rebria i els faria passar tota la seva vida per davant com si es tractàs d’una pel·lícula i els ensenyaria la seva incongruència.

Es divertia moltíssim quan sentia una colla de cardenals que atribuint-se el paper de parlar en nom seu deien tantes barbaritats i que amb la seva actuació condemnaven tantes persones a malalties terribles com la SIDA en impedir que utilitzassin preservatius en la realització de l’acte que ell havia programat quan els havia creat, o que no volguessin viure amb dones, quan ell havia creat la primera parella. Esperava ensenyar-los la cartilla, el dia que tocassin a les portes del paradís.

Tenia també alguns problemes quan estava observant el gran teatre del món, i era el fet que ja havia posat en mans dels serveis jurídics per defensar-se de les demandes que rebria per part dels 200.000 que havien mort en el terratrèmol d’Haití. Temia que aquest terratrèmol fos causat per una deficient construcció del planeta Terra, i podria rebre més d’una demanda, per haver construït el món tan malament, que s’estava esfondrant per diferents parts. Es veu que els arquitectes havien fet malament els càlculs. Això ja li havia passat moltes vegades, encara no s’havien acabat de resoldre les demandes de terratrèmols anteriors.

Una cosa semblant ja li havia passat quan feia foc a l’olla per alimentar tota aquella gernació i no el graduava com tocava i vessava per diferents forats anomenats volcans, que havien causat la destrucció de pobles que no tenien cap culpa, més que haver viscut a un lloc que no era l’adequat, però també s’havien equivocat en els càlculs. També havia tengut més d’una querella criminal per aquesta causa.

Igualment li havia ocorregut quan havia creat el vent, que havia fet sense adonar-se que en certes circumstàncies bufàs de manera descontrolada i causàs força desgràcies. Si alguna vegada una bufada de vent feia rodolar alguna persona, això feia riure, però si tombava un edifici o uns quants i matava moltes persones, això suposaria que li demanarien el llibre de reclamacions, i es trobaria que els pobladors del cel, més de la meitat li haurien posat algun plet.

Fins i tot no podia creure que s’hagués equivocat a l’hora d’establir les fronteres adequades entre els països i no entenia com els espanyols s’havien apoderat dels catalans i ara no estaven disposats a retornar-los el que era seu, la llibertat. Quan pensava en aquest assumpte feia un posat seriós, i deia que quan els responsables i els col·laboradors tocassin a les portes del cel, rebrien un bon escarment.

Estava pensant i reflexionant en totes aquestes coses, quan vaig sortir dels meus pensaments, va semblar que em despertàs, i vaig pensar que ens havíem de trobar més sols que la una, que no podia ser que existís tal personatge que es divertís tant observant la seva obra fallida, que tampoc podia existir un lloc on s’hi protestàs tant per sentir-se estafats.