(Aquest article i el d'en Pere qualsevol que hi ha a continuació han estat publicats a la revista Ressò de Campos, núm. 206 de febrer-març de 2010)
Els esdeveniments ocorreguts fa que es posi en tela de judici el fet de l’existència de polítics que tenguin paraula. Supòs que aquest serà el tercer i darrer article que escric sobre el tema. Els dos anteriors tenien com a motiu el fet que el batle Guillem Ginard hagués faltat a la seva paraula després d’haver governat amb un pacte amb Campos pel Canvi i haver pogut obtenir la batlia gràcies als vots d’aquest partit. Però a l’hora de la veritat, després d’haver governat dos anys i mig, va expulsar els dos regidors i es va negar a cedir la batlia. Fins a aquest moment el batle d’UM no havia complert la paraula, i, en canvi, els regidors de CpC no havien fallat, perquè la responsabilitat que els carregava el batle sobre l’impediment del camp de golf de Son Baco, no era responsabilitat dels dos o tres regidors ni havien pactat mai que s’hagués de fer. Llavors i tenint en compte el que es deia i es publicava, vaig escriure els dos articles anteriors en els que s’afirmava que Guillem Ginard no era un batle de paraula.
Els esdeveniments ocorreguts a partir de final de 2009 i començament de 2010 fan que no em quedi més remei que seguir tractant el tema, encara que amb algunes variants i un context una mica diferent. La qüestió que sé en aquests moments és la mateixa que abans. Les meves fonts són el que s’ha dit , el que s’ha escrit en la premsa, dit en la ràdio i la televisió, i a més un díptic publicat pel Partit Popular i enviat a totes les llars de Campos, titulat: Un batle sense paraula ni firma. El que s’havia xerrat i firmat ha estat paper banyat. En aquest document apareix clarament que els cinc regidors del PP i els tres de CpC, es posen d’acord per presentar una moció de censura contra el batle Guillem Ginard, per entregar el govern de l’Ajuntament de Campos al partit polític que va obtenir un major nombre de vots, que és el PP. En el document s’afirma que varen ser els regidors de Campos pel Canvi els que varen fer la proposta als del PP i aquests varen acceptar. I l’altre document que he pogut llegir és un díptic publicat per Campos pel Canvi i enviat també a totes les famílies campaneres, titulat: Explicacions necessàries de Campos pel Canvi. En aquest document s’explica per què els polítics d’aquest grup varen canviar la seva postura i el seu compromís, i, per tant, dos d’ells no varen complir la paraula ni la signatura donades.
Què havia passat? Que abans que se celebràs el ple en el qual s’havia de votar la moció de censura, el batle Ginard, va intentar recompondre el pacte, afirmant que si la moció de censura no prosperava, ell dimitiria i després podria obtenir la batlia un regidor de CpC o el que corresponia segons el pacte inicial que era Joan Juan. La moció de censura no va prosperar, perquè només la varen votar els cinc regidors del PP i Guillem J. Vidal Ollers, de CpC. Després es va iniciar un període de negociacions per veure de quina manera es governaria l’Ajuntament de Campos, que va acabar amb el nomenament de Joan Juan, com a batle. S’havia fet justícia, les aigües havien tornat a mare, i Guillem Ginard, finalment havia complert la seva paraula, però per la força dels fets ocorreguts. És a partir d’aquests moments que s’editen els dos díptics explicats anteriorment, perquè el poble tengui fidel notícia del que havia ocorregut i pogués jutjar amb coneixement de causa.
Queda clar que Joan Juan no ha complert la seva paraula ni la seva signatura i ell n’és ben conscient i explica amb molta clarividència les causes de la seva decisió, que no repetiré perquè el document existeix. I en aquest document CpC afirma el següent: “Era més important mantenir la paraula o rectificar quan encara hi érem a temps si teníem la sensació que ens equivocàvem?” Clar, varen optar per no tenir paraula i rectificar. D’aquesta manera impedien que el Partit Popular, que pràcticament havia governat sempre fins a aquesta legislatura no ho tornàs a fer. Per la meva part, he de manifestar que estic content que Joan Juan sigui batle de Campos, perquè s’ho mereixia, i m’agradaria que es notàs la seva actuació a l’Ajuntament. L’únic que em sap greu és la manera com ho hagut de ser, quan tot, si hagués anat com havia d’anar, era molt més senzill.
La lliçó que he après és que en qüestions polítiques existeixen massa interessos creats, massa conveniències, i que segurament això ha estat una de les causes per les quals no he volgut entrar en el joc de la política. De totes maneres no estic d’acord que en Joan Juan no sigui un batle de paraula, perquè quan no va complir-la encara no era batle. En aquell moment era un polític, i pel que es veu, poden fallar a la seva paraula, si cal. De totes maneres, seguesc tenint fe amb el batle de Campos, Joan Juan i estic convençut que actuarà d’acord amb la conveniència de la majoria del poble i que no fallarà a la seva paraula com a batle. Que així sigui.
Els esdeveniments ocorreguts fa que es posi en tela de judici el fet de l’existència de polítics que tenguin paraula. Supòs que aquest serà el tercer i darrer article que escric sobre el tema. Els dos anteriors tenien com a motiu el fet que el batle Guillem Ginard hagués faltat a la seva paraula després d’haver governat amb un pacte amb Campos pel Canvi i haver pogut obtenir la batlia gràcies als vots d’aquest partit. Però a l’hora de la veritat, després d’haver governat dos anys i mig, va expulsar els dos regidors i es va negar a cedir la batlia. Fins a aquest moment el batle d’UM no havia complert la paraula, i, en canvi, els regidors de CpC no havien fallat, perquè la responsabilitat que els carregava el batle sobre l’impediment del camp de golf de Son Baco, no era responsabilitat dels dos o tres regidors ni havien pactat mai que s’hagués de fer. Llavors i tenint en compte el que es deia i es publicava, vaig escriure els dos articles anteriors en els que s’afirmava que Guillem Ginard no era un batle de paraula.
Els esdeveniments ocorreguts a partir de final de 2009 i començament de 2010 fan que no em quedi més remei que seguir tractant el tema, encara que amb algunes variants i un context una mica diferent. La qüestió que sé en aquests moments és la mateixa que abans. Les meves fonts són el que s’ha dit , el que s’ha escrit en la premsa, dit en la ràdio i la televisió, i a més un díptic publicat pel Partit Popular i enviat a totes les llars de Campos, titulat: Un batle sense paraula ni firma. El que s’havia xerrat i firmat ha estat paper banyat. En aquest document apareix clarament que els cinc regidors del PP i els tres de CpC, es posen d’acord per presentar una moció de censura contra el batle Guillem Ginard, per entregar el govern de l’Ajuntament de Campos al partit polític que va obtenir un major nombre de vots, que és el PP. En el document s’afirma que varen ser els regidors de Campos pel Canvi els que varen fer la proposta als del PP i aquests varen acceptar. I l’altre document que he pogut llegir és un díptic publicat per Campos pel Canvi i enviat també a totes les famílies campaneres, titulat: Explicacions necessàries de Campos pel Canvi. En aquest document s’explica per què els polítics d’aquest grup varen canviar la seva postura i el seu compromís, i, per tant, dos d’ells no varen complir la paraula ni la signatura donades.
Què havia passat? Que abans que se celebràs el ple en el qual s’havia de votar la moció de censura, el batle Ginard, va intentar recompondre el pacte, afirmant que si la moció de censura no prosperava, ell dimitiria i després podria obtenir la batlia un regidor de CpC o el que corresponia segons el pacte inicial que era Joan Juan. La moció de censura no va prosperar, perquè només la varen votar els cinc regidors del PP i Guillem J. Vidal Ollers, de CpC. Després es va iniciar un període de negociacions per veure de quina manera es governaria l’Ajuntament de Campos, que va acabar amb el nomenament de Joan Juan, com a batle. S’havia fet justícia, les aigües havien tornat a mare, i Guillem Ginard, finalment havia complert la seva paraula, però per la força dels fets ocorreguts. És a partir d’aquests moments que s’editen els dos díptics explicats anteriorment, perquè el poble tengui fidel notícia del que havia ocorregut i pogués jutjar amb coneixement de causa.
Queda clar que Joan Juan no ha complert la seva paraula ni la seva signatura i ell n’és ben conscient i explica amb molta clarividència les causes de la seva decisió, que no repetiré perquè el document existeix. I en aquest document CpC afirma el següent: “Era més important mantenir la paraula o rectificar quan encara hi érem a temps si teníem la sensació que ens equivocàvem?” Clar, varen optar per no tenir paraula i rectificar. D’aquesta manera impedien que el Partit Popular, que pràcticament havia governat sempre fins a aquesta legislatura no ho tornàs a fer. Per la meva part, he de manifestar que estic content que Joan Juan sigui batle de Campos, perquè s’ho mereixia, i m’agradaria que es notàs la seva actuació a l’Ajuntament. L’únic que em sap greu és la manera com ho hagut de ser, quan tot, si hagués anat com havia d’anar, era molt més senzill.
La lliçó que he après és que en qüestions polítiques existeixen massa interessos creats, massa conveniències, i que segurament això ha estat una de les causes per les quals no he volgut entrar en el joc de la política. De totes maneres no estic d’acord que en Joan Juan no sigui un batle de paraula, perquè quan no va complir-la encara no era batle. En aquell moment era un polític, i pel que es veu, poden fallar a la seva paraula, si cal. De totes maneres, seguesc tenint fe amb el batle de Campos, Joan Juan i estic convençut que actuarà d’acord amb la conveniència de la majoria del poble i que no fallarà a la seva paraula com a batle. Que així sigui.
Un altre article publicat a Ressò de Campos.
ResponElimina