Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 6 de febrer de 2010

La diversió de Déu


Un dia d’aquests em vaig posar a pensar, no sé si a reflexionar, sobre el déu que em varen ensenyar que existia, el de la Bíblia, o el que sigui de qualsevol religió o secta, i vaig pensar en les coses terrenals que succeïen. A mi se’m va ocórrer que si existís (que no ho puc creure) es trobaria ben assegut allà dalt, per poder veure el que passava a la terra amb suficient perspectiva i estaria ben divertit, perquè seria com si assistís a una funció contínua de teatre, a estones ben entretinguda, a estones ben seriosa i trista. Això de divertida, seriosa o trista seria per la part de responsabilitat que tendria en els fets i en l’obra representada.

Veuria tota aquesta guarda de milionaris que s’han enriquit damunt l’esquena de molts que viuen en la misèria i pensaria com es divertiria el dia que tocassin a la porta del cel i els enviàs a viure davall un pont com les persones més miserables i que es cremassin eternament.

Darrerament s’havia entretengut amb tota la colla de corruptes de l’Estat espanyol i es divertia moltíssim, perquè tant els era robar al poble com assistir a missa a fer pregària, tant els era posar mà al calaix com assistir amb un ciri a la processó de Setmana Santa, com si de les persones més bones del poble es tractàs. Arribaria a la diversió total quan els rebria i els faria passar tota la seva vida per davant com si es tractàs d’una pel·lícula i els ensenyaria la seva incongruència.

Es divertia moltíssim quan sentia una colla de cardenals que atribuint-se el paper de parlar en nom seu deien tantes barbaritats i que amb la seva actuació condemnaven tantes persones a malalties terribles com la SIDA en impedir que utilitzassin preservatius en la realització de l’acte que ell havia programat quan els havia creat, o que no volguessin viure amb dones, quan ell havia creat la primera parella. Esperava ensenyar-los la cartilla, el dia que tocassin a les portes del paradís.

Tenia també alguns problemes quan estava observant el gran teatre del món, i era el fet que ja havia posat en mans dels serveis jurídics per defensar-se de les demandes que rebria per part dels 200.000 que havien mort en el terratrèmol d’Haití. Temia que aquest terratrèmol fos causat per una deficient construcció del planeta Terra, i podria rebre més d’una demanda, per haver construït el món tan malament, que s’estava esfondrant per diferents parts. Es veu que els arquitectes havien fet malament els càlculs. Això ja li havia passat moltes vegades, encara no s’havien acabat de resoldre les demandes de terratrèmols anteriors.

Una cosa semblant ja li havia passat quan feia foc a l’olla per alimentar tota aquella gernació i no el graduava com tocava i vessava per diferents forats anomenats volcans, que havien causat la destrucció de pobles que no tenien cap culpa, més que haver viscut a un lloc que no era l’adequat, però també s’havien equivocat en els càlculs. També havia tengut més d’una querella criminal per aquesta causa.

Igualment li havia ocorregut quan havia creat el vent, que havia fet sense adonar-se que en certes circumstàncies bufàs de manera descontrolada i causàs força desgràcies. Si alguna vegada una bufada de vent feia rodolar alguna persona, això feia riure, però si tombava un edifici o uns quants i matava moltes persones, això suposaria que li demanarien el llibre de reclamacions, i es trobaria que els pobladors del cel, més de la meitat li haurien posat algun plet.

Fins i tot no podia creure que s’hagués equivocat a l’hora d’establir les fronteres adequades entre els països i no entenia com els espanyols s’havien apoderat dels catalans i ara no estaven disposats a retornar-los el que era seu, la llibertat. Quan pensava en aquest assumpte feia un posat seriós, i deia que quan els responsables i els col·laboradors tocassin a les portes del cel, rebrien un bon escarment.

Estava pensant i reflexionant en totes aquestes coses, quan vaig sortir dels meus pensaments, va semblar que em despertàs, i vaig pensar que ens havíem de trobar més sols que la una, que no podia ser que existís tal personatge que es divertís tant observant la seva obra fallida, que tampoc podia existir un lloc on s’hi protestàs tant per sentir-se estafats.

3 comentaris:

  1. He publicat un article sobre Déu a Indirecte.

    ResponElimina
  2. He publicat aquest comentari a Indirecte per contestar dos comentaris que s'havien fet abans:
    Encara que havia decidit no intervenir, finalment he cregut convenient fer-ho a causa dels copmentaris d'Atrevit. No és cap atreviment, opina sempre que ho desitgis, ets lliure de fer-ho, però et volia fer una precisió i tres preguntes. Segons el cristianisme, Déu és el pare de tots i el creador de tot el que existeix. Després l'home ha anat fent. Pregunta 1: Quin és el pare terrenal, qualsevol pare de tots els que existeixen i han existit, que crearia el mal per als seus fills? Pregunta 2: Quin seria el pare terrenal que rifaria desgràcies perquè tocassin a qualsevulla dels seus fills? Pregunta 3: Per què el pare celestial és tan dolent?

    ResponElimina