Es necessita corregir el rumb en el PP

Se suposa que per mantenir fidels els seus nombrosos votants, la cúpula del PP haurà de modificar els seus plantejaments, la seva planificació i la seva manera de veure la realitat. Se suposa que la gent del PP no hi veu per uns sols ulls, sinó que cadascú té els seus per mirar i la seva intel·ligència per comprendre el que passa. També podria ser que el cec fos jo i que la meva intel·ligència no fos capaç d’entendre tot allò que ocorre. De totes maneres, faré la meva anàlisi de la situació, sabent que pot esser equivocada. Pens que no és així, ja que faig les observacions des de la distància i des del seguiment, també bastant allunyat, de l’esdevenir diari, premisses bàsiques per poder mantenir l’objectivitat.

He observat que el president del PP de les Illes Balears afirma, quan presenta els òrgans de direcció a la premsa, que ha fet una renovació total de la cúpula del partit. Això és completament fals, ja que ha integrat a l’executiva designada polítics que fa una vintena d’anys que estan en el poder, consellers del Govern de Jaume Matas, algun d’imputat per alguna causa amb la justícia, i un polític d’extrema dreta com és Carles Delgado, batle de Calvià. Per tant, primer engany, no s’ha fet la renovació que propugna José Ramón Bauzá.

No vol saber res ni demana perdó per la possible culpabilitat de Jaume Matas, que ha estat abandonat per tots els que corrien a besar-li el pompis, i l’adulaven amb les seves alabances. L’hem vist, completament sol, acompanyat del seu misser i del guarda de seguretat “Primo”, entrant i sortint dels jutjats. A més, diu que ell només vol saber del present i del futur, i, per tant, les èpoques de Jaume Matas s’han d’oblidar, ja que el Sr. Matas ja no és del PP. Quin agraïment! Quina amistat! Quina traïció! La contradicció es troba en el fet que no vol saber res del passat, però retrocedeix fins als anys 70 del segle anterior per tornar a despertar la polèmica d’en Pep Gonella sobre si el mallorquí no és català, fet científicament, humanament, globalment i mundialment demostrat per totes les universitats que existeixen. Això és un altre retret que li hauran de fer els seus votants, que l’hauran d’ajudar a sortir del pou de la ignorància on es troba submergit.

No va néixer aquí, però hi ha viscut tota la vida i podria estar orgullós d’esser mallorquí, i això ho demostraria parlant en la llengua d’aquí, i majoritàriament ho fa en castellà, com si estigués avergonyit de la nostra important llengua que es troba entre les 80 primeres de les aproximadament 5.000 que existeixen en el món. Igualment n’hauria d’estar orgullós, si fos la 5.000. I ha afegit en el seu carro de comandament un altre persona que no és d’aquí com el batle de Calvià, que no tan sols no vol parlar el mallorquí, sinó que amb les seves actuacions i declaracions demostra que l’odia. Per tant, és un altre fet que se suposa que la gent del PP de la part forana l’haurà d’animar a estimar i usar la seva llengua i l’haurà d’ensenyar a ser un bon mallorquí.

A part de no voler saber res de la nostra llengua, la llengua catalana, vol destruir-la, perquè vol derogar les lleis i decrets que l’emparen com la Llei de Normalització Lingüística de 1986 (una altra vegada retorna al passat, quan no vol mirar cap a l’època més recent de Jaume Matas, ni tan sols li aplica la presumpció d’innocència) i el Decret de mínims, que és el que regeix en l’actualitat a les escoles. Què s’ha aconseguit amb aquesta llei i aquest decret? Que si fa cinquanta anys, només se sentia a Campos parlar en castellà al quarter de la guàrdia civil, a l’escola, i a algunes cases d’immigrants espanyols, que tots han après a parlar en mallorquí, avui el castellà predomini a molts més llocs del poble de Campos, encara que es pugui sentir la llengua catalana a l’escola. Entre els habitants del poble, el tant per cent de persones que parlen el català ha retrocedit. Si ara, el flamant president del PP vol eliminar les úniques lleis i decrets que el protegeixen, és perquè vol fer-lo desaparèixer del mapa. Se suposa que els votants del PP li faran veure que va equivocat i que ha de canviar la seva política lingüística. Ens hi jugam molt. Si no ho fa així i els votants no el castiguen, ho seguirem denunciant.

En una època en què si no es canvia el model de creixement insostenible, no sortirem de les crisis, i si en sortim d’una momentàniament, serà per entrar en una altra de pitjor, aniran desapareixent els valors que encimbellaven tot allò que fos material i objecte superflu de consum, tot el que significava el verb “tenir”, i es tornarà a valorar tot el que significa el verb “esser”; en aquest temps que ens espera d’escassesa per no acabar amb la destrucció del planeta i perquè tots els seus habitants puguin menjar, quan ja comencin a escassejar les fonts de la principal energia que hem anat i anam dilapidant, tornarà a tenir molta importància la identitat, la cultura i la llengua. No m’agradaria que aquest temps hagués de coincidir amb uns moments que els nostres descendents (no massa llunyans) es trobassin cercant qui són, perquè a la nostra època no vàrem saber conservar allò que havia d’haver estat prioritari. Esperem que els votants d’aquest partit redrecin el camí tort que segueix la seva cúpula.

Joan Lladonet