Galaicoportuguès, portuguès o gallec?

L’article anterior que vaig publicar a Indirecte El PP forma una legió disciplinada contra les llengües catalana, euskera, galaico-portuguesa... ha provocat un comentari que ha escrit Pol Porta i Mascreus del Masnou, que ha motivat el fet de dedicar-li un article per contestar el seu escrit. Segurament ho hagués pogut fer amb un altre comentari, però he preferit un article, per si hi ha més lectors que tenguin ganes d’intervenir en aquesta qüestió, si és que té categoria de polèmica.

En el meu article anomen el gallec com a galaicoportuguès (ho vaig fer amb guionet quan ha d’anar sense) i aquesta ha estat la causa de l’escrit de Pol Porta, que diu el següent. No he sabut si l’havia de corregir o no i no ho he fet (l’he posat en cursiva i entre cometes: “El gallec es gallec i prrou i no pas galaico-portugués. En un començament el portuguès es desprengué del gallec, però com galicia s'incorporà aviat a Castella, el gallec va anant-se acastellanant i el portugués fent camí com a llengua autònoma i per tant distantciant-se de les seves arrels gallegues. Ara son dues llengues tan distants com ho pot ésser el catala i el occità en la seva variant llenguadociana, que per ser se semblen més que no pas el llenguadocia amb el gascó que també es considerat occità. Si els catalans donem recolçament a anomenar el gallec llengua galaico-portuguesa, també crec que hauriem de dir el mateix amb el català: occitanocatalana. perquela veritat sigui dita, negant aquesta unita lingüistica llencem per la borda tota la riquesa que va produir la literatura trobadoresca d'aquella época a Europa. Jo penso que la literatura catalana i occitana antigues haurien d'anar juntes. Ambdues literatures sortirien guanyant. Siguem consecuent amb el que diem: si no aceptem aquesta realitat occitanocatalana, no volguem arreclar la galaicoportuguesa que no pertany al nostre univers català.”

Jo no li discutiré la seva argumentació, perquè no tenc coneixements suficients per fer-ho, així de senzill. No som un tertulià que ho sap tot. La frase que més m’ha sorprès i que he seguit sempre és “Només sé que no sé res” (la vaig aprendre en castellà, però en català és més convincent, perquè res és cosa en llatí). Mentre escrivia l’article, una persona que firma “hgjk” ha fet un comentari a l’article citat que subscric totalment, ja que aquesta és la meva idea, però continuaré amb l’article. Jo explicaré perquè quan parl del gallec solc escriure galaicoportuguès. Aquestes són les meves raons, que no arguments:

1a. Perquè som mallorquí i conec moltes argumentacions dels que diuen que el mallorquí no és català i les del gallec no és portuguès tenen una certa semblança.

2a. Perquè conec l’argumentari dels que diuen que el valencià no és català i sé que pel camí que van, si no hi ha grans canvis ho podrien aconseguir. Hi torn veure una certa semblança amb el que passa a la llengua pròpia de Galícia.

3a. Perquè sé que a Galícia existeixen tres grups que opinen sobre el tema i en els tres hi ha lingüistes acreditats que defensen la postura autonomista que seria la que defensa que la llengua és el gallec i que se sembla a l’espanyol. És la postura majoritària. Un altre grup que podríem anomenar portuguesista que defensa que el portuguès i el gallec són dialectes de la mateixa llengua, el grup reintegracionista, que defensa el mateix que l’anterior, però divergeixen en què els primers adopten l’ortografia i la fonètica del portuguès i els segons, també, però en fan una adaptació (el mateix que faig jo que utilitz les formes verbals en estàndard balear i no tots els lingüistes mallorquins hi estan d’acord. Podria ser que fos la majoria que no hi estàs, però això ara no em preocupa). Les dues darreres postures són minoritàries, però això no significa res, no és cap argument.

4a. Perquè la meva filla fa una desena d’anys que va acabar la carrera de Filologia catalana a la UIB i va fer una assignatura que era galaicoportuguès, que li era útil per al gallec i per al portuguès moderns.

5a. Perquè si un dia els espanyols aconsegueixen diluir el gallec i el valencià dins el castellà, jo no en voldré ser responsable. Sembla, no ho sé cert, que allunyar el gallec del portuguès significa acostar-lo al castellà, primer, per després fer-lo desaparèixer. La mateixa tàctica que es va fent amb el valencià, i que n’hi ha que estan disposats a fer aquí, amb el mallorquí, si ens descuidam.

Per tant, abans que es converteixi el català en espanyol, no estaria malament que ens ajuntàssim amb l’occità. Salutacions i salut per a l’any recent encetat.