En general l'actitud és més important que l'aptitud, i a l'educació també

Aquest article me l’ha suggerit Josep Melià Ques, recentment elegit president d’Unió Mallorquina que en el seu darrer article, del 28 de gener al Diari de Balears, que titulava Futur, i quan parlava de la necessitat de l’esforç, d’assumir riscos i responsabilitats per superar la crisi de valors, deia: “L’actitud és més important que l’aptitud. I prestam molta més atenció a l’aptitud i al currículum que a l’actitud, que acaba essent decisiva. Com diria aquell, ens cal un canvi de paradigma.” Crec que queda clar, l’aptitud és la que es té normalment, és la capacitat natural o que hem anat adquirint per desenvolupar un treball, però l’actitud és una predisposició apresa culturalment que fa que es valori la vida en general o qualsevol aspecte d’aquesta en particular, entre els quals es troba el treball a desenvolupar per millorar el futur.

Afirmaré i sempre amb el perill d’equivocar-me, perquè no tenc veritats absolutes, que amb l’aptitud no es desenvolupa l’actitud, però amb l’actitud sí que podem desenvolupar l’aptitud, que és el que finalment valora la societat. Pensem en un infant que té certes aptituds per a l’estudi en general, o per a alguna especialitat, com pot ser la música, la pintura, les matemàtiques, les ciències, les llengües, etc. Si volem que aquest nin o nina arribi al màxim de les seves possibilitats és molt necessari que l’eduquem desenvolupant-li l’actitud, ja que aquesta serà la que aconseguirà que acabi triomfant en l’aspecte que destacava aptitudinalment.

Posaré uns exemples d’esportistes famosos. Crec que Rafel Nadal és un exemple clar d’una persona que ha arribat a ser el número 1 del món gràcies a la seva actitud, ja que aquesta ha fet que milloràs la seva aptitud, que tota sola no li hagués servit per arribar a ser el millor. En canvi Federer, és una persona que és número 1, especialment gràcies a la seva aptitud, però amb una actitud excel·lent, una cosa semblant li passa a Messi en el futbol. D’esportistes molt bons, amb molt bona aptitud i que tenen una mala actitud que els impedeix arribar allà on haurien pogut fer-ho, tots en coneixem i no diré cap nom perquè no em voldria equivocar.

Tot això fa que conèixer que s’han d’educar i valorar les actituds per millorar el rendiment de les persones és bàsic per a les famílies a l’hora d’educar els infants, ja que massa vegades se’ls educa en actituds equivocades, se’ls estimula l’actitud cap a una alimentació inadequada, cap a uns jocs inadequats, cap a un oci perniciós i no s’estimula l’actitud cap a la lectura o cap a activitats beneficioses per al desenvolupament de les seves aptituds reals.

Per acabar volia aterrar a l’escola, ja que a partir de la LOGSE, una vegada detectat aquest aspecte, se’ns va indicar que a més d’ensenyar conceptes, havíem d’ensenyar procediments i actituds, i que a l’hora de valorar i posar notes també s’havien de valorar aquests tres vessants de l’ensenyament. Aquí vull manifestar que molts professionals se’n reien de les actituds i seguien valorant per sobre de la resta els conceptes. Pens que s’equivocaven, perquè si no els valoraven, tampoc no programaven els seus aprenentatges. Record que a les programacions de principi de curs se’ns demanava que féssim una distribució de com posaríem les notes dels continguts, procediments i actituds sobre 10, i que majoritàriament els conceptes destacaven. Alguns valoraven els conceptes amb 6 punts, els procediments amb 2 i les actituds amb 2. En el meu departament vaig aconseguir que es valorassin els conceptes amb 2, els procediments amb 4 i les actituds amb 4, això significava tenir-ho en compte a l’hora de preparar els aprenentatges de l’alumnat.