Vexacions, discriminacions i humiliacions d'un o d'una indígena1

Segueixen volent inculcar la por

Una indígena catalana d’origen peruà va ser insultada i sacsejada per la policia estatal a la comissaria que té aquesta a Barcelona, carrer Sant Antoni Maria Claret, 276.
A la indígena no se li va ocórrer altra cosa que parlar pel mòbil en català amb el seu marit. Això va ser una falta molt greu, a la casa dels policies atrevir-se a parlar en català, i per aquest motiu, per aquest atreviment va ser denunciada per “alteración de la seguridad ciudadana”, com en els millors temps del general revoltat. A la indígena se li va ocórrer discutir o dir que això era normal en la seva vida i això va servir perquè a la denúncia hi posassin també “por haber amenazado a un policía que no hablaba catalán”. Aquesta dona contava a un amic seu que li havien manat “vamos a un sitio más tranquilo” per llevar-la de la vista de testimonis presents que feien cua, com ella, per aconseguir documents identitaris. Li explicava l’odi que aquests policies deixaven entreveure entre bram i empenta: una tírria híbrida, fruit del menyspreu força arrelat al gremi policial, tant envers la gent de fenotip llatinoamericà com tothom que insisteix a emprar la llengua catalana. Segueixen insistint en el fet de convertir-nos en covards i fer-nos canviar, cosa que no aconseguiran.

Una malifeta que ens toca de prop

La persona indígena protagonista de la nostra història va anar al PAC de Campos on hi va trobar un substitut de la seva metgessa de família, era un doctor immigrant castellanoparlant. Ni entenia ni parlava el català. Tampoc no entenia l’historial de la indígena que el visitava, perquè estava redactat en català. La pacient va quedar molt estranyada que la sanitat pública de Mallorca permetés que es donassin aquestes situacions, per tant, va demanar el full de reclamacions i va fer la reclamació corresponent, tenint en compte la Llei de Normalització Lingüística i l’Estatut d’Autonomia, ja que aquesta manera d’actuar elimina els drets lingüístics als quals tenim dret. Això és també una conseqüència que el sindicat de metges es negàs al requisit del coneixement de català per poder exercir a la sanitat pública.

A la justícia tampoc no respecten els nostres drets lingüístics

L’indígena es va presentar a la Junta Electoral de Palma a l’avinguda d’Alemanya per entregar-hi tota la documentació per sol·licitar un espai electoral a Marratxí. La funcionària de l’Estat, que cobra el seu sou dels impostos dels ciutadans, es dirigí amb menyspreu cap a la persona que entregava la documentació per haver-se expressat en català. La dona li va retornar la paperassa dient-li: “Esto que me entrega no lo entiendo”. Una segona funcionària va acusar l’indígena de radical per parlar en català, mentre aquest li va contestar: “Jo no som radical, som mallorquí”. Aquest fet va ser denunciat a l’oficina de Drets Lingüístics de l’OCB, perquè la Delegació de Govern adoptàs les mesures pertinents, cosa que mai no sol fer aquesta Delegació.

A la Fira Medieval, també

Vos heu de situar en un poble de Mallorca on els carrers es troben ben ambientats: teles de colors penjant, escuts per totes parts, espases, paradetes ben guarnides amb tela de sac amb vestits antics, etc. A la plaça on es trobava el menjar, hi havia una tavernera que despatxava braç de porc, costellam de vedella i pop. Quan l’indígena li va demanar el menjar en la llengua dels nostres grans escriptors medievals, la llengua catalana, la llengua que es parlava en aquest poble durant l’Edat Mitjana, la tavernera va etzibar: “En castellano, joder, que estamos en España”. “És que a l’època medieval també venia gent de fora i ens maltractava a casa nostra?”, va pensar l’indígena mentre es dirigia a comprar el menjar en una altra paradeta.


1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió psicològica.