La primera dècada del segle XXI no acaba enguany, sinó l'any que ve

No sé si recordau l’enrenou que es va organitzar el 31 de desembre de 1999, quan es va dir que s’acabava el segle XX i que l’endemà s’iniciava el segle XXI. Varen començar a sortir persones defensant que s’acabava el 1999 i uns altres, el 2000. I hi va haver celebracions els 2 anys esmentats. Doncs, ara, ja hi tornam a esser, ja n’hi ha, els que jo conec són periodistes, que tornen a dir que s’ha acabat la primera dècada del segle XXI.

Precisament n’hi ha que em fan pensar que dec esser un poc curt d’enteniment, perquè són també, a més d’escriptors, professors d’universitat de ciències i de matemàtiques, i a mi ja em passava durant el batxillerat, que quan les matemàtiques eren molt abstractes, el professor omplia la pissarra de nombres i de lletres i per a mi era com si hagués escrit en xinès. Tanta sort que en les matemàtiques concretes no passava el mateix. Però resulta que un professor d’aquests que defensen que el decenni acaba enguany, resulta que utilitza un argument que jo faria servir per defensar la meva opinió que és que acaba el 31 de desembre de l’any que ve. I això és molt gros. I el vos explicaré, a l’argument. Exposa que la primera hora del dia és la que va de la mitjanit a la una, i per consegüent, quan són les dotze i quart, ja ha passat un quart de la primera hora, un quart d’una. Després parla que l’onzena hora acaba a les onze i la desena acaba a les deu, etc., i així arriba a la conclusió que si hem de ser coherents amb aquesta manera de dir les hores, està ben clar que estam a punt d’acabar aquest primer decenni.

En canvi aquesta explicació per a mi és justament al contrari, ja que el 1r de gener de 2010, no serà un dia de 2011, ni un mes més tard, un mes de 2011, ni nou mesos més tard, nou mesos de 2011, com sembla que ens vol fer pensar el matemàtic (que diu que tant se li’n fot, però que li agrada provocar respostes viscerals). La meva demostració o argumentació la faig amb la meva escassa raó, amb la meva curtedat d’enteniment. Igual que en el cas de les hores, demà, 31/12/2009 haurem acabat exactament el 2009, i l’1 de gener, comptant a la manera de dir les hores que hem explicat, serem un dia de 2010 (a Mallorca diríem que som 2009 anys i un dia), més envant, un mes de 2010, nou mesos de 2010 i el 31/12/2010 s’haurà acabat el 2010 i la primera dècada del segle XXI. M’agradaria que si estic equivocat qualcú m’ho explicàs i que el meu curt enteniment ho pogués captar. Som mestre i m’agrada entendre bé les coses per poder-les explicar millor, també.

Un altre argument que solen utilitzar és el de l’any zero, diuen que va existir un any zero, perquè si va existir l’any u de la creació del món, també forçosament havia d’existir l’any zero, etc. Bé, no ens remuntem tan enfora. Si el naixement d’un nin, sigui real o fals, marca el començament del compte dels 2009 anys; si quan varen haver passat 365 dies va tenir un any; si encara visqués, ara en tendria 2009 i d’aquí a un any 2010, és a dir, vint segles i deu anys (2.000 + 10 = 2.010). Jo no en sé més de fer comptes que aquests.

Doncs, com veis, n’hi ha que es dediquen a discutir amb la intenció d’emprenyar els altres, o amb la intenció de demostrar que són molt llargs d’enteniment; però n’hi ha altres que ho donen per fet, no ho discuteixen i ho afirmen, com si fos la cosa més natural del món. Aquí en teniu l’exemple d’un escriptor que el 27 de desembre escrivia: “...fa de molt mal decidir quin ha estat l’esdeveniment artístic de més envergadura, o el fenomen creatiu més important, d’aquesta dècada que ara clausuram.” Ara us toca cavil·lar un poc i pensar en tot aquest argumentari i arribar a la conclusió que vulgueu.