Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 de desembre del 2009

Aquesta és l'editorial de directe.cat


Miquel Calçada: 'La dignitat de Catalunya només té un nom: independència'

Aquest és l'únic camí possible per aconseguir la veritable dignitat de Catalunya, aquesta cap de setmana, la nació sencera s'hi juga molt. Els més de 160 municipis on els ciutadans podran exercir el dret de vot, consoliden una via pel dret a decidir única. Mai un procés d'alliberament nacional havia sortit amb tanta força des de la base de la mateixa societat. En un acte de participació ciutadana sense precedents, de perfil democràtic plural i sense exclusions, amb transcendència social, les consultes sobre la independència han fet saltar pels aires les tranquil·les aigües de la vida política i estan generant profunda preocupació a la classe dirigent espanyola (CNI inclòs).

El camí iniciat el 13 de setembre a vila d'Arenys de Munt no té retorn, ni marxa enrere. Serà més aviat o més tard, però el resultat només pot ser la independència, per la via pacifica i democràtica, l’única que coneixem els catalans. Ara ja no toca l'Estatut, la veritable dignitat és la independència.

Jordi Fàbrega: 'La batalla final es lliurarà, com en totes les guerres, a la nostra capital'

Ja tenim data per la consulta a la capital del país, i el que podia semblar una utopia va camí de convertir-se en una realitat. Sense la capital no hi pot haver victòria final. El repte ha estat assumit. El 25 d'abril hi haurà una consulta sobre la independència a Barcelona, capital de Catalunya, un fita per a la il·lusió i una prova evident que sense ambició no és possible la independència, i si aquesta ambició la generen els ciutadans, molt millor.

Tot plegat no passa desapercebut als ulls dels partits polítics, uns amb preocupació, altres amb il·lusió i altres en cert fora de joc. Les consultes, malgrat que alguns encara ho neguin, canvien el panorama polític de les properes eleccions nacionals. Fins i tot el PP haurà de canviar la seva estratègia. Això passa tot i el boicot dels partits unionistes que no participen ni dels debats, ni de la votació. La por els porta a no jugar net, però també els deixa amb el cul a l’aire davant Europa. Si Arenys de Munt va posar crisi la classe política espanyola, què no poden provocar centenars de municipis, petits i grans, amb el cap i casal Barcelona, al capdavant?

Josep-Maria Terricabras: 'Quan la voluntat hi és, la victòria és segura'

Molts ciutadans tenen aquesta voluntat, no tots, és veritat, però el camí ha estat iniciat. Ara podem aconseguir-ho si no perdem el temps amb discussions banals entre nosaltres. El mateix 13-D, Catalunya tornarà a ser solidària, tornarà a donar una lliçó de solidaritat humana, de compromís i de resposta a les demandes dels seus ciutadans. Tornarem a convertir la Marató de TV3 en un èxit, en un èxit de la voluntat de la gent. Amb la voluntat de tota aquesta gent, que cada dia guanya en solidaritat, com no hem de guanyar la nostra llibertat? Siguem solidaris amb les curses més importants de les nostres vides, la Marató de TV3 i la de la nostra llibertat. El 13-D, un Sí per la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada