ERC tenia sis persones que ocupaven càrrecs polítics, des de director municipal d’Arxius, passant per director general Innovació Educativa del Govern, fins a conseller insular d’Interior. Joan Lladó, que era el conseller, va dimitir el divendres, 18 de desembre i la resta ho farà a final de 2009. Tots sabem les dificultats que ofereixen els polítics per abandonar la cadira i el que diem a Mallorca, “la menjadora”, com un lloc que manté bé moltes famílies. El mateix dia que es presentava aquesta exemplar dimissió, per no voler governar juntament amb imputats; hi havia un parlamentari que li havia caigut una condemna de més de quatre anys de presó per malversació de fons públics i prevaricació, que deia que no dimitiria perquè presentaria recurs davant el Tribunal Suprem, ja que es considerava innocent. Tanta sort que al dia següent va recobrar el seny, va dimitir i es va donar de baixa d’UM, el seu partit, que llastimosament només l’havia suspès temporalment de militància.
Que tots els càrrecs d’un partit, ERC, hagin abandonat els llocs d’actuació per una qüestió de dignitat, crec, i no som historiador, que és la primera vegada que passa, com a mínim a les Illes Balears i Pitiüses. De fet, ERC d’Eivissa s’ha desvinculat d’aquesta decisió i ha criticat aquesta dimissió en massa. Segons s’acostuma a dir avui en dia per totes bandes, especialment en els mitjans de comunicació, aquesta colla de gent honesta ha fet història. Quan una persona fa una cosa extraordinària o diferent, o que no s’havia fet, se sol dir, crec que innecessàriament i equivocadament, que ha fet història. Tots els fets que ocorren cada dia de qualsevol persona fan història. El que passa que uns seran coneguts particularment i els altres entraran dins l’evolució i canvi general que es produeix, sense que el nom de qui l’executa sigui conegut, però tots els nostres actes fan història.
No som un analista polític, ni m’interessa esser-ho. A mi només m’interessa ser una persona com les altres, una persona que viu i observa tot el que passa al seu voltant i que opina sobre el que ocorre. És per aquesta raó que escric aquest i altres articles, però no me sent ni pretenc esser especialista en res. Pens que algun d’aquests bons analistes podran defensar el que ha fet ERC de Mallorca, i altres argumentaran i intentaran demostrar el contrari. I tots parlaran sobre si han guanyat o han perdut vots. Si haurien guanyat o haurien perdut vots d’haver seguit exercint la seva tasca política. I a mi aquesta valoració no m’interessa gaire, encara que crec que és important a l’hora d’actuar i respect que es faci, però em sentiria decebut si sabés que l’actuació d’aquests polítics ha estat ocasionada per altres raons que no siguin les que han manifestat públicament. L’anècdota que confirma la seva actuació íntegra i meritòria és el fet que Joan Lladó, l’exconseller, estava a punt de comprar una casa a Palma, i una vegada presentada la dimissió, ja ha desdit la compra i continuarà de lloguer. Això significa una baixada de sou notable i demostra la sinceritat d’aquesta determinació i acció.
Una persona que pot esser votant d’Esquerra o no, depèn de si Esquerra defensa la llengua, la cultura i la identitat dels Països Catalans i de si, sense pressa però sense pausa, camina cap a la independència; aquesta persona desitja que quan els polítics d’Esquerra governen, ho facin bé, defensant els principis generals esmentats i qualsevol mesura que signifiqui justícia social, quan vivim en un món tan cruel i injust. Aquesta mateixa persona veu amb ràbia i amb indignació tots els disbarats, mentides i actuacions corruptes que exerceixen massa polítics de la majoria de partits. Per tant, aquesta persona vol pensar que Joan Lladó, Pep Serra, Jaume Payeras, Sió Galmés, Miquel Àngel Sureda i Ferran Tarongí han actuat de manera honesta i han dignificat la professió que tan malmesa es troba per tanta corrupció i tanta falsedat. Som una persona que admir aquesta decisió valenta per no haver volgut acceptar esser tractats de còmplices dels corruptes i que també han demanat que faci el mateix el Govern i el seu president, i per això li han aconsellat que convoqui eleccions anticipades. Que a les pròximes eleccions tenguin els vots que es mereixin, que són molts, però des d’aquest moment tenen tot el meu respecte i tota la meva consideració. Aquest acte m’ha retornat l’orgull d’esser mallorquí, que els corruptes havien d’alguna manera malmès.
Que tots els càrrecs d’un partit, ERC, hagin abandonat els llocs d’actuació per una qüestió de dignitat, crec, i no som historiador, que és la primera vegada que passa, com a mínim a les Illes Balears i Pitiüses. De fet, ERC d’Eivissa s’ha desvinculat d’aquesta decisió i ha criticat aquesta dimissió en massa. Segons s’acostuma a dir avui en dia per totes bandes, especialment en els mitjans de comunicació, aquesta colla de gent honesta ha fet història. Quan una persona fa una cosa extraordinària o diferent, o que no s’havia fet, se sol dir, crec que innecessàriament i equivocadament, que ha fet història. Tots els fets que ocorren cada dia de qualsevol persona fan història. El que passa que uns seran coneguts particularment i els altres entraran dins l’evolució i canvi general que es produeix, sense que el nom de qui l’executa sigui conegut, però tots els nostres actes fan història.
No som un analista polític, ni m’interessa esser-ho. A mi només m’interessa ser una persona com les altres, una persona que viu i observa tot el que passa al seu voltant i que opina sobre el que ocorre. És per aquesta raó que escric aquest i altres articles, però no me sent ni pretenc esser especialista en res. Pens que algun d’aquests bons analistes podran defensar el que ha fet ERC de Mallorca, i altres argumentaran i intentaran demostrar el contrari. I tots parlaran sobre si han guanyat o han perdut vots. Si haurien guanyat o haurien perdut vots d’haver seguit exercint la seva tasca política. I a mi aquesta valoració no m’interessa gaire, encara que crec que és important a l’hora d’actuar i respect que es faci, però em sentiria decebut si sabés que l’actuació d’aquests polítics ha estat ocasionada per altres raons que no siguin les que han manifestat públicament. L’anècdota que confirma la seva actuació íntegra i meritòria és el fet que Joan Lladó, l’exconseller, estava a punt de comprar una casa a Palma, i una vegada presentada la dimissió, ja ha desdit la compra i continuarà de lloguer. Això significa una baixada de sou notable i demostra la sinceritat d’aquesta determinació i acció.
Una persona que pot esser votant d’Esquerra o no, depèn de si Esquerra defensa la llengua, la cultura i la identitat dels Països Catalans i de si, sense pressa però sense pausa, camina cap a la independència; aquesta persona desitja que quan els polítics d’Esquerra governen, ho facin bé, defensant els principis generals esmentats i qualsevol mesura que signifiqui justícia social, quan vivim en un món tan cruel i injust. Aquesta mateixa persona veu amb ràbia i amb indignació tots els disbarats, mentides i actuacions corruptes que exerceixen massa polítics de la majoria de partits. Per tant, aquesta persona vol pensar que Joan Lladó, Pep Serra, Jaume Payeras, Sió Galmés, Miquel Àngel Sureda i Ferran Tarongí han actuat de manera honesta i han dignificat la professió que tan malmesa es troba per tanta corrupció i tanta falsedat. Som una persona que admir aquesta decisió valenta per no haver volgut acceptar esser tractats de còmplices dels corruptes i que també han demanat que faci el mateix el Govern i el seu president, i per això li han aconsellat que convoqui eleccions anticipades. Que a les pròximes eleccions tenguin els vots que es mereixin, que són molts, però des d’aquest moment tenen tot el meu respecte i tota la meva consideració. Aquest acte m’ha retornat l’orgull d’esser mallorquí, que els corruptes havien d’alguna manera malmès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada