Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla

                              

         Enteneu que 34 persones, la majoria mallorquines, apedreguin les seves teulades?

            Dia 14 d’agost, el dia que acabava la primera caminada de CAMINS CONTRA MENTIDES, organitzada per Jubilats per Mallorca em vaig trobar a la plaça de Ramon Llull de Manacor amb la filla d’en Pere qualsevol, que avia anat allà a retre homenatge als caminadors, que havien acabat els seus primers 234 quilòmetres i havien passat per 34 pobles de Mallorca, denunciant les mentides del Govern i els atacs contra la llengua, la cultura i el patrimoni de tots els mallorquins i de totes les mallorquines. La filla d’en Pere qualsevol em va dir que havia tingut una xerrada interessant amb el seu pare arran de l’aprovació de la reforma de la Llei de Funció Pública en què es va eliminar el requisit de català per a accedir a l’Administració. Em va dir que no l’havia enregistrada, però que intentaria recordar-la i me l’enviaria per correu electrònic. Així ho va fer i la vos transcric:

-         Em pots explicar, pare, què fan els teus per a eliminar la crisi?

-         Fan tot el que poden, filla.

-         L’únic que fan, pare, és retallar els sous, retallar els drets adquirits dels treballadors i retallar els drets socials, és a dir, fan pagar la crisi als més dèbils.

-         Això, com ho deis vosaltres? Ah sí, això és demagògia. El Govern reparteix les pèrdues. I a més la culpa és del govern anterior, que va adquirir molts de deutes.

-         No em facis xerrar. Si la crisi duràs 100 anys i encara governàs el PP, sempre donarien la culpa al govern anterior dels errors que cometen, perquè no saben governar o perquè governen a favor d’uns pocs que els obliguen a actuar així, a canvi d’un poquet de poder. Però jo no et volia xerrar d’això avui, sinó del desastre que han fet tots els diputats del PP que han votat contra la seva llengua.

-         No, filla. El que han fet ha estat procurar que aquí puguin venir els millors especialistes en qualsevol matèria i no trobin l’obstacle de la llengua d’aquí.

-         Sí, pare. Hi havia una cua que arribava a la península de llarga que era, de famosos especialistes que esperaven els llevassin l’obstacle de la llengua catalana. Quina presa de pèl! Qui s’ho creu això? En tot cas, serà algun d’ells que no l’ha volguda aprendre i ara la lleva del mig. El qui comanda, el madrileny, no és estrany que ho faci, però els mallorquins, per què reneguen de la seva llengua?

-         No reneguen de la seva llengua, ja que l’han convertida en mèrit. Qui sàpiga català tindrà més punts quan faci oposicions.

-         Per què no converteixen en mèrit el coneixement de castellà i eliminen la seva obligatorietat. No diuen que volen bilingüisme? No diuen que volen igualtat? No diuen que volen llibertat? Coneixen el significat de cap d’aquestes paraules?

-         Del castellà no se’n parla, perquè ja se sap que si vivim a Espanya...

-         Sempre acabes utilitzant algun argument terrorífic i més demagògic que cap altre. Saps que aquest argument és una fàbrica de fer independentistes?

-         No sé per què.

-         Perquè si quan un estat té una llengua oficial, és normal que aquesta llengua s’hagi de saber per a accedir a la funció pública, també ho hauria de ser, en una nació sense estat, però amb una llengua oficial, que a més és pròpia. Si això no és així, si no pot ser d’aquesta manera, volem un estat, i així ja serà normal que la llengua catalana sigui requisit per a accedir a l’Administració, sense ni haver-ho de dir.

-         Jo crec que això és una exageració. El partit que va obtenir més vots no ha fet res més que complir amb el seu programa.

-         Es veu que llegeixes el que diuen els governants o els diputats, perquè no fas res més que repetir-ho i és fals, perquè en el seu programa no havien de pujar els imposts, i no fan res més que pujar-los. Que dues llengües oficials no tinguin el mateix tractament és una discriminació i una actuació contra l’Estatut i contra tots els raonaments lògics.

-         La qüestió de pujar els imposts és perquè no els queda més remei i la qüestió de la llengua, ja t’ho he explicat més amunt. Jo no ho tinc massa clar, però si ho han fet així, deu ser que està ben fet.

-         Tu t’apedregaries les teves pròpies teulades?

-         No.

-         Idò això és el que han fet aquests falsos mallorquins, menorquins i eivissencs quan han votat contra la dignitat de la seva llengua. N’han renegat i l’han traïda. Això és tot el seu mèrit.

-         No crec que sigui tan greu la cosa, però s’ho haurien pogut fer mirar, haguessin pogut reflexionar abans d’actuar d’aquesta manera que ha agreujat tant a tants de mallorquins.