Drets Lingüístics

• 1 jul 2012
• L´Espira
• Pere Joan Martorell

Joan Lladonet s’ha dedicat des de sempre a l’ensenyament. En paral·lel a la seva tasca de mestre, també ha treballat en benefici de la normalització lingüística de l’escola. L’Escola de Formació en Mitjans Didàctics i l’STEI-i editaren l’any passat el llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment, un recull d’articles que el professor Lladonet va anar publicant durant dotze anys a la revista campanera Ressò. En el pròleg, signat per Joan Melià, ja s’explicita de manera clara l’essència del llibre: “... hi trobam informacions i referències sobre l’estat del català, els problemes socials i polítics amb què s’ha d’enfrontar la nostra comunitat lingüística, les actituds, hàbits i inèrcies dels ciutadans, la normativa jurídica i gramatical...”. Podem tenir l’absoluta certesa que, si un observador forà dirigís una mirada profunda i objectiva a la realitat lingüística i cultural del nostre territori, ben segur quedaria espantat davant la situació, entre surrealista i maquiavèl·lica, que el govern del president Bauzá ha provocat, un estat de crispació a les aules i desconcert nihilista a la societat en general que, per desgràcia, sembla no tenir aturall ni marxa enrere. Partint de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Lladonet fa un recorregut que comença amb l’adhesió, l’any 1996, del Parlament balear a l’esmentada fita i evoluciona fins als nostres dies, detectant-ne les irregularitats i els desencerts... No cal dir que, amb la nova llei que el Parlament aprovarà, es vulnera l’esperit i les intencions d’aquesta Declaració Universal. Per posar-ne un exemple, basta citar l’article que parla sobre “el dret a ser atesos en la seva llengua (la llengua pròpia del país, és a dir, el català) en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques”. Això, en efecte, ja no serà així, la qual cosa demostra que la nostra comunitat lingüística quedarà al marge dels drets i la protecció que fins ara, com a mínim sobre els papers, teníem. Amb algunes anècdotes molt habituals i il·lustratives, Lladonet ens fa veure algunes de les tares més freqüents, a voltes acceptades amb resignació, del fet de parlar en la nostra llengua a casa nostra. Tot plegat evidencia que es maltracten els nostres drets lingüístics i que hem entrat, d’ençà que el PP aconseguí guanyar les eleccions, en una etapa de regressió molt perillosa. Algunes mostres d’aquesta pràctica severa i continuada contra el català són: eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, desaparició dels dinamitzadors lingüístics de barri, proposta de llibres de text amb modalitats, lliure elecció de llengua als col·legis, supressió d’ajudes a la premsa en català, passar a ser, la llengua catalana, de requisit a mèrit per accedir a la funció pública... Ens trobam davant un llibre amè i divulgatiu, força pedagògic, que funciona talment un treball de camp sobre l’estudi del català a les Illes. Convendria que els assessors de Bauzá –ell és d’un altre regne!– hi pegassin una ullada. Potser així s’adonarien que amb els seus projectes i la seva manera de governar no fan altra cosa que fer-nos retrocedir fins a l’època de les cavernes.•