El català no ha de ser llengua preferent, ha de ser de categoria ínfima

Si hagués prosperat la ponència de la presidenta del Tribunal Constitucional, la cinquena, que era la més positiva possible, eliminava de l’article 6 de l’Estatut que el català pogués ser llengua preferent de l’Administració. Si això ocorre, es deixa el castellà com a llengua preferent, perquè ho mana la Constitució. Així que, res de res de posar les coses al seu lloc per ajudar a la normalització lingüística com va aprovar el poble català; els savis espanyols ho volien i ho volen escombrar. L’experiència dels aproximadament trenta anys de normalització lingüística han deixat ben clar, que per protegir la llengua minoritzada davant la llengua dominant s’han de fer discriminacions positives com la de declarar-la preferent, que no vol dir obligatòria, només seria obligatòria per als funcionaris, com ho és l’espanyol per als funcionaris espanyols. Per tant, li han negat el pa i la sal, i de la mà del PSC i de CiU, la població catalana hauria de continuar submisa i sotmesa acceptant tot el que volen els invasors.

La ponència també establia que el deure del coneixement de la llengua catalana no pot esser entès com a obligació jurídicament exigible amb caràcter generalitzat. Per tant, allò d’igualar l’obligació de conèixer el castellà per la Constitució a l’Estat espanyol, no pot tenir una obligació del poble català de conèixer la seva llengua dins el seu propi territori, amb la qual cosa declaren que la llengua catalana és inferior, jurídicament parlant, a la castellana i que les persones que tenen aquesta llengua com a pròpia són persones que pertanyen a una categoria que no arriba ni a regional, pertanyen a una categoria ínfima, i, per tant, si volen esser de primera divisió han d’anar pel món en llengua castellana. Això és declarar la defunció de la llengua pròpia i històrica de Catalunya.

Eliminaven el deure de disponibilitat lingüística de les entitats, empreses i establiments oberts al públic, argumentant que no es pot permetre la imposició d’obligacions individuals d’ús de qualsevol de les llengües oficials. És tot allò de la imposició del català que ha escampat el PP per tots els punts cardinals de la península i illes adjacents. Com que saben que a tots aquests llocs oberts al públic es demana en el currículum, el coneixement del castellà, sense obligar-lo, ara impedeixen que es conegui el català, fet que era necessari per la pèrdua d’ús existent; d’aquí que els petits conflictes lingüístics existents augmentaran si queda alguna persona que s’entossudeix a seguir parlant en la llengua pròpia del territori. El TC volia i vol proporcionar armes als que no valen sentir parlar en català per impedir la seva normalització.

Quant als drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament, defensen que qualsevol infant tengui dret a rebre l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular i d’aprenentatge en els mateixos termes que el català. Per tant, es carreguen la immersió lingüística i el sistema educatiu de conjunció que es fa amb la intenció que tots els alumnes assisteixin a un mateix tipus d’escola per a la seva bona integració i defensen el mètode de separació per llengua, que tants problemes ha ocasionat a Euskadi. Si això és una ponència defensada per una persona progressista propera al PSOE, hem de manifestar que és el pensament pur i dur del PP. És atacar la llengua a l’únic lloc on s’havia aconseguit que s’aprengués, encara que no s’havia arribat a assolir que els alumnes la usassin. El fet que es faci immersió en castellà és assegurar que no s’aprengui el català i no se’ls pot enviar a fer una estada d’uns quants mesos a Catalunya, com es fa amb l’anglès, que se’ls envia a Anglaterra, perquè hi viuen i no l’aprenen.

Això i moltíssims altres aspectes importants com els relacionats amb la Justícia o amb les vegueries, que no les volen i amb tantes altres coses, que fan que realment sigui ben correcte l’article publicat a aquest diari que deia que l’Estatut era mort i que només quedava la via cap a la independència, i això ho han d’aprendre els votants del PSC i els de CiU, que han d’aconseguir que els seus caps rompin l’obediència i la submissió a Espanya i retornin la categoria de primera divisió a la llengua de Catalunya. La pròxima ponència del TC l’ha de preparar una persona propera de pensament al PP, segur que no quedarà res de l’Estatut aprovat i si no es va alerta, retallaran l’Estatut de 1979. No es pot seguir més temps agenollats davant els explotadors. Si no es desperta ara, ens esperen molts anys més de dependència.