El procés normalitzador del català ha fet més mal que bé

Les paraules del títol varen ser pronunciades per Simón Gornés, al Parlament de les Illes Balears, quan justificava el vot en contra del PP a una proposició no de llei presentada pel Bloc. Aquesta proposició recomanava al Govern espanyol que actuàs diligentment en la investigació i la sanció dels casos de discriminació lingüística en què hi haguessin intervingut funcionaris estatals i membres de les forces i cossos de seguretat. S’han anat repetint casos de violència psicològica i discriminació, acompanyada a vegades de vexacions, en qualsevol dels territoris dels Països Catalans i es pot dir que sempre, només hi han sortit perjudicades les persones que han estat valentes i honestes en no voler canviar de llengua, emparades per la llei, però atacades pels que l’haurien de fer complir. Si no apareixen amb més freqüència notícies semblants és a causa de la submissió exercida per la gran majoria, que prefereix abandonar la seva llengua per evitar el conflicte. Votaren a favor de la proposta els partits que es troben en el Govern i UM, però com que el seu president, Josep Melià, es trobava absent per malaltia, la votació es va empatar a 29, tres vegades, i, per tant, va quedar rebutjada la proposició.

El diputat popular abans esmentat va ser l’encarregat de defensar el vot negatiu del seu grup i va utilitzar com sempre arguments minimitzadors i falsedats. A més, els va utilitzar com un robot, ja que no va fer més que repetir les consignes del partit. Això deu ser una cosa que està bé, però ja podria ser un poc original o demostrar que té personalitat pròpia. No pot ser que assimilin l’argumentari de fanàtics que odien les llengües de l’Estat que no són el castellà. Va dir que no es podia aprovar la proposició no de llei, perquè aquesta es basava en una sèrie d’incidents menors. Va valorar d’incidents menors aquells que, a vegades, han marcat una persona per a tota la vida, aquells que han pogut produir-li alguna fòbia, aquells que aconsegueixen que tantes i tantes persones, per por al que els pugui passar, canviïn de llengua. Són actuacions que causen un mal enorme al nostre poble i el diputat diu que són incidents menors.

L’argumentari de qui pertany a un partit que vol anorrear la llengua catalana no podia ser gens original. Per tant, sol ser conegut a qualsevol part dels Països Catalans. És aquell que afirma que pot esser que hi hagi discriminació del català, però també n’hi ha en sentit contrari, és a dir, discriminació del castellà. Només li mancava, com ja han fet altres, dir que aquesta darrera era l’única discriminació existent. No estan empegueïts, no tenen vergonya, i aquestes falsedats les amollen com si contemplassin ploure, com si enunciassin un principi o un teorema que s’han après de memòria.

Amb l’argument o renyada següent, perquè més que arguments són amonestacions i censures, va ser capaç d’afirmar que està mal fet que una persona reclami el dret de parlar fins a les darreres conseqüències. No sabem quines són aquestes darreres conseqüències, no se sap si és fins a la mort o fins que et trobis amb un policia o un guàrdia civil que vulgui impedir que exerceixis els teus drets. No devia voler explicar el parlamentari que quan et trobis davant els que haurien de ser els garants de la llei i dels drets, sigui el moment en què els has perdut tots. En quin món viu aquesta persona, o en quin món ens vol fer viure?

Per reblar el clau després d’haver amollat tants de disbarats, que suposaven precisament discriminació dels catalanoparlants, va ser quan va acabar d’espifiar-la dient que el procés normalitzador ha fet més mal que bé, referint-se al català. I això ho varen confirmar 29 vots, votant negativament contra la proposició no de llei, la meitat dels diputats de la cambra menys un, que no hi era. Exerceixen de personatges que no tenen cap mania de trair el seu poble i de passar a una història en minúscules i ignominiosa.

Altres analfabetismes

Ara Horitzons
Altres analfabetismes
Joan Lladonet 17/03/2010 Vistes: 41
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
A la Cimera del Mil·lenni celebrada a Nova York el 2000, amb la participació de 189 estats, es varen subscriure vuit objectius del mil·lenni, un dels quals era assolir l'ensenyament primari universal per al 2015. Passats quasi 10 anys des que es va fer aquesta planificació, s'han fet algunes anàlisis de la situació i s'ha comprovat que serà difícil que es compleixi en la seva totalitat, perquè les ajudes als països necessitats han minvat a causa de la crisi i no se sap si el 2015 s'haurà superat. La situació és difícil a l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia del centre i del sud, i a l'Àsia occidental. El no compliment és un fet molt greu, perquè l'educació suposa beneficis fonamentals per a una millor alimentació, per a una adequada atenció a la salut, per a l'exercici de la democràcia, per aconseguir una millor distribució de la renda, per aconseguir més justícia social, per assolir més creixement econòmic, per obtenir un millor rendiment en el treball i per aconseguir el coneixement de les noves tecnologies.Queda clar que quan es fan estudis sobre l'analfabetisme, només es pensa en els milions d'infants sense escolaritzar, en què predominen, per qüestions culturals i religioses, les nines. Aquí es comptabilitza l'escolarització en un 100%, però que tothom tengui l'obligació d'estar escolaritzat no significa que s'hagi eradicat l'analfabetisme, com no s'ha fet amb el funcional ni amb el de recaiguda, és a dir, existeix una assignatura pendent, i és la d'aconseguir que moltes persones se sàpiguen moure dins el món que els ha tocat viure i haver de llegir i entendre molts missatges orals o escrits. Tampoc no s'ha resolt el fet que molts sofreixin analfabetisme de recaiguda per culpa de no practicar el que s'ha après, per exemple, escriure, comptar o una llengua.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
11 opinions
Notícies relacionades
L’analfabetisme al món es dispara per la crisiPublicada el 17/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions

Pàgina 1 de 2
Per cert parlau-li de tot això a Zapatero no creis?? ell en té tota la culpa
Borràs, fa devers 3 hores
Valoració: 0
la crisi té molt a veure amb tot el que es comenta aqi
Borràs, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Espanya per anar bé ha d'anar el darrer sempre així els espanyols tendran coses per poder dir. jajajajajajjajaj
Toni, fa devers 3 hores
Valoració: 0
mill que???
LLum, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Però ja sabeu que deis??? jajajajajja si aquest país no fa front a les bajanades de quatre pepeistes i de quatre socialistess mal carats, creis que faran cas a l'educació??
LLopet, fa devers 3 hores
Valoració: 0
D'acord.LLegit
Antoni, fa devers 3 hores
Valoració: 0
D'acord.
Antoni Abat, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Molt d'acord estic
Super, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Crec que la importància de l'escola és bàsica sobretot per l'aprenentatge de les llengües.
Socrates, fa devers 6 hores
Valoració: 0
Com diu na Xisca les famílies són importantíssimes per poder fomentar l'educació dins cases, ssense el suport d'elles es impossible dur una educació com cal. Però hi ha persones que pensen que sense l'escola no passar res. El problema erradica que no se li està donant la importància a l'escola com se li hauria de donar no creis?
Pep, fa devers 6 hores
Valoració: 0

Les families han de contribuir a l'ensenyament dins l'ambient familiar es ben necessari,ja que sense el seu suport no tenim ajuda de cap tipus. Si els infants no poden rendir suficient que els ajudin des de casa. A part de tota aquesta problemática podem seguir demanant ajuda tambe al govern que s'esforcin una mica amb els infants que no poden estar dins una escola pels motius x
Xisca, fa devers 6 hores
Valoració: 13

Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se'n sortiran

http://www.tribunamallorca.cat/opini%f3/pol%edtica/franco-ho-va-deixar-fermat-i-ben-fermat,-per%f2-no-se%92n-sortiran-/

Rosa Díez, provocadora i mentidera

No sé si ens podrem arribar a acostumar al desembarcament de persones invasores il·luminades, que amb l’excusa de tenir una visió del món millor que la dels indígenes, es facin acompanyar d’una colla de claca i es disposin a enverinar l’ambient amb tergiversacions, enganys i mentides. S’ha de tenir la cara molt dura, més que el ciment armat, per anar-se’n davant el Parlament de les Illes Balears a amollar una tanda de nicieses i falòrnies que si es dirigissin contra una persona determinada podrien esser considerades calúmnies, però com que les adrecen contra una manera de governar, creuen que queda justificat el seu engany, perquè el duen a terme en nom de la democràcia.

Són persones tocades per un mal fat que només es poden creure el seu discurs si realment tenen alguna zona del seu cervell que els falla. La senyora Díez justifica que diu la veritat perquè defensa les mateixes idees i paraules aquí a Palma, a Madrid, a Barcelona i al País Basc. No en mancaria d’altra! Que ho diu, perquè és política i sap que diuen coses diferents segons l’auditori? La seva més gran espifiada l’expulsa per la boca quan afirma que aquí s’imposa un momolingüisme solapat per excloure el castellà de l’espai públic. Mentida! Sempre que m’he mogut per l’espai públic ha predominat a raó d’un 70 a un 90% el castellà per damunt el català. Què s’ha cregut aquesta senyora? Que tenim un coeficient intel·lectual d’idiotes o d’imbècils? Ha passat per Mallorca, aprofitant la corrupció política, per veure si podria aconseguir unes quantes dotzenes de vots i ha exposat una lliçó plena de fal·làcies en el col·legi d’advocats, davant un auditori considerable (record que en els anys 80 i 90 del segle passat, es deia que a la Facultat on es formaven els advocats només hi havia un o dos professors que feien les classes en català). Se suposa que no s’ho deuen acabar de creure que el català es menja tot l’espai públic. I si fos així, seria ben normal, com ho és que el castellà sigui la llengua de l’espai públic de Burgos, Sòria, Zamora, Salamanca, Valladolid, etc. I que no ens surti amb l’ensarronada que això és Espanya, que és la tergiversació més gran. I si ho és, és per imperatiu legal. I no ho serà, mentre quedem per aquí persones que recordem quina és la nostra història.

Rosa Díez i totes les persones que l’envolten han d’entendre que molts de nosaltres hem sabut que no érem espanyols per mor del comportament de persones com ells, que ens han volgut eliminar els nostres senyals d’identitat. Si UPyD consideràs que som espanyols, també creurien que la llengua catalana ho és i la defensarien com defensen la llengua castellana, perquè la sentirien seva i no lluitarien per eliminar-la. Llavors, ens trobaríem junts defensant els mateixos senyals d’identitat, i arribaríem a creure que som una mateixa cosa, però la lluita contra les nostres senyes més preuades, fa que recordem sempre que va ser per la força de les armes que ens varen robar la nostra sobirania i a força de decrets, prohibicions, repressió i càstigs ens han volgut robar la llengua, i ara ho volen fer falsejant la realitat.

S’atreveix a dir que el fracàs escolar és per culpa de fer les classes en català i que ens trobam 10 punts per davall de la resta de l’Estat. Tot això és pura mentida. S’ha demostrat que els territoris que tenien dues llengües oficials, la pròpia i l’estatal, tenien millors notes que els alumnes que procedien de territoris monolingües. A més, si aquí, a l’escola, sobra alguna llengua és la imposada. Aquesta persona s’aprofita de la democràcia per atacar-nos. Qualcú s’encarrega de pagar-li els viatges, les estades i la seva manutenció per complir els seus objectius, que és anihilar-nos com a poble. Quins són aquests enemics? La violència no serà mai justificable, però es pot entendre que un grup de persones no consentissin que en el palau de la raó i de la veritat, en el campus de la universitat de Bellaterra, hi anàs una persona disposada a carregar-se la ciència i a amollar tant d’engany.

Missió impossible

Ara Horitzons
Missió impossible
Joan Lladonet 10/03/2010 Vistes: 39
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
No és la quarta pel·lícula de la saga, sinó l'enèsima vegada que s'intenta arribar a un pacte per l'educació, pacte que s'hauria d'aconseguir, que els polítics tenen l'obligació d'assolir, però que les diferències són tan enormes que és impossible que s'arribi a l'acord. Andreu Mir, en aquesta mateixa pàgina explica molt bé les causes de les desavinences, però la meva anàlisi es basarà en el model d'escola, que consider que és la causa més important.Bàsicament, i amb moltes variants, es defensen dos models d'escola, la que educa per formar súbdits i consumidors, la que accepta que uns tenen més raó que els altres, la que admet que uns poden aconsellar els altres, i que per tant, els que tenen més poca raó han d'obeir i els que reben els consells els han de seguir. Aquest és el model d'escola autoritària, que segueix les consignes del neoliberalisme (causant principal de la crisi) i que cerca una escola on l'esforç s'utilitzi per a fer primer, on la competència entre l'alumnat sigui primordial a l'hora de l'aprofitament, enfront d'un altre model d'escola que pretén formar ciutadans educats, crítics amb totes les formes de poder omnímode i d'explotació, que siguin capaços de renunciar a aconseguir tota classe d'objectes no necessaris, per poder aconseguir minorar la fam i la misèria en el món.El primer defensa que el professorat, que és el depositari de la ciència, ha de traspassar aquesta a l'alumnat, que és el que la desconeix. Per tant, com més brillant sigui el o la docent en la seva capacitat de comunicar, millor seran les seves classes; o el model on el professorat és el que ajuda l'alumnat, perquè aquest vagi adquirint el coneixement de la ciència a través del treball i de l'esforç en les seves recerques i en la seva investigació.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
1 opinió
Notícies relacionades
Què frena el Pacte per l’educació?Publicada el 10/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
L'autoritarisme significa respecte??, comunicació??, lliberació de pensaments? crea disciplina??? etcL'autoritarisme crea pors, envejes, mals estars, lleva els possibles feed-backs que es puguin crear entre alumnes i mestres. Lleva raons i maneres de fer, lleva esforç als infants. No és no, sense possibilitats de pactar ni de raonar, ni d'arribar a acords. L'enfocament constructivista de la LOE que significa? predicar el que després socialment no es fa ni de forma política ni social? Que ens volen com a xotets de cordeta?, ens diuen fer i nosaltres hem d'obeir? ja va sent hora que els mestres comencin a fer mobilitzacions i ens decantem d'una punyetera vegada, per crear civisme, raó, ciutadans crítics, dins un món de respecte i benestar mental. Ajudem als alumnes a que aprenguin a pensar i ho fassin de la manera més correcta que puguin.Visca la democràcia civilitzada i no la que estam creant.
Xisca, fa devers 3 hores
Valoració: 0

Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se'n sortiran

Els habitants del Principat poden viure contents i feliços per haver aconseguit deixar en un tercer o quart terme el partit que més mal està disposat a fer contra la identitat de totes les nacions que es troben per imperatiu legal (i també en molts casos, per la força de les armes), dins l’Estat espanyol. Aquest partit conformat amb moltes persones franquistes, ja que no es varen demanar responsabilitats a l’època de la transició, aprofita qualsevol oportunitat per atacar tots els senyals de diferència que es troben en els territoris que són veritablement nacions i no comunitats autònomes per repartir-hi cafè per a tots i dissoldre totes les ànsies de créixer i d’emancipar-se.

Ho va deixar tot fermat i ben fermat, perquè passen les generacions i es veu que la llavor ha germinat en les noves. Em referesc a José Ramón Bauzá, nou president del PP de les Illes Balears, candidat amb moltes probabilitats segons les enquestes de guanyar i comandar la Comunitat Autònoma, en unes primàries en les quals ha arrasat per quasi el 70% al batle de Calvià, aquell que odia parlar en dialecte mallorquí, aquell que vol fer retrocedir anys llum el poc que s’ha avançat en normalització lingüística. El guanyador, persona jove, farmacèutic de professió també passeja la seva estultícia en qüestions lingüístiques per tot allà on va. Part de la gent que assistia al Congrés va torpedinar Joan Flaquer, que el presidia, quan va intentar parlar dels resultats de les votacions en català; va ser escridassat des de diferents indrets de la sala, segurament per franctiradors amb esperit de colonitzador. I aquest va continuar un moment en català, per ràpidament passar-se al castellà, posant cotó fluix a la situació i dient a Rajoy i a l’audiència que aquí les dues llengües conviuen sense problemes. Quin cinisme! Quan es va passar al castellà els aplaudiments varen ser generals. Què es pot esperar d’aquest PP?

Poca cosa bona i molta de perversa es pot esperar d’una persona que dos dies després de ser elegit president, i que està dubtant si ha de posar una moció de censura o no al president Antich del Govern de les Illes Balears, quan li fan una entrevista i l’interroguen sobre tots els aspectes lingüístics que interessen a les persones de les Illes que estimen la terra, la seva identitat i la seva cultura. Aquí teniu una sèrie fragments de les respostes, que demostren la ignorància d’una persona que encara no fa 40 anys que va néixer a Madrid, quan en fa 35 que el dictador va morir: “És possible que sí que deroguem el Decret de Mínims. Nosaltres vàrem crear un decret de mínims que s’ha transformat en un decret de màxims. Personalment, sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una arma per llançar contra algú.” “Per mi, la llengua de Mallorca és el mallorquí.” L’entrevistador no va ser capaç que respongués a la pregunta si considerava que el mallorquí era català, va parlar de no crear barreres i traslladar la naturalitat al carrer i a l’Administració, que ja sabem què volen dir aquests circumloquis buits: fer-ho en castellà, com el seu Congrés on convivien les dues llengües i la catalana, a més de ser rebutjada, no va ser usada ni en un 10% del temps de la castellana. Quan se li va dir que aquí el PP fa molt de temps que tenia assumit que aquí es parla català de Mallorca, va contestar: “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, que deim tassó i no got... Això és el que jo assumesc.” Quan quasi l’obligà a definir-se sobre el nom del que es parla aquí, contestà: “És mallorquí. Per mi, és mallorquí.” Més endavant va fer avinent que el català causa problemes quan va afirmar: “El català, per exemple, és un requisit quan jo propòs que sigui un mèrit. Estam prescindint de molts professionals sanitaris, docents... com a conseqüència que es valora més una formació lingüística que una formació professional.” Com podeu comprovar, a la ignorància hi afegeix la mentida i el desig de minimitzar el català a la mínima expressió. Sobre l’escola va dir: “Jo garantiré que els pares puguin triar la llengua vehicular dels fills.” Sobre si el fet de triar la llengua generaria guetos, va manifestar: “Vull que el fet de poder triar una llengua no impliqui que hi hagi escoles en mallorquí i escoles en castellà. Vull que al mateix edifici, a la mateixa escola, puguin conviure les dues línies.” Aquesta seria la part principal quan es va referir a la llengua. Quina llàstima! Una persona tan jove i tan illetrada en qüestions lingüístiques o tan perversa, si té el coneixements que pertoca.

Aquest és un altre exemple per demostrar que el dictador ho va deixar tot fermat i ben fermat, ja que sabia que els seus seguidors farien tot el que podrien per anihilar tots els signes diferenciadors dins l’Estat; però s’equivocava, perquè som també molts els que defensarem la identitat del poble català sempre. I som persones qualssevol, que hem nascut aquí o hem acceptat esser d’aquí i que defensam i defensarem la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra història, que és catalana sempre i espanyola només per la força i per la mentida. Que ho sàpiga!

CCC contra la convivència dels catalans

És una paradoxa el fet que una organització que s’ha autoanomenat Convivència Cívica Catalana faci tant per impedir la convivència. L’exemple més clar el tenim a l’escola i és el fet que per evitar la separació i la formació de grups per qüestió de llengua es va evitar aplicar el mètode de separació lingüística (escoles on s’ensenya en català i escoles on s’ensenya en castellà) i es va adoptar el de conjunció lingüística (alumnes amb distintes llengües maternes que estudien en la mateixa llengua, la llengua pròpia del territori), que és el que aconsegueix la integració de tots els infants. El model de separació lingüística s’ha aplicat a Euskadi i s’ha demostrat que no funcionava. Ara quan es volia passar al model que s’aplica al Principat, ha entrat en el Govern el PP, i serà molt difícil que es pugui fer el canvi.

Com explicava, el mètode de conjunció lingüística, que comença amb la immersió lingüística en català i que ni tan sols ha aconseguit que el català fos la llengua més usada quan acaben l’ensenyament obligatori, ha demostrat que tots aprenien perfectament el castellà. Aquest model que ha servit per a la convivència escolar i cívica durant més de vint-i-cinc anys ara el posa en dubte una organització que vol aconseguir la separació dels i de les alumnes per qüestió de llengua, que vol fer creure que existeixen problemes i que s’autoanomena amb un nom que significa allò que volen torpedinar. Aquesta organització s’ho ha de fer mirar i si no ho fa serà perquè actuen de manera professionalitzada i a càrrec de grups de pressió anticatalans que lluiten per la implantació de l’Espanya una, gran i “lliure”.

Una persona que no ha volgut posar la retolació en català ni ha volgut tenir el llibre de reclamacions en aquesta llengua i que ha mantengut plets amb l’Administració de la Generalitat, ha vist com finalment es confirmava la multa de 800 euros pel Tribunal de Justícia, ja que, aconsellat per CCC havia recorregut la multa. Aquesta persona, com si fos un element anticatalà important, està disposat a gastar mils i mils d’euros i arribar si és necessari a Estrasburg. En aquests moments vol dur la qüestió al Tribunal Constitucional, aconsellat per aquells que bombardegen contínuament la convivència. El comerciant de Vilanova i la Geltrú vol fer negocis a Catalunya i no vol retolar en la llengua pròpia d’aquesta nació, seguint la recomanació del moviment esmentat. Si això és convivència, els elefants viuen en el fons de la mar. Però a més, als mitjans de comunicació i davant la justícia han defensat la seva actuació amb mentides, que d’això sí que en saben, de dir falsedats, de tal manera que es mereixen el nom de “mentiders incívics anticatalans”, ja que han dit i han afirmat que es multava aquest comerciant per haver retolat en castellà, quan el que s’ha manifestat sempre és que com a mínim s’ha de fer en català, però també es pot fer en altres llengües.

Els mentiders incívics també diuen que el castellà desapareix de l’escola per culpa de la immersió lingüística, quan tots sabem que això és completament fals, com hem comprovat totes les persones que hem fet classes en català durant molts anys i hem comprovat que al final sempre se sabia més castellà. Aquestes persones de CCC o tenen odi visceral contra tot el que sigui identitat catalana o els paguen perquè diguin el que diuen, com el cosí de Rajoy o el mateix Aznar amb uns quants dels seus assessors que neguen el canvi climàtic.

Ataquen la convivència catalana quan culpen l’ensenyament en català del fracàs escolar a partir de l’Informe Pisa, quan aquesta qüestió s’ha demostrat que no tenia cap importància en els resultats. Han fet algun estudi sobre què passaria si Catalunya fos independent, i diuen que els catalans baixarien el seu PIB i es convertirien en més pobres. Segurament són dels que defensen que des de Madrid arriben milions d’euros, quan s’han fet desenes d’estudis que demostren el contrari.

Per tant, s’ha de desemmascarar grups com aquests que van en contra de les disposicions legals que es fan per aconseguir retornar la llibertat i la sobirania a les persones que viuen en el territori, grups que només cerquen que continuem agenollats i retuts davant l’Estat que ens va derrotar fa uns centenars d’anys. Alguns estudiants amb bones notes que varen participar en un debat sobre l’independentisme, a TV3, ahir vespre, sembla que ignoraven la persecució i repressió rebudes, amb diferent intensitat, però sempre, i que seguien consignes de CCC. A aquests grupuscles anticatalans se’ls ha de fer saber que no aconseguiran el seu objectiu, que ens traurem el jou de sobre.