Vexacions, discriminacions i humiliacions d'un o d'una indígena 1

(Publicat a Ressò 239 de Campos)              

                            180 euros de multa per parlar en català

            La justícia espanyola va condemnar una indígena a pagar una multa de 180 euros per haver dit “franquistes” a uns agents de la Guàrdia Civil. El motiu: la dona se’ls va dirigir en català i els agents la van obligar a usar el castellà. Aquesta peripècia, que bé podria situar-se a l’etapa preconstitucional espanyola, va succeir quan la indígena havia de passar un control de seguretat a l’aeroport de Girona. Hi va haver una "discussió" amb la Guàrdia Civil pel fet que "estava absolutament convençuda" que tenia el dret a dirigir-se a ells en català i això el cos ho "ignorava". "No pot ser que vulguis anar amb la teva família a l'Alguer i acabis perdent el vol i retinguda perquè la Guàrdia Civil desconeix o per mala fe no et reconeix el teu dret a parlar en català", va lamentar la indígena.

            Els agents, però, sostenien que la indígena els havia insultat i els havia dit “franquistes” perquè li havien demanar que parlàs en castellà, però l'advocat defensor de la dona va assegurar, en canvi, que l'acusada va fer en tot moment el que se li va demanar, com ara ensenyar el DNI o anar fins a les dependències policials: tot excepte parlar en castellà. Tot i això, el jutge va considerar que l'acusada era culpable d'una falta lleu de respecte a l'autoritat, i que havia de pagar una multa de 180 euros més els costos processals.

            Amb tot, l’afectada va argumentar que a la sentència hi havia una "contradicció", donat que en un moment es parlava de "desordre públic" però finalment es concloïa que es tractava d'una "falta lleu de respecte a l'autoritat", i per això va afirmar que recorreria la sentència perquè "en el fons de la qüestió, sabia que tenia el dret de dirigir-me als agents en català, i ells ho desconeixien”.

                                    Aigua no és “agua”

            Un 9 de juliol, l’indígena protagonista va anar a sopar amb un grup d'amics al Bar Barkeno, situat al carrer Casp, 17 de Barcelona. Mentre esperaven  
que els preparassin la taula, va voler demanar una aigua, i així li ho va demanar a la cambrera de la barra, la qual li va contestar: "Qué?", li va repetir "una aigua", i li tornà a dir "¿qué?". Llavors li va comentar a un dels amics amb els que anava "però no sap el que és aigua?". Llavors ella va dir "sé lo que és agua!". I l’indígena, indignat, li vaig dir que eren a Catalunya i ella li va contestar "¡no
sé catalán!" al mateix temps que s'allunyava de la barra, moment en el qual li
va dir "doncs no hauries de treballar de cambrera!". No cal dir que no li va servir l'aigua perquè no li havia donat la gana de "hablar en cristiano", com en temps de la dictadura.

            Sembla mentida que quasi quaranta anys després de la mort del dictador
encara una simple cambrera pugui exigir que parlis "en cristiano". És una vergonya. Ja és indignant que quan ets el client i et dirigeixes en català, et responguin en castellà (per a mi això és una falta de professionalitat), però que, a sobre, et vulguin prohibir parlar català, això sí que és inacceptable del tot.

            La indígena va fer una denúncia a l'ACC a través de la Plataforma per la
Llengua, i va demanar a la gent que no anassin al Barkeno del carrer Casp, 17 de
Barcelona perquè hi havia cambrers franquistes, i va demanar que es fes a saber a tothom.

 ¹ S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.

Nota 1: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

Nota 2: Atenció. A partir d’ara podran aparèixer les vexacions que s’hagin volgut infligir als lectors. Si vos ha passat alguna cosa que vos ha impedit poder parlar en català, m’ho contau i apareixerà a aquests articles. Ja sabeu que no apareix el nom de les persones, si no voleu que aparegui. Em podeu escriure a escllad1@hotmail.com.