Xerrades d'en Pere qualsevol i la seva filla. Eleccions europees

            

            No podia esser a altra banda. Havia d’esser a la manifestació de la Diada per la Llengua. Allà, negada sota una mar de llaços vaig ensopegar amb la filla d’en Pere qualsevol, la qual em va assegurar que havia calculat bé, ja que havia previst que allà ens trobaríem i em duia en paper la conversa que havia gravat amb son pare, en Pere qualsevol. També em va demanar si volia que me l’enviàs per correu electrònic i jo li vaig dir que no, que preferia copiar-la i escriure-la jo mateix i així l’adaptava com les altres al registre que em semblava més adient. Que les directrius d’un Govern que havia perdut el nord en qüestió de llengua no em preocupaven, i que, per tant, ni cas. Aquesta va ser la conversa:

-         No m’ho puc creure, filla meva, no sé què ha passat. El meu partit, el PP, ha perdut massa vots.

-         N’ha perdut 39.000, però no te queixis, que encara ha guanyat.

-         No em queix, però si això passa a unes autonòmiques, hagués perdut la majoria absoluta.

-         I tant! I és ben necessari que la perdi. No pot governar pitjor que així com ho fa.

-         Aquesta conversa no te la publiquen a la revista Ressò de Campos?  

-         Sí, que ho dius, perquè aquest poble s’ha convertir en el feu del PP?

-         Sí, perquè ha estat l’únic poble de totes les Illes Balears en què el PP ha guanyat vots respecte a les eleccions del 2009.

-         És molt gros això. El PP segurament haurà de fer un estudi encara del poble campaner, perquè si esbrina què ha passat a Campos, i fa el mateix als altres pobles, tornaria a tenir majoria absoluta.

-         Trobes que això és possible?

-         És una possibilitat científica, encara que no m’ho crec. Campos és un poble conservador de soca-rel. És un poble que ha estat majoritàriament pagès, que ha tengut molta por, por de l’esquerra, por de no perdre les propietats, por de no perdre les jubilacions, por dels rics... i això des que els senyors anaven pels carrers i els pagesos es treien el capell en veure’ls passar.

-         Bé, però ara ja n’hi ha molts de joves. T’ho dic perquè  encara que estic content que el PP hagi tengut tants vots a Campos, no entenc com ha pogut passar.

-         Tampoc no ho entenc. Però als joves els costa molt votar diferent als pares. Aquests passen els vots als fills. N’hi ha que voten al revés que els pares, però aquests són els menys. També és interessant que el batle del poble és jove, i això sol agradar al jovent.

-         De totes maneres, si poguéssim analitzar els vots per edats, on creus que hi hauria el gruix dels vots del PP, a Campos?

-         No tenguis cap dubte que el gruix el trobaries a la tercera edat, gent madura i vella. Són gent que acut als dinars, i a les excursions. Just abans de les eleccions s’havia preparat la que es diu l’excursió del batle, o el dinar del batle, que només costava 10 euros, anar a Lluc amb autocar i dinar. Aquesta excursió s’havia d’haver programat després de les eleccions. Segur que el 99% dels que hi varen anar, varen votar PP.

-         Segons tu, idò, creus que si volem aconsellar el PP sobre què ha de fer a altres pobles: tenir un batle jove del partit, dinars, sopars i molta coca amb verdura, algun bou torrat i excursions subvencionades.

-         A mi no m’interessa que guanyi aquest partit que ens vol esborrar del mapa, que vol que desapareguem com a poble, però la identitat no sol interessar gaire a moltes persones que es cansaren de rebre garrotades, o ells o els seus avantpassats. Rebien per esser el que eren i no volen continuar rebent. Això fa perdre la identitat.

-         M’ha agradat molt aquesta conversa que hem tengut amb el poble de Campos com a protagonista.

-         I a mi també, has de tenir en compte que aquesta votació passarà a la història. Ha estat un fet històric. El PP li pot atorgar una bona medalla a aquest poble.