Atac frontal d'intel·lectuals espanyols contra la democracia

L’escriptor Llorenç Capellà, dia 4 de maig des de la seva secció al Diari de Balears, ens explicava l’existència d’una pàgina web http://www.estosololoarreglamossinlasautonomias.org/. Ens interessi o no la seva existència, crec que s’ha de conèixer què vol fer aquest grup de persones. Per això, intentaré explicar-vos-ho un poc, ja que fa feredat. Varen obrir el web dia 20 d’abril d’enguany. Tenen unes 66 persones amb el seu nom i la seva fotografia, professors d’universitat, catedràtics, metges, historiadors, militars, directors de diaris, filòsofs, periodistes, magistrats, advocats, etc., entre els quals destacaré Torcuato Luca de Tena i Puig, professor mercantil i fundador d’Alianza Popular; Santiago Milans del Bosch, magistrat i fiscal en excedència; Luis Valiente, director de l’Editorial Actas; Enrique de Diego, periodista; Federico Márquez de Acuña, coronell de cavalleria retirat; Emilio Álvarez Frías, director de les revistes Altar Mayor y Cuadernos de Encuentro; Gonzalo Fernández de la Mora y Varela, director de Razón Española, etc. Aquesta és una petita mostra.

Han publicat un manifest Por la reforma del Estado de las Autonomías, que té més de 5.500 persones adherides i tenen més de 2.300 adhesions al Facebook, de persones que “quieren arreglar esto”.

Aquesta és una mica la situació. Ara comentaré el manifest i de la manera que es veia venir que en qualsevol moment sorgirien els il·luminats i antidemòcrates que culparien l’organització de l’Estat espanyol de la crisi econòmica, ja que gran part del manifest es basa en aquest pressupost, que tanta d’Administració és la culpable que l’Estat espanyol tengui la crisi tan profunda. Ara n’analitzarem uns quants fragments:
“Ha llegado la hora de afirmar sin titubeos que el Estado de las Autonomías es el
inmenso error que nos está conduciendo a la ruina, a la división entre los españoles y a la desintegración de la unidad patria.” La fallida, que ha aparegut en forma de crisi, ja us en parlava a l’article anterior i la unitat de destí en tot allò que sigui universal, que defineix una mica qui són i que demostra que no es va fer net a l’època de la transició.

“El Estado de las Autonomías, en su concepción actual, impide la recuperación y el desarrollo económico de nuestra nación y contribuye de forma probablemente irreversible a la destrucción de la igualdad, la cohesión y la solidaridad que son fundamentales para el sostenimiento de la integridad de la nación española.” Un altre fragment idèntic a l’anterior, pretenen la integritat de la seva única nació espanyola, i per aconseguir-la recorren a fer por dient que l’estat actual suposa un atac contra la butxaca dels contribuents, donant la culpa de totes les misèries a l’Estat de les Autonomies.

“El Estado autonómico, justificado tanto por los partidos nacionales (PSOE y PP) como por los nacionalistas, constituye el gasto más importante, con diferencia, de nuestro presupuesto y la razón fundamental de nuestro déficit público; es por lo tanto la partida que precisa de un ajuste inmediato, cuando no de su eliminación.” Segueixen amb la mateixa història, l’excés de despeses causat per mor de les autonomies i per això s’han d’eliminar.

Aquesta és la situació d’aquests espanyols que demanen la signatura dient que volen arreglar aquest problema i que si no l’arreglen ells ningú no serà capaç de fer-ho. Són més o menys paraules similars a les que es pronunciaven devers el teatre, crec que era La Comedia de Madrid, quan es fundava Falange Española, en temps de la República. Ataquen tots els partits i demostren que se situen a l’extrema dreta. No se’ls hauria de fer massa cas, però s’ha de conèixer la seva existència per si agafen més embranzida, saber com s’ha de reaccionar. A Espanya segurament se seguirà pel camí marcat, grups com aquest que intentaran torpedinar el que existeix (l’Estat de les autonomies) perquè no creixi, o els partits estatals que desitgen fer tornar enrere el que es desitja amb els Estatuts (més sobirania). Per tant, aquí s’ha de seguir, xano-xano, però sense pausa el camí perquè el poble pugui decidir lliurement si vol lliurar-se d’un Estat que ens vol ofegar. Per tant, s’ha de continuar el camí cap a la independència.