Demanar almoina al Senat espanyol

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/3632/demanar-almoina-al-senat-espanyol

Gonellisme i espanyolisme o dos forasters en el poder a les Illes

Espanyolisme tothom sap què significa perquè el patim constantment. Del gonellisme, encara que hagi viscut el seu naixement i el seu atzarós sobreviure, en deixaré una succinta definició de Viquipèdia: “El gonellisme és com anomena el mallorquinisme al corrent que s'autoproclama defensor de la identitat balear presumptament amenaçada pel catalanisme. Els gonelles solen defensar la permanència de les Illes Balears dins l'estat espanyol i s'enfronten a qualsevol intent vertebrador dels Països Catalans.” I qui no el conegui i en vulgui saber més coses pot recórrer a l’enciclopèdia citada. De la paraula foraster, em referesc a l’accepció del Diccionari català-valencià-balear que diu així: “Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà.” Fetes les explicacions convenients del títol, anem per feina i descabdellem la troca.

L’expresident del Govern i exdirigent del PP, Cristòfol Soler, aquell que va ser foragitat del poder pel seu partit que va encimbellar Jaume Matas (presumpte delinqüent i expresident de la Comunitat i del PP, que haurà de presentar un aval de 3 milions d’euros per evitar la presó després de ser acusat de 9 delictes per la Justícia), segons el Diari de Balears, diu que el discurs lingüístic del president del PP actual José Ramón Bauzá i el de Carlos Delgado, el seu rival en les primàries celebrades pel PP i que obté una vicepresidència executiva (en aquests moments que escric l’article, el president presenta el seu equip, naturalment, en foraster) són iguals i tots dos junts ( i sense que la resta estigui disposada a impedir-ho) estan disposats a carregar-se tot el que s’ha fet per la normalització lingüística del català. Volen destruir la Llei de Normalització Lingüística de 1986, aprovada pel PP, el decret de mínims, aprovat en temps de Jaume Matas, que estableix que l’ensenyament en català s’ensenyarà almenys durant un 50% del temps lectiu o un terç de temps si introdueixen el trilingüisme i volen que el català sigui un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública. De fet, a l’escola volen introduir el que va defensar els anys 70, l’associació Rosa Sensat i que va ser un fracàs, és a dir, que els centres ofereixin línies d’ensenyament en català i en castellà simultàniament.

Soler adverteix que la paraula català no apareix ni una sola vegada ni al programa de Bauzá ni al de Delgado, i alerta que això és deixar la porta oberta al secessionisme lingüístic. L’altre dia en una entrevista, el president del PP va dir que el que es parlava aquí només era mallorquí, i volen que els llibres ensenyin modalitats, etc. Aquest expresident del Govern de les Illes Balears és el que augura una etapa de gonellisme i espanyolisme, i si el seny no abunda a l’hora d’anar a votar un partit que té tanta corrupció demostrada ja, i tanta de presumpta, ens faran recordar l’època dels anys setanta, durant la qual la societat civil lluitava per defensar la democràcia. Ara ho haurem de fer per defensar la llengua, la cultura i la identitat.

El president a la roda de premsa que feia mentre escrivia l’article ha dit que es feia una total renovació. Mentida podrida! Ha fet quatre canvis, però de renovar, res de res, ja que manté persones que fa vint anys que es troben en el poder, tota una generació, i a més, en qüestions lingüístiques retrocedeix al paleolític, també als anys setanta, ja que és en aquella època que va sorgir la polèmica citada, que ja ha estat superada durant els 40 anys que han seguit el naixement d’aquella aberració lingüística, l’inventor de la qual també es troba imputat en els casos de corrupció que abunden per aquí.

Un altre dels que manen en el PP és l’actual batle d’Inca, Pere Rotger, que ha estat capaç de rebutjar una iniciativa del Bloc en defensa de la unitat del català, acte que ja es devia fer per intentar frenar el que ens pot caure, si el seny falla i guanyen les eleccions amb majoria absoluta. Aquest home, que no és foraster, és ben mallorquí, volia aigualir la proposta defensant el castellà. Bé, allò, que ja sabem, les ordres que tenen de Madrid tots els del PP.

Després de tota una vida dedicada a l’ensenyament, la major i darrera part d’ella dedicada a la normalització del català a l’escola, sense aconseguir-ho, i comprovar que ve gent que farà complir el refrany recollit a Vinarós: “Forasters ne vindran que de casa mos trauran.”, no puc entendre que hi hagi indígenes que col·laborin en aquest colonialisme, és a dir, que actuïn com a “col·laboracionistes” dels invasors.

La lliure elecció de llengua, un altre parany del PP

Encara que no és nou d’ara, ha agafat certa embranzida a partir de les consignes del cervell de la FAES i que van adreçades a les seves hosts residents a tots els territoris on es parlen “las otras lenguas o dialectos”, aquestes que tanta nosa els fan, tant als que no pertanyen a aquests territoris com als que hi viuen però han renegat de tots els trets identitaris, perquè troben que podran aconseguir més prebendes i podran destacar més si serveixen altres senyors. S’ha de dir que així com en el Principat aquesta lluita i aquests atacs encara es veuen una mica llunyans (però d’una altra manera supòs que sabeu que al president Pujol se’l volia privar de parlar en català en una tenda), a Galícia, al País Basc, al País Valencià i a les Illes Balears els tenim a sobre. I cada batalla particular que es perd repercuteix a la resta de territoris que tenen un problema semblant, si no s’hi posen remeis indestructibles, que existeixen, però que la majoria no s’atreveix a dur endavant.

Em referiré al problema que tenim a les Illes, on quan governen els socialistes amb altres forces de l’esquerra i de la dreta no avancen en temes lingüístics, deixen fer en alguns aspectes i retrocedeixen en altres. En aquests moments que han romput el pacte amb UM, sembla difícil que es pugui recompondre i tot sembla dat i beneït perquè el PP recobri el poder. Llavors aquest PP amb la vella tropa més decantada cap a la dreta i les noves figures que destaquen per tenir tots els defectes del conservadurisme pur i dur, ens fan pensar en un futur ben negre per a la normalització lingüística de la llengua catalana. S’ha de dir que els dos candidats a presidir el PP, duen el tema lingüístic com a bandera, i encara que cap dels dos no són els inventors de les idees que expressen, sí que manifesten que ells són els que les han fabricades. Segur que això és una recomanació aznariana de la FAES.

Un dels dos no ha nascut aquí i l’altre és com si no fos d’aquesta terra, però s’hi senten i volen fabricar una regió a la seva mida d’espanyols universals, volen convertir un territori que té la seva història, la seva literatura, la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, etc. diferents a altres territoris de l’Estat, en un tros de terra amb una història, cultura, literatura, costums, i llengua idèntics a l’espanyola; volen esborrar tot el que és el nostre país, la nostra nació i ho volen convertir en regió espanyola, de l’”España cañí”. Com que ells no tenen identitat illenca volen esborrar la de tots els habitants de les Illes, enlluernats pel partit que representen o poden representar, que és el que tradicionalment té majors simpaties de la població, per culpa de l’educació rebuda des de temps immemorials.

Per aconseguir el poder tenen com a bandera unes quantes solucions: lliure elecció de llengua a l’escola, per impedir que n’hi pugui haver que facin ensenyament en català; que a l’Administració el català sigui un mèrit i no un requisit, perquè el personal triï altres maneres de fer mèrits que no siguin les lingüístiques; i el trilingüisme o el multilingüisme com una altra manera de restar temps al que es dedica a la llengua catalana. No tenen cap necessitat de defensar les altres llengües estrangeres, encara que sí saben que aquest fet els proporciona vots, i això ja és motiu suficient, el que volen és aprimar la llengua catalana, rebaixar-la, anul·lar-la, fer-la prescindible, no necessària, fent arribar a la conclusió que no fa falta la seva normalització. I en aquesta línia es troben els dos candidats a presidir el partit que té moltes probabilitats de governar durant les properes legislatures. Que els fats i tots els que puguin ens ajudin i que totes les persones que tenen consciència de país estiguin preparades per oposar-se amb totes les seves forces als canvis intolerables que aquests dirigents volen fer. Necessitarem una forta resistència davant tanta incomprensió. Una vegada més es disposen a colonitzar-nos i desposseir-nos de la nostra personalitat i identitat.

Els espanyols usurpadors sempre peguen primer

Per allò de pegar dues vegades i sempre dur-nos avantatge. Quan dic usurpadors vull dir colonitzadors, invasors o renegats, és a dir, tots aquells que ens volen convertir en una província d’Espanya i que destaquem només a l’hora de pagar tributs i res més. Aquests són els que han après a utilitzar la tàctica de pegar primer per poder pegar dos cops. Només vos posaré tres exemples, però n’hi ha a betzef.

El primer ha estat la manera com els colonitzadors espanyols tertulians del futbol han tractat el cas de l’expulsió de C. Ronaldo del Madrid. En lloc de parlar del cas, mostrar imatges i intentar demostrar que havia fet força suficient per rompre el nas al jugador contrari, l’han defensat dient que el president de la federació de futbol i el col·legi d’àrbitres ajudaven el Barça, que Messi havia fet el mateix i no li havien tret ni targeta groga, que si no havia romput el nas és perquè era petit i no havia arribat tan amunt, etc. Han enverinat tant l’esdeveniment que si els haguessin deixat, haguessin enviat el Barça a mitjan taula classificatòria que és allà on el voldrien veure. Què ha passat? Que durant tota la setmana només s’ha parlat d’aquest tema i... què han aconseguit? Que en el primer partit després de tanta maledicència, s’hagi condicionat tant els àrbitres que el Barça ha acabat el partit amb 9 jugadors, amb dos expulsats, i ara encara es queixen perquè no els han posat dos partits de càstig. I no és casualitat. Saben bé el que fan aquests que no entenen de futbol i que volen el Madrid campió.

El segon exemple el tenim quan es vol aconseguir alguna cosa que és completament legítima, com és el cas d’exigir que els productes elaborats al Principat estiguin almenys etiquetats en català. És el mínim que es pot fer. Doncs, aquests personatges o altres, perquè en tenen de totes les especialitats, fins i tot tenen taxistes lingüistes, munten campanyes mediàtiques, per internet i per allà on faci falta per boicotejar els productes catalans, especialment si van etiquetats en català i així impedeixen que els empresaris catalans vulguin etiquetar en la seva llengua. És un altre exemple, d’avançar-se en el combat de boxa, perquè volen noquejar el contrari.

L’altre exemple d’espanyol colonitzador és que quan se n’adonen que la llengua, símbol màxim d’identitat catalana no espanyola, avança, que es va normalitzant, ho volen impedir així com sigui, i és quan intenten aplicar també la tàctica de pegar primer. I s’inventen una campanya dient que el castellà desapareix del territori català, que a l’escola no s’ensenya, que l’Administració només t’atén si parles en llengua catalana, que ja no es pot anar a aquell territori sense parlar la seva llengua, que no es pot opositar ni es pot treballar en el món de la Justícia si no la coneixes. Fins i tot, les sales de cinema tendran pel·lícules en català. Una carretada de mentides més grans que catedrals, per allò que no fos cosa que avançassin alguna passa més. Per veure si d’aquesta manera frenen la normalització, perquè sempre hi ha algú que els creu. Aquesta és la seva tàctica.

I aquestes persones tant poden ser tertulianes, taxistes, gent d’anar per casa, com polítics. De fet aquesta és l’estratègia aznariana propiciada per la FAES. I dins el territori català també n’hi ha una bona gernació de gent venuda a la causa de l’engoliment espanyol. Però no triomfaran. Aconseguirem que vagin amb la coa entre les cames. Hem d’aconseguir utilitzar una altra estratègia nosaltres, i aquest seria el cas de votar un govern independentista que declaràs la independència. Quedarien esblanqueïts i noquejats.