A Miquel Ginard Roig, gran persona i millor amic

 

            Com havia assegurat, aquest és el segon escrit que et dedic després de la teva inesperada partida. Segur que no serà el darrer. No ho serà perquè el teu pas per la vida mereix esser conegut i recordat. La teva humilitat i prudència han fet que no cercassis mai l’ostentació, no tenies cap gana de figurar. La teva manera de ser t’ha acompanyat fins al darrer alè de la teva vida; tenies una de les malalties més greus que es pot tenir en l’actualitat i no vares fer coneixedor que te n’haguessis adonat, ni ho vares fer a saber a ningú. Molta gent del poble no es va assabentar de la teva malaltia ni de la gravetat que suposava per a la teva persona. La teva família, els que t’estimaven i tot el poble han perdut una de les persones més amatents, treballadores i empàtiques que qualsevol hagi pogut conèixer. No et dedicaves a crear problemes, més bé actuaves de tal manera que els evitaves. Es per això que el teu comiat inesperat ha sorprès molta gent.

Vares acceptar el càrrec de delegat o director de l’entitat bancària on vares treballar durant quasi tota la teva vida laboral, més per ajudar els altres, que no per explotar-los, com s’ha vist que feien molts dels que manaven en aquestes institucions. Ben molt de greu que et sabia quan l’entitat manava que s’actuàs contra algun dels clients mal pagadors o que no podien pagar. Hi havia algun tipus de responsabilitat que et pesava molt, que no t’agradava gens; només estaves satisfet si podies ajudar. Això ho demostraves cedint els locals, que tenia l’entitat bancària que tu representaves, al teu poble, a Campos. Els cedies sempre que podies, quan te’ls demanaven per a realitzar tota casta d’actes culturals: conferències, xerrades, exposicions, cursets, cinema a la fresca durant la festa major del poble, teatre, etc. En aquests actes també passaves desapercebut, encara que fossis el primer que arribava i el darrer que se n’anava, si no tenies alguna altra persona responsable del local en qüestió, sala o pati.

Has col·laborat, i molt, en aquesta revista, i no has volgut que se sabés que ho feies; continuaves en la teva línia de discreció i sensatesa, ajudaves a fer la revista, però no era per vanagloriar-te’n. No em vares dir mai que si morissis abans de mi, ho digués, però tampoc no em vares prohibir que ho fes, per això vull anunciar que vares fer uns quants escrits per a Ressò i que vares firmar com a Espigolador. En record, especialment un que vares titular Blavor, allà on explicaves, sense manifestar-ho alguna faceta del teu pensament. Era a final de 2011 o principi de 2012.

Durant molts d’anys, Miquel, has fet la major part dels “Vos recomanam” de la revista Ressò. I quan ens has aconsellat les teves recomanacions, t’has despullat i ens has manifestat com era i com desitjaves que fos el món. Les teves recomanacions, com veureu, desitjaven la pau a tothom i que els anàs el millor que pogués ser a la vida. També ens recomanaves estimar els nostres senyals d’identitat, la llengua catalana i la cultura que ha impulsat, les nostres tradicions i la nostra història, la vertadera, no la que ens havien venut quan érem petits. Només miraré la darrera revista perquè la gent pugui fer un tast de qui eres i de com pensaves, cosa que demostrarà que hem quedat ben desemparats. Pareix com una premonició, com un testament, com una línia de vida a seguir. Quan els lectors i lectores sàpiguen que els vares escriure tu, tornaran a llegir-los:

“- Que cultiveu el bon humor, les cares amables, l’optimisme i la serenitat interior.

- Que tengueu ulls per tot el que sigui positiu, no vos atureu únicament en les coses negatives, eliminau el pessimisme i el derrotisme, considerant els aspectes positius de la realitat.

- Que no permeteu que la vostra conducta sigui resultat del vostre estat d’ànim, quan no vos sentiu bé, somrieu i quan les coses surtin malament, rieu.

- Que estigueu sempre alegres, és el millor regal que podeu fer als altres: somrieu i mireu amb afecte.

- Que no parleu de coses negatives, crítiques, queixes o laments ni tan sols per a motivar els altres, perquè el llenguatge anima o desanima.

- Que faceu de la confiança una clau de la vostra vida, l’esperit positiu és el resultat de confiar en un mateix i en els altres.

- Que tengueu els peus a terra i el cor en un somni, l’entusiasme és l’estat d’ànim resultant de posseir una visió esperançada de la vida, per això imposau-vos reptes.

- Que si voleu viure alegres, no faceu tragèdies de coses sense importància.

- Que trieu sempre dir la veritat, encara que dolgui.

- Que no faceu promeses que no es puguin complir perquè generen frustració.

- Que recordeu  que el desconeixement de la llei no eximeix ningú del seu compliment.

- Que no vulgueu controlar-ho tot, perquè la vida té molts àmbits que escapen de les nostres mans. És a dir, la vida també està banyada de misteri.

- Que intenteu portar una vida ordenada amb horaris  regulars, ja que la rutina també és positiva en l’àmbit emocional.

- Que cerqueu un temps cada dia per a poder tenir cura de vosaltres  i connectar  amb el vostre món interior.

- Que sortiu cada dia a passejar, l’exercici  físic influeix a l’àmbit emocional.

- Que cultiveu la ment. En la societat actual, el culte al cos té un risc; hi ha  persones que no són conscients que també es important  llegir, anar al cinema, estar informat dels temes d’actualitat, conrear les aficions, poder aprendre dels altres, etc.

- Que visqueu la vostra vida amb coherència entre pensament i acció, dir una cosa i fer la contraria només vos farà sentir malament.

- Que per a guanyar tranquil·litat i combatre l’ansietat i la preocupació:

·        Desitjau menys coses.

·        Relaxau-vos més.

·        Cultivau l’optimisme.

·        Ajudau els altres.

·        Simplificau la vostra vida.

·        Tractau de no reaccionar exageradament.

·        Enfrontau-vos a les vostres pors.

·        Resoleu els vostres conflictes.

·        Canviau el que pugueu, però acceptau les coses que no pugueu modificar.

·        Dormiu les hores necessàries.

·        Meditau uns minuts cada dia.

·        Manteniu una dieta saludable.

·        Reduïu el consum de cafeïna.

·        Mirau la vida com una aventura, no com un judici.

·        Feis exercici.”

No hi ha dret que una persona com tu, que tant de bé volies als altres, un maleït dia, fossis escollit pels mals fats per a dedicar-se a segar-te la vida, sense cap tipus de mirament. Miquel, campaner, mallorquí, català de Mallorca, patriota, et recordaré sempre i el teu poble també et recordarà.