Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla La conveniència o no de l’hotel de sa Ràpita

           

            Aquesta vegada ens vàrem citar a un bar. La filla d’en Pere qualsevol em va entregar l’enregistrament de la conversa que desitjava que fos publicada. Era un dia molt calorós de juliol en què més de 1.500 hectàrees de bosc s’havien cremat a la serra de Tramuntana i molts habitants d’Estellencs havien hagut de ser desallotjats davant el perill de les flames. Vàrem parlar dels perills del foc i de les urbanitzacions desordenades i fetes amb els peus, unes quantes de les quals es troben al municipi d’Andratx. Després em va passar una conversa que havia tengut amb el seu pare sobre la construcció de l’hotel de sa Ràpita. Amb les modificacions de sempre, aquí la teniu:

            “- Què punyetes torna a passar amb l’hotel de sa Ràpita- va dir el pare, llegint una notícia del diari.

-         Què voleu que passi? Que la justícia una altra vegada ha tornat a actuar com cal- va contestar la filla.

-         Com així no deixen que els campaners prosperin? Quina els hi han feta, que no els deixen respirar?

-         Què dius, pare? No veus que aquest hotel no durà més que problemes a la majoria de campaners!

-         Molta feina i molta riquesa duria al poble de Campos.

-         Qui t’ho ha fet creure? Qui ho diu a això? On ho has sentit a dir?

-         Pels cafès i pel poble de Campos no es parla d’altra cosa. Sempre que cerquen desenvolupar-se turísticament, surten com a bolets persones i personatges que ho impedeixen.

-         Pare, vas molt equivocat. En primer lloc i com sempre, tota la tasca de construcció s’encarregaria a una multinacional madrilenya, i a Campos no li tocarien ni les deixalles.

-         Segur que arribaria feina als professionals campaners, i si no, feines a l’hotel quan es posi en marxa.

-         Feina temporal i mal pagada, que hauries d’anar a una subhasta a veure qui vol cobrar menys per fer al llit a quatre turistes que vénen 4 dies amb totes les despeses pagades (amb el tot inclòs).

-         Segur que l’hotel serviria per desenvolupar turísticament el poble de Campos.

-         Aquest és l’únic argument que s’utilitza i és totalment fals. I si no digues-me quins són per a tu els municipis més desenvolupats turísticament.

-         Palma, Llucmajor, Calvià, Andratx, Alcúdia, etc.

-         Aquests pobles que has anomenat no tenen un hotel, sinó que en tenen desenes i algun, centenes. Doncs, en aquests pobles hi ha tant d’atur o més que a Campos. Els hotels no han solucionat res.

-         Això no ho havia pensat mai.

-         No és tan sols això. És que la gent no té ganes d’anar a les platges d’aquests indrets plens de turistes, ni de estiuejar-hi. Els vespres i les nits no s’hi pot viure.

-         No serà tant. Hi haurà alguna incomoditat, però no tanta.

-         Tu imagina’t que es fa l’hotel de sa Ràpita i que hi caben 500 o 1.000 persones. Tu t’imagines la platja de sa Ràpita com quedaria?

-         La tranquil·litat, que ja comença a escassejar, desapareixeria totalment.

-         Segur que en aquest aspecte tens raó.

-         I en molts d’altres. Si el poble de Campos té 10.000 habitants, 9.900 no en traurien més que perjudicis. Només uns pocs en traurien benefici, i un centenar agrairien la seva existència. La resta en quedarien tan contents com n’estan ara d’una urbanització que s’ha fet entre la carretera de Felanitx i la de Santanyí.

-         Sé que no n’estan gaire contents.

-         Idò amb l’hotel passaria el mateix. Per tant, a veure si la Justícia continua encertant i no hem d’haver d’empenedir-nos d’un ja està fet.

(Publicat a la revista Ressò núm. 232, agost de 2013 de Campos)