Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1

                                     

                                                       “Estamos en España” 

Un control de trànsit a un veí d’Almenara, localitat castellonenca, es va convertir en un autèntic malson per al nostre indígena. Un agent de la guàrdia civil en sentir-lo parlar en valencià li va etzibar: “Hable en castellano que para eso estamos en España”. Aquest malson pot acabar amb la retirada del permís de conduir i una condemna de nou mesos de presó.

Tot això perquè la versió de la Guàrdia Civil assegura que l’indígena no duia el cinturó de seguretat ni l’armilla reflectant i que, a més, es va negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Aquestes tres faltes comporten una multa de 900 euros i la retirada dels 12 punts del permís de conduir. L’indígena no s’ha quedat braços creuats i ha denunciat els agents per denúncia falsa. Serà, doncs, una jutge de Castelló qui decidirà en una sentència que ja es pot haver fet pública qui té raó. El denunciat afirma que la denúncia dels agents va ser per parlar en valencià i no voler sotmetre’s a la seva autoritat, així com toca a qualsevol indígena que no vol esser discriminat, vexat, ni humiliat. Explica que “en cap moment em van dir si podia parlar-los en castellà. Si m’ho haguessin demanat amb educació no hauria tingut cap problema a canviar de llengua, però no va ser així i fins i tot em van amenaçar.”

              No pot ser mai que fos la guàrdia civil

Aquesta endemesa va passar a un indígena ciclista d’un poble del pla de Mallorca. Aquest indígena circulava per un carrer del poble i en un moment determinat un cotxe que li anava al darrere va començar a fer sonar el clàxon, com si li fes nosa. Ell no podia fer res, perquè al costat hi havia cotxes aparcats i no es podia retirar. Quan va estar cansat de sentir la botzina, va fer senyals amb el braç que no podia fer res més. Es va girar i va veure un home amb una camisa vermella que conduïa el cotxe. El ciclista quan va poder es va aturar i va posar un peu a la voravia per mantenir l’equilibri. El cotxe, semblant a un jeep, es va travessar davant la bicicleta, impedint que pogués circular i va baixar l’home vestit de vermell. L’indígena li va entimar: “Què passa si jo no he fet res!!!” Aquell home li va etzibar: “¿Qué passa? Hábleme en castellano. Soy guardia civil.” L’indígena li va contestar que tenia el dret constitucional de poder xerrar en mallorquí. A més, li va retreure que anava vestit de paisà. Aquell suposat guàrdia li va dir que podia anar vestit com volgués. Llavors l’indígena li va dir: “Idò podem cridar la guàrdia civil, a veure què diu”. Aquí va ser quan aquella persona li va amollar: ¡“Maleducado! I va partir cap al cotxe. Quan va ser dins el cotxe i abans de partir, l’indígena encara va ser a temps de dir-li: “El maleducat ets tu, bossot!

 ¹ S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.

Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.