D’això me’n vaig adonar abans que sortís la revista i vaig intentar canviar el títol
de l’article Paraula de batle, però imponderables de l’edició d’una revista va fer que no
pogués modificar-lo, ja que el títol correcte, segons el meu pensament final, havia de ser
Batle de paraula. He reflexionat sobre per què en principi vaig optar per l’anterior títol
i m’he remuntat en el temps a la meva infància. Era el temps en què ens feien creure que els pares sempre tenien la raó i l’honor i no mentien ni traïen, als mestres els passava el mateix, i com és natural, els qui comandaven, com era el batle d’un poble, eren homes exemplars, d’honor, no deien mentides i sempre es portaven com calia. Eren persones a les quals s’havia d’imitar. Per això i sense pensar-ho massa, vaig elegir el primer títol, quan se sap que existeixen batles de paraula i batles que no en tenen (com l’actual de Campos), igual que existeixen o no homes de paraula.
També em vaig quedar endarrer de tractar el batle de vós, tractament campaner, mallorquí, i, per tant, català. Crec que és un tractament que s’hauria de recuperar en el registre escrit i no perdre’s en l’oral, ja que ha estat substituït pel vostè, que té el seu origen en el “vuesa mercé”, crec. No es tracta d’una evolució de la llengua, sinó que es tracta d’una substitució. Una llengua que corre el perill de ser substituïda per una altra no es pot tractar com va fer UM al seu comunicat d’explicació de l’actuació del batle. La comunicació que va fer UM amb el títol Unió Mallorquina dóna respostes, per una cara i “Unió Mallorquina da respuestas”, per l’altra, a part de si són correctes aquestes expressions, fa que molta gent no aprengui la llengua que és necessari aprendre, i es vagi substituint igual que es van substituint paraules, expressions o tractaments. Per tant, en aquests papers, UM, no actuava d’una manera gens nacionalista, ni identitària, ni defensora de la llengua i el que feia era respondre o fer aclariments, ja que les respostes no es donen ni en català ni en castellà.
Tornant al motiu d’aquest escrit he de manifestar, per tant, que no existeix la paraula de batle, ja que entre molts l’han devaluada, que només els batles que tenen paraula podran retornar al pensament de tots que la paraula de batle és molt important.
Per tant, aquell article l’hauria acabat dient i referint-me a Joan Juan: “Segur que la seva paraula seria paraula de batle, ja que hauria estat un batle de paraula.”
Si les coses no canvien, sembla que el batle de Campos Guillem Ginard deixarà de ser-ho a final de 2009, no sé si la revista sortirà abans o després d’aquest esdeveniment, i ara sí em dirigesc a vós amb el tractament desitjat, encara batle de Campos. No sé quins consells vàreu seguir ni quin pensament vàreu adoptar per deixar de complir la vostra paraula, ja sé que com a polític no reconeixereu mai la vostra equivocació i que sempre direu que vàreu actuar com calia i en bé del poble, uns traeixen pel poble i altres ho fan per figures que el poble considera sagrades. Però vos vull recordar que a l’article passat deia (només modificaré el tractament): “Vós teníeu un gran futur i heu malbaratat tota la confiança que vos havíeu anat guanyant. I tanmateix no sé si acabareu la legislatura. Si l’ajuntament resta ingovernable, haureu de dimitir, si no vos presenten una moció de censura.” I així ha estat, no heu pogut aprovar els pressupostos, i si no hi ha res de nou (en política qualsevol cosa pot passar, malauradament) una moció de censura vos impedirà acabar la legislatura, com a segon batle, que era el que vos corresponia si haguéssiu complit la paraula.
Si em sembla bé o no que Campos pel Canvi doni suport a la moció de censura que farà que Margalida Ginard del PP sigui batlessa campanera, crec que la primera dona de la història de Campos que ho aconseguirà. L’únic que sé és que vós no podíeu seguir essent batle. Per a mi, faltar a la paraula és tan greu com qualsevol acte de corrupció, encara que a un altre nivell, ja que la corrupció implica esser delinqüent. I consti que no tenc res a dir de Margalida Ginard, ni de cap dels qui formin el seu equip de govern. Només tenc a dir del seu partit, que sempre ha anat en contra dels interessos de tots els mallorquins, dels campaners i de tots els que formam la gran nació catalana, que el PP vol aniquilar, d’una manera o altra (en aquest sentit treballa la FAES). De totes maneres l’única cosa que tenc ben clara és el meu desig que la persona i les persones que governin l’Ajuntament de Campos ho facin millorant el benestar de la gent del poble, de tota la gent del poble i que no treballin per engreixar només les butxaques d’uns quants.
