Per una nova escola en català al poble

             És cert, com va manifestar el batle Sebastià Sagreras, que la competència de construir l'escola nova correspon al Govern, a la conselleria d'Educació, ja que l'Ajuntament només és responsable del manteniment, una vegada construïda. Per tant, en aquest cas, sembla que tot dependria de la Conselleria, o del Govern central si d'allà és d'on han de venir els doblers. Però es veu que existeix un problema dels que solen tenir els polítics de manera massa freqüent. El batle diu que s'ha entregat el solar així com cal i que tot depèn de la Conselleria. A la Conselleria diuen que l'Ajuntament no ha entregat el solar com cal, o segons les normes, i que tot depèn de l'Ajuntament. La situació no pot ser pitjor, per tant, fa molt bé l'Associació de pares i mares de continuar reivindicant l'escola nova, a veure si el responsable que correspongui es posa les piles i permet que els alumnes puguin anar a una escola en condicions normals, com la resta d'escolars de les Illes.

             Record que durant els anys 80 del segle passat, vaig fer classes i vaig dirigir una petita escola de tres unitats en aules prefabricades a Palma. Eren unes aules prefabricades pitjors que les actuals. Hi havia dues aules que només estaven separades per una paret, la que tenia les pissarres a una i a altra part. La pissarra estava feta a la mateixa paret i se sentia quan hi escrivies amb el guix des de l'aula veïnada, igual que les explicacions del professor veïnat i les cadires i les taules quan s'arrossegaven pel terra si els alumnes es movien. I un pati que no tendria més de 200 metres quadrats. Tot va acabar amb una escola nova. No podia suposar que quasi 40 anys després, continuaria havent-hi alumnes assistint a l'escola en aules prefabricades, després de la riquesa que ha anat engendrant aquesta Comunitat Autònoma, per mor del sector turístic. Riquesa que ha anat recaptant el Govern central de Madrid i que es veu que ha dedicat a fer AVES, autopistes i aeroports a llocs on no els necessitaven, i en canvi, manquen doblers per fer escoles, allà on sí les necessiten. Com que són el partit més votat...

              També record el temps que treballava a l'escola prefabricada que no teníem fotocopiadora ni cosa que s'hi semblàs, i que en una palangana de forn i amb gelatina aconseguíem fer 30 còpies dels treballs que ens interessava. També record que més d'una vegada vàrem editar la revista de l'escola al CP de Campos, quan l'amic i company Damià Verger n'era el director. Algunes vegades vàrem fer feina en dissabte o en diumenge. Record que en Damià estava ben orgullós d'haver estat la primera escola de la part forana on es feia l'ensenyament en català. Quan jo vaig anar a l'escola nova, vaig fer feina a la primera escola pública de Palma que feia també l'ensenyament en llengua catalana.

             Seria més endavant que aquesta escola arribaria a dir-se Joan Veny i Clar, un gran orgull que un savi lingüista campaner, que ha fet una de les més grans aportacions dialectològiques a la llengua catalana, i que encara cada estiu crec que continua vivint al seu poble. Per tant, és ben normal que aquesta escola es relacioni amb pares i alumnes en la llengua vehicular, la catalana, igual que també és ben normal que ho faci l'Associació de pares, que és la que va elegir l'ensenyament en llengua catalana en el seu moment. Des de llavors ençà, els alumnes d'aquesta escola han après la llengua catalana i la llengua castellana sense cap problema, i ben igual que l'aprenen a qualsevol poble de la península on només tenen una sola llengua. L'anglès també s'aprèn com és possible aprendre'l a qualsevol escola pública de l'Estat espanyol. Per tant, és ben necessari continuar reclamant l'escola nova i en català. I que els polítics corresponents facin la seva feina.

      (Article publicat a la revista Ressò de Campos, núm. 258, de novembre de 2016)