Recordem que el poble necessita una nova escola

     

            A la darrera Ressò vaig publicar un article sobre la necessitat de completar la burocràcia, de proporcionar el suport econòmic necessari i de construir l’escola que necessiten molts de nins del poble. Era un article simple que explicava el que pensava sobre el tema i ho feia des de dos punts de vista. Un és el fet que som padrí d’un d’aquests alumnes, i l’altre, és perquè durant uns quatre anys vaig ver feina a una escola, les aules de la qual eren barracons, era una escola prefabricada. El meu nét fa quatre o cinc anys que hauria d’assistir a classe a l’escola nova que s’hagués construït i no s’ha fet, i que no haurien de passar els mateixos anys sense que es faci, perquè això voldria dir que feia uns 10 anys que s’havia matriculat a una escola que mai no va existir.

            De l’escola prefabricada de la qual en vaig ser director, només he de manifestar que dues aules tenien una paret mitjanera, que les pissarres es trobaven incrustades dins la mateixa paret i que quan hi escrivies amb el guix, a l’aula veïnada sentien el renou que fa el guix quan escrius. Quan els nins movien les cadires, també se sentia a l’aula de veïnat, i els mestres havien de vigilar el volum de veu quan explicaven, perquè ho sentien els de l’altra classe. Però aquesta situació va acabar amb una escola nova. Això ocorria a mitjan dècada dels 80. Mai no hagués pensat que això ocorreria 30 anys després. Serà vera que caminam cap enrere. Només caminen cap endavant els que roben, es corrompen o s’aprofiten dels altres.

            Però el motiu d’escriure aquest segon article sobre el tema, ha estat que una persona de l’AMIPA ha fet un comentari al meu blog CERCANT LA LLIBERTAT. Aquest comentari m’ha impressionat molt,  i l’he volgut comentar. El comentari va signat. És aquest:

“Així i tot, a molts pares no els importa que els seus fills, el seu futur, vagin als barracons, acusen a l'Amipa d' utilitzar els Nins, de fer política. I jo dic, evidentment que feim política, però per al poble i no per engreixar els que ja estan grassos. La cultura farà lliure la persona, i un barracó no es el millor lloc per adquirir-la.”

            Si aquest escrit representa l’esperit de l’Associació de pares i mares de la que ha de ser la nova escola, Campos està d’enhorabona. La llàstima i la pena és que hi hagi pares que se’n foten de la situació. L’acusació de fer política és una acusació errònia inventada pels representants d’un o d’uns quants partits, que només pretén manipular els seus votants per alienar-los, per tenir-los controlats. Totes les persones que fan alguna cosa per millorar la cultura dels altres, per millorar la seva situació, per ajudar-los quan et necessiten, perquè tothom estigui bé, totes aquestes persones fan política, encara que no siguin polítics professionals. Una Associació que cerca el bé dels seus associats fa política, els mestres que pretenen ensenyar els seus alumnes perquè el dia de demà siguin uns bons ciutadans, uns ciutadans preparats, fan política. I els que acusen falsament els altres de fer política, fan política. Així que aquesta acusació és falsa, no existeix. En tot cas, seria una alabança.

            Però aquest aspecte l’AMIPA el té molt clar, com el tenen clar totes les persones que es dediquen a l’educació, i això és un fet que ha d’enorgullir els campaners, especialment tots els que desitgen la nova escola. Queda clar que una escola a un poble és per a tot el poble i no perquè uns quants es puguin beneficiar o puguin especular per engreixar-se. Que la cultura farà lliures les persones és una de les grans veritats existents. Que els poderosos han intentat mantenir el poble en la ignorància per poder-lo manipular és una altra gran veritat. Aquest fet és general, encara que jo mateix l’he pogut experimentar. Sobre temes determinats, he anat canviant el meu punt de vista així com anava adquirint més cultura, més coneixements. Aquest adquisició de coneixements durant tota la meva vida, que encara ara continua, m’han ajudat a ser més lliure. I és una gran veritat, que quan s’han gastat milers de milions a construir trens AVE sense passatgers o algun aeroport sense avions, que no hi hagi doblers per a construir una escola que ja té els alumnes, sembla que és una bona presa de pèl. I també té raó el comentarista: un barracó no és el millor lloc per adquirir cultura en el segle XXI.

 Publicat a la revista Ressò núm. 253 d'abril de 2016