L’escola que necessita el poble

                          

            Fa anys i panys, millor dit uns vuit anys que s’anuncia que a Campos fa falta una escola nova, que hi ha un solar per fer-la i que la voluntat dels polítics és que es construeixi. Per tant, des de fa 8 anys, els pares i els alumnes corresponents estan il·lusionats perquè pensen que si no és enguany serà l’any que ve, que tendran l’escola que els fa falta. Es troben en un poble, Campos, que pertany a una illa, Mallorca, on el turisme s’encarrega de deixar la seva riquesa, i si els polítics madrilenys no ens la prenen, o se l’enduen, o la malgasten amb trens AVE que no tenen passatgers i amb aeroports buits, i autopistes sense cotxe... part d’aquests doblers que es guanyen a Mallorca, s’haurien d’invertir a Campos, poble que té les millors platges verges de Mallorca, i que necessita compensar el sacrifici de no haver balearitzat la seva costa. Per tant, la construcció d’una trista escola hauria d’haver estat una realitat en poc temps.

            Això és el que creu la gent que necessita aquesta escola. Especialment quan durant quatre anys, el governs de l’Ajuntament, el del Consell i el del Govern eren del mateix color polític. Fa més de quatre anys que la gent quan inscriu molts dels seus fills a l’escola, els adjudiquen l’escola nova, per si durant el curs s’hi haguessin de traslladar... a la que s’hauria construït, però el que es construeixen són barracons nous, aules prefabricades noves enmig del pati. Cada any es pensa que serà el darrer any que passarà això, però no es veu per enlloc el miracle realitzat, sinó que es planten com a bolets les aules prefabricades, sense els serveis higiènics indispensables. Mentre, les autoritats responsables viuen en el millor dels mons sense cap patiment ni cap pressa. El metge els deu haver prohibit estressar-se.

            Fins que el 2015, l’AMPA de l’escola Joan Veny i Clar que encobeeix les dues, sense poder, s’ha cansat de tanta ineptitud i ha començat a organitzar actes reivindicant la nova escola. Quan part del poble campaner es posa a exigir el que no han defensat les autoritats corresponents, l’Ajuntament i la Conselleria es comencen a moure i descobreixen que no tenen solar, perquè vuit anys no han estat suficients per resoldre un problema burocràtic. Llavors es treuen de la mànega un solar a mig quilòmetre de les cases del poble i devora l’institut Damià Huguet. Pensen condemnar els infants de 3 a12 anys a haver d’anar acompanyats dels pares a l’escola i amb cotxe majoritàriament. Com poden ser tan ineptes els polítics que el poble ha votat?

            Té tanta importància el fet de poder arribar a anar a l’escola a peu, que aquest fet sempre ha tengut importància cabdal i ha estat una les poques condicions que ha puntuat a l’hora de triar una escola en un lloc on n’hi ha unes quantes, perquè cada alumne pugui anar a la més propera. Vuit anys de tenir un lloc on fer l’escola nova, perquè al final es digui que no es pot fer allà i que la faran a qualsevol part, però fora del poble. És ben igual com si ara en lloc de construir una escola amb les aules adequades, es construïssin apartaments adossats i després s’hi volgués encabir-hi vint-i-cinc infants, el mestre, i els estris necessaris. Això no tendria cap ni peus, com no en té el fet de tenir ocurrències sense usar el cap per fer una escola nova i necessària.

            Així que benvinguda l’AMPA que reivindica una de les principals necessitats del poble, l’AMPA que va acudir a la rua campanera vestits d’obrers, els obrers necessaris, per construir l’escola necessària i indispensable. Hi haurà pogut haver cap persona que hagi criticat aquest fet? En base a quins arguments? Què han fet els que critiquen l’AMPA perquè es dugués a terme la construcció de l’escola que necessiten molts infants del poble? Si a l’AMPA li queden poques mobilitzacions per reivindicar-la, que sigui perquè la nova escola serà aviat una realitat.

                                         Article publicat a Ressò de Campos, núm. 252 de març de 2016