Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 16 de març del 2015

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla La lluita pel sobiranisme



        
            Qui m’havia de dir que aquesta vegada rebria informació d’una amiga que havia estat amb la filla d’en Pere qualsevol a una reunió de sobiranistes de Mallorca. Resulta que havia aprofitat per fer unes feines que tenia a Palma i assistir a la reunió on es parlà de la situació al Principat i com anaven les noves incorporacions a la nostra illa. Em va dir que havia augmentat la gent interessada en aquesta qüestió i que aniria augmentant a mesura que rebéssim atacs de tots els que volien mantenir aquesta terra colonitzada a qualsevol preu. També em va dir que quan varen sortir de la reunió, li havia donat un full amb un text escrit dins un sobre. Que li havia dit que dins aquell sobre hi havia una conversa amb son pare de ja feia cert temps i que me la fes arribar. Aquesta vegada m’ha duit ben poca feina. No he hagut de fer res més que copiar i adaptar la xerrada aquí:

            “Ja sé que segueixes amb molt d’interès el que passa a Catalunya, però per què vols que aquí es faci el mateix que allà. Segur que t’enduràs molts de disgusts. Aquí la gent no és independentista”, va dir en Pere qualsevol.
            “Per què no hi he de voler posar el meu granet d’arena, si l’únic que volem és preparar la gent, perquè un dia es pugui fer una votació a la qual hi tenim tot el dret del món. Tanmateix els nostres governants ens en proporcionen massa... de disgusts.”
            “Jo pens que el comportament del govern no t’hauria de disgustar d’aquesta manera, perquè el fet que no estiguis bé, és el que em preocupa.”
            “Doncs a mi, el que em preocupa és com es desenvolupa la ruta del sobiranisme dels meus companys i germans catalans. I no vull que ningú em pugui contar mentides, com es fa cada dia. Vull saber el que passa de primera mà.”
            “El que no s’havia d’haver fet és la votació del 9-N, ja que estava prohibida pel Tribunal Constitucional”.
            “Sí, un TC totalment manipulat i dirigit pel Govern Rajoy. Precisament la presidenta del PP a Catalunya, unes hores abans que es publicàs la decisió d’aquest Tribunal, ja l’havia comunicada a qui la volgués saber.”
            “De totes maneres, estava prohibit fer un referèndum a una comunitat autònoma si no l’autoritzava el Govern central, i aquest no l’havia autoritzat, es digui com es digui.”
            “Però, pare, el que no pot fer una constitució democràtica és prohibir la llibertat d’expressió, ja que l’autoritza i diu que n’hi ha, de llibertat d’expressió. Ho diu aquesta mateixa constitució de què tu parles.”
            “Però si la Llei la prohibeix, és il·legal i si és il·legal no es pot fer.”
            “És per això que es varen passar mig any, o un, o el temps que fos intentant que el Govern central l’autoritzàs, i aquest es va negar a fer-ho. Davant aquesta negativa, el Govern català va escoltar el poble i va fer el que aquest demanava.”
            “El Govern central no va fer res més que complir la Llei. A més el Govern central havia dit que si s’havia de fer una consulta, s’havia de fer a tots els espanyols.”
            “Aquest sí que és un argument totalment fals. T’imagines una Comunitat de Propietaris formada per 17 veïnats, desset pisos, i que qualsevol cosa que es fes dins un pis s’hagués de consultar als 16 restants?”
            “És que si els d’aquest pis volen modificar la fatxada, aquesta reforma afecta a tots, i tots l’han de votar”.
            “Però és que la modificació que volen fer no afecta la resta de propietaris, només afecta l’interior del pis. Defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura, la pròpia història, la pròpia identitat i la pròpia nació, només pertany als catalans del Principat, no a la resta de l’Estat.”
            “Però i si hi ha comunitats que rebien molts de doblers provinents de Catalunya i ara no els han de rebre, segur que queden afectades, i per tant, també els toca a elles decidir.”
            “Com poden decidir els veïnats de la finca com s’han de gastar els meus doblers. Cadascú que gasti els seus així com vulgui. A més, aquests mateixos veïnats diuen que qui hi surt guanyant són els catalans, perquè reben més que el que donen.”
            “Filla, jo només sé que la Llei ho prohibia i varen actuat contra la Llei.”
            “Però pare, què és primer, la Llei o la persona, la Llei o el poble, la Llei o la voluntat d’una nació? Només en una dictadura fan prevaler unes lleis mal fetes per exterminar o empresonar persones. En una democràcia, la voluntat del poble està per damunt de qualsevol llei.”
            “Bé, filla, esperem que tot et vagi bé i no tenguis massa disgusts, ja que aquí n’hi ha molt pocs d’independentistes”.
            “Ja ho sé, pare, però ens en faran tantes que la gent es despertarà i augmentaran com els esclata-sangs en un any de molta saó.”

1 comentari:

  1. Publicat a la revista Ressò de Campos núm. 242 http://joan-lladonet.blogspot.com.es/2015/03/xerrades-den-pere-qualsevol-i-la-seva.html#comment-form

    ResponElimina