Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Una societat corrupta i sense valors?

            Enguany no he aconseguit trobar la filla d’en Pere qualsevol ni a cap torrada, ni a cap de les festes de gener, ni a les disfresses de febrer. La nostra relació l’hem mantinguda a través de les xarxes socials i per correu electrònic. Un missatge al facebook em comunicava que m’enviava una conversa que havia tingut amb el seu pare sobre la corrupció de massa polítics. També em deia que la conversa la rebria transcrita per correu electrònic. Li vaig agrair que m’hagués fet la feina de transcriure-la i li vaig comunicar que esperava el correu corresponent. Per tant, la meva feina només ha estat adaptar la xerrada a l’estil de sempre. Les intervencions seran amb guionet quan canvia l’interlocutor i amb el perill, que existeix sempre, que després els esmentats guionets desapareguin, per culpa dels misteris de la impressió. Aquesta va ser la seva xerrada:

            “-Què trobes pare, a aquest tresorer del PP que ha estalviat fins a 22 milions d’euros, que té als bancs de Suïssa?

            -Que aquest home devia tenir qualque negoci, o uns quants negocis i ha aconseguit estalviar tots aquests milions.

            -Això no t’ho creus ni tu. El negoci era que manejava els doblers del PP i les donacions i els tants per cent que cobrava de les empreses que havien aconseguit adjudicar-se obres, etc.

            -Una cosa semblant al que passava a Catalunya amb els Pujol, el Millet, i el 3% que cobraven els de CiU.

            -És clar, segurament també tenien algun sistema de posar la mà al calaix o de cobrar comissions o favors, però això no lleva el que has dit al principi, que guanyava els doblers fent negocis.

            -De totes maneres s’haurà de provar aquella informació que va publicar El País, on tota la cúpula del PP rebia sobres ben afavorits que suposaven molts de mils d’euros cada any.

            -Clar que s’haurà de provar per part de la Justícia, i els posaran tota casta d’obstacles, perquè no ho puguin provar i surtin tots innocents. Però no ho són, innocents. Això ho has de tenir ben clar, pare.

            -Però això ho han fet tots els partits que han tingut poder, no només és cosa del PP.

            -Tens raó, però això no justifica el robatori que han fet ni les corrupteles que han posat en marxa, mentre manaven. I has de tenir ben clar, pare, que els qui més persones corruptes tenen, o com a mínim imputades dins l’Estat espanyol són els del PP.

            -Jo no els he comptat i no sé si és així com tu dius, però tampoc no em fii dels altres partits, que quan poden fan el mateix.

            -No tos els partits. Pensa-t’ho bé. Aquí hem tengut un partit en el poder que és el PSM, i que quan varen comandar no varen posar la mà al calaix ni es varen vendre per cap plat de llenties.

            -Serà perquè han comandat poc temps. Quan s’acostumen a manar i veuen la manera de guanyar doblers fàcilment, la majoria o tots cauen.

            -Tu saps que aquesta xerrada ens la publicaran a una revista de Campos. Fixa’t amb el que ha passat quan han governat els del PSM, tot ha estat més net que una patena. I pensa també amb tot el que ha passat al voltant de ses Covetes. Hi ha hagut molts d’interessos pel mig i corrupció. Més que no et fas comptes.

            -Bé, les coses que han passat a Campos no les tenc massa clares. Només pel que ha sortit en els diaris i no hi ha hagut cap acusat d’haver fet les coses malament.

            -Si no vols veure el que passa no ho veuràs. I això és el que passa a massa votants. Que com tal que els permetin fer les coses malament, estan disposats a perdonar les trastades i corrupcions existents a gran escala, com es demostrarà amb el cas Bárcenas.

            -Ja saps que jo som un votant de sempre del PP, però a vegades m’ho he de pensar més de dues vegades si els he de seguir votant, encara que sempre acab fent-ho.

            -Tu saps que sempre he respectat la teva opinió, però si no canvia el model de valors d’aquesta societat, això no pot acabar bé mai. No pot esser que vulguem viure en un poble sense llei, ni en una ciutat, ni en un país on la corrupció i els guanys siguin els valors a seguir. Si vius molts d’anys te n’adonaràs.

            -Sempre he admirat que essent tan jove, tenguis tant de coneixement! Em sap greu que no pensem igual en qüestions polítiques, però t’admir!