Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de febrer de 2013

Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena*



    
 
 
                   Un que no va ser agredit per no parlar en espanyol

            L’indígena d’aquesta història és un ciutadà català que va ser retingut per la policia nacional, a l’aeroport del Prat, per no haver volgut traduir al castellà el nombre del seu carnet d’identitat, tot i que el va reproduir a un paper i va mostrar el propi document. A la cabina policial s’hi varen acabar reunint mitja dotzena d’agents, que entre tots intentaren fer-lo parlar en espanyol; mentre anaven fent comentaris com aquests i semblants: “Som a Espanya i es parla espanyol”, “Som a Espanya i això no és cap revetla”. Veient que no aconseguien fer-li torçar el coll, varen fer venir una intèrpret que va anar traduint sis per seis; quatre per cuatro, dos per dos, cinc per cinco i així fins al final. Sembla increïble, però això així va passar i no fa tant de temps, va ser durant el mes de setembre d’enguany.

Repressió i ofensa contra un catalanoparlant en un quarter de la guàrdia civil 
           
            Aquesta vegada l’indígena és un jubilat que tota la vida havia treballat en una empresa de begudes refrescants i un dia de maig d’enguany es va passar tot el dia rebent telefonades d’aquestes línies que et criden insistentment per vendre’t alguna cosa. A una d’aquestes els va dir que no el tornassin a cridar i com que ho varen fer, els va denunciar a la policia local d’Inca. Aquests el varen aconsellar que ho fes a la guàrdia civil. I així ho va fer. L’agent que s’hi va posar li va entimar: “Hábleme en español”. L’indígena s’hi va negar, així com cal, per parlar en la seva llengua, que és oficial a tota l’illa i per tant, al poble d’Inca. Va demanar que cercassin un traductor. Com que el guàrdia seguia demanant que li parlàs en espanyol, varen decidir penjar i acabar la conversa.
            Al cap d’unes quantes hores va telefonar a casa de l’indígena un altre guàrdia civil, que li va dir ”en España se habla español” i va afegir que es presentàs al quarter. Era un dissabte i no hi va anar. El diumenge varen tornar a telefonar i li varen dir “Que se presente!”, i a la fi, després de dinar l’indígena es va presentar al quarter de la guàrdia civil. El va rebre un guàrdia que parlava mallorquí que li va explicar que l’espanyol era l’idioma oficial i que ells no tenien l’obligació de parlar català. L’indígena va contestar que ell tampoc no estava obligat a parlar-los en espanyol. Llavors li varen demanar el DNI i li varen dir que quedava detingut. Mentre esperava en una saleta, va anar a cercar una cigarreta al cotxe, mentre un guàrdia li deia que no es podia moure. Va tornar el del DNI i li va dir que l’havien denunciat. Els va demanar per què i li contestaren que ja ho trobaria als jutjats. Quan se n’anava a agafar el cotxe varen sortir quatre o cinc agents i n’hi va haver un que va cridar: “Viva España!”. Els va dir que si pensaven provocar-lo que els faria una foto i es va treure el mòbil. Varen venir cap al cotxe i li varen dir que l’hi requisarien. Ell els va contestar que no havia fet res mal fet i que no el tocassin. Els va mostrar les fotos i com que varen veure que no n’hi havia cap d’ells, va poder partir cap a casa seva.
            L’indígena troba que no hi ha dret que passi això i creu que el Govern n’és en gran part responsable amb la seva política repressiva contra el català. Anava a posar una denúncia i el varen maltractar com a persona, i, a més, diuen que el varen denunciar a ell. Jutjau si hi ha o no conflicte lingüístic!       

 * S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

                                                                                         Joan Lladonet

1 comentari:

  1. Publicat a la revista Ressò de Campos del mes de gener sobre Vexacions lingüístiques a Cercant la llibertat

    ResponElimina