Sense consciència

Aquest article ha aparegut a la revista Ressò núm. 222. Ara ja fa 15 dies que en Tomeu Amengual fa vaga de fam pels nostres drets lingüístics i tot continua igual. Molta setmana santa i gens de consciència.

Quan preparava aquest article feia quasi tres setmanes que en Jaume Bonet Moll, de Jubilats per Mallorca, havia iniciat una vaga de fam, a causa de la repressió i persecució de la llengua catalana que ha posat en marxa el Govern actual de les Illes Balears. El motiu principal és perquè elimina el requisit de conèixer el català a les persones que es dediquen a la funció pública, fet que suposa la pèrdua dels pocs drets lingüístics que s’havien anat recuperant durant els anys que fa que dura aquesta esquifida democràcia. Quan surti publicada la revista, esper que la situació sigui millor que ara, tant per part de la salut de qui o dels qui facin o hagin fet vaga de fam com per part de les persones que tenen consciència i poder del PP, que hagin aturat el genocidi i el lingüicidi.

Fer una vaga de fam és una reacció molt dura, és jugar-se la vida per defensar una causa justa. Algunes persones pensaran que en aquest temps tan difícil que ens ha tocat viure, no es mereix aital sacrifici la defensa d’una llengua minoritària. Aquesta també és la meva idea, quan pens en els governants que tenim. No han fet res per aturar la crisi, no han fet res per crear feina, preparen més destrucció del territori que suposa empenyorar el futur i començar a embarcar-nos en crisis més profundes, com l’actual que té les arrels molt pregones, que varen prendre molta embranzida en el temps que governava l’home del bigoti. Per tant, per què no fan res per salvar l’estat del benestar, que és de tots, i es dediquen a destruir l’ànima del poble, que és la llengua, la cultura, la història... la identitat?

Davant una agressió tan ferotge, encara que els qui la provoquen vagin disfressats de padrina de na caputxeta vermella o presentant-se com a persones caritatives i bondadoses, tot amor... cap a la llengua, Jubilats per Mallorca ha emprès, gràcies al coratge de Jaume Bonet, una acció difícil i perillosa per arribar a despertar la consciència de les persones que estimen el seu poble i tot allò que representa.

Són trenta-cinc els diputats del PP al Parlament de les Illes Balears, pertanyents a Mallorca, Menorca i Eivissa, la majoria d’ells són catalanoparlants, se suposa que la majoria d’ells estimen la seva terra i la seva llengua, se suposa que l’haurien d’estimar més que la cadira que han aconseguit, més que la menjadora que tenen, més que el poder que poden aconseguir en el futur, més que l’obediència cega a uns dictats que arriben des de Madrid, més que la disciplina militar imposada per persones que volen fer desaparèixer la llengua... Se suposa que dels trenta-cinc, n’hi ha uns quants o molts que tenen consciència.

Aquest acte contra la pròpia salut que ha iniciat en Jaume Bonet s’ha duit a terme amb l’objectiu que els diputats que tenen consciència, se n’adonin del terrible mal que es vol fer a la nostra comunitat lingüística, que siguin capaços d’usar la consciència a l’hora de pitjar un botó i deixar via lliure al lingüicidi que el president del Govern, instigat per uns altres, vol dur a terme. S’ha pensat que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que han de votar la liquidació de la llengua, tindran consciència i dignitat suficients per negar-se a fer-ho.

Aquesta vaga de fam és un acte polític, però no és un acte de partits polítics. De fet, són molts els dies que alguns polítics que tenen consciència i que pertanyen a diferents partits polítics, passen per Can Alcover a solidaritzar-se amb en Jaume Bonet, però no trobareu cap foto que reflecteixi la situació. Jubilats per Mallorca no vol que cap partit polític pugui rendibilitzar aquesta acció.

Doncs, fins que he acabat d’escriure aquest article no hi ha hagut cap diputat del PP, ni cap regidor, ni cap president, ni cap batle... que hagi volgut anar a Can Alcover a convèncer en Jaume Bonet perquè deixàs de fer vaga de fam, ja que la seva acció com a diputats o com a persones pertanyents al PP no posaria en perill la llengua pròpia de les Illes. No tenen arguments, només saben quin botó han de pitjar quan els correspongui votar; ho saben perquè fan el que els manen, sense personalitat. Com que saben que no tenen la veritat, no acudeixen a aturar una acció tan greu. La pregunta que queda en l’aire és la següent: tenen consciència?

Els mitjans de comunicació dels Països Catalans que tenen persones amb consciència s’han fet o es faran ressò d’aquest acte i enviaran la notícia als quatre punts cardinals, perquè tot el món conegui qui són els dirigents polítics que ens governen. La notícia ha d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, perquè serà allà on haurem d’acudir després que ens hagin privat dels nostres drets lingüístics. Tot depèn de si tenen consciència... o de si no en tenen. N’hauran tinguda?