Vergonya regidors, vergonya!

No es pot amagar el cap sota l’ala, no es pot anar amb el cap ben alt pel carrer, no es pot creure que s’han fet les coses correctament, quan un el que ha fet és menysprear, menystenir, infravalorar, minoritzar i destruir la llengua que va aprendre quan mamava. Això és el que han fet 9 dels 10 regidors de l’Ajuntament de Campos quan han votat en contra que la llengua sigui un requisit per als funcionaris de qualsevol Administració pública.

Què està passant al nostre petit país, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’ençà que el PP ha guanyat les eleccions per majoria absoluta? Que les ordres rebudes de Madrid són que s’ha de fer desaparèixer la cultura i la llengua del poble que pugui significar que som diferents de la gent d’altres comunitats autònomes i que s’ha de potenciar tot el que ens faci iguals, és a dir, s’ha d’aconseguir l’Espanya una, gran i lliure de l’època franquista, on tots els que ocupin càrrecs de responsabilitat tinguin clar el “¡Viva España!”, com diu el president, per poc temps, del Senat, Sr. Bono (els socialistes no són massa diferents).

Així s’inicien una sèrie de mesures que ara no enunciarem per a atacar la llengua i la cultura de les Illes Balears. La més greu, la que més mal pot fer a la llengua catalana i que va contra les lleis que ens hem atorgat és la d’eliminar el requisit de conèixer el català al funcionariat, i deixar-lo només com a mèrit. Mèrit també ho és conèixer llengües estrangeres. Eliminar el requisit suposa eliminar la necessitat de coneixement de qualsevol llengua i si no hi ha necessitat de conèixer-la, se’n prescindeix, especialment tota la gent immigrant que tenim aquí, la gran massa de població que no ha nascut aquí i que no té la llengua d’aquest país, la llengua catalana, com a pròpia. A qui li interessarà aprendre la llengua catalana, si no la necessita ni a l’Administració ni a la vida diària. Primer n’eliminen la necessitat i després deixen triar llengua d’ensenyament a l’escola. No em direu que no es disposen a enterrar-la, la llengua?

Hi pot haver gent forastera, gent renegada, gent colonitzadora que iniciï i continuï aquest joc tan perillós per a la nostra identitat, però no és comprensible que la gent que pertany a qualsevol poble de les Illes, a un poble com Campos, es faci el cec i el desentès i jugui a fer desaparèixer la llengua del poble. Durant els meus primers anys de vida, no se sentia ni una sola paraula en castellà a Campos. No vaig sentir parlar mai en castellà els meus padrins. No sé si en sabien. Les primeres paraules que vaig sentir en castellà varen ser les de la monja que m’ensenyava a llegir en una cartilla. Com és possible que una generació posterior a la meva renegui de la llengua campanera o si no en renega, la condemni a la desaparició en qüestió de poques generacions?

Això és el que han fet els 10 regidors que han votat en contra d’una proposta de l’exbatle Joan Juan, perquè el Govern de la Comunitat sapigués que a Campos no estam conformes que ens vulguin fer desaparèixer la llengua catalana, la llengua campanera, la llengua nostra i pròpia perquè és la que hem mamat i que fa quasi 800 anys que és aquí.

No es pot anar dient que s’ha fet així perquè a Campos tothom parla en català i que no té cap problema i que, per tant, li basta quedar convertida en mèrit, en relíquia. No es pot amollar que això només era cosa d’aquell que cerca polèmica per dins l’Ajuntament i que no se li ha de fer el joc. No es pot dir que la llengua catalana no s’ha d’imposar, essent oficial i pròpia del territori, quan el castellà s’imposa. Quin país del món té una llengua oficial que no és un requisit per als funcionaris? No n’hi ha ni un. No es pot permetre que els manaies d’un partit vulguin destruir la nostra identitat i que nosaltres mateixos els ho permetem. No es pot dir que és igual si hi ha elecció de llengua a l’escola, perquè jo sé quina llengua triaré. Encara que tu hagis de triar la llengua catalana, perquè l’estimes, no pots permetre que es faci separació de les persones que habiten aquesta terra per una qüestió de llengua. I tot això queda agreujat si no se l’ha feta necessària, que això és el que suposa no voler que sigui requisit.

Però allò més greu és que eliminar que sigui requisit per a fer feina a l’Administració pública va contra la Llei de Normalització Lingüística i l’Estatut d’Autonomia. No posaré els articles que s’infringeixen per manca d’espai, en canvi si la cabuda a la revista Ressò m’ho permet, publicaré un altre article sobre aquest tema, que ja es va poder llegir a Diari de Balears, el 2 d’agost d’enguany. Llavors alguns pensaran: si es va contra la Llei, només s’ha de dur aquesta qüestió als tribunals. Supòs que alguna institució ho farà, però després de comprovar la politització del poder judicial en bastants de casos, tinc dubtes raonables que el veredicte sigui correcte.

L’única certesa que tinc és que a la llengua catalana, a la nostra llengua, els únics que la podem defensar som nosaltres, els catalanoparlants, els campaners, els mallorquins, els menorquins, els formenterers, els eivissencs, els del País Valencià i els del Principat. Els externs, els forasters, els estrangers, els colonitzadors, els assimiladors, tots aquests no la salvaran ni la volen salvar (viuen entre nosaltres nombroses persones que en són una honrosa excepció). Per tant, pregaria als nou regidors catalanoparlants i al que no ho és però que estima Campos, que s’ho repensin i que sàpiguen que la seva actuació vergonyant els fa còmplices i col•laboracionistes de l’extermini del nostre poble com a tal, de la seva llengua i de gran part de la seva cultura.