Xerrades d'en Pere qualsevol i la seva filla - El president del PP contra el català

Aquesta vegada fa ja un cert temps que la filla d’en Pere qualsevol em va enviar un correu electrònic amb la conversa que havia mantingut amb son pare un dia que es trobaven asseguts al corral-jardí de casa, mentre es ponia el sol. Havia estat un dia de molta feina, d’aquella que no es cobra i que fa que un digui: “molta feina i pocs doblers”. Avui quasi és un pecat amollar aquesta expressió; en tot cas s’ha de canviar per: ”poca feina i pocs doblers”. Després d’aquesta breu introducció, anem a veure de què xerraven pare i filla.
Acabaven de parlar del que havien fet, quan es va produir un silenci d’aquells que s’allarguen sense saber quin tema s’ha de tractar, quan la filla va exclamar:
“Mon pare, com pot ser que votis un element com el president del PP que vol eliminar la teva i la meva llengua?”
“Perquè no és veritat, ell només vol que els pares puguin triar la llengua a l’escola i que no es faci tot en català.”
“I tu t’ho has cregut a això?”
“I per què no m’ho havia de creure?”
“Senzillament, perquè no és vera. Anem per parts, a veure si m’entens. Ho sent molt, però m’hauràs d’escoltar més que no xerrar, si vols arribar a saber perquè diu mentides. Si es fa l’ensenyament en català, que no es fa ni al 50% de les escoles, és perquè tots, la gent de dretes i la d’esquerres, la conservadora i la progressista, la d’un partit i d’un altre, i les lleis vigents, diuen que en acabar l’ESO tots han de dominar per igual les dues llengües, la catalana i l’espanyola, i això únicament s’aconsegueix si es fa tot l’ensenyament en català i s’ensenya el castellà. Fins i tot amb el decret de mínims, que el José Ramón vol retallar, no s’aconsegueix que els espanyoloparlants sàpiguen xerrar i escriure en català. Per tant, per què el volen modificar, si no és perquè volen enterrar la nostra llengua...”
“Has de tenir en compte que ells actuen perquè molta gent els va a protestar que no troben escoles on s’ensenyi en castellà i volen poder triar la llengua.”
“Ja t’he explicat una raó, perquè no es vol fer, però n’hi ha moltes més de raons. Te n’explicaré una altra. Segur que hauràs sentit dir als teus que volen que puguin triar l’ensenyament en la llengua materna?”
“Clar que sí, i que no és un bon argument aquest?”
“No és tan bo si es té en compte que avui, a les Illes Balears hi ha nins i nines amb edat d’anar a escola, que tenen més de 80 llengües maternes, i no es pot ensenyar en totes aquestes llengües, d’acord?”
“Amb això no hi havia pensat, però l’espanyola, com dius tu, és la llengua d’Espanya, i això és Espanya.”
“D’aquest tema ja n’hem parlat i el deixarem per a un altre dia, però ara l’argument de la llengua materna ha desaparegut. Ara ha sortit l’argument franquista: “Esto es España y aquí se habla en español. No se habla en cristiano ni en polaco!”
“Bé, no cal exagerar, filla.”
“No exager, pare, es tracta de veure amb quina llengua s’han d’integrar els immigrants, tots, els que parlen espanyol i els que parlen la resta de llengües. Hem de trobar una llengua d’integració, i aquesta ha de ser la llengua d’aquí, la llengua pròpia.”
“I per què no es pot fer en espanyol?”
“Per una raó molt senzilla. Perquè si no salvam la nostra llengua, la llengua catalana, a l’escola, la perdrem. Ens l’hauran fet perdre els que eliminin aquest dur camí que havíem aconseguit trobar cap a la normalització lingüística.”
“Si s’ha de perdre la llengua, això és una altra cosa i supòs que tu no ho dius per dir-ho, sinó que saps alguna cosa d’això. De totes maneres, a en Bauzá ja li han fet veure alguna cosa i ha canviat.”
“T’ho creus tu ? Aquest i en Carlos Delgado no són d’aquí i no estimen la llengua d’aquí. El primer no admet el nom que té, que és català, amb la qual cosa es declara molt ignorant i el segon l’odia tant, que té promès que mai no la parlarà i a més s’inventa una nova història, tota falsa. Els dos són molt perillosos, pare, són enemics de la llengua, la volen desapareguda.”
“Bé, filla, haurem de seguir atentament els esdeveniments, i des de les agrupacions del PP dels pobles li haurem de fer a saber que no volem que faci res en contra de la nostra llengua.”
“Que així sigui, pare.”
“Així ho volem, filla.”