Educar infants en els períodes no escolars

A finals de qualsevol curs escolar, hi ha grups de pares i mares de diferents llocs de l’Estat que reclamen perquè les vacances dels seus fills i filles són massa llargues. Més o manco pretenen que el curs s’allargui un mes més; s’hauria d’allargar durant el mes de juny i part del juliol, i s’hauria de començar a principis de setembre.

A principis de cada curs solen sorgir protestes en el sentit que durant l’època escolar, l’alumnat hauria de poder entrar abans a l’escola i hauria de poder sortir més tard. Totes aquestes propostes tenen una justificació. La majoria de pares i mares durant el mes de juny, juliol i setembre treballen (ara amb la crisi, no tant) i també n’hi ha que comencen la feina a les 8 del matí o abans, i n’hi ha que l’acaben a les 8 del vespre o més tard. Ja només falta que reivindiquin l’escola de nit, els treballadors i treballadores que ho fan durant aquesta franja horària.

Part del professorat es posa a la defensiva i pensa que els pares i mares volen llevar-los part de les seves vacances, que formen part dels seus drets laborals adquirits. El professorat malhumorat fa comentaris irònics pels corredors de l’escola i hi ha pares i mares que es freguen les mans, tot pensant que ja és hora que es retallin les llargues vacances d’aquesta colla de ganduls.

Certament, crec que es desenfoca la qüestió. Si a causa de la incorporació de la dona al treball hi ha hagut una transformació total de la societat, i han sorgit dificultats per atendre les persones grans de la família i complicacions per atendre els infants, aquesta darrera qüestió no es podrà encolomar al sector docent.

S’ha de saber que el cost de l’allargament de la jornada i del curs escolar haurà d’anar a càrrec de la societat. Si els matins hi ha alumnes que entren una hora més prest, i els horabaixes surten unes quantes hores més tard, cosa que és factible, perquè l’escola té patis, i llocs on poden passar el temps; si, a més, hi ha alumnes que allarguen el curs durant un mes més, hi haurà d’haver educadors, monitors, etc., que estaran al seu càrrec, i que d’alguna manera l’Administració hauria de pagar; això suposaria l’augment del pressupost educatiu, quan ara només s’està parlant de fer retalls.

La llargària del curs actual és la mitjana del que poden suportar tant alumnat com professorat. Durant part del mes de juny, els de juliol i agost, i part de setembre no existeix un clima adequat per poder fer classe. L’esforç que s’ha fet durant el curs escolar és suficient, i és necessari el descans per a l’alumnat, encara que molts després alternin el descans amb altres tasques; i també ho és per al professorat, que a part de la burocràcia necessària que ha de fer a final de curs i la preparació de les classes a principi, també hauria d’aprofitar aquest temps per formar-se, cursets, escoles d’estiu, viatges formatius, universitats d’estiu, lectures endarrerides, etc.

Si a tot això, hi afegim que hi ha pares i mares que han abdicat de la seva funció d’educadors i pensen que tot ho ha de resoldre l’escola o altres instàncies educatives, hem de pensar que la transformació social no ha fet més que començar.

Els pares i mares han de saber que l’educació dels infants està bàsicament en les seves mans. Si renuncien a educar durant totes les hores que no fan feina, que solen esser més de dues terceres parts del temps de l’any, l’educació dels fills i de les filles se’ls escaparà de les mans. Només vos posaré un exemple: si enviam els nostres fills i les nostres filles a una colònia o a una acampada perquè desitjam lliurar-nos d’ells i que ens els guardin unes altres persones, això repercutirà negativament en l’educació; en canvi, si els hi enviam perquè, a més que ells ho desitgen, creim que és bo que surtin i es desferrin de les faldes de la mare i dels calçons del pare, llavors hem de dir que estam educant bé.
Joan Lladonet, pedagog
Publicat a la revista del Polígon de Llevant "Llevantina" núm. 1, agost, 2010"