
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7657/vint-i-set-dies-mes-quatre-en-vaga-de-fam-pels-drets-linguistics

Després que han passat uns quants dies d’haver viscut una experiència en primera persona com la que vaig haver d’experimentar, he pensat que el millor que podia fer era escriure-la i difondre-la a la gent amiga, que sol esser la que sol llegir els teus escrits que són una mostra de les curolles, dels desitjos, de les necessitats, de les experiències viscudes o de les ganes que una persona té, en aquest cas de qui escriu, de fer que es coneguin. Aquesta va ser la meva desagradable experiència:
Circulava sol amb el cotxe per la via de cintura que envolta Palma (de Mallorca vol el PP), cap a Calvià (de Mallorca?). És una autovia de tres carrils i el meu cotxe anava pel de la dreta a 90 o 100 km/h. Em trobava entre la unió de l’autopista d’Inca (de Mallorca?) i la sortida cap a Sóller (de Mallorca?). Enfora es veia un cotxe, un turisme que es trobava a la vorera. De sobte, quan em faltaven un centenar de metros per arribar-hi, sense posar els intermitents el cotxe es llença al carril i cap endavant s’ha dit. Vaig haver de frenar i vaig expressar la meva disconformitat amb l’actuació del conductor del turisme fent sonar el clàxon del cotxe, i amb l’embranzida que duia em vaig col·locar al carril del costat i vaig aixecar el braç protestant per la maniobra que havia fet. El vaig avançar i després vaig tornar al carril de la dreta. Vaig mirar pel retrovisor i vaig comprovar que el cotxe em perseguia, em va avançar per l’esquerra i es va col·locar davant mi i va anar frenant. Jo vaig aixecar els dos braços i vaig pensar que el conductor era una persona que cercava brega.
De sobte dins al cotxe i a la part de darrere va aparèixer un rètol lluminós que s’havia aixecat per un ressort automàtic que deia: GUARDIA CIVIL DE TRÁFICO, i acte seguit en va aparèixer un altre més amunt que deia: ALTO. Ja us podeu imaginar la meva sorpresa. Era un cotxe camuflat, que es va aturar a la vorera de l’autovia i jo em vaig situar al darrere seu. És el moment de dir que quan em vaig aturar sense pensar-ho em vaig llevar el cinturó de seguretat, perquè vaig pensar que potser hagués de sortir del cotxe. He de dir que abans de posar el cotxe en marxa, automàticament em poso el cinturó de seguretat i quan m’atur, me’l llevo, sense pensar-hi.
En el poc temps que va passar, vaig pensar que vindria a donar-me explicacions. Jo estava ben tranquil perquè la meva conducció havia estat impecable. Però aquell guàrdia que va venir el primer que va fer va ser demanar-me per què circulava sense el cinturó de seguretat (en castellà). Jo li vaig dir que me l’acabava de llevar, que el duia posat (en català, no hi va haver problema de llengua). Ell em va dir que no el duia posat. Jo vaig insistir que sí i ell em va assegurar que no m’hauria aturat si l’hagués duit posat. De tot el que havia passat realment, ni una sola paraula. Em va demanar els papers del cotxe i el carnet i se’n va anar i es va asseure al seu cotxe. Jo pensava que estaven mirant per ordinador quina casta de conductor era, quin era el meu historial. Es veu que als meus anys no tenia la suficient experiència sobre el tema.
Al cap d’una estona va aparèixer amb un aparell, com el de les targetes de crèdit, amb una pantalla de vidre i em va demanar si volia signar. Jo encara no sabia què passava i li vaig dir que m’era igual i vaig signar. Al cap de poc temps va tornar amb una multa. Era per no dur el cinturó de seguretat. La multa era de 200 euros i em restaran 3 punts dels 15 que suposo que tinc com a conductor. Encara ara seguesc al·lucinat. No entenc res. Va ser una represàlia com una catedral. M’han fet pensar en moltes coses. M’han arribat a fer pensar si era vera que no duia el cinturó de seguretat. M’han fet dubtar de tot. No vos fieu de cap cotxe, pot ser un cotxe camuflat.

Ikea discrimina i acomiada un treballador per parlar en català
L’indígena en qüestió és de Badalona i està estudiant. Fins fa unes setmanes treballava a un Ikea del Principat, gràcies a una empresa de treball temporal (ETT). Ja no hi treballa perquè va expressar la seva opinió. Ara vos contaré què va passar.
Un dia, mentre feia de caixer va sentir un client que es barallava amb l’empleat de Securitas. Es queixava que l’empleat de seguretat el volia fer xerrar en castellà. L’indígena va seguir amb la seva feina com si res no hagués passat.
Quan va entrar l’empleat de seguretat del torn nou, l’indígena li va explicar allò que havia sentit, però el nou empleat es va sentir ben orgullós del seu company. L’indígena va quedar tot sorprès i li va indicar que per treballar a Catalunya, com a mínim calia entendre l’idioma o almenys esforçar-s’hi. Quan va sentir això el de Securitas li va dir a crits que això era Espanya i que l’indígena era espanyol. Després se’n va anar a l’encarregada de caixes i li va demanar que aquest indígena no treballàs allà mai més, que ell no l’hi volia.
Ikea va decidir fer cas a l’empleat de Securitas i va treure defora l’indígena. Però allò més horrorós és que menteixen i afirmen que l’han tret defora perquè s’havia barallat amb un client, cosa que és totalment falsa. Sembla increïble que Ikea tingui gent així treballant a l’empresa i també que tinguin aquest comportament discriminatori i contra el català.
La mora catalanista ha de pagar una multa i una indemnització
A la revista Ressò núm. 188 posava la notícia que una indígena berber havia tingut un problema lingüístic al quarter de la guàrdia civil de Palma i que allà havien reaccionat dient que havia injuriat el capità i va ser duita als tribunals que la varen condemnar. Ella va posar un recurs d’apel·lació i també el va perdre durant el transcurs de l’any passat. L’escrit de condemna deia que en una roda de premsa ella havia actuat amb falsedat i ànim de cercenar el crèdit personal del capità i que havia perjudicat la seva dignitat i fama, quan havia denunciat públicament que havia rebut un tracte vexatori per part del capità, al qual havia acudit per comunicar-li una queixa pel comportament d’un agent que custodiava l’accés a la comandància de Palma. Ella havia manifestat que aquell 27 d’agost de 2007, el capità li havia dit: “Em sembla vergonyós que siguis d’un altre país i defensis un idioma que ni tan sols existeix, perquè uns se l’han inventat i, a més, véns a defensar-lo... El que em faltava, una mora catalanista...” La condemna suposa una multa de 900 euros i una indemnització de 600 per al capità.
Els magistrats varen assenyalar que atribuir a qui desenvolupa la tasca de dirigir la Brigada de la Policia Judicial “la condició de racista i xenòfob i posar en boca seva paraules que suposarien un intolerable menyspreu a una senya d’identitat cultural de Balears de tanta potència com és l’existència d’una llengua pròpia, amb l’agreujant que suposaria ser un escaló important de les Forces i Cossos de Seguretat i tenir com a destinació provisional una comunitat que reconeix el català com un idioma propi suposa una conducta amb consciència que lesionaria la dignitat del capità i que en deterioraria l’apreciació a l’opinió pública”. Per això va qualificar les declaracions de la indígena d’injúries i la va condemnar.
Es tractava de la paraula d’una persona sola i berber contra la paraula d’un capità i del guàrdia que es trobava a l’entrada del quarter on ella anava a fer de traductora. I ja veieu de part de qui es va posar la justícia. Cadascú de nosaltres té llibertat per pensar qui tenia raó. I si pensau el mateix que pensa qui escriu, tindreu una ràbia i una impotència que no som capaç de descriure.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.