Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 31 de març del 2010

Ortografia entretinguda 2 a Catalunya Ràdio

Ortografia entretinguda 2 a Catalunya Ràdio i recomanada per Màrius Serra, per a un viatge d'aquesta setmana que hi hagi adolescentes que necessitin fer feina d'ortografia.http://www.catradio.cat/audio/428032/Lecturalia
www.catradio.cat
www.catradio.cat

Les oposicions no eliminen la creativitat


Ara Horitzons
Les oposicions no eliminen la creativitat
Joan Lladonet 31/03/2010 Vistes: 23
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
Per la meva manera de ser, no he estat mai d'acord que una persona hagués de fer oposicions per accedir a una manera còmoda de treballar o per convertir-se o continuar essent una persona vaga, quasi inútil, sense cap tipus d'ambició ni projecte de superació en la vida, ni tampoc no he cregut que esser funcionari (en el meu cas, docent) hagués de ser un estigma que et marcàs com una persona conformista. Tampoc no se m'ha ocorregut pensar que les persones emprenedores fossin envejables, perquè arriscaven la seva vida per dur endavant empreses que els ajudarien a sobresortir o s'enfonsarien. Crec que tant les unes com les altres, en un moment determinat de la vida i influïdes per la família o l'entorn, han cercat la manera de treure les castanyes del foc de la vida, desenvolupant una feina que requeria superar unes oposicions, o que demanava l'obtenció d'un crèdit per posar-la en marxa; crec que tant l'una com l'altra poden fer la feina d'una manera creativa i original, si volen. Davant el sistema d'accés a una feina pública a través del nomenament directe per part d'una persona responsable que té un càrrec polític, el sistema d'oposicions és el menys dolent dels que existeixen per a accedir-hi. Que avui, quan hi ha tant d'atur, especialment entre els joves, augmenti la gent que vol opositar és completament normal, més si davant la crisi es parla de reduir la despesa pública i l'oferta de places en el futur. El millor consell que es pot donar a qualsevol persona que es presenta a unes oposicions és que les prepari a consciència, perquè la majoria que hi acudeixen no ho solen fer. El tribunal nota perfectament quan una persona que oposita té una bona formació i les ha preparades seriosament, encara que sempre hi pot haver injustícies no desitjades.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
Opina
Notícies relacionades
Aturats davant les oposicionsPublicada el 31/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons

Article publicat a Diari de Balears

dimarts, 30 de març del 2010

Gonellisme i espanyolisme o dos forasters en el poder a les Illes


Espanyolisme tothom sap què significa perquè el patim constantment. Del gonellisme, encara que hagi viscut el seu naixement i el seu atzarós sobreviure, en deixaré una succinta definició de Viquipèdia: “El gonellisme és com anomena el mallorquinisme al corrent que s'autoproclama defensor de la identitat balear presumptament amenaçada pel catalanisme. Els gonelles solen defensar la permanència de les Illes Balears dins l'estat espanyol i s'enfronten a qualsevol intent vertebrador dels Països Catalans.” I qui no el conegui i en vulgui saber més coses pot recórrer a l’enciclopèdia citada. De la paraula foraster, em referesc a l’accepció del Diccionari català-valencià-balear que diu així: “Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà.” Fetes les explicacions convenients del títol, anem per feina i descabdellem la troca.

L’expresident del Govern i exdirigent del PP, Cristòfol Soler, aquell que va ser foragitat del poder pel seu partit que va encimbellar Jaume Matas (presumpte delinqüent i expresident de la Comunitat i del PP, que haurà de presentar un aval de 3 milions d’euros per evitar la presó després de ser acusat de 9 delictes per la Justícia), segons el Diari de Balears, diu que el discurs lingüístic del president del PP actual José Ramón Bauzá i el de Carlos Delgado, el seu rival en les primàries celebrades pel PP i que obté una vicepresidència executiva (en aquests moments que escric l’article, el president presenta el seu equip, naturalment, en foraster) són iguals i tots dos junts ( i sense que la resta estigui disposada a impedir-ho) estan disposats a carregar-se tot el que s’ha fet per la normalització lingüística del català. Volen destruir la Llei de Normalització Lingüística de 1986, aprovada pel PP, el decret de mínims, aprovat en temps de Jaume Matas, que estableix que l’ensenyament en català s’ensenyarà almenys durant un 50% del temps lectiu o un terç de temps si introdueixen el trilingüisme i volen que el català sigui un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública. De fet, a l’escola volen introduir el que va defensar els anys 70, l’associació Rosa Sensat i que va ser un fracàs, és a dir, que els centres ofereixin línies d’ensenyament en català i en castellà simultàniament.

Soler adverteix que la paraula català no apareix ni una sola vegada ni al programa de Bauzá ni al de Delgado, i alerta que això és deixar la porta oberta al secessionisme lingüístic. L’altre dia en una entrevista, el president del PP va dir que el que es parlava aquí només era mallorquí, i volen que els llibres ensenyin modalitats, etc. Aquest expresident del Govern de les Illes Balears és el que augura una etapa de gonellisme i espanyolisme, i si el seny no abunda a l’hora d’anar a votar un partit que té tanta corrupció demostrada ja, i tanta de presumpta, ens faran recordar l’època dels anys setanta, durant la qual la societat civil lluitava per defensar la democràcia. Ara ho haurem de fer per defensar la llengua, la cultura i la identitat.

El president a la roda de premsa que feia mentre escrivia l’article ha dit que es feia una total renovació. Mentida podrida! Ha fet quatre canvis, però de renovar, res de res, ja que manté persones que fa vint anys que es troben en el poder, tota una generació, i a més, en qüestions lingüístiques retrocedeix al paleolític, també als anys setanta, ja que és en aquella època que va sorgir la polèmica citada, que ja ha estat superada durant els 40 anys que han seguit el naixement d’aquella aberració lingüística, l’inventor de la qual també es troba imputat en els casos de corrupció que abunden per aquí.

Un altre dels que manen en el PP és l’actual batle d’Inca, Pere Rotger, que ha estat capaç de rebutjar una iniciativa del Bloc en defensa de la unitat del català, acte que ja es devia fer per intentar frenar el que ens pot caure, si el seny falla i guanyen les eleccions amb majoria absoluta. Aquest home, que no és foraster, és ben mallorquí, volia aigualir la proposta defensant el castellà. Bé, allò, que ja sabem, les ordres que tenen de Madrid tots els del PP.

Després de tota una vida dedicada a l’ensenyament, la major i darrera part d’ella dedicada a la normalització del català a l’escola, sense aconseguir-ho, i comprovar que ve gent que farà complir el refrany recollit a Vinarós: “Forasters ne vindran que de casa mos trauran.”, no puc entendre que hi hagi indígenes que col·laborin en aquest colonialisme, és a dir, que actuïn com a “col·laboracionistes” dels invasors.

dilluns, 29 de març del 2010

Ortografia entretinguda 2 a Catalunya Ràdio de la mà de Màrius Serra

Aquest dimecres, dia 31, "Ortografia entretinguda” de Bassa, Cabot, Díaz i Lladonet serà una de les sis recomanacions literàries per a Setmana Santa de la meva secció "Lecturàlia" a "El matí de Catalunya Ràdio". Salutacions cordialshttp://www.catradio.cat/pcatradio3/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=2099Màrius Serra

dijous, 25 de març del 2010

Espanya és més que un club?



Per contestar aquesta pregunta m’és igual com consideri cadascú el concepte d’Espanya. N’hi ha que fins i tot hi inclouen Portugal, perquè quan veuen el mapa del sud d’Europa, troben que tot el que veuen dibuixat, en forma d’hexàgon o heptàgon irregulars, tot això és Espanya, i si ho saben, també n’existeixen que enyoren l’imperi perdut. Em referesc a l’Espanya que exclou certs territoris com Catalunya (pensen en la Catalunya estricta, la de les quatre províncies) i que només els volen perquè suposen que això els beneficia econòmicament o perquè volen pertànyer a un país que tengui una gran extensió. A aquesta Catalunya només la volen per la suma de territori o per l’aportació econòmica que reben, ja que així com la tracten, sembla que si fos un matrimoni actual, ja faria molt de temps que tendrien el divorci i l’hauria sol·licitat Espanya, ja que Catalunya mai no s’hagués atrevit a fer-ho.

Estic parlant d’aquests que no poden consentir que Joan Laporta parli de política, perquè és president d’un club de futbol, però deixen que el president Zapatero, que és polític, parli de futbol, o deixen que Joan Carles de Borbó parli del que li véngui de gust, si segons la Constitució espanyola és el rei. Qualcú pensarà que aquí també hi ha hagut caps pensants que tampoc no hi han estat d’acord i eren d’aquí. Bé, ells sabran per què volen viure en un món hipòcrita i que es digui el que no es pensa o que es calli el que un vol dir. És molt positiu i ja era ben hora que el Barça, que és més que un club, tengués un president, que fos més que un president, per esser independentista i perquè és capaç de manifestar-ho sense cap tipus de mania ni por. A més de ser independentista és molt valent, i no s’agenolla com tantes i tantes persones que s’han agenollat sempre, per molt que les hagin apallissades.

Per què l’afició futbolística, de quasi tots els camps, quan vol fer enfadar els aficionats del Barça els diu: “¡Puta Barça y puta Cataluña!”? Això ja ho deien, en temps d’altres presidents menys valents i apallissats. I ara, li canten al president, com va passar l’altre dia a Saragossa: “¡Laporta, cabrón; España es tu nación!”. Aquesta cançoneta i d’altres semblants que fa estona que corren pels camps de futbol no tenen importància i no se’ls n’ha de donar, però serveix per veure quin és l’estat de la qüestió i com s’ha format la gent per Espanya durant molts d’anys en contra dels habitants del Principat que siguin desobedients. Se l’insulta, però es vol que sigui espanyol, aquesta és la contradicció. Serà perquè el voldrien submís i agenollat? Perquè si li tenguessin vertadera ràbia no voldrien que fos espanyol, ni tampoc no voldrien que Catalunya fos Espanya, la voldrien fora, però per aquí no hi passen, això són figues d’un altre paner i “la pela és la pela”, però per als espanyols.

Els “villaratos” i totes les maledicències que s’envien al Barça, per esser un club català, és per l’enveja que tenen. Ja els agradaria poder dir que el Reial Madrid és més que un club. Tot això m’ha fet recordar una lliçó de Formación del Espíritu Nacional, quan tenia 15 anys. L’he cercada al llibre, ja que l’he guardat més de cinquanta anys, i com que no em varen obligar a tenir els llibres compartits a la classe (un invent en el qual no hi crec), he pogut comprovar el que es deia, quan es volia que no es donàs importància a la llengua per esser una nació diferent a l’espanyola. Deia així: “España no se justifica por tener una lengua, ni ser una raza, ni por ser un acervo de costumbres. España es mucho más que una raza, es mucho más que una lengua: España es una unidad de destino en lo universal.”

És per això que pens que les persones que comandaven España en aquell temps, si comandassin avui, haurien dit i escrit que Espanya és més que un club i així impedirien que aquesta frase fos patrimoni del Barça i de Catalunya.

dimecres, 24 de març del 2010

Un projecte engrescador


Ara Horitzons
Un projecte engrescador
Joan Lladonet 24/03/2010 Vistes: 23
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
El Portfolio el va posar en marxa el Departament de Política Lingüística del Consell d'Europa i a l'Estat espanyol pretén afavorir una visió integrada de l'ensenyament de les llengües de cada centre; incrementar els coneixements i les habilitats d'ensenyament en el marc de l'enfocament pedagògic comunicatiu i constructivista; augmentar la coordinació del professorat de llengües, fomentar la realització d'experiències i divulgar-les per diferents mitjans, revistes, exposicions, webs, etc.Solament els objectius anteriors justifiquen el fet que s'hagi posat en marxa aquest projecte a diverses escoles i instituts de les Illes Balears, però tenint en compte que tenim una llengua pròpia, la catalana, s'ha de voler dur a terme un objectiu del Portfolio, del Consell d'Europa, que diu que el PEL ha de servir per a afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa per mitjà del coneixement d'altres llengües i cultures. Que es consolidi el fet que la llengua vehicular és la llengua catalana, que se li apliqui l'enfocament comunicatiu per ensenyar-la i que les altres s'ensenyin tenint en compte els coneixements ja impartits en català.Després de parlar amb una persona que ha practicat el PEL uns quants anys al seu institut, he pogut saber que el que es feia era posar en marxa la innovació, cada professor o professora de llengua feia activitats més creatives que les que podien aparèixer en el llibre de text, i després aquestes es comunicaven en les reunions que feien, a més de l'èxit que havia obtingut la persona que les havia experimentat. Segons totes aquestes explicacions, després cadascú les adaptava a la llengua que ensenyava i també les posava en pràctica. Només el fet d'intercanviar aquestes experiències ja valia la pena haver posat en marxa aquest projecte.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
Opina
Notícies relacionades
L’experiència d’aprendre llengües en pluralPublicada el 24/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons

diumenge, 21 de març del 2010

Sempre n'hi ha de disposats a activar el conflicte lingüístic



Intentaré posar-vos en situació, per entendre el comportament de molts i moltes catalanoparlants que intenten evitar un conflicte, que es converteix manta vegades en un estrès sobreafegit. Posau-vos dins la pell d’una dona de trenta anys i escaig, que s’aixeca el dematí i observa que el seu fill segueix amb la tossina del dia anterior, malgrat li hagi donat totes les medecines receptades fa uns dies per la seva pediatre. És un dissabte i no té feina, per tant, el pot dedicar al seu infant. El seu home sí que té unes quantes tasques a fer, però se n’adonen que el fill moqueja molt i que té dificultats per respirar. No és la primera vegada que els constipats li baixen cap als pulmons i es veu que embossen els bronquis. Pensen que hauran d’anar al centre de salut, al metge d’urgències.

El fill té just té una vintena de mesos i és una època en què li agrada estar molt actiu, es troba a punt de començar a xerrar; de fet, amb el seu llenguatge, xerra com una cotorra, i ja repeteix moltes paraules. Els pares, preocupats, li administren la medecina recomanada, perquè pugui respirar millor, segurament té cortisona, perquè li augmenta el nerviosisme una cosa fora mida. Els pares veuen que no millora, i pensen que si avui és dissabte, demà serà diumenge i serà pitjor, a més, demà tenen un àpat familiar, i finalment decideixen acudir a urgències.

Allà, un centre de salut d’una zona turística, es troben la consulta plena, i es decideixen a esperar. Al nin no hi ha qui l’aturi, es posa a jugar amb les portes de l’entrada que són d’aquelles que s’obren soles, quan perceben la proximitat de qualque persona; el pare i la mare s’esforcen perquè el nin estigui quiet. Després es posa a jugar amb les cadires de rodes per als malalts que no poden caminar. El nin està nerviós, la mare encara s’hi posa més, així que decideixen que el pare se l’emportarà a passejar pel carrer i la mare ja avisarà quan toqui entrar. Com que tots els que esperen són adults, la mare demana a un guarda de seguretat si no es pot donar prioritat al nin, que té un nerviosisme elevat, per haver d’esperar i per la medicació que pren. Li diuen que ha d’esperar el seu torn, i just quan entra la darrera persona que tenien davant, ella avisa el pare i el nin, perquè ja els toca a ells. A la fi podran entrar i resoldre la situació.

L’espera final segueix essent tensa, just quan pensen que podran entrar veuen que arriba un jovenot amb un braverol a la cara, acompanyat de dos policies, es veu que ha tengut alguna baralla i li han pegat algun cop de puny. Sense més ni pus, es planten davant la porta de la consulta, toquen i parlen amb la infermera, i quan surt el malalt, entra aquell jove i els policies es queden a parlar amb el guarda de seguretat. El matrimoni amb el fill se sulfuren, se’ls disparen tota casta d’hormones, i es planten davant els policies i els demanen si troben que està bé que els hagin passat davant un nin, amb molta necessitat i que fa més d’una hora que espera. El policia els diu que no és cosa seva, que ha estat cosa de la doctora.

Segueixen esperant amb els nervis destrossats; a la fi surt el jove que s’havia barallat i ells entren, i l’home demana a la doctora si és veritat que ha fet passar aquell adult, abans que el nin que estava molt més necessitat. La doctora diu que sí, i que el nin no s’estava ofegant, per haver-lo de fer passar. Els pares li demanen tot enfadats a veure si té fills, discuteixen i la doctora acaba per treure’ls fora i que ja entraran en estar més calmats. El guarda de seguretat els aconsella que vagin a urgències a l’hospital i ells finalment diuen que els atenguin que no diran res més. Els atenen i acaba el malson.

El que no he explicat és que, mentre esperaven, havia saltat una espurna que havia fet augmentar molt l’estat de nervis que havien anat acumulant durant el matí, i és que la mare havia demanat en veu alta a veure qui era la persona que havia arribat en darrer lloc, i un home havia saltat i havia dit: “En castellano, hombre, siempre con la misma canción de querer hablar en una lengua ininteligible”. La mare no li havia contestat i se n’havia anat a demanar al guarda de seguretat que li digués quan li corresponia entrar a la consulta. Aquest és el preu que s’ha d’haver de pagar per ser fidel a la llengua, però estau ben segurs, que haver mantengut la fidelitat lingüística, després et compensa en escreix.

dissabte, 20 de març del 2010

Polítics de paraula?


(Aquest article i el d'en Pere qualsevol que hi ha a continuació han estat publicats a la revista Ressò de Campos, núm. 206 de febrer-març de 2010)
Els esdeveniments ocorreguts fa que es posi en tela de judici el fet de l’existència de polítics que tenguin paraula. Supòs que aquest serà el tercer i darrer article que escric sobre el tema. Els dos anteriors tenien com a motiu el fet que el batle Guillem Ginard hagués faltat a la seva paraula després d’haver governat amb un pacte amb Campos pel Canvi i haver pogut obtenir la batlia gràcies als vots d’aquest partit. Però a l’hora de la veritat, després d’haver governat dos anys i mig, va expulsar els dos regidors i es va negar a cedir la batlia. Fins a aquest moment el batle d’UM no havia complert la paraula, i, en canvi, els regidors de CpC no havien fallat, perquè la responsabilitat que els carregava el batle sobre l’impediment del camp de golf de Son Baco, no era responsabilitat dels dos o tres regidors ni havien pactat mai que s’hagués de fer. Llavors i tenint en compte el que es deia i es publicava, vaig escriure els dos articles anteriors en els que s’afirmava que Guillem Ginard no era un batle de paraula.

Els esdeveniments ocorreguts a partir de final de 2009 i començament de 2010 fan que no em quedi més remei que seguir tractant el tema, encara que amb algunes variants i un context una mica diferent. La qüestió que sé en aquests moments és la mateixa que abans. Les meves fonts són el que s’ha dit , el que s’ha escrit en la premsa, dit en la ràdio i la televisió, i a més un díptic publicat pel Partit Popular i enviat a totes les llars de Campos, titulat: Un batle sense paraula ni firma. El que s’havia xerrat i firmat ha estat paper banyat. En aquest document apareix clarament que els cinc regidors del PP i els tres de CpC, es posen d’acord per presentar una moció de censura contra el batle Guillem Ginard, per entregar el govern de l’Ajuntament de Campos al partit polític que va obtenir un major nombre de vots, que és el PP. En el document s’afirma que varen ser els regidors de Campos pel Canvi els que varen fer la proposta als del PP i aquests varen acceptar. I l’altre document que he pogut llegir és un díptic publicat per Campos pel Canvi i enviat també a totes les famílies campaneres, titulat: Explicacions necessàries de Campos pel Canvi. En aquest document s’explica per què els polítics d’aquest grup varen canviar la seva postura i el seu compromís, i, per tant, dos d’ells no varen complir la paraula ni la signatura donades.

Què havia passat? Que abans que se celebràs el ple en el qual s’havia de votar la moció de censura, el batle Ginard, va intentar recompondre el pacte, afirmant que si la moció de censura no prosperava, ell dimitiria i després podria obtenir la batlia un regidor de CpC o el que corresponia segons el pacte inicial que era Joan Juan. La moció de censura no va prosperar, perquè només la varen votar els cinc regidors del PP i Guillem J. Vidal Ollers, de CpC. Després es va iniciar un període de negociacions per veure de quina manera es governaria l’Ajuntament de Campos, que va acabar amb el nomenament de Joan Juan, com a batle. S’havia fet justícia, les aigües havien tornat a mare, i Guillem Ginard, finalment havia complert la seva paraula, però per la força dels fets ocorreguts. És a partir d’aquests moments que s’editen els dos díptics explicats anteriorment, perquè el poble tengui fidel notícia del que havia ocorregut i pogués jutjar amb coneixement de causa.

Queda clar que Joan Juan no ha complert la seva paraula ni la seva signatura i ell n’és ben conscient i explica amb molta clarividència les causes de la seva decisió, que no repetiré perquè el document existeix. I en aquest document CpC afirma el següent: “Era més important mantenir la paraula o rectificar quan encara hi érem a temps si teníem la sensació que ens equivocàvem?” Clar, varen optar per no tenir paraula i rectificar. D’aquesta manera impedien que el Partit Popular, que pràcticament havia governat sempre fins a aquesta legislatura no ho tornàs a fer. Per la meva part, he de manifestar que estic content que Joan Juan sigui batle de Campos, perquè s’ho mereixia, i m’agradaria que es notàs la seva actuació a l’Ajuntament. L’únic que em sap greu és la manera com ho hagut de ser, quan tot, si hagués anat com havia d’anar, era molt més senzill.

La lliçó que he après és que en qüestions polítiques existeixen massa interessos creats, massa conveniències, i que segurament això ha estat una de les causes per les quals no he volgut entrar en el joc de la política. De totes maneres no estic d’acord que en Joan Juan no sigui un batle de paraula, perquè quan no va complir-la encara no era batle. En aquell moment era un polític, i pel que es veu, poden fallar a la seva paraula, si cal. De totes maneres, seguesc tenint fe amb el batle de Campos, Joan Juan i estic convençut que actuarà d’acord amb la conveniència de la majoria del poble i que no fallarà a la seva paraula com a batle. Que així sigui.

Xerrades d'en Pere qualsevol i la seva filla



Corrupció i destitucions

Aquesta vegada m’han donat una feinada. A la filla d’en Pere qualsevol no se li ha ocorregut res més que enviar-me la darrera conversa per a publicar, amb un vídeo, on se’ls veu a tots dos xerrant. Me l’ha enviat amb un intercanvi d’opinions amb el Messenger. I a mi no m’ha quedat més remei que posar en marxa el vídeo i aturar-lo, prendre notes, tornar-lo a posar en marxa, tornar-lo a aturar, seguir escrivint i així successivament. I finalment, una vegada anotada tota la conversa, passar les notes a l’ordinador, al Word, i aquí teniu el resultat.

- Filla meva, ha estat molt gros això de carregar-se tots els consellers i càrrecs derivats d’aquests, del Govern i del Consell Insular i els regidors amb càrrec de l’Ajuntament. Això ha estat molt gros, massa gros. Tota aquesta gent d’UM no en devia tenir la culpa d’allò que estava passant.
- Segur que no tenien la culpa tots, però ja feia estona que hi havia persones d’aquest partit que estaven imputats i el partit no prenia mesures per solucionar-ho.
- Com que no! I que no havien expulsat en Vicens, aquell que al final va abandonar el càrrec de diputat del Parlament?
- Sí, però n’hi havia d’altres com en Miquel Nadal que es negaven a abandonar tots els càrrecs, després d’haver-li retengut el passaport i ara li acaben de posar una fiança de 600.000 euros.
- Aquest Nadal pot ser hagués hagut de dimitir, però quina culpa tenien els càrrecs que no havien estat imputats?
- Pensa que quasi no en quedava cap sense imputar, sense haver-se de presentar davant la justícia a donar comptes de la seva mala o dubtosa gestió. Crec que el president Antich va fer una bona actuació política. Així és com s’haurien de solucionar les coses.
- Però ara s’ha quedat en minoria i no ho tendrà fàcil governar. Pensa que si aquesta conversa és per a la revista Ressò de Campos, allà va passar una cosa semblant. Es varen carregar tots els regidors de Campos pel Canvi, perquè el batle els acusava de no haver fet res per impedir la no urbanització i camp de golf de Son Baco.
- Però allà no varen ser tots els regidors; n’hi va haver un que va dimitir i a més no estaven imputats per cap jutge ni havien fet res mal fet.
- Però el batle es va trobar que no podia governar i va haver de fer marxa enrere i tornar al principi. A veure si això és el que haurà de fer Antich si vol governar.
- Crec que el president el que hauria de fer si no pot governar és convocar eleccions i que les urnes decideixin.
- Això és el que li diuen els altres i ell no ho vol fer de cap de les maneres.
- Perquè ell espera que el PP li presenti una moció de censura i que UM cavi la seva pròpia tomba donant-li suport.
- Per què creus que cavarien la seva pròpia tomba?
- Perquè correrien el perill de desaparèixer com a partit. Has de tenir en compte que els votants d’aquesta terra perdonen moltes malifetes i corrupteles als polítics de torn, però si ara s’uneixen els dos partits que més corruptes han tengut quan han governat junts, farien obrir els ulls a moltes persones que fins ara han romàs cegues.
- Vols dir que els votants tendrien en compte si han posat mà al calaix i han omplert pots de cola-cao amb els doblers que se n’han duit?
- Clar que sí. El caràcter illenc segurament tolera que els polítics posin mà al calaix si els permeten fer-ho també a ells, no pagant tants d’imposts, declarant terrenys urbanitzables, deixant fer infraccions a hisenda, etc. Però no toleren que els agafin per beneits, si se n’adonen que damunt la seva esquena n’hi ha uns quants que es volen fer milionaris. I això sembla que és el que ha passat.
- De totes maneres, el PSOE no surt tan ben parat com vol semblar aquí, perquè vaig llegir que en tot l’estat té més persones imputades que el PP.
- Tens raó, però sembla que aquí, a les Illes, sí que poden donar alguna lliçó, perquè no han fet les coses tan malament com la dreta, ni com el centre-dreta.
- I tu trobes estrany que hi hagi gent que enyori en Franco?
- Clar que sí que ho és d’estrany. En temps del dictador la corrupció era cent vegades pitjor, però no es podia aclarir, no es podia saber i si se sabia no es podia publicar, i com que la gent no sabia res, creia que res no passava.
- És vera, basta veure com el mateix Franco, que la seva família no tenia on caure morta i quan va morir tenien una fortuna que encara els dura. Esperem que tot es resolgui i posin en marxa alguna acció de govern que ajudi a sortir de la crisi.
- Pare, de la crisi serà difícil sortir-ne. Avui encara he vist com l’expresident Aznar feia sermons a una universitat culpant el govern actual de la crisi, i mentre la gent no sàpiga que el principal culpable és la política que ell, Aznar, va posar en pràctica, serà difícil que ens en puguem sortir.

dijous, 18 de març del 2010

El procés normalitzador del català ha fet més mal que bé


Les paraules del títol varen ser pronunciades per Simón Gornés, al Parlament de les Illes Balears, quan justificava el vot en contra del PP a una proposició no de llei presentada pel Bloc. Aquesta proposició recomanava al Govern espanyol que actuàs diligentment en la investigació i la sanció dels casos de discriminació lingüística en què hi haguessin intervingut funcionaris estatals i membres de les forces i cossos de seguretat. S’han anat repetint casos de violència psicològica i discriminació, acompanyada a vegades de vexacions, en qualsevol dels territoris dels Països Catalans i es pot dir que sempre, només hi han sortit perjudicades les persones que han estat valentes i honestes en no voler canviar de llengua, emparades per la llei, però atacades pels que l’haurien de fer complir. Si no apareixen amb més freqüència notícies semblants és a causa de la submissió exercida per la gran majoria, que prefereix abandonar la seva llengua per evitar el conflicte. Votaren a favor de la proposta els partits que es troben en el Govern i UM, però com que el seu president, Josep Melià, es trobava absent per malaltia, la votació es va empatar a 29, tres vegades, i, per tant, va quedar rebutjada la proposició.

El diputat popular abans esmentat va ser l’encarregat de defensar el vot negatiu del seu grup i va utilitzar com sempre arguments minimitzadors i falsedats. A més, els va utilitzar com un robot, ja que no va fer més que repetir les consignes del partit. Això deu ser una cosa que està bé, però ja podria ser un poc original o demostrar que té personalitat pròpia. No pot ser que assimilin l’argumentari de fanàtics que odien les llengües de l’Estat que no són el castellà. Va dir que no es podia aprovar la proposició no de llei, perquè aquesta es basava en una sèrie d’incidents menors. Va valorar d’incidents menors aquells que, a vegades, han marcat una persona per a tota la vida, aquells que han pogut produir-li alguna fòbia, aquells que aconsegueixen que tantes i tantes persones, per por al que els pugui passar, canviïn de llengua. Són actuacions que causen un mal enorme al nostre poble i el diputat diu que són incidents menors.

L’argumentari de qui pertany a un partit que vol anorrear la llengua catalana no podia ser gens original. Per tant, sol ser conegut a qualsevol part dels Països Catalans. És aquell que afirma que pot esser que hi hagi discriminació del català, però també n’hi ha en sentit contrari, és a dir, discriminació del castellà. Només li mancava, com ja han fet altres, dir que aquesta darrera era l’única discriminació existent. No estan empegueïts, no tenen vergonya, i aquestes falsedats les amollen com si contemplassin ploure, com si enunciassin un principi o un teorema que s’han après de memòria.

Amb l’argument o renyada següent, perquè més que arguments són amonestacions i censures, va ser capaç d’afirmar que està mal fet que una persona reclami el dret de parlar fins a les darreres conseqüències. No sabem quines són aquestes darreres conseqüències, no se sap si és fins a la mort o fins que et trobis amb un policia o un guàrdia civil que vulgui impedir que exerceixis els teus drets. No devia voler explicar el parlamentari que quan et trobis davant els que haurien de ser els garants de la llei i dels drets, sigui el moment en què els has perdut tots. En quin món viu aquesta persona, o en quin món ens vol fer viure?

Per reblar el clau després d’haver amollat tants de disbarats, que suposaven precisament discriminació dels catalanoparlants, va ser quan va acabar d’espifiar-la dient que el procés normalitzador ha fet més mal que bé, referint-se al català. I això ho varen confirmar 29 vots, votant negativament contra la proposició no de llei, la meitat dels diputats de la cambra menys un, que no hi era. Exerceixen de personatges que no tenen cap mania de trair el seu poble i de passar a una història en minúscules i ignominiosa.

dimecres, 17 de març del 2010

Altres analfabetismes

Ara Horitzons
Altres analfabetismes
Joan Lladonet 17/03/2010 Vistes: 41
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
A la Cimera del Mil·lenni celebrada a Nova York el 2000, amb la participació de 189 estats, es varen subscriure vuit objectius del mil·lenni, un dels quals era assolir l'ensenyament primari universal per al 2015. Passats quasi 10 anys des que es va fer aquesta planificació, s'han fet algunes anàlisis de la situació i s'ha comprovat que serà difícil que es compleixi en la seva totalitat, perquè les ajudes als països necessitats han minvat a causa de la crisi i no se sap si el 2015 s'haurà superat. La situació és difícil a l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia del centre i del sud, i a l'Àsia occidental. El no compliment és un fet molt greu, perquè l'educació suposa beneficis fonamentals per a una millor alimentació, per a una adequada atenció a la salut, per a l'exercici de la democràcia, per aconseguir una millor distribució de la renda, per aconseguir més justícia social, per assolir més creixement econòmic, per obtenir un millor rendiment en el treball i per aconseguir el coneixement de les noves tecnologies.Queda clar que quan es fan estudis sobre l'analfabetisme, només es pensa en els milions d'infants sense escolaritzar, en què predominen, per qüestions culturals i religioses, les nines. Aquí es comptabilitza l'escolarització en un 100%, però que tothom tengui l'obligació d'estar escolaritzat no significa que s'hagi eradicat l'analfabetisme, com no s'ha fet amb el funcional ni amb el de recaiguda, és a dir, existeix una assignatura pendent, i és la d'aconseguir que moltes persones se sàpiguen moure dins el món que els ha tocat viure i haver de llegir i entendre molts missatges orals o escrits. Tampoc no s'ha resolt el fet que molts sofreixin analfabetisme de recaiguda per culpa de no practicar el que s'ha après, per exemple, escriure, comptar o una llengua.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
11 opinions
Notícies relacionades
L’analfabetisme al món es dispara per la crisiPublicada el 17/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions

Pàgina 1 de 2
Per cert parlau-li de tot això a Zapatero no creis?? ell en té tota la culpa
Borràs, fa devers 3 hores
Valoració: 0
la crisi té molt a veure amb tot el que es comenta aqi
Borràs, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Espanya per anar bé ha d'anar el darrer sempre així els espanyols tendran coses per poder dir. jajajajajajjajaj
Toni, fa devers 3 hores
Valoració: 0
mill que???
LLum, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Però ja sabeu que deis??? jajajajajja si aquest país no fa front a les bajanades de quatre pepeistes i de quatre socialistess mal carats, creis que faran cas a l'educació??
LLopet, fa devers 3 hores
Valoració: 0
D'acord.LLegit
Antoni, fa devers 3 hores
Valoració: 0
D'acord.
Antoni Abat, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Molt d'acord estic
Super, fa devers 3 hores
Valoració: 0
Crec que la importància de l'escola és bàsica sobretot per l'aprenentatge de les llengües.
Socrates, fa devers 6 hores
Valoració: 0
Com diu na Xisca les famílies són importantíssimes per poder fomentar l'educació dins cases, ssense el suport d'elles es impossible dur una educació com cal. Però hi ha persones que pensen que sense l'escola no passar res. El problema erradica que no se li està donant la importància a l'escola com se li hauria de donar no creis?
Pep, fa devers 6 hores
Valoració: 0

Les families han de contribuir a l'ensenyament dins l'ambient familiar es ben necessari,ja que sense el seu suport no tenim ajuda de cap tipus. Si els infants no poden rendir suficient que els ajudin des de casa. A part de tota aquesta problemática podem seguir demanant ajuda tambe al govern que s'esforcin una mica amb els infants que no poden estar dins una escola pels motius x
Xisca, fa devers 6 hores
Valoració: 13

Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se'n sortiran







dissabte, 13 de març del 2010

Rosa Díez, provocadora i mentidera



No sé si ens podrem arribar a acostumar al desembarcament de persones invasores il·luminades, que amb l’excusa de tenir una visió del món millor que la dels indígenes, es facin acompanyar d’una colla de claca i es disposin a enverinar l’ambient amb tergiversacions, enganys i mentides. S’ha de tenir la cara molt dura, més que el ciment armat, per anar-se’n davant el Parlament de les Illes Balears a amollar una tanda de nicieses i falòrnies que si es dirigissin contra una persona determinada podrien esser considerades calúmnies, però com que les adrecen contra una manera de governar, creuen que queda justificat el seu engany, perquè el duen a terme en nom de la democràcia.

Són persones tocades per un mal fat que només es poden creure el seu discurs si realment tenen alguna zona del seu cervell que els falla. La senyora Díez justifica que diu la veritat perquè defensa les mateixes idees i paraules aquí a Palma, a Madrid, a Barcelona i al País Basc. No en mancaria d’altra! Que ho diu, perquè és política i sap que diuen coses diferents segons l’auditori? La seva més gran espifiada l’expulsa per la boca quan afirma que aquí s’imposa un momolingüisme solapat per excloure el castellà de l’espai públic. Mentida! Sempre que m’he mogut per l’espai públic ha predominat a raó d’un 70 a un 90% el castellà per damunt el català. Què s’ha cregut aquesta senyora? Que tenim un coeficient intel·lectual d’idiotes o d’imbècils? Ha passat per Mallorca, aprofitant la corrupció política, per veure si podria aconseguir unes quantes dotzenes de vots i ha exposat una lliçó plena de fal·làcies en el col·legi d’advocats, davant un auditori considerable (record que en els anys 80 i 90 del segle passat, es deia que a la Facultat on es formaven els advocats només hi havia un o dos professors que feien les classes en català). Se suposa que no s’ho deuen acabar de creure que el català es menja tot l’espai públic. I si fos així, seria ben normal, com ho és que el castellà sigui la llengua de l’espai públic de Burgos, Sòria, Zamora, Salamanca, Valladolid, etc. I que no ens surti amb l’ensarronada que això és Espanya, que és la tergiversació més gran. I si ho és, és per imperatiu legal. I no ho serà, mentre quedem per aquí persones que recordem quina és la nostra història.

Rosa Díez i totes les persones que l’envolten han d’entendre que molts de nosaltres hem sabut que no érem espanyols per mor del comportament de persones com ells, que ens han volgut eliminar els nostres senyals d’identitat. Si UPyD consideràs que som espanyols, també creurien que la llengua catalana ho és i la defensarien com defensen la llengua castellana, perquè la sentirien seva i no lluitarien per eliminar-la. Llavors, ens trobaríem junts defensant els mateixos senyals d’identitat, i arribaríem a creure que som una mateixa cosa, però la lluita contra les nostres senyes més preuades, fa que recordem sempre que va ser per la força de les armes que ens varen robar la nostra sobirania i a força de decrets, prohibicions, repressió i càstigs ens han volgut robar la llengua, i ara ho volen fer falsejant la realitat.

S’atreveix a dir que el fracàs escolar és per culpa de fer les classes en català i que ens trobam 10 punts per davall de la resta de l’Estat. Tot això és pura mentida. S’ha demostrat que els territoris que tenien dues llengües oficials, la pròpia i l’estatal, tenien millors notes que els alumnes que procedien de territoris monolingües. A més, si aquí, a l’escola, sobra alguna llengua és la imposada. Aquesta persona s’aprofita de la democràcia per atacar-nos. Qualcú s’encarrega de pagar-li els viatges, les estades i la seva manutenció per complir els seus objectius, que és anihilar-nos com a poble. Quins són aquests enemics? La violència no serà mai justificable, però es pot entendre que un grup de persones no consentissin que en el palau de la raó i de la veritat, en el campus de la universitat de Bellaterra, hi anàs una persona disposada a carregar-se la ciència i a amollar tant d’engany.

dimecres, 10 de març del 2010

Missió impossible


Ara Horitzons
Missió impossible
Joan Lladonet 10/03/2010 Vistes: 39
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
No és la quarta pel·lícula de la saga, sinó l'enèsima vegada que s'intenta arribar a un pacte per l'educació, pacte que s'hauria d'aconseguir, que els polítics tenen l'obligació d'assolir, però que les diferències són tan enormes que és impossible que s'arribi a l'acord. Andreu Mir, en aquesta mateixa pàgina explica molt bé les causes de les desavinences, però la meva anàlisi es basarà en el model d'escola, que consider que és la causa més important.Bàsicament, i amb moltes variants, es defensen dos models d'escola, la que educa per formar súbdits i consumidors, la que accepta que uns tenen més raó que els altres, la que admet que uns poden aconsellar els altres, i que per tant, els que tenen més poca raó han d'obeir i els que reben els consells els han de seguir. Aquest és el model d'escola autoritària, que segueix les consignes del neoliberalisme (causant principal de la crisi) i que cerca una escola on l'esforç s'utilitzi per a fer primer, on la competència entre l'alumnat sigui primordial a l'hora de l'aprofitament, enfront d'un altre model d'escola que pretén formar ciutadans educats, crítics amb totes les formes de poder omnímode i d'explotació, que siguin capaços de renunciar a aconseguir tota classe d'objectes no necessaris, per poder aconseguir minorar la fam i la misèria en el món.El primer defensa que el professorat, que és el depositari de la ciència, ha de traspassar aquesta a l'alumnat, que és el que la desconeix. Per tant, com més brillant sigui el o la docent en la seva capacitat de comunicar, millor seran les seves classes; o el model on el professorat és el que ajuda l'alumnat, perquè aquest vagi adquirint el coneixement de la ciència a través del treball i de l'esforç en les seves recerques i en la seva investigació.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
1 opinió
Notícies relacionades
Què frena el Pacte per l’educació?Publicada el 10/03/2010 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
L'autoritarisme significa respecte??, comunicació??, lliberació de pensaments? crea disciplina??? etcL'autoritarisme crea pors, envejes, mals estars, lleva els possibles feed-backs que es puguin crear entre alumnes i mestres. Lleva raons i maneres de fer, lleva esforç als infants. No és no, sense possibilitats de pactar ni de raonar, ni d'arribar a acords. L'enfocament constructivista de la LOE que significa? predicar el que després socialment no es fa ni de forma política ni social? Que ens volen com a xotets de cordeta?, ens diuen fer i nosaltres hem d'obeir? ja va sent hora que els mestres comencin a fer mobilitzacions i ens decantem d'una punyetera vegada, per crear civisme, raó, ciutadans crítics, dins un món de respecte i benestar mental. Ajudem als alumnes a que aprenguin a pensar i ho fassin de la manera més correcta que puguin.Visca la democràcia civilitzada i no la que estam creant.
Xisca, fa devers 3 hores
Valoració: 0

dilluns, 8 de març del 2010

Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se'n sortiran



Els habitants del Principat poden viure contents i feliços per haver aconseguit deixar en un tercer o quart terme el partit que més mal està disposat a fer contra la identitat de totes les nacions que es troben per imperatiu legal (i també en molts casos, per la força de les armes), dins l’Estat espanyol. Aquest partit conformat amb moltes persones franquistes, ja que no es varen demanar responsabilitats a l’època de la transició, aprofita qualsevol oportunitat per atacar tots els senyals de diferència que es troben en els territoris que són veritablement nacions i no comunitats autònomes per repartir-hi cafè per a tots i dissoldre totes les ànsies de créixer i d’emancipar-se.

Ho va deixar tot fermat i ben fermat, perquè passen les generacions i es veu que la llavor ha germinat en les noves. Em referesc a José Ramón Bauzá, nou president del PP de les Illes Balears, candidat amb moltes probabilitats segons les enquestes de guanyar i comandar la Comunitat Autònoma, en unes primàries en les quals ha arrasat per quasi el 70% al batle de Calvià, aquell que odia parlar en dialecte mallorquí, aquell que vol fer retrocedir anys llum el poc que s’ha avançat en normalització lingüística. El guanyador, persona jove, farmacèutic de professió també passeja la seva estultícia en qüestions lingüístiques per tot allà on va. Part de la gent que assistia al Congrés va torpedinar Joan Flaquer, que el presidia, quan va intentar parlar dels resultats de les votacions en català; va ser escridassat des de diferents indrets de la sala, segurament per franctiradors amb esperit de colonitzador. I aquest va continuar un moment en català, per ràpidament passar-se al castellà, posant cotó fluix a la situació i dient a Rajoy i a l’audiència que aquí les dues llengües conviuen sense problemes. Quin cinisme! Quan es va passar al castellà els aplaudiments varen ser generals. Què es pot esperar d’aquest PP?

Poca cosa bona i molta de perversa es pot esperar d’una persona que dos dies després de ser elegit president, i que està dubtant si ha de posar una moció de censura o no al president Antich del Govern de les Illes Balears, quan li fan una entrevista i l’interroguen sobre tots els aspectes lingüístics que interessen a les persones de les Illes que estimen la terra, la seva identitat i la seva cultura. Aquí teniu una sèrie fragments de les respostes, que demostren la ignorància d’una persona que encara no fa 40 anys que va néixer a Madrid, quan en fa 35 que el dictador va morir: “És possible que sí que deroguem el Decret de Mínims. Nosaltres vàrem crear un decret de mínims que s’ha transformat en un decret de màxims. Personalment, sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una arma per llançar contra algú.” “Per mi, la llengua de Mallorca és el mallorquí.” L’entrevistador no va ser capaç que respongués a la pregunta si considerava que el mallorquí era català, va parlar de no crear barreres i traslladar la naturalitat al carrer i a l’Administració, que ja sabem què volen dir aquests circumloquis buits: fer-ho en castellà, com el seu Congrés on convivien les dues llengües i la catalana, a més de ser rebutjada, no va ser usada ni en un 10% del temps de la castellana. Quan se li va dir que aquí el PP fa molt de temps que tenia assumit que aquí es parla català de Mallorca, va contestar: “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, que deim tassó i no got... Això és el que jo assumesc.” Quan quasi l’obligà a definir-se sobre el nom del que es parla aquí, contestà: “És mallorquí. Per mi, és mallorquí.” Més endavant va fer avinent que el català causa problemes quan va afirmar: “El català, per exemple, és un requisit quan jo propòs que sigui un mèrit. Estam prescindint de molts professionals sanitaris, docents... com a conseqüència que es valora més una formació lingüística que una formació professional.” Com podeu comprovar, a la ignorància hi afegeix la mentida i el desig de minimitzar el català a la mínima expressió. Sobre l’escola va dir: “Jo garantiré que els pares puguin triar la llengua vehicular dels fills.” Sobre si el fet de triar la llengua generaria guetos, va manifestar: “Vull que el fet de poder triar una llengua no impliqui que hi hagi escoles en mallorquí i escoles en castellà. Vull que al mateix edifici, a la mateixa escola, puguin conviure les dues línies.” Aquesta seria la part principal quan es va referir a la llengua. Quina llàstima! Una persona tan jove i tan illetrada en qüestions lingüístiques o tan perversa, si té el coneixements que pertoca.

Aquest és un altre exemple per demostrar que el dictador ho va deixar tot fermat i ben fermat, ja que sabia que els seus seguidors farien tot el que podrien per anihilar tots els signes diferenciadors dins l’Estat; però s’equivocava, perquè som també molts els que defensarem la identitat del poble català sempre. I som persones qualssevol, que hem nascut aquí o hem acceptat esser d’aquí i que defensam i defensarem la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra història, que és catalana sempre i espanyola només per la força i per la mentida. Que ho sàpiga!

dijous, 4 de març del 2010

CCC contra la convivència dels catalans


És una paradoxa el fet que una organització que s’ha autoanomenat Convivència Cívica Catalana faci tant per impedir la convivència. L’exemple més clar el tenim a l’escola i és el fet que per evitar la separació i la formació de grups per qüestió de llengua es va evitar aplicar el mètode de separació lingüística (escoles on s’ensenya en català i escoles on s’ensenya en castellà) i es va adoptar el de conjunció lingüística (alumnes amb distintes llengües maternes que estudien en la mateixa llengua, la llengua pròpia del territori), que és el que aconsegueix la integració de tots els infants. El model de separació lingüística s’ha aplicat a Euskadi i s’ha demostrat que no funcionava. Ara quan es volia passar al model que s’aplica al Principat, ha entrat en el Govern el PP, i serà molt difícil que es pugui fer el canvi.

Com explicava, el mètode de conjunció lingüística, que comença amb la immersió lingüística en català i que ni tan sols ha aconseguit que el català fos la llengua més usada quan acaben l’ensenyament obligatori, ha demostrat que tots aprenien perfectament el castellà. Aquest model que ha servit per a la convivència escolar i cívica durant més de vint-i-cinc anys ara el posa en dubte una organització que vol aconseguir la separació dels i de les alumnes per qüestió de llengua, que vol fer creure que existeixen problemes i que s’autoanomena amb un nom que significa allò que volen torpedinar. Aquesta organització s’ho ha de fer mirar i si no ho fa serà perquè actuen de manera professionalitzada i a càrrec de grups de pressió anticatalans que lluiten per la implantació de l’Espanya una, gran i “lliure”.

Una persona que no ha volgut posar la retolació en català ni ha volgut tenir el llibre de reclamacions en aquesta llengua i que ha mantengut plets amb l’Administració de la Generalitat, ha vist com finalment es confirmava la multa de 800 euros pel Tribunal de Justícia, ja que, aconsellat per CCC havia recorregut la multa. Aquesta persona, com si fos un element anticatalà important, està disposat a gastar mils i mils d’euros i arribar si és necessari a Estrasburg. En aquests moments vol dur la qüestió al Tribunal Constitucional, aconsellat per aquells que bombardegen contínuament la convivència. El comerciant de Vilanova i la Geltrú vol fer negocis a Catalunya i no vol retolar en la llengua pròpia d’aquesta nació, seguint la recomanació del moviment esmentat. Si això és convivència, els elefants viuen en el fons de la mar. Però a més, als mitjans de comunicació i davant la justícia han defensat la seva actuació amb mentides, que d’això sí que en saben, de dir falsedats, de tal manera que es mereixen el nom de “mentiders incívics anticatalans”, ja que han dit i han afirmat que es multava aquest comerciant per haver retolat en castellà, quan el que s’ha manifestat sempre és que com a mínim s’ha de fer en català, però també es pot fer en altres llengües.

Els mentiders incívics també diuen que el castellà desapareix de l’escola per culpa de la immersió lingüística, quan tots sabem que això és completament fals, com hem comprovat totes les persones que hem fet classes en català durant molts anys i hem comprovat que al final sempre se sabia més castellà. Aquestes persones de CCC o tenen odi visceral contra tot el que sigui identitat catalana o els paguen perquè diguin el que diuen, com el cosí de Rajoy o el mateix Aznar amb uns quants dels seus assessors que neguen el canvi climàtic.

Ataquen la convivència catalana quan culpen l’ensenyament en català del fracàs escolar a partir de l’Informe Pisa, quan aquesta qüestió s’ha demostrat que no tenia cap importància en els resultats. Han fet algun estudi sobre què passaria si Catalunya fos independent, i diuen que els catalans baixarien el seu PIB i es convertirien en més pobres. Segurament són dels que defensen que des de Madrid arriben milions d’euros, quan s’han fet desenes d’estudis que demostren el contrari.

Per tant, s’ha de desemmascarar grups com aquests que van en contra de les disposicions legals que es fan per aconseguir retornar la llibertat i la sobirania a les persones que viuen en el territori, grups que només cerquen que continuem agenollats i retuts davant l’Estat que ens va derrotar fa uns centenars d’anys. Alguns estudiants amb bones notes que varen participar en un debat sobre l’independentisme, a TV3, ahir vespre, sembla que ignoraven la persecució i repressió rebudes, amb diferent intensitat, però sempre, i que seguien consignes de CCC. A aquests grupuscles anticatalans se’ls ha de fer saber que no aconseguiran el seu objectiu, que ens traurem el jou de sobre.