Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de desembre del 2009

La primera dècada del segle XXI no acaba enguany, sinó l'any que ve


No sé si recordau l’enrenou que es va organitzar el 31 de desembre de 1999, quan es va dir que s’acabava el segle XX i que l’endemà s’iniciava el segle XXI. Varen començar a sortir persones defensant que s’acabava el 1999 i uns altres, el 2000. I hi va haver celebracions els 2 anys esmentats. Doncs, ara, ja hi tornam a esser, ja n’hi ha, els que jo conec són periodistes, que tornen a dir que s’ha acabat la primera dècada del segle XXI.

Precisament n’hi ha que em fan pensar que dec esser un poc curt d’enteniment, perquè són també, a més d’escriptors, professors d’universitat de ciències i de matemàtiques, i a mi ja em passava durant el batxillerat, que quan les matemàtiques eren molt abstractes, el professor omplia la pissarra de nombres i de lletres i per a mi era com si hagués escrit en xinès. Tanta sort que en les matemàtiques concretes no passava el mateix. Però resulta que un professor d’aquests que defensen que el decenni acaba enguany, resulta que utilitza un argument que jo faria servir per defensar la meva opinió que és que acaba el 31 de desembre de l’any que ve. I això és molt gros. I el vos explicaré, a l’argument. Exposa que la primera hora del dia és la que va de la mitjanit a la una, i per consegüent, quan són les dotze i quart, ja ha passat un quart de la primera hora, un quart d’una. Després parla que l’onzena hora acaba a les onze i la desena acaba a les deu, etc., i així arriba a la conclusió que si hem de ser coherents amb aquesta manera de dir les hores, està ben clar que estam a punt d’acabar aquest primer decenni.

En canvi aquesta explicació per a mi és justament al contrari, ja que el 1r de gener de 2010, no serà un dia de 2011, ni un mes més tard, un mes de 2011, ni nou mesos més tard, nou mesos de 2011, com sembla que ens vol fer pensar el matemàtic (que diu que tant se li’n fot, però que li agrada provocar respostes viscerals). La meva demostració o argumentació la faig amb la meva escassa raó, amb la meva curtedat d’enteniment. Igual que en el cas de les hores, demà, 31/12/2009 haurem acabat exactament el 2009, i l’1 de gener, comptant a la manera de dir les hores que hem explicat, serem un dia de 2010 (a Mallorca diríem que som 2009 anys i un dia), més envant, un mes de 2010, nou mesos de 2010 i el 31/12/2010 s’haurà acabat el 2010 i la primera dècada del segle XXI. M’agradaria que si estic equivocat qualcú m’ho explicàs i que el meu curt enteniment ho pogués captar. Som mestre i m’agrada entendre bé les coses per poder-les explicar millor, també.

Un altre argument que solen utilitzar és el de l’any zero, diuen que va existir un any zero, perquè si va existir l’any u de la creació del món, també forçosament havia d’existir l’any zero, etc. Bé, no ens remuntem tan enfora. Si el naixement d’un nin, sigui real o fals, marca el començament del compte dels 2009 anys; si quan varen haver passat 365 dies va tenir un any; si encara visqués, ara en tendria 2009 i d’aquí a un any 2010, és a dir, vint segles i deu anys (2.000 + 10 = 2.010). Jo no en sé més de fer comptes que aquests.

Doncs, com veis, n’hi ha que es dediquen a discutir amb la intenció d’emprenyar els altres, o amb la intenció de demostrar que són molt llargs d’enteniment; però n’hi ha altres que ho donen per fet, no ho discuteixen i ho afirmen, com si fos la cosa més natural del món. Aquí en teniu l’exemple d’un escriptor que el 27 de desembre escrivia: “...fa de molt mal decidir quin ha estat l’esdeveniment artístic de més envergadura, o el fenomen creatiu més important, d’aquesta dècada que ara clausuram.” Ara us toca cavil·lar un poc i pensar en tot aquest argumentari i arribar a la conclusió que vulgueu.

L'anglès no deu servir a la Xina


Opinió Joan Lladonet
L’anglès no deu servir a la Xina
Joan Lladonet 30/12/2009 Vistes: 26
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
El meu comentari serà bastant tangencial, o no, però sobre aquest tema les explicacions d'Andreu Mir en aquestes pàgines, crec que són ben aclaridores. Després d'haver llegit la seva informació he trobat que 7.000 estudiants de xinès a l'Estat espanyol no eren massa, encara que el creixement comparatiu amb uns quants anys enrere, era notable. El primer que se m'ha ocorregut pensar és que ara resultarà que la dèria de l'anglès, que ha estès aquest idioma pels quatre punts cardinals de l'ensenyament, es veu que no deu servir per tenir relacions comercials amb els xinesos, i ja se sap, que allò de la pela és la pela, molt d'aprofitar-ho per fer acudits sobre nosaltres, però qui més qui menys està amarat d'aquest fet ben generalitzat. D'aquí a uns quants anys, l'aprenentatge de xinès a l'escola podrà estar a l'ordre del dia.
Es veu que per una part els xinesos aprofiten l'embranzida dels jocs olímpics de Pequín i, per l'altra, l'estudiant de xinès ho fa per a les seves necessitats professionals relacionades amb el món comercial i econòmic xinès. A l'Estat espanyol, els anys 60 del segle passat, molta gent quedava admirada pels primers aparells japonesos que arribaven, per allò que tot el que venia de fora era millor, o perquè aquí no es feia gran cosa relacionat amb la tecnologia. Ara resulta que a Espanya hi haurà més universitats que faciliten estudis de xinès que no de català. Aquesta és una prova més que no consideren el català com a llengua espanyola i, per tant, també ens exclouen a nosaltres, que només se'ns permet esser explotats. La lliçó, ja sabuda, és que les llengües s'estudien quan hi ha vertaderes necessitats, i el fet que a les autopistes hi hagi cartells bilingües fa que la necessitat creada sigui estudiar castellà.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Atenció IRP o multa o el que sigui


Dia 31 de desembre acaba el termini perquè hagueu posat l'ICP, crec que es diu així o una cosa semblant al comptador d'electricitat vostre. Si no, a partir del 2010 vos poden pujar el llum o fer-vos pagar l'electricitat més cara, és per saber si consumiu més que la potència contractada o coses d'aquestes. Si voleu saber coses heu de telefonar al 902 509 600, i us diran què heu de fer. Crec que el millor és triar el lloguer i es paguen 0,06 euros cada mes i el vos posarà Endesa o qui sigui, i no sé si vos cobraran uns 10 euros. No sé gaire més coses.

Felicitació en acabar l'any i començar-ne un de nou


Fa uns dies freds i plujosos,

però podrem subsistir,

hi ha fets més horrorosos

però els podrem resistir.


Ara és temps de corrupció,

la presó només per als pobres,

els corruptes tenen la temptació

de robar-te tot el que cobres.


Vivim en un entorn català

i totes les coses són el que són,

si tu o jo volem triomfar

no podrem aturar ni un segon.


Creu-te les coses que veges,

no les que et vulguin fer creure,

fuig de les temudes enveges

i tranquil podràs menjar i beure.


Estima qui està al teu costat,

fes-li agradable la vida,

cultivaràs una bona amistat

si no vas dient cap mentida.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Tothom fa i ha fet història


Les modes o l’esnobisme (primerament per allò de distingir-se dels altres i després perquè ja ha quedat fixat com a natural) fan que anem modificant el llenguatge i els seus significats d’una manera anormal i, per tant, que ens moguem dins la incorrecció lingüística. Aquestes ganes de ser millor que els altres fan que moltes vegades s’incorporin al llenguatge habitual paraules i expressions que són totalment incorrectes. Aquest és el cas d’ofertar, dels famosos llistats, de la climatologia, i també ho és l’expressió actual i famosa: “ha o han fet història”.El cas d’ofertar el podeu trobar dins els que haurien de ser temples de la correcció, com són les escoles i instituts, on podreu llegir en algun cartell que s’oferten places, quan el que es fa és que senzillament s’ofereixen places. Per què volen substituir el correcte oferir per l’inventat ofertar? També trobareu, llegireu o escoltareu a algunes escoles, instituts, diaris, ràdios i programes de televisió, que se us mostren llistats de persones, alumnes, jugadors, esportistes, etc., quan el que es fa és mostrar-vos senzilles llistes. Si el llistat va aparèixer quan varen començar les impressores d’ordinador o d’altres aparells amb el paper continu, per què ara a les simples i correctes llistes, se’ls vol canviar el nom pels incorrectes llistats, i per tant, volem fer desaparèixer la paraula existent? Per què s’ha de dir que la climatologia ha estat la culpable que no es pogués sortir, que no es pogués fer un partit de qualsevol esport o que es perdés una competició? Resulta que la climatologia és la ciència que estudia el clima i la pobre no es mou ni es mena a no ser que les persones que l’estudien hi introdueixin modificacions. El mal temps és causat pel vent, per la temperatura inadequada, per les pressions, etc. i el conjunt de tots aquests fenòmens actuant sobre la naturalesa i nosaltres és el clima. Per què hem de canviar la paraula correcta clima per la incorrecta climatologia quan ens referim al temps que fa? I això crec que ho he sentit a dir de manera incorrecta a alguna persona que explica el temps. Les tres incorreccions citades es fan tant en català com en castellà.Però la més actual és “fer història”. En Pedro del Barça, si feia gols a totes les competicions, faria història. Ho va fer i va fer història. Per favor, en Pedro va batre un rècord o va establir-lo o va ser el primer jugador del Barça que va fer això, però si no hagués fet cap gol a la darrera competició, hauria fet història igual, per l’activitat que estava realitzant. El Barça ha fet història per haver guanyat les tres, quatre, cinc i sis competicions existents abans que altre club? No, el Barça ha establert aquest rècord o ha aconseguit aquesta gesta, però igualment hauria fet història si no hagués aconseguit cap títol. En Nadal ha fet història perquè ha aconseguit ser el número 1 del tennis mundial? No, en Nadal hauria fet història igualment encara que només hagués arribat a ser el número 50 del tennis mundial. He posat uns quants exemples extraordinaris, però aquesta expressió usada públicament per locutors i periodistes, ha suplantat les normals que s’usaven abans.A veure, que quedi clar, tothom fa i ha fet història. El femater que ajuda a mantenir la ciutat neta i crea fama mundial a aquella ciutat per aquest fet; el picapedrer que ajuda a fer una casa on després i naixeran i viuran diferents persones; la dona que pareix un fill o una filla; el mestre o la mestra que està ajudant a formar-se les futures generacions; els pagesos i les pageses que preparen aliments perquè després siguin consumits per la gent; els forners que transformen la farina en diferents productes alimentaris de primera necessitat; els metges que ajuden a allargar la vida i la salut de les persones; els immigrants que es desplacen i ajuden a fer créixer la riquesa de diferents pobles, etc., tota aquesta gent “fa i ha fet història”, l’està fent cada dia. La història és la suma de les realitzacions que fan tots els habitants del planeta. Tothom fa història, però només uns quants surten als diaris, a les ràdios i a les televisions pels seus fets destacats, i després passaran als llibres d’història. És a dir, tots fan història i tots surten a la història, uns amb el seu nom i llinatges i els altres com a persones anònimes.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Guanya el professorat progressista


Ara Horitzons
Guanya el professorat progressista
Joan Lladonet 23/12/2009 Vistes: 53
Valoració
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
L'informe TALIS intenta esbrinar quines són les condicions de l'ensenyament i l'aprenentatge que fan que els resultats de l'informe Pisa sobre l'alumnat siguin els que són. S'ha realitzat mitjançant una investigació amb enquestes al professorat de Secundària i a les direccions corresponents.
És important constatar que la majoria del professorat investigat pensa que la seva tasca és facilitar l'aprenentatge de l'alumnat i donar-li suport, perquè aquest trobi la solució i les respostes per si mateix. Aquest era el punt de vista de la blasmada LOGSE i és el que defensa el constructivisme. A l'Estat espanyol també guanya aquesta opció, però per la mínima. S'ha de dir que allà on s'utilitza aquest sistema de treball també existeix un millor clima de feina a les aules. L'utilitzen majoritàriament els països l'alumnat dels quals va destacar a l'informe Pisa.
L'altra metodologia més usada i que guanya només a Itàlia és la dels que consideren que la seva tasca fonamental és transmetre coneixements i ensenyar les solucions correctes. Aquesta metodologia és la que reivindica aquí la dreta conservadora i part del professorat; solen ser els que més renou fan. Fins i tot el pla Bolonya reivindica la metodologia guanyadora al TALIS.
L'única contradicció existent és que a quasi tots els països s'empren activitats estructurades per a tota la classe, mentre que el mètode constructivista exigeix maneres de treballar adaptades a les necessitats individuals i que les activitats requereixin una participació més activa de l'alumnat. Un altre problema és que el 60% de les direccions de l'Estat espanyol manifesten que existeix un clima negatiu a les classes. La planificació del treball a l'aula i la millora del clima de la classe són aspectes que necessiten treballar-se i millorar-se.
Menéame Digg Delicious
Technorati Yahoo Tafanera
2 opinions


Les dades del mapa són ©2009 Tele Atlas - Condicions d'ús

Mapa
Satèl·lit
Híbrid
//
Notícies relacionades
L’aula vista des de la tarimaPublicada el 23/12/2009 per Andreu Mir a Horitzons
L'opinió del lector
Escriu el teu comentari
↓ ↓
Nom
↓ ↓
Email
↓ ↓

Opinions
Pàgina 1 de 1
En el món del professorat hi ha aquests dos grans grups, els del professorat que només vol impartir continguts de la matèria, la inmensa majoria, i el progressita, aquell que sap que, a part d'ensenyar continguts, també educa. El segon, més complet, duu molta més feina i dedicació, però els resultats són molt més positiius! Bon Nadal!!!
Antònia, fa devers 6 hores
Valoració: 2
L'infant pensa si el fan pensar, esbrina si el fan experimentar i apren Per. Motivacio gracies a la metodología q s'empra progressista O no o Per. Propia estimulacio de casa seva? L'aprenentatge comença quan neix i acaba en morir.

diumenge, 20 de desembre del 2009

ERC, model d'honestedat a les Illes


ERC tenia sis persones que ocupaven càrrecs polítics, des de director municipal d’Arxius, passant per director general Innovació Educativa del Govern, fins a conseller insular d’Interior. Joan Lladó, que era el conseller, va dimitir el divendres, 18 de desembre i la resta ho farà a final de 2009. Tots sabem les dificultats que ofereixen els polítics per abandonar la cadira i el que diem a Mallorca, “la menjadora”, com un lloc que manté bé moltes famílies. El mateix dia que es presentava aquesta exemplar dimissió, per no voler governar juntament amb imputats; hi havia un parlamentari que li havia caigut una condemna de més de quatre anys de presó per malversació de fons públics i prevaricació, que deia que no dimitiria perquè presentaria recurs davant el Tribunal Suprem, ja que es considerava innocent. Tanta sort que al dia següent va recobrar el seny, va dimitir i es va donar de baixa d’UM, el seu partit, que llastimosament només l’havia suspès temporalment de militància.
Que tots els càrrecs d’un partit, ERC, hagin abandonat els llocs d’actuació per una qüestió de dignitat, crec, i no som historiador, que és la primera vegada que passa, com a mínim a les Illes Balears i Pitiüses. De fet, ERC d’Eivissa s’ha desvinculat d’aquesta decisió i ha criticat aquesta dimissió en massa. Segons s’acostuma a dir avui en dia per totes bandes, especialment en els mitjans de comunicació, aquesta colla de gent honesta ha fet història. Quan una persona fa una cosa extraordinària o diferent, o que no s’havia fet, se sol dir, crec que innecessàriament i equivocadament, que ha fet història. Tots els fets que ocorren cada dia de qualsevol persona fan història. El que passa que uns seran coneguts particularment i els altres entraran dins l’evolució i canvi general que es produeix, sense que el nom de qui l’executa sigui conegut, però tots els nostres actes fan història.
No som un analista polític, ni m’interessa esser-ho. A mi només m’interessa ser una persona com les altres, una persona que viu i observa tot el que passa al seu voltant i que opina sobre el que ocorre. És per aquesta raó que escric aquest i altres articles, però no me sent ni pretenc esser especialista en res. Pens que algun d’aquests bons analistes podran defensar el que ha fet ERC de Mallorca, i altres argumentaran i intentaran demostrar el contrari. I tots parlaran sobre si han guanyat o han perdut vots. Si haurien guanyat o haurien perdut vots d’haver seguit exercint la seva tasca política. I a mi aquesta valoració no m’interessa gaire, encara que crec que és important a l’hora d’actuar i respect que es faci, però em sentiria decebut si sabés que l’actuació d’aquests polítics ha estat ocasionada per altres raons que no siguin les que han manifestat públicament. L’anècdota que confirma la seva actuació íntegra i meritòria és el fet que Joan Lladó, l’exconseller, estava a punt de comprar una casa a Palma, i una vegada presentada la dimissió, ja ha desdit la compra i continuarà de lloguer. Això significa una baixada de sou notable i demostra la sinceritat d’aquesta determinació i acció.
Una persona que pot esser votant d’Esquerra o no, depèn de si Esquerra defensa la llengua, la cultura i la identitat dels Països Catalans i de si, sense pressa però sense pausa, camina cap a la independència; aquesta persona desitja que quan els polítics d’Esquerra governen, ho facin bé, defensant els principis generals esmentats i qualsevol mesura que signifiqui justícia social, quan vivim en un món tan cruel i injust. Aquesta mateixa persona veu amb ràbia i amb indignació tots els disbarats, mentides i actuacions corruptes que exerceixen massa polítics de la majoria de partits. Per tant, aquesta persona vol pensar que Joan Lladó, Pep Serra, Jaume Payeras, Sió Galmés, Miquel Àngel Sureda i Ferran Tarongí han actuat de manera honesta i han dignificat la professió que tan malmesa es troba per tanta corrupció i tanta falsedat. Som una persona que admir aquesta decisió valenta per no haver volgut acceptar esser tractats de còmplices dels corruptes i que també han demanat que faci el mateix el Govern i el seu president, i per això li han aconsellat que convoqui eleccions anticipades. Que a les pròximes eleccions tenguin els vots que es mereixin, que són molts, però des d’aquest moment tenen tot el meu respecte i tota la meva consideració. Aquest acte m’ha retornat l’orgull d’esser mallorquí, que els corruptes havien d’alguna manera malmès.

dimecres, 16 de desembre del 2009

PP i Campos pel Canvi arruixen UM de la batlia



Diari de Balears Part Forana
Els dos partits formalitzen la moció de censura que desallotjarà Guillem Ginard i els seus del Govern municipal. Dia 30 de desembre, Campos tindrà batlessa: Margalida Ginard
Margalida Ginard rebé ahir el suport de la direcció del PP i va defensar la moció de censura com un acte de responsabilitat.
El PP i Campos pel Canvi (CpC), coalició formada pel PSM, PSOE i Entesa, ja han formalitzat la moció de censura contra el batle, Guillem Ginard, d'UM, i que tindrà lloc dia 30 de desembre a les 12 hores. Tal com ja va avançar dBalears dissabte 12 de desembre, el PP i CpC han tancat un acord que suposarà desallotjar el Govern en minoria d'UM, després que Ginard expulsàs del pacte els edils de CpC. En una roda de premsa duita a terme a Palma, la cap de files del PP de Campos, Margalida Ginard, i el president dels populars a Mallorca, Joan Rotger, defensaren la moció de censura "com un exercici de responsabilitat, ja que es tracta de tornar la legitimitat a l'Ajuntament". S'ha de recordar que la força més votada en les eleccions del 2007 fou el PP, tot i que empatà en regidors amb UM (5 cada un) i fou aquest darrer partit el que accedí a la batlia gràcies a un pacte in extremis amb CpC, que té 3 edils a la Sala. Ginard negà que hi hagi cap pacte previ amb CpC: "Tot es limita a la presentació de la moció de censura i cap regidor de CpC no tindrà cap àrea de Govern". La popular anuncià que el seu propòsit serà arribar al "màxim consens" entre tots les formacions.
UM descarta que la moció de censura de Campos tingui «conseqüències» en altres institucions de les illes

dimarts, 15 de desembre del 2009

Uns quants dies després de la consulta per la independència


Ningú no podrà aconseguir eliminar la satisfacció que suposa un acte democràtic, decidit pel poble català, encara que sigui contra les lleis colonialistes de l’Estat espanyol. Només una constitució d’un estat no democràtic pot voler impedir el dret a l’autodeterminació. Que troben que un 27% són pocs? Bé, qui ha volgut escoltar les explicacions del jurista López Tena, sap que si només haguessin votat els electors que voten a les eleccions habituals, la participació hagués assolit un 36% i a Osona, hauria fregat el 50%. Per tant, ha estat una participació ben digna, i més si es té en compte que els que han elegit la independència suposen al voltant del 95%. Estan d’enhorabona els organitzadors d’Osona i la resta. Tots hi han posat call de manera voluntària i no han gaudit de les ajudes econòmiques, que es reben normalment, de l’Estat ni de la Generalitat. També hi està la població que ha anat a votar.
Des de les Illes i gràcies a Directe.cat i altres mitjans de comunicació he pogut seguir tot el procés previ al dia 13 i l’evolució de les votacions el 13-D i he tengut una sana enveja. He pensat que una part de la meva nació exercia un dret democràtic, impedit per l’Estat espanyol, i que aquí, a les Illes, encara no es podia exercir. Però al mateix temps he sabut que aquí, crec que un dia abans, al monestir de Cura, es reunien 104 regidors de diferents pobles de les Illes Balears i formaven la plataforma Avançam, que segurament sense pressa, però sense pausa posaran fil a l’agulla per exigir al Govern que faci una llei que permeti les consultes populars. Serà una qüestió de temps que s’hi vagin sumant més regidors, a excepció dels nacionalistes espanyols PSOE i PP, que d’aquests no n’hi va anar cap. El mateix va passar al Principat. Aquesta llei de consultes suposa només que es vagi desplegant l’Estatut. Sembla també que Petra podria ser el primer poble on es fes un referèndum semblant als del Principat. Per tant, és important que una altra part de la nació es mogui. És una fruita que és més madura o més verda, però que un dia o altra es podrà collir i servir a la taula.
Els diaris de tot el món s’han fet ressò de la consulta catalana, s’han fet preguntes i han aconseguit uns quants aclariments. Hi ha més d’un mitjà estranger que ara entén perquè Espanya encara no ha reconegut la creació de Kosovo. Queda molt clar. El que no queda tan clar és que els polítics espanyols i espanyolistes estiguin d’acord que els habitants del Sàhara puguin demanar la seva autodeterminació i nosaltres, no. Bé, ells saben bé per què ho fan, i nosaltres també.
Una qüestió que ha alegrat molt els espanyols és que sabessin que el dia després hi havia discussions serioses entre diferents membres de la plataforma o de les plataformes que han duit endavant la consulta, a Osona, perquè ho havien organitzat d’una manera, la resta, perquè ho havia organitzat d’una altra i el batle d’Arenys de Munt perquè presentava una proposta de consulta per al 25 d’abril, mentre que altres membres de les diferents organitzacions i partits polítics simpatitzants no hi estaven d’acord. També s’ha dit que algú s’aprofitava per fer carrera pròpia i fundar algun partit nou. Supòs que el seny català prevaldrà i no hi haurà més escissions dels independentistes per donar força als que han decidit que volen seguir essent dependents. Les votacions s’han d’estendre com una taca d’oli, s’ha d’aconseguir que el poble català expressi la seva voluntat i s’ha de fer el que decideixi la majoria. Hi sortirem guanyant tots.


Nota: Aquest article es publica a les 18 hores i 30 minuts. L'hora oficial que senyala no és la d'aquí.

Uns quants dies després de la consulta per la independència

Ningú no podrà aconseguir eliminar la satisfacció que suposa un acte democràtic, decidit pel poble català, encara que sigui contra les lleis colonialistes de l’Estat espanyol. Només una constitució d’un estat no democràtic pot voler impedir el dret a l’autodeterminació. Que troben que un 27% són pocs? Bé, qui ha volgut escoltar les explicacions del jurista López Tena, sap que si només haguessin votat els electors que voten a les eleccions habituals, la participació hagués assolit un 36% i a Osona, hauria fregat el 50%. Per tant, ha estat una participació ben digna, i més si es té en compte que els que han elegit la independència suposen al voltant del 95%. Estan d’enhorabona els organitzadors d’Osona i la resta. Tots hi han posat call de manera voluntària i no han gaudit de les ajudes econòmiques, que es reben normalment, de l’Estat ni de la Generalitat. També hi està la població que ha anat a votar.
Des de les Illes i gràcies a Directe.cat i altres mitjans de comunicació he pogut seguir tot el procés previ al dia 13 i l’evolució de les votacions el 13-D i he tengut una sana enveja. He pensat que una part de la meva nació exercia un dret democràtic, impedit per l’Estat espanyol, i que aquí, a les Illes, encara no es podia exercir. Però al mateix temps he sabut que aquí, crec que un dia abans, al monestir de Cura, es reunien 104 regidors de diferents pobles de les Illes Balears i formaven la plataforma Avançam, que segurament sense pressa, però sense pausa posaran fil a l’agulla per exigir al Govern que faci una llei que permeti les consultes populars. Serà una qüestió de temps que s’hi vagin sumant més regidors, a excepció dels nacionalistes espanyols PSOE i PP, que d’aquests no n’hi va anar cap. El mateix va passar al Principat. Aquesta llei de consultes suposa només que es vagi desplegant l’Estatut. Sembla també que Petra podria ser el primer poble on es fes un referèndum semblant als del Principat. Per tant, és important que una altra part de la nació es mogui. És una fruita que és més madura o més verda, però que un dia o altra es podrà collir i servir a la taula.
Els diaris de tot el món s’han fet ressò de la consulta catalana, s’han fet preguntes i han aconseguit uns quants aclariments. Hi ha més d’un mitjà estranger que ara entén perquè Espanya encara no ha reconegut la creació de Kosovo. Queda molt clar. El que no queda tan clar és que els polítics espanyols i espanyolistes estiguin d’acord que els habitants del Sàhara puguin demanar la seva autodeterminació i nosaltres, no. Bé, ells saben bé per què ho fan, i nosaltres també.
Una qüestió que ha alegrat molt els espanyols és que sabessin que el dia després hi havia discussions serioses entre diferents membres de la plataforma o de les plataformes que han duit endavant la consulta, a Osona, perquè ho havien organitzat d’una manera, la resta, perquè ho havia organitzat d’una altra i el batle d’Arenys de Munt perquè presentava una proposta de consulta per al 25 d’abril, mentre que altres membres de les diferents organitzacions i partits polítics simpatitzants no hi estaven d’acord. També s’ha dit que algú s’aprofitava per fer carrera pròpia i fundar algun partit nou. Supòs que el seny català prevaldrà i no hi haurà més escissions dels independentistes per donar força als que han decidit que volen seguir essent dependents. Les votacions s’han d’estendre com una taca d’oli, s’ha d’aconseguir que el poble català expressi la seva voluntat i s’ha de fer el que decideixi la majoria. Hi sortirem guanyant tots.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Batle de paraula


Aquest mes, a Ressò, és un fet ineludible parlar del batle Guillem Ginard, d’UM, de la seva cacicada, aquella amb la qual i amb abús de poder, destitueix dos regidors del Govern de l’ajuntament de Campos, Joan Juan, de Campos pel Canvi, regidor de cultura, educació, de sa Ràpita i de ses Covetes i primer tinent de batle; i Guillem Vidal, de Campos pel Canvi, regidor de participació ciutadana, joventut i esports. A aquesta destitució ha seguit una digna dimissió de Mateu Burguera, de Campos pel Canvi, PSIB, regidor de manteniment, edificis, vies, obres i cementeri i també tinent de batle, que ha actuat tenint en compte la injustícia que s’havia fet amb la destitució dels dos regidors del pacte.
He dit que és un fet ineludible, perquè fa entre 15 i 20 anys, que escric articles a Ressò i no he eludit mai parlar de política quan ho he cregut convenient o necessari. I aquesta conveniència o necessitat no me l’ha dictada ningú, sinó que ho he fet després d’haver meditat, reflexionat i pensat en els fets que succeïen. Per tant, i des del meu apartidisme, però des de la meva reflexió influïda per les idees adquirides al llarg de la meva vida, he opinat i seguiré opinant (i l’opinió sempre és subjectiva) sobre aquest fet, a partir de les informacions rebudes dels mitjans de comunicació (ràdio, televisió i diaris) i algun comentari de gent campanera de soca-rel.
Ha estat un bombardeig continu i no és necessari repetir el que tothom ha dit, la majoria (la que jo he sentit, escoltat o llegit) ha afirmat que estava mal fet, mentre el batle no deixava de repetir que no li importava el que diguessin, que ell havia actuat bé. La meva intenció és demostrar que la seva actuació no ha estat correcta, encara que sí ha estat legal, però no legítima; estava en les seves mans fer-ho i ho ha fet com si d’un dictador es tractàs, encara que no hagi utilitzat cap tipus de força armada per dur endavant aquesta malifeta.
Per començar, la seva rompuda del pacte m’ha fet pensar molt en allò que ocorria fa una seixantena d’anys, o com a mínim el que em contaven les persones majors. Que un temps, en què la gent no sabia escriure ni s’utilitzaven les empremtes digitals abeurades de tinta, la gent feia tractes i donava la seva paraula de complir-les, i generalment es complien. La gent treballava a mitges en un hort i solia entrar-hi per sant Miquel, i si hi havia res a dir, se n’anava per sant Miquel també, sense cap paper, ni cap contracte, ni cap signatura que ho hagués de rubricar. He recordat aquell temps, en què existien homes de paraula, i m’ha fet pensar en aquest batle actual, que té papers signats i no compleix, i aquest fet i tots els plets i corrupcions que existeixen al voltant de la política m’han fet reflexionar i creure que si això passa a tot el món, tenim una gran pandèmia, que necessita una vacuna efectiva, si no volem que la gent deixi de creure en els polítics, en particular i en la democràcia, en general.
El batle ha declarat a qualque mitjà que ho havia fet perquè ell era el batle elegit pel poble, i això no és cert, ja que el seu partit no va obtenir la majoria de vots, i per tant, és batle perquè Campos pel Canvi va complir amb la seva paraula, amb la seva signatura, amb el pacte que varen firmar. Per tant, senyor batle, vós heu traït la confiança que vos varen fer. El batle argumenta que el PSM de Palma ha actuat contra Campos. No, senyor batle, el PSM de Palma ha pactat una altra vegada un pacte que havia romput UM, i ha pactat i estan ben avinguts amb la cúpula del seu partit de Palma. Sou vós que heu traït el pacte firmat i heu posat en ridícul els qui creuen que comanden del vostre partit. Vós heu actuat en contra dels dos regidors del PSM i en contra dels qui manen en el vostre partit. Tanta sort que la persona del PSOE, que vós vàreu respectar, ha dimitit. Vós deis que vos sentiu més còmode a les cadires de casa vostra i que no heu fet el que heu fet per no cedir la batlia durant un any i mig, llavors per què fa tant de temps que es comentava pel poble que qualque cosa vos inventaríeu per no cedir la batlia a Joan Juan? El temps s’ha encarregat de donar-los la raó, vos heu inventat una cacicada en contra del pacte i en contra del vostre partit, UM, per si no vos enrecordau.
Deis que heu destituït els dos integrants del Govern de l’Ajuntament perquè el seu partit ha actuat en contra del poble, i que la vostra actuació l’heu feta per beneficiar-lo. Això és una gran mentida. A qui beneficia immediatament un camp de golf o dos o tres hotels? N’hi ha uns quants de beneficiats, però la xifra de possibles beneficiats no arriba ni a l’1% del poble. O és que la gent d’Alcúdia, Llucmajor, Palma, Calvià, etc., llocs que tenen grans camps de golf, hotels i turisme no està patint la crisi? Viuen en l’abundància aquests? No sabeu que la construcció sense mesura és la creadora de la crisi? Quins beneficis ha duit al poble de Campos la construcció desmesurada de la part de Llevant del poble? Per què les persones que han d’atendre els nostres padrins han d’haver de ser estrangeres i ara resulta, segons insinuau, que n’hi ha alguns i algunes que desitgen anar a servir estrangers i fer-los el llit, i desar-los les habitacions?
Sabeu que els camps de golf de Mallorca sobren i no han rendit econòmicament de tan poca gent que els ha utilitzat? Sabeu que els hotels no han aconseguit el màxim rendiment i els que ho han fet ha estat per un període inferior a un mes? Sabeu que a Mallorca no es pot edificar un metre quadrat més de terreny rústic, si no es vol perdre en poc temps, els pocs turistes que ens voldran visitar?
És inqüestionable que Campos és un dels escassos pobles de Mallorca, que es poden comptar amb la meitat dels dits d’una mà, que ha conservat el paisatge, les seves platges i el seu litoral. No hi ha cap dubte que Campos, es Trenc, ses Covetes i sa Ràpita són una atracció turística de primer ordre, i és imprescindible que els polítics que ens governen deixin de viure als llimbs i compensin el poble per haver respectat el paisatge, però les compensacions no han d’anar a uns pocs, sinó a tots. Vós havíeu d’haver lluitat, juntament amb la resta de l’equip del vostre govern per aconseguir aquestes compensacions justes i merescudes, però vós heu perdut tot el crèdit quan heu actuat d’una manera no raonable, que alguns han titllat d’infantil. Vós teníeu un gran futur i heu malbaratat tota la confiança que vos havíeu anat guanyant. I tanmateix no se sap si acabareu la legislatura. Si l’ajuntament resta ingovernable, haureu de dimitir, si no vos presenten una moció de censura.
Vós que vos entossudiu a culpar el PSM de tots els mals de Campos, sapigueu que durant tots els anys que fa que tenim democràcia, ha governat sempre aquí el PP o la dreta, i no han estat capaços de fer el que vós voleu fer ara, això que també tenien el mateix partit governant al Consolat de Mar, i ara, els dirigents del PP, que es veu que no estimen gens aquest poble, anuncien que si es donen compensacions a Campos, ells exigiran que se’n donin a tots els pobles de Mallorca. Espabilau-vos i vigilau qui són els enemics de Campos; el PSM l’únic que desitja és conservar el màxim de territori de Mallorca, perquè pensa en els fills, en els néts i en els renéts.
Que s’ha de donar feina a 50, a 100, a 200 persones campaneres o més, segur que és possible, per què no s’ha pensat en la preparació i col·locació d’aquestes persones en professions que tenguin futur, relacionades amb la tecnologia o amb qualsevol tècnica necessària per al temps que ha de venir? Segur que si en lloc de fer cenacles d’on surtin idees tan senzilles com llevar-se del mig dues persones traint la paraula i el pacte signat, podrien haver pensat la manera en com es pot compensar el poble de Campos i com es podia beneficiar el major nombre de persones campaneres, impulsant emprenedors que vulguin desenvolupar la tècnica, que tan necessària serà en el futur.
Joan Juan i altres es varen comprometre a fer-vos batle i així ho varen fer, vos han ajudat durant quasi dos anys i mig a fer una bona tasca en la mesura de les possibilitats existents, i així ha estat; Joan Juan fa molt de temps que fa feina pel bé de Campos a aquest Ajuntament, la major part del temps ha estat a l’oposició, i ha fet una oposició constructiva, que podria ser un model per a molts de pobles i ajuntaments, ha demostrat una dignitat política, que en aquests temps que corren, escasseja. Joan Juan ha actuat amb total honradesa i ha estat sempre un home de paraula. Joan Juan es mereixia i es mereix esser batle del seu poble, de Campos. Segur que seria batle de paraula.
Joan Lladonet
Nota: Aquest article va ser publicat a la revista Ressò i va sortir amb diferent títol i diferent tractament al batle, per raons involuntàries.

170.000 catalans reclamen un pas endavant, de directe.cat


L'independentisme demostra a les urnes que no és minoritari · Un percentatge significatiu de la població ha superat l'Estatut i vol l'Estat propi

200.000 catalans han participat aquest diumenge en la primera onada de consultes (vegeu resultats), posant de manifest que la independència interessa la ciutadania de Catalunya ja que ha aconseguit mobilitzar gairebé el 30% de les 700.000 persones amb dret a vot. Al mateix temps, l'independentisme ha demostrat acudint a les urnes que no és minoritari amb 170.000 vots a favor de la independència de Catalunya. Tot i que a nivell nacional els resultats de participació no han arribat al 41% assolit a Arenys de Munt, no es pot menystenir la xifra de 169.858 catalans que aquest diumenge han reclamat un pas endavant votant a favor de la independència de Catalunya. Tot plegat, en una consulta organitzada per la pròpia societat civil i sense el suport econòmic, humà, mediàtic o tècnic d'una convocatòria oficial.Les xifres del 13-D190360 de les 696883 persones que tenien dret a vot aquest diumenge han respost a la crida i han anat a votar elevant la participació fins al 27,31%. En xifres absolutes, 169.858 han dit 'sí' a la independència de Catalunya, un 95% dels votants. El 'no' ha registrat un 3,53% dels sufragis, mentre que un 1,76% dels electors s'han decantat pel vot en blanc i un 0,34% s'han declarat nuls. Podeu consultar els resultats generals, per poblacions i per comarques a partir de les dades facilitades per la Coordinadora.Pel que fa a les principals ciutats del país que celebraven consulta, el suport a la independència ha estat majoritari a tot arreu, i l'únic que ha oscil·lat són les xifres de participació, en un reflex del grau de mobilització de cada plataforma impulsora i de la composició de la societat civil. La ciutat més gran que celebrava consulta aquest 13-D, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), ha aconseguit una notable participació del 25%, que suposa 15.042 vots emesos, dels quals un 93,5% es decanta per la independència. Una altra capital destacada, Berga, ha registrat una participació del 32'46% i un notable 97% dels vots a favor de la independència, mentre que a les terres de Ponent, Tàrrega, la capital de l'Urgell, ha aconseguit un 22% de participació i un 94% de vots a favor de l'Estat propi.A Santa Coloma de Farners, capital de La Selva, s'ha aconseguit una participació del 22,85%, dels quals 2.291 vots (97,5%) han estat a favor de la independència, per només 58 vots en contra. Per la seva banda, a Vilafranca del Penedès 6.720 persones han votat pel 'sí' a la independència de Catalunya aquest diumenge, fet que suposa un 94,42% dels 7117 sufragis, de manera que la capital de l'Alt Penedès ha registrat una participació del 22%.Osona, la joia de la coronaEls resultats a la comarca d'Osona han estat dels més destacats de tota la primera onada de consultes. La comarca que més consultes impulsava ha demostrat que la feina feta per la coordinadora Osona Decideix les setmanes prèvies, centrades en la preparació del voluntariat i la mobilització de la ciutadania, han tingut els seus fruits. La participació a nivell comarcal ha estat del 41,1%, i han votat pel sí 47.680 osonencs, el que representa un 97,2% del cens ambdret a vot. A Vic, la ciutat que concentra la major part de població de la comarca, s'ha aconseguit que votessin 14.084 ciutadans, el 42,5% dels majors de 16 anys empadronats, i els vots pel sí han estat 13781, el 97,9% dels sufragis.Municipis on les consultes punxenA Vilanova i la Geltrú, el 'sí' a la independència s'ha imposat per un 93% dels sufragis, i han votat 8.518 vilanovins dels 54.300 cridats a les urnes, cosa que deixa la participació en un escàs 15,64%. Tampoc ha estat gaire exitosa la participació a Roses, la ciutat gironina més gran que celebrava consulta. Hi ha votat el 10.43% de la població, registrant un 91% de suports pel sí.En el cas de Vilanova i la Geltrú, la moció en suport de la consulta havia estat tombada pel ple de l'Ajuntament però la comissió va decidir tirar-la endavant tot i el rebuig del consistori. Tot i la baixa participació, la Coordinadora no en fa una valoració negativa ja que asseguren que la realitat de la població és complexa i que perquè les consultes tinguin pes i s'estenguin pel país també cal portar-les a ciutats grans, on poden ser difícils d'organitzar, i també en poblacions on ja és previsible que no guanyarà l'opció independentista. En aquest sentit recorden que les mateixes veus que alertaven de l'escassa participació que podria tenir la consulta a Vilanova també ho feien a Sant Cugat del Vallès, la ciutat amb més habitants que ha celebrat la consulta, que finalment ha assolit un 25% de participació.Una lliçó de democràcia, més enllà de les xifresMés enllà de les xifres que s'hagin pogut produir, el 13-D ha estat una lliçó de participació i exercici democràtic. Malgrat les crítiques dels darrers dies i els dubtes sobre la netedat i les garanties en el procés, el desenvolupament del dia ha deixat la imatge d'una jornada electoral que s'ha viscut amb normalitat, sense incidents i que s'ha celebrat de forma impecable per demostrar que aquest diumenge es votava quelcom important, transcendent i que en democràcia s'hauria de poder expressar en un referèndum 'de veritat'.'L'urna és la clau de volta de tot plegat. Una icona que no desperta cap al·lèrgia, a excepció de les Espanyes, esclar', reflexiona el periodista Saül Gordillo en un apunt al seu blog. Gordillo conclou que 'el missatge és molt clar. Volem votar. Volem fer-ho un dia de debò. Tots i amb poder de decisió real'.–Les xifres són les facilitades a través del sistema informàtic de la Coordinadora Nacional sobre la independència de Catalunya. Podeu consultar-les per poblacions i per comarques aquí.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Votació per a la independència al Masnou



El Masnou vota amb l'escocès Christopher White d'observador internacional
Política 13/12/2009
Unes 2.400 persones han votat fins al migdia d’aquest diumenge al Masnou (Barcelona). Un total de 18.580 de ciutadans poden participar al municipi en la consulta popular sobre la indenpendencia de Catalunya.L’inici de la jornada ha estat marcat per la presència de l’observador internacional Christopher White. Amb el so de les gaites, Al Masnou Decidim ha rebut a l’escocès a les 9.00 hores, moment en què en els col·legis electorals han obert les seves portes. El llançament de 12 coets ha servit per iniciar la jornada electoral.
Mossos d’Esquadra i Policia Local també estan des de primera hora del matí vigilant.

Participació

http://www.directe.cat/article/lopez-tena-podriem-acostar-nos-al-50-de-participacio-18203

Aquesta és l'editorial de directe.cat


Miquel Calçada: 'La dignitat de Catalunya només té un nom: independència'

Aquest és l'únic camí possible per aconseguir la veritable dignitat de Catalunya, aquesta cap de setmana, la nació sencera s'hi juga molt. Els més de 160 municipis on els ciutadans podran exercir el dret de vot, consoliden una via pel dret a decidir única. Mai un procés d'alliberament nacional havia sortit amb tanta força des de la base de la mateixa societat. En un acte de participació ciutadana sense precedents, de perfil democràtic plural i sense exclusions, amb transcendència social, les consultes sobre la independència han fet saltar pels aires les tranquil·les aigües de la vida política i estan generant profunda preocupació a la classe dirigent espanyola (CNI inclòs).

El camí iniciat el 13 de setembre a vila d'Arenys de Munt no té retorn, ni marxa enrere. Serà més aviat o més tard, però el resultat només pot ser la independència, per la via pacifica i democràtica, l’única que coneixem els catalans. Ara ja no toca l'Estatut, la veritable dignitat és la independència.

Jordi Fàbrega: 'La batalla final es lliurarà, com en totes les guerres, a la nostra capital'

Ja tenim data per la consulta a la capital del país, i el que podia semblar una utopia va camí de convertir-se en una realitat. Sense la capital no hi pot haver victòria final. El repte ha estat assumit. El 25 d'abril hi haurà una consulta sobre la independència a Barcelona, capital de Catalunya, un fita per a la il·lusió i una prova evident que sense ambició no és possible la independència, i si aquesta ambició la generen els ciutadans, molt millor.

Tot plegat no passa desapercebut als ulls dels partits polítics, uns amb preocupació, altres amb il·lusió i altres en cert fora de joc. Les consultes, malgrat que alguns encara ho neguin, canvien el panorama polític de les properes eleccions nacionals. Fins i tot el PP haurà de canviar la seva estratègia. Això passa tot i el boicot dels partits unionistes que no participen ni dels debats, ni de la votació. La por els porta a no jugar net, però també els deixa amb el cul a l’aire davant Europa. Si Arenys de Munt va posar crisi la classe política espanyola, què no poden provocar centenars de municipis, petits i grans, amb el cap i casal Barcelona, al capdavant?

Josep-Maria Terricabras: 'Quan la voluntat hi és, la victòria és segura'

Molts ciutadans tenen aquesta voluntat, no tots, és veritat, però el camí ha estat iniciat. Ara podem aconseguir-ho si no perdem el temps amb discussions banals entre nosaltres. El mateix 13-D, Catalunya tornarà a ser solidària, tornarà a donar una lliçó de solidaritat humana, de compromís i de resposta a les demandes dels seus ciutadans. Tornarem a convertir la Marató de TV3 en un èxit, en un èxit de la voluntat de la gent. Amb la voluntat de tota aquesta gent, que cada dia guanya en solidaritat, com no hem de guanyar la nostra llibertat? Siguem solidaris amb les curses més importants de les nostres vides, la Marató de TV3 i la de la nostra llibertat. El 13-D, un Sí per la independència.

Editorial de directe.cat sobre la consulta per a la independència al Principat

dissabte, 12 de desembre del 2009

Aprofitant el desgavell de la corrupció


No és aquesta la prova definitiva que no som espanyols, però quant a corrupció, a les Illes, tenim una diferència més. L’estadística a l’Estat espanyol anunciada fa algunes setmanes indicava que hi havia 264 imputats del PSOE i 200 del PP. Em va sobtar, perquè aquí semblava que el PP dominava i de molt. Aquí, a les Illes Balears, de 38 imputats n’hi ha 26 que pertanyen al PP (d’aquests, dos han estat expulsats o se n’han anat del partit i un és un càrrec de confiança); 9 pertanyen a UM (un d’ells expulsat del partit, ara sembla que el volen tornar a acollir); 2 al PSIB-PSOE (un d’ells ja fora del partit) i un pertany a ASI (dreta radical). Amb una paraula, 36 pertanyen a la dreta i dos al centre-esquerra. És curiosa la diferència abismal amb la resta de l’Estat. No tenc dades de la resta de PPCC ni les he cercades.

Aquí, a les Illes, hi ha molta moguda: si el Govern format per diferents partits es trenca, si el president optarà per governar en minoria, si hi haurà eleccions anticipades, etc. Per això els tres principals exponents del pacte: PSIB-PSOE, UM i BLOC han jugat aquests dies les seves cartes. Tant el PSM com EU, com ERC, integrants del BLOC, volen que es posi en marxa un codi ètic, que obligui els càrrecs polítics a abandonar-los quan estan imputats davant la justícia, especialment o a partir de tenir dues imputacions i amplien aquest codi amb altres condicions per netejar la imatge dels polítics, que no queda massa neta com es veu en el primer paràgraf d’aquest escrit. Aquest era el camí triat per continuar el pacte, però s’ha de tenir en compte que finalment ha de ser la persona que està imputada, la que ha de voler complir-lo. Aquest és el cas de Miquel Nadal, d’UM, que ha dimitit de conseller de Turisme, però que no ho ha fet com a regidor de l’Ajuntament.

Aquí els que es diverteixen són els del PP, que sempre solen guanyar les eleccions, i a vegades amb majoria absoluta. Sempre estan observant, no perden calada, i l’altre dia, el primer dilluns de desembre, que hi havia ple a l’ajuntament de Palma, en què els tres regidors d’UM varen abandonar el ple, disconformes amb un regidor d’EU, que volia que dimitís el regidor Nadal, va ser el moment que varen aprofitar els voltors del PP per aprovar una proposta contrària a la normalització lingüística. El problema era la corrupció, del qual el PP n’està aquí absolutament amarat, però es varen desentendre del seu problema de corrupció i varen atacar la llengua catalana. I això m’ha fet pensar en unes paraules de Rajoy que ha dit referint-se a Madrid: “El Govern hauria de deixar de regular internet i els crucifixos i dedicar-se a governar”. A mi, aquesta frase m’ha fet pensar que el PP hauria de deixar de perseguir la llengua pròpia d’aquesta terra, la llengua catalana, i dedicar-se a fer oposició, que en aquest cas que ens pertoca era ajudar a vèncer la corrupció.

La proposta que va guanyar el PP va ser que es recuperàs l’article salat a les plaques del carrers de Ciutat. ¿Us imaginau el cap quadrat d’aquestes persones, que quan tenen un gran nombre de manaies implicat en casos de corrupció durant els quatre anys de govern de Jaume Matas, encapçalats principalment per l’expresident, es dediquin a voler tornar enrere una tasca realitzada durant anys i que no ha causat cap problema a la societat civil? És un debat sense arguments. Sempre a través de la història s’ha escrit utilitzant l’article general i es deixa l’article salat per al llenguatge parlat i en certs registres, com és el col·loquial. Però ells tenen clar el manament de la FAES: erosionar amb vent, aigua, arena i tot el que faci falta, les altres llengües. Un batle, que ha renegat d’usar la llengua catalana, ara ha estès una bandera espanyola de 40 m2, i ha aprofitat per hissar-la en un monument que s’ha fet en memòria dels dos guàrdies civils assassinats per ETA l’estiu passat. Aquesta bandera l’ha penjada d’un pal de més de 30 metres d’altura i al principi hi ha posat càmeres i personal per evitar que ningú no pugui fer malbé la seva meravellosa obra i ha aprofitat l’avinentesa per fer unes quantes arengues a la unitat de la pàtria espanyola, com si ens trobàssim en els millors temps del general.

Recordau que una de les maneres que han trobat per fer mal a la llengua és intentar esmicolar-la, perquè si la redueixen serà més fàcil fer-la desaparèixer. Per una part intenten llevar-li parlants i per l’altra l’ataquen directament. Al País valencià, canviant-li el nom amb l’objectiu de desfigurar-la fins que no sigui la mateixa, a les Illes intenten llevar-li el nom de català i posar que són modalitats lingüístiques. De fet, això és el que anuncia aquest batle del paràgraf anterior, si ell arribàs a comandar. A Aragó segueixen pel mateix camí amb la llengua catalana de la Franja, com he explicat a dos articles publicats en aquest bloc. El PP aprofita totes les circumstàncies per atacar la llengua i la cultura catalanes. Ens volen fer desaparèixer com a poble diferent d’Espanya, i saben que la passa principal és fer desaparèixer la llengua. Si nosaltres no volem, no ho aconseguiran.

Manifestació anticorrupció


El dissabte, 12 de desembre hi ha hagut una manifestació a Palma, contra la corrupció política. Ja són un tant per cent massa elevat els parlamentaris de les Illes Balears i del Consell de Mallorca que estan imputats. Sembla que no hi ha gaire pams de net. Uns milenars de persones han fet un clam contra aqeusta situació.

Parlem de calendaris escolars

L’escola pública del Principat sempre ha estat un referent per a les Illes en molts aspectes: la innovació i la renovació pedagògiques, les escoles d’estiu, les colònies escolars, l’escola activa, la immersió lingüística, l’escola en català, etc. Darrerament no ho és tant, i això ha anat augmentant a partir de les actuacions de l’actual conseller Maragall, que va aportant canvis a l’escola, que a parer meu no tenen res a veure amb aquella escola que tant de prestigi va impregnar a la seva pràctica. Alguns aspectes de la LEC són directrius provinents dels qui manegen un neoliberalisme ferotge, que és el responsable que ens trobem en la situació de crisi actual i de canvi climàtic. I ara sembla que es vol catapultar l’escola cap a aquest model equivocat de societat competitiva, consumista i classista.

De totes maneres, la meva intenció no és parlar de l’assoliment d’excel·lències escolars, fet que em sembla ridícul, sinó d’horaris i calendaris que marcaran, marquen i han marcat la tasca que es realitza a les escoles. En primer lloc ha de quedar clar que la meva exposició no tendrà res a veure amb el fet que l’escola hagi de ser una guarderia, que s’encarrega de tenir els al·lots a l’aixopluc quan els pares i mares fan feina. Em referiré al que hauria de ser l’escola, on actuen bàsicament els infants, el professorat, i els pares com a educadors, i no com a treballadors o productors socials.

El primer canvi d’horari es va realitzar fa uns anys, quan es va afegir una sisena hora a l’horari de primària. Aquesta hora no és ni era necessària. Cinc hores de dedicació plena a l’aprenentatge escolar són més que suficients, la sisena hora és molt necessària per complementar la formació fora de l’horari escolar. Aquí, a les Illes, fa quaranta o cinquanta anys s’utilitzava aquesta hora com a repàs, s’allargava una hora més, i es cobrava. Era el temps en què els mestres cobraven sous de misèria. Es va eliminar i no va suposar cap problema, sinó tot el contrari, l’escola va funcionar millor. Una sisena hora potencia l’escola guarderia (l’infant estarà guardat una hora més). Es va consultar l’escola per adoptar aquesta mesura? O se cercaven vots fàcils? Hi va consentir el professorat perquè no se’ls allargava el seu horari? Qui va pensar amb els i les alumnes?

Ara es vol començar a principi de setembre, i per compensar, s’afegirà una setmana de descans durant el mes de febrer. Si s’argumenta que les escoles no estan preparades per a les altes temperatures estacionals, se senten frases ben patètiques a les tertúlies on hi ha persones que es creuen saber-ho tot de qualsevol tema. No es torna a pensar en l’infant, i també es deixa de banda la consulta a les escoles sobre la conveniència o no d’aquesta mesura. S’actua com a l’exèrcit, que avui els avisen que demà partiran cap a Afganistan, a la guerra, en missió de pau.

Allà on hauria de ser valent el conseller és a la declaració de jornada continuada per a infantil, primària, secundària i batxillerat. Després d’haver experimentat molts horaris, fins i tot classes els dissabtes matins i horabaixes, i lliurar els dijous horabaixa, horaris de sis hores i mitja a l’escola privada, etc., el millor horari existent per al professorat i per a l’alumnat és el de jornada continuada. A infantil i primària, de cinc hores. I a secundària i batxillerat, s’han de col·locar els horaris entre les 8 i les 15 hores. Així queda temps per dedicar-se a fer altres activitats, complementar la tasca escolar, descansar, fer vida familiar, dedicar-se a la lectura i no tenir temps perdut, ni haver de dedicar-se a tasques escolars sense haver acabat de fer la digestió. A les Illes, la major part de l’escola pública i gran part de la concertada es fa en horari de jornada continuada i l’èxit és espectacular. L’adaptació familiar ha estat completament normal.

Sobre possibles problemes que poden tenir les famílies, tots queden resolts. Es pot continuar dinant a l’escola, una vegada acabada la jornada escolar, i, especialment a infantil i primària, es pot allargar la jornada fins a l’horari normal fent activitats extraescolars. Només fa falta la implicació d’alguns pares i mares. Així que per als pares preocupats per la seva feina, han de saber que qualsevol infant pot sortir de casa seva abans de les 8 o les 9 hores (dependrà de l’hora de començament) i pot tornar a casa més tard de les 17 o les 18 hores (també tot depenent de l’horari que s’acordi), però a part de la classe normal, ja haurà pogut aprendre també informàtica, mecanografia, esports, ball o el que sigui. Aquesta és la vertadera revolució de l’horari escolar. I sempre que l’escola hagi pogut participar en el debat del seu horari i del seu calendari. L’horari del treball a la societat també haurà d’anar cap aquí en un futur no massa llunyà.