Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 31 de desembre del 2013

Apliquen la repressió franquista i foragiten la llibertat d'expressió



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11314/apliquen-la-repressio-franquista-i-foragiten-la-llibertat-dexpressio

dijous, 26 de desembre del 2013

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla: 20 anys d’escola



   Aquesta vegada sí que va ser una casualitat molt grossa. Qui m’havia de dir que al sopar – exposició, que havia organitzat el grup “Recordarem els anys 50, 60 i 70”, em trobaria amb en Pere qualsevol i la seva filla, als quals no els havia dit res ni els havia convidat. Resultava que eren amics de la família d’un mestre de Campos, ja mort, i que venien a acompanyar la família en aquest acte tan agradable. Els vaig explicar que a mi m’havien convidat com a mestre, perquè devers el 1960 havia fet un any de classe a l’escola Fra Joan Ballester i que, a més, havia fet les pràctiques a les escoles, quan estudiava de mestre. Com que aquest dia me’n vaig anar abans que acabàs l’acte, només vaig tenir temps de dir a la filla que en tenir alguna xerrada, me l’enviassin. Tres dies després vaig rebre un correu electrònic en el qual ja m’havien escrit la conversa que havien tengut en Pere i la seva filla, precisament sobre l’acte en el qual havíem coincidit. Aquesta és la xerrada (escriuré les intervencions entre cometes, perquè moltes vegades els guionets desapareixen a la impremta):                                                     

 “Ahir mentre sopàvem vaig sentir que feies unes quantes observacions a la persona que tenies al teu costat sobre aquell acte, com si fossin de crítica i no ho vaig entendre, vols que en parlem?”, va dir en Pere. 

 “Podem parlar de l’acte d’una manera global o dels comentaris que vaig fer a la meva amiga”, contestà la filla. 

  “Vaig trobar que va ser un acte molt complet, molt variat i que demostrava que els organitzadors hi havien dedicat moltes hores de feina.” 

 “Tens tota la raó del món en el que acabes de dir, jo també estic d’acord que aquest acte va ser molt variat i complet, però em vols dir què hi pintaven les autoritats per allà, el batle i el president de la Mancomunitat, per exemple?”

”Dona, també podien voler homenatjar els mestres d’aquella època i tenien tot el dret a fer-ho.”

“Tenien dret a assistir al reconeixement, però no tenien cap motiu per haver de repartir els obsequis que es feien als mestres, com si l’acte l’haguessin organitzat ells.” 

 “A la gent li agrada que les autoritats s’involucrin en els actes que organitza el poble.” 

    “D’acord, i per això ho critic. S’apunten a qualsevol acte per anar conservant els vots o per fer-ne de nous. I a aquest acte no crec que hi haguessin fet gaire mèrits.” 

 “Dona, devien haver deixat aquella nau, que deu esser de l’Ajuntament als organitzadors per poder dur a terme aquell acte.”

“Pare, aquella nau, si l’administra l’Ajuntament, és del poble, i el poble tenia dret a usar-la sense haver de fer cap agraïment a les autoritats. L’agraïment es feia als mestres.” 

 “Supòs que la paròdia que feien damunt l’escenari aquell home i aquella dona et degué agradar, perquè varen fer riure molt.” 

  “Sí, pare, em va agradar i ho varen fer bastant bé, però no varen vigilar gaire el llenguatge. He demanat al padrí si en els anys 50 i 60 jugaven amb “tiraxines”, i m’han dit que no, que aquesta paraula va arribar molt més tard, a través del castellà. En aquell temps jugaven amb un “tirador”. Això ho haguessin pogut vigilar un poc més.” 

 “Massa varen fer. Jo trob que en varen encertar moltes i segurament no devien cobrar per la gran feina que varen fer.”

“Tens raó. Ho varen fer molt bé, però jo et dic els defectes que els vaig trobar, i en el llenguatge en varen fer algun més i no era per qüestió de les modalitats.” 

 “De totes maneres, supòs que vares trobar alguna cosa ben feta. No fas més que criticar.”

“L’exposició estava molt bé, les explicacions a les fotografies fos estat massa; el sopar es va servir amb molta rapidesa, l’acte d’agraïment als professors va ser ben correcte, però no es va dir ni una sola paraula sobre el conflicte que tenen els mestres d’avui en dia amb les autoritats educatives, per mor del TIL”.

“No tocava xerrar de l’educació d’avui, era un acte que es feia per als ensenyants dels 50, 60 i 70.”

“Tens raó, però jo , personalment, pens que els mestres actuals també en mereixen un i de ben gros d’homenatge, encara que les autoritats només cerquen castigar-los i reprimir-los.” 

“Bé, filla, les teves paraules sobre el fet que et va agradar l’acte en general són les que més m’importen. Tu que sempre cerques punta a totes les coses, ja saps que l’any passat es va fer l’agraïment als músics, enguany s’ha fet als mestres. Quina recomanació faries als organitzadors per a l’any que ve?” 

“Sense dubtar-ho ni un segon, et diré que jo els recomanaria que fessin un homenatge als pagesos. S’ho mereixen.” 

dilluns, 23 de desembre del 2013

El menyspreu dels colonitzadors

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11278/el-menyspreu-dels-colonitzadors

dimarts, 17 de desembre del 2013

Ni contra Catalunya ni contra els Països Catalans


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11250/ni-contra-catalunya-ni-contra-els-paisos-catalans

dimarts, 10 de desembre del 2013

Qui són els separatistes?



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11206/qui-son-els-separatistes

dimarts, 3 de desembre del 2013

Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1






                                     
                                                       “Estamos en España” 

Un control de trànsit a un veí d’Almenara, localitat castellonenca, es va convertir en un autèntic malson per al nostre indígena. Un agent de la guàrdia civil en sentir-lo parlar en valencià li va etzibar: “Hable en castellano que para eso estamos en España”. Aquest malson pot acabar amb la retirada del permís de conduir i una condemna de nou mesos de presó.
Tot això perquè la versió de la Guàrdia Civil assegura que l’indígena no duia el cinturó de seguretat ni l’armilla reflectant i que, a més, es va negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Aquestes tres faltes comporten una multa de 900 euros i la retirada dels 12 punts del permís de conduir. L’indígena no s’ha quedat braços creuats i ha denunciat els agents per denúncia falsa. Serà, doncs, una jutge de Castelló qui decidirà en una sentència que ja es pot haver fet pública qui té raó. El denunciat afirma que la denúncia dels agents va ser per parlar en valencià i no voler sotmetre’s a la seva autoritat, així com toca a qualsevol indígena que no vol esser discriminat, vexat, ni humiliat. Explica que “en cap moment em van dir si podia parlar-los en castellà. Si m’ho haguessin demanat amb educació no hauria tingut cap problema a canviar de llengua, però no va ser així i fins i tot em van amenaçar.”

              No pot ser mai que fos la guàrdia civil

Aquesta endemesa va passar a un indígena ciclista d’un poble del pla de Mallorca. Aquest indígena circulava per un carrer del poble i en un moment determinat un cotxe que li anava al darrere va començar a fer sonar el clàxon, com si li fes nosa. Ell no podia fer res, perquè al costat hi havia cotxes aparcats i no es podia retirar. Quan va estar cansat de sentir la botzina, va fer senyals amb el braç que no podia fer res més. Es va girar i va veure un home amb una camisa vermella que conduïa el cotxe. El ciclista quan va poder es va aturar i va posar un peu a la voravia per mantenir l’equilibri. El cotxe, semblant a un jeep, es va travessar davant la bicicleta, impedint que pogués circular i va baixar l’home vestit de vermell. L’indígena li va entimar: “Què passa si jo no he fet res!!!” Aquell home li va etzibar: “¿Qué passa? Hábleme en castellano. Soy guardia civil.” L’indígena li va contestar que tenia el dret constitucional de poder xerrar en mallorquí. A més, li va retreure que anava vestit de paisà. Aquell suposat guàrdia li va dir que podia anar vestit com volgués. Llavors l’indígena li va dir: “Idò podem cridar la guàrdia civil, a veure què diu”. Aquí va ser quan aquella persona li va amollar: ¡“Maleducado! I va partir cap al cotxe. Quan va ser dins el cotxe i abans de partir, l’indígena encara va ser a temps de dir-li: “El maleducat ets tu, bossot!

 1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

dilluns, 2 de desembre del 2013

El pitjor president de la història


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11166/el-pitjor-president-de-la-historia

dimecres, 27 de novembre del 2013

Fundació Jaume III, dois a balquena


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11121/fundacio-jaume-iii-dois-a-balquena

dimarts, 19 de novembre del 2013

Els ideals ens mostraran el camí cap a la independència


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/11082/els-ideals-ens-mostraran-el-cami-cap-a-la-independencia

dissabte, 9 de novembre del 2013

De l'autoodi al franquisme



http://in.direc
te.cat/joan-lladonet/blog/11024/de-lautoodi-al-franquisme

dimarts, 5 de novembre del 2013

Nació, espoliació, autodeterminació


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10984/nacio-espoliacio-autodeterminacio

divendres, 1 de novembre del 2013

Encefalograma pla


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10962/encefalograma-pla

divendres, 25 d’octubre del 2013

Espanya és qui sap què


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10935/espanya-es-qui-sap-que

divendres, 18 d’octubre del 2013

Defensors del TIL, ignorants en ensenyament


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10906/defensors-del-til-ignorants-en-ensenyament

dimecres, 16 d’octubre del 2013

El "manifiesto" a favor del TIL, sense arguments


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10876/el-manifiesto-a-favor-del-til-sense-arguments

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Vergonya de governants


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10854/vergonya-de-governants

divendres, 4 d’octubre del 2013

Contra l'estultícia, seny... molt de seny


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10816/contra-lestulticia-seny-molt-de-seny

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Els diputats del PP, contra els seus senyors


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10791/els-diputats-i-diputades-del-pp-contra-els-seus-senyors

divendres, 20 de setembre del 2013

Amb integrants de la Comissió d'Educació com aquest, no és estrany qye hagi nascut el TIL







http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10742/amb-integrants-de-la-comissio-deducacio-com-aquest-no-es-estrany-que-hagi-nascut-el-til





dimarts, 17 de setembre del 2013

Via Catalana, tram 779 o 776, a Palma


http://www.directe.cat/noticia/316105/viacatalana-tram-779-o-776-a-palma

dimarts, 10 de setembre del 2013

Què se n'ha fet, dels espanyolistes cultes i objectius?


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10677/que-se-nha-fet-dels-espanyolistes-cultes-i-objectius

dimarts, 3 de setembre del 2013

Armes del Govern: la por i la indiferència


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10647/armes-del-govern-la-por-i-la-indiferencia

dilluns, 26 d’agost del 2013

Vaga i insubmissió


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10614/vaga-i-insubmissio

dimecres, 21 d’agost del 2013

Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla La conveniència o no de l’hotel de sa Ràpita



           
            Aquesta vegada ens vàrem citar a un bar. La filla d’en Pere qualsevol em va entregar l’enregistrament de la conversa que desitjava que fos publicada. Era un dia molt calorós de juliol en què més de 1.500 hectàrees de bosc s’havien cremat a la serra de Tramuntana i molts habitants d’Estellencs havien hagut de ser desallotjats davant el perill de les flames. Vàrem parlar dels perills del foc i de les urbanitzacions desordenades i fetes amb els peus, unes quantes de les quals es troben al municipi d’Andratx. Després em va passar una conversa que havia tengut amb el seu pare sobre la construcció de l’hotel de sa Ràpita. Amb les modificacions de sempre, aquí la teniu:
            “- Què punyetes torna a passar amb l’hotel de sa Ràpita- va dir el pare, llegint una notícia del diari.
-         Què voleu que passi? Que la justícia una altra vegada ha tornat a actuar com cal- va contestar la filla.
-         Com així no deixen que els campaners prosperin? Quina els hi han feta, que no els deixen respirar?
-         Què dius, pare? No veus que aquest hotel no durà més que problemes a la majoria de campaners!
-         Molta feina i molta riquesa duria al poble de Campos.
-         Qui t’ho ha fet creure? Qui ho diu a això? On ho has sentit a dir?
-         Pels cafès i pel poble de Campos no es parla d’altra cosa. Sempre que cerquen desenvolupar-se turísticament, surten com a bolets persones i personatges que ho impedeixen.
-         Pare, vas molt equivocat. En primer lloc i com sempre, tota la tasca de construcció s’encarregaria a una multinacional madrilenya, i a Campos no li tocarien ni les deixalles.
-         Segur que arribaria feina als professionals campaners, i si no, feines a l’hotel quan es posi en marxa.
-         Feina temporal i mal pagada, que hauries d’anar a una subhasta a veure qui vol cobrar menys per fer al llit a quatre turistes que vénen 4 dies amb totes les despeses pagades (amb el tot inclòs).
-         Segur que l’hotel serviria per desenvolupar turísticament el poble de Campos.
-         Aquest és l’únic argument que s’utilitza i és totalment fals. I si no digues-me quins són per a tu els municipis més desenvolupats turísticament.
-         Palma, Llucmajor, Calvià, Andratx, Alcúdia, etc.
-         Aquests pobles que has anomenat no tenen un hotel, sinó que en tenen desenes i algun, centenes. Doncs, en aquests pobles hi ha tant d’atur o més que a Campos. Els hotels no han solucionat res.
-         Això no ho havia pensat mai.
-         No és tan sols això. És que la gent no té ganes d’anar a les platges d’aquests indrets plens de turistes, ni de estiuejar-hi. Els vespres i les nits no s’hi pot viure.
-         No serà tant. Hi haurà alguna incomoditat, però no tanta.
-         Tu imagina’t que es fa l’hotel de sa Ràpita i que hi caben 500 o 1.000 persones. Tu t’imagines la platja de sa Ràpita com quedaria?
-         La tranquil·litat, que ja comença a escassejar, desapareixeria totalment.
-         Segur que en aquest aspecte tens raó.
-         I en molts d’altres. Si el poble de Campos té 10.000 habitants, 9.900 no en traurien més que perjudicis. Només uns pocs en traurien benefici, i un centenar agrairien la seva existència. La resta en quedarien tan contents com n’estan ara d’una urbanització que s’ha fet entre la carretera de Felanitx i la de Santanyí.
-         Sé que no n’estan gaire contents.
-         Idò amb l’hotel passaria el mateix. Per tant, a veure si la Justícia continua encertant i no hem d’haver d’empenedir-nos d’un ja està fet.

(Publicat a la revista Ressò núm. 232, agost de 2013 de Campos)



dilluns, 19 d’agost del 2013

Ni autopistes de l'educació ni desdoblaments


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10585/ni-autopistes-de-leducacio-ni-desdoblaments

dilluns, 12 d’agost del 2013

Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10572/politica-linguistica-del-govern-del-pp-durant-aquesta-legislatura-i-resposta-del-poble

dilluns, 5 d’agost del 2013

Educació? Maldiença, impostura i estultícia!


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10545/educacio-maldienca-impostura-i-estulticia

dimarts, 30 de juliol del 2013

Bauzá, el millor escolanet d'amén



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10512/bauza-el-millor-escolanet-damen

dilluns, 29 de juliol del 2013

Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1



           Aquesta vegada faré una excepció i transcriuré una carta publicada al Diari de Balears el 15 d’abril de 2011, perquè el seu autor (l’indígena) és escriptor i pens que és just que surti el seu nom. Aquí la teniu:

                                 “Can Joan de s’Aigo

            Ja fa uns set o vuit anys que ens passà el mateix i amb el mateix individu. Ens passam moltes hores, durant l’any, explicant a estrangers, peninsulars i principatins on és Can Joan de s’Aigo, que, per altra banda, era per a la nostra família un lloc de reunió i de consum bastant freqüent. Era. Vam anar disminuint el nombre de visites a aquest lloc tan maco i emblemàtic. El que explicaré d’aquest dissabte passat només és la repetició del que ja fa temps i del que ha anat passant a clients i amics, gent major, que han visitat aquest lloc i han sortit amb un punt agredolç bastant injust.
            Dissabte, després de sortir de la llibreria, vam dinar pel barri i vam voler fer les postres al lloc de “dolços i quemullars” més emblemàtic de Mallorca. Quan el veterà cambrer acabà de recitar la varietat de gelats, el nostre fill en demanà un de maduixa. Com un llamp fou tallant i desagradable, un cop més, contestà al nin que “d’aquest no en tenim”. La seva mare i servidor ens vam mirar, ens semblava impossible que aquest paio repetís la història un altre cop. Com que no ens ho crèiem, vaig demanar si era tan amable de tornar a repetir la llista. Quan arribà a “fresa” li vaig dir que el nin es referia a això i que ell ja ho sabia. Ens va dir que a Mallorca no es diu així i, que no en tenien de maduixa, o fresa... o res! D’un rampell el vam fer recular tot dient que deixàs la seva política barata per al carrer i servís el nostre fill i a nosaltres. Un altre cambrer, també mallorquí, s’atracà per saber què passava i el vaig informar del que s’estava repetint eternament. Els estrangers s’ho miraven i menjaven tranquil·lament. Vingué el canvi de torn i arribà un cambrer barbut que després d’informar-se’n ens mirà talment com ho fan els quinquis del Llobregat, però amb molta menys classe. Un cop informat pel rei dels gonelles, sortí, i en castellà, com el “lucerito del alba” fent voltejar portellons ens digué si volíem demanar res. Van fer veure que no havíem demanat... i no ens van servir.
            Servidor no està avesat a aquests conflictes, ni a discutir amb imbècils davant els infants. Imbècils que si no fossin nascuts a Mallorca hauríem de denunciar per xenòfobs. La mala educació cap als infants només la poden dur a terme els mateixos feixistes que pinten a les parets de les escoles on els fills dels seus conciutadans estudien en la seva llengua. Vam sentir tanta violència i odi per part d’aquests individus que assegur al propietari d’aquest negoci que mai més no indicarem a ningú, ni molt manco recomanarem més a cap visitant de Catalunya que es fiqui a berenar a la Caverna. Fa massa anys que es deixa passar amb el rotllo de la paciència i de la tolerància, que un nazi mallorquí servesqui els seus teutons (que hem hagut d’orientar des de la botiga perquè hi arribin), mentre ens maltracten impunement vulnerant els nostres drets constitucionals.
            Com que sabem que molts visitants i clients nostres ja s’havien queixat i nosaltres mateixos també ja havíem viscut el mateix, un cop més, discriminats i maltractats en un lloc públic, demanam a les autoritats que obrin expedient a un local que si continua així s’hauria d’il·legalitzar, car vulnera totes les condicions assumibles en un estat de dret. Així i tot, facin el que facin, o no, sàpiguen (senyors propietaris d’aquest negoci), que mai més explicarem a ningú on es troba ubicada, i els assegur que ens estalviarem moltes hores a l’any, no els exager gens. Trencarem la tradició que el nostre padrí Martínez ens ensenyà visitant-los de tant en tant. Aquest padrí, que no sabia parlar castellà, quan hi anava demanava un gelat de fraules, però és clar, eren altres temps i la imbecil·litat encara no hi regnava.
            Sense cap oficina on adreçar la nostra indignació, seguírem com a bons golafres i vam acabar menjant un gelat de neula que ens serví (per un finestró) un estranger que ens digué que ens entenia i que li anava molt bé, que estava estudiant català i que malgrat que, encara, no el parlava, l’entenia perfectament. El nostre fill es cruspí el gelat de maduixa al banc del “si no fos” i de passada entengué, definitivament, el significat d’aquest nom i comprovà, abans de tornar a casa, que prop (i fora) de Casa Juan del Agua hi ha vida intel·ligent. Gràcies senyor director.
                                ÀLEX VOLNEY. Palma”

            Si això passàs amb el Govern actual, a aquest cambrer li posarien una medalla o el promocionarien a director general de Política Lingüística.

 1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no solen aparèixer tots els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.

                                                                                         Joan Lladonet

dilluns, 22 de juliol del 2013

Són més presumptament culpables que innocents


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10474/son-mes-presumptament-culpables
-que-innocents

dimarts, 16 de juliol del 2013

Actuació de la dreta: tots amb una sola veu com si es tractàs d'una secta


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10426/actuacio-de-la-dreta-tots-amb-una-sola-veu-com-si-es-tractas-duna-secta


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10426/actuacio-de-la-dreta-tots-amb-una-sola-veu-com-si-es-tractas-duna-secta

dimarts, 9 de juliol del 2013

Polítics que dejecten la política


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10401/politics-que-dejecten-la-politica

dilluns, 1 de juliol del 2013

Palma Aquarium, una de freda i una de calenta


http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10361/palma-aquarium-una-de-freda-i-una-de-calenta

dimarts, 25 de juny del 2013

Girar un article com un calcetí i sargir-lo



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10329/girar-un-article-com-un-calceti-i-sargir-lo

dimarts, 18 de juny del 2013

Voler remenar les cireres sense saber on es té la mà dreta



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10297/voler-remenar-les-cireres-sense-saber-on-es-te-la-ma-dreta

diumenge, 9 de juny del 2013

Arguments falsos contra el qui s'oposen al TIL


 http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10254/arguments-falsos-contra-els-qui-soposen-al-til

dimarts, 4 de juny del 2013

Dir que el fracàs escolar és fruit de la immersió lingüística és de "paletos"



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10219/dir-que-el-fracas-escolar-es-fruit-de-la-immersio-linguistica-es-de-paletos

dilluns, 27 de maig del 2013

La consellera d'Educació té l'experiència que pugui tenir qualsevol persona




http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10183/la-consellera-deducacio-te-lexperiencia-que-pugui-tenir-qualsevol-persona

diumenge, 26 de maig del 2013

Un dels principals responsables de la crisi treu pit



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10166/un-dels-principals-responsables-de-la-crisi-treu-pit

diumenge, 19 de maig del 2013

Si el Principat decideix constituir-se en estat, l'espanyol no pot ser cooficial


 
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10118/si-el-principat-decideix-constituir-se-en-estat-lespanyol-no-pot-ser-cooficial

dilluns, 13 de maig del 2013

Duen a terme la pitjor persecució i repressió sofertes per la llengua catalana



http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10089/duen-a-terme-la-pitjor-persecucio-i-repressio-sofertes-per
-la-llengua-catalana

dilluns, 29 d’abril del 2013

O està tocat del boll, del bolet o li falta una brusca



 http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10025/o-esta-tocat-del-boll-del-bolet-o-li-falta-una-brusca

divendres, 26 d’abril del 2013

75 anys després, Espanya no ha aconseguit eliminar-nos



 
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/10010/75-anys-despres-espanya-no-ha-aconseguit-eliminar-nos

dimecres, 24 d’abril del 2013

On són els intel·lectuals madrilenys de la rellevància d'Azorín?




http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9982/on-son-els-intellectuals-madrilenys-de-la-
A
ellevancia-dazorin

dilluns, 15 d’abril del 2013

Llibres de text en modalitat? Són uns caps d'ase

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/9949/llibres-de-text-en-modalitat-son-uns-caps-dase