Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 8 de maig del 2010

Atac frontal d'intel·lectuals espanyols contra la democracia



L’escriptor Llorenç Capellà, dia 4 de maig des de la seva secció al Diari de Balears, ens explicava l’existència d’una pàgina web http://www.estosololoarreglamossinlasautonomias.org/. Ens interessi o no la seva existència, crec que s’ha de conèixer què vol fer aquest grup de persones. Per això, intentaré explicar-vos-ho un poc, ja que fa feredat. Varen obrir el web dia 20 d’abril d’enguany. Tenen unes 66 persones amb el seu nom i la seva fotografia, professors d’universitat, catedràtics, metges, historiadors, militars, directors de diaris, filòsofs, periodistes, magistrats, advocats, etc., entre els quals destacaré Torcuato Luca de Tena i Puig, professor mercantil i fundador d’Alianza Popular; Santiago Milans del Bosch, magistrat i fiscal en excedència; Luis Valiente, director de l’Editorial Actas; Enrique de Diego, periodista; Federico Márquez de Acuña, coronell de cavalleria retirat; Emilio Álvarez Frías, director de les revistes Altar Mayor y Cuadernos de Encuentro; Gonzalo Fernández de la Mora y Varela, director de Razón Española, etc. Aquesta és una petita mostra.

Han publicat un manifest Por la reforma del Estado de las Autonomías, que té més de 5.500 persones adherides i tenen més de 2.300 adhesions al Facebook, de persones que “quieren arreglar esto”.

Aquesta és una mica la situació. Ara comentaré el manifest i de la manera que es veia venir que en qualsevol moment sorgirien els il·luminats i antidemòcrates que culparien l’organització de l’Estat espanyol de la crisi econòmica, ja que gran part del manifest es basa en aquest pressupost, que tanta d’Administració és la culpable que l’Estat espanyol tengui la crisi tan profunda. Ara n’analitzarem uns quants fragments:
“Ha llegado la hora de afirmar sin titubeos que el Estado de las Autonomías es el
inmenso error que nos está conduciendo a la ruina, a la división entre los españoles y a la desintegración de la unidad patria.” La fallida, que ha aparegut en forma de crisi, ja us en parlava a l’article anterior i la unitat de destí en tot allò que sigui universal, que defineix una mica qui són i que demostra que no es va fer net a l’època de la transició.

“El Estado de las Autonomías, en su concepción actual, impide la recuperación y el desarrollo económico de nuestra nación y contribuye de forma probablemente irreversible a la destrucción de la igualdad, la cohesión y la solidaridad que son fundamentales para el sostenimiento de la integridad de la nación española.” Un altre fragment idèntic a l’anterior, pretenen la integritat de la seva única nació espanyola, i per aconseguir-la recorren a fer por dient que l’estat actual suposa un atac contra la butxaca dels contribuents, donant la culpa de totes les misèries a l’Estat de les Autonomies.

“El Estado autonómico, justificado tanto por los partidos nacionales (PSOE y PP) como por los nacionalistas, constituye el gasto más importante, con diferencia, de nuestro presupuesto y la razón fundamental de nuestro déficit público; es por lo tanto la partida que precisa de un ajuste inmediato, cuando no de su eliminación.” Segueixen amb la mateixa història, l’excés de despeses causat per mor de les autonomies i per això s’han d’eliminar.

Aquesta és la situació d’aquests espanyols que demanen la signatura dient que volen arreglar aquest problema i que si no l’arreglen ells ningú no serà capaç de fer-ho. Són més o menys paraules similars a les que es pronunciaven devers el teatre, crec que era La Comedia de Madrid, quan es fundava Falange Española, en temps de la República. Ataquen tots els partits i demostren que se situen a l’extrema dreta. No se’ls hauria de fer massa cas, però s’ha de conèixer la seva existència per si agafen més embranzida, saber com s’ha de reaccionar. A Espanya segurament se seguirà pel camí marcat, grups com aquest que intentaran torpedinar el que existeix (l’Estat de les autonomies) perquè no creixi, o els partits estatals que desitgen fer tornar enrere el que es desitja amb els Estatuts (més sobirania). Per tant, aquí s’ha de seguir, xano-xano, però sense pausa el camí perquè el poble pugui decidir lliurement si vol lliurar-se d’un Estat que ens vol ofegar. Per tant, s’ha de continuar el camí cap a la independència.

dijous, 6 de maig del 2010

L'economia grega en fallida i l'espanyola, a la saga



M’he atrevit a fer una temeritat, parlar de l’economia grega, és a dir, de la situació a Grècia, sense esser cap expert en matèria econòmica; per tant, aquest article pot tenir manca d’informació, això segur, o puc equivocar-me, però el faig perquè una persona a la qual aprecii molt, m’ha demanat que en parlàs, perquè confia que llegint-lo, ho entendrà una mica, ja que diu que no sap què passa exactament. Esper, per tant, poder aclarir-li alguna cosa, encara que en deixaré moltes, perquè la història és molt llarga. Per això ho explicaré com si Grècia fos una família, i aquesta família funcionàs semblant a un estat. En primer lloc aclariré una sèrie de conceptes. A partir d’ara parlaré en segona persona, dirigint-me a la que m’ha demanat l’article, i, com és natural, a totes les persones que s’atreveixin a llegir-lo.

Imagina’t que una família (l’estat grec) té un pressupost assignat per poder viure durant un any. Aquest pressupost té unes entrades de diners, que si les sortides (despeses) no les superen, la família pot viure amb tota tranquil·litat. Imaginat’t que aquesta família composta per 10 persones, té un pressupost anual de 100.000 euros. Si aquesta família gasta més que el que tenia previst guanyar, es diu que existeix un “dèficit pressupostari”. Suposa’t que aquesta família té béns per un valor de 2 milions d’euros (PIB). Si li manquen doblers per arribar a final d’any, podrà manllevar-ne a altres famílies (estats o inversors estrangers), fins arribar als 2 milions d’euros, perquè en el cas que no pagàs, els béns li fan de fiança i podrien ser subhastats i entregats als seus creditors. Els doblers que aquesta família deu a altres s’anomena “deute públic”. A més, si la família en qüestió té un negoci i produeix béns, els pot vendre o exportar a altres famílies, i a canvi del que guanyi amb les exportacions, pot comprar o importar béns necessaris d’altres famílies i així es pot anar vivint i usant diferents béns que necessiten per poder viure. Si resulta que compra o importa més béns que els que ven, resultarà que té el que s’anomena “dèficit per compte corrent”.

Per tant, si durant un any, la família arriba al dèficit pressupostari, té un nombre determinat de deute públic i també té dèficit per compte corrent, però sumant-ho tot queda lluny dels 2 milions d’euros de riquesa que tenen els 10 integrants de la família, poden seguir vivint, esperant que vendran temps millors de superàvit en què podran rescabalar les pèrdues anteriors. Però si aquesta família es dedica a malgastar, jugar els doblers de mala manera i no preocupar-se dels comptes, pot arribar un dia, un any, que ja es trobin en un procés irreversible, moment on es troba actualment aquesta família (Grècia).

Ara treballaré amb nombres. Imagina’t que aquesta família té un dèficit pressupostari d’un 12,9%, és a dir, ha gastat 112.900 euros, en lloc dels 100.000 pressupostats; un dèficit per compte corrent d’un 10%, és a dir, ha gastat 110 euros per cada 100 que ha cobrat i té un deute públic del 120%, és a dir, deu 2.400.000 euros (aquests tants per cents són els que té en l’actualitat Grècia). Per tant, deu per totes parts, però, a més, si ven tot el que té, també segueix devent, aquesta família ha fet fallida i es queda sense res. A no ser que un conjunt d’altres famílies (UE) es disposi a fer-los un préstec, a condició que redueixin dràsticament les despeses. Per tant, tots els familiars hauran de passar a guanyar menys, gastar menys en tots els aspectes, deixar el cotxe, el iot, els restaurants de luxe, etc., i especialment gastar menys, perquè en uns quants anys, puguin deure menys i que l’economia sigui sostenible, i clar, entre altres coses, posar-se a fer molta feina, a produir, perquè a part d’haver de llevar els deutes que ja tenia, també ha de tornar aquests diners que les altres famílies (resta de països de la UE), els deixin.

I aquesta és la situació de Grècia, però el deute públic supera els 400.000 milions de dòlars. Per tant, és una situació molt delicada, i els primers que paguen els plats romputs són els funcionaris, els jubilats i els pagadors d’imposts. Els països integrants de la UE els fan un préstec per salvar-los, ja que la fallida de Grècia arrossegaria al pou més països. Si ara aconsegueixes les xifres de deute públic espanyol, dèficit pressupostari i dèficit per compte corrent, te n’adonaràs si és necessari posar les teves barbes a remullar, ja que estan afaitant les del teu veí. No sé si he aconseguit aclarir-te un poc la situació de Grècia, però, com sempre, ho he intentat.

Amb els estudis universitaris, no s'hi juga


diumenge, 2 de maig del 2010

Els partits nacionalistes haurien de ser il·legalitzats


Al programa que condueix el català Jordi González, “La Noria” de TL5, tant li és tractar la persona més frívola de la premsa del cor, com qualsevol tema transcendental en la marxa de la vida política de l’Estat espanyol. Per això té diferents escenaris amb taula i cadires o amb cadires soles per tractar els diferents temes i amb un públic que deu estar subvencionat i sopar pagat, que obeeix les ordres de qui els fa aplaudir tant si algú comenta que la mar està en calma, com si al segon següent algú diu que hi ha un gran onatge. És una prova clara d’una gent manipulada i que assisteix encuriosida o no a un espectacle, que se suposa divertit, en el qual els seus aplaudiments són protagonistes.

Aquest darrer dissabte els va tocar donar l’oportunitat de fer un míting a un representant de “Falange Española de las JONS”. Pot estar ben agraït a l’equip de “La Noria”, perquè li varen deixar fer el paper de colometa de la pau. Però abans que el presentador li fes l’entrevista, la taula política va debatre sobre si s’havia d’il·legalitzar aquest partit que s’havia atrevit a dur el jutge Garzón al Tribunal Suprem per haver investigat sense poder-ho fer els crims a les cunetes dels falangistes, o, com a mínim, havia fet investigar on estaven enterrats els cossos assassinats. Doncs, a la part de la taula que representa la dreta o l’extrema dreta hi havia un tal Sinde, Alfonso Rojo i Isabel Durán, quasi tots tertulians d’Interconomía, que no varen ser capaços de condemnar el partit de “Falange”. Però sí es varen atrevir a dir que es podria parlar d’aquesta il·legalització, si també es parlava d’il·legalitzar els partits nacionalistes i d’aquí el títol d’aquest escrit. Segons aquesta gentussa es podrien il·legalitzar els partits nacionalistes perquè són independentistes i, per tant, no es troben dins el marc legal que és la Constitució. Com us podeu imaginar, a l’altra part de taula varen fer una defensa ben abrandada tant Pilar Rahola, com Enric Sopena i M. Antònia Iglesias, els dos primers acusant-los de fatxes i la tercera també per no ser capaços de condemnar un partit que va assassinar en temps de guerra i de pau. Els aplaudiments, tant a les intervencions d’uns com a les dels altres representen la major estupidesa del programa.

Aquest i alguns altres programes sempre representen un atac frontal contra ERC i solen personalitzar els atacs en alguns dels seus dirigents, però aquest dia, l’atac va arribar a CiU, al PNB, i al PSC, per haver mostrat algun indici de defensa de Catalunya. Tanta sort que aquest espai televisiu al Principat no té l’èxit que a la resta de l’Estat. Però, per si de cas, aquí s’ha fet una passa important quan s’ha aconseguit que el Parlament català torni arribar quasi al 90 % per declarar la incompetència del Tribunal Constitucional en la qüestió de l’Estatut. Per si de cas tenim molts enemics fora de les nostres fronteres, han sortit Alfred Rexach i Antoni Puigverd a la Vanguardia, dient el primer que aquests parlamentaris són ridículs i el segon que són llunàtics, perquè ara no tocava, perquè això s’havia d’haver fet quan es va presentar el recurs, o que es demanava la lluna en un cove, i que això era impossible.

Ni les afirmacions dels i de l’exaltada del debat polític de la “Noria” ni els articulistes de la Vanguardia no podran fer retrocedir ni una sola passa els parlamentaris catalans en la seva decisió irreversible, ja que el TC, de cap de les maneres no es pot carregar la democràcia exercida pel poble, quan va votar l’Estatut en referèndum i aquest decisió del poble és l’essència de la democràcia. Acceptar un altre tipus de pseudodemocràcia per por als militars com es va fer durant la transició, acceptar-la avui és un fet completament ridícul i de bojos. Només els nacionalistes d’extrema dreta espanyols poden instigar cap a la il·legalització d’un poble que vol decidir el seu futur.