Per allò de pegar dues vegades i sempre dur-nos avantatge. Quan dic usurpadors vull dir colonitzadors, invasors o renegats, és a dir, tots aquells que ens volen convertir en una província d’Espanya i que destaquem només a l’hora de pagar tributs i res més. Aquests són els que han après a utilitzar la tàctica de pegar primer per poder pegar dos cops. Només vos posaré tres exemples, però n’hi ha a betzef.
El primer ha estat la manera com els colonitzadors espanyols tertulians del futbol han tractat el cas de l’expulsió de C. Ronaldo del Madrid. En lloc de parlar del cas, mostrar imatges i intentar demostrar que havia fet força suficient per rompre el nas al jugador contrari, l’han defensat dient que el president de la federació de futbol i el col·legi d’àrbitres ajudaven el Barça, que Messi havia fet el mateix i no li havien tret ni targeta groga, que si no havia romput el nas és perquè era petit i no havia arribat tan amunt, etc. Han enverinat tant l’esdeveniment que si els haguessin deixat, haguessin enviat el Barça a mitjan taula classificatòria que és allà on el voldrien veure. Què ha passat? Que durant tota la setmana només s’ha parlat d’aquest tema i... què han aconseguit? Que en el primer partit després de tanta maledicència, s’hagi condicionat tant els àrbitres que el Barça ha acabat el partit amb 9 jugadors, amb dos expulsats, i ara encara es queixen perquè no els han posat dos partits de càstig. I no és casualitat. Saben bé el que fan aquests que no entenen de futbol i que volen el Madrid campió.
El segon exemple el tenim quan es vol aconseguir alguna cosa que és completament legítima, com és el cas d’exigir que els productes elaborats al Principat estiguin almenys etiquetats en català. És el mínim que es pot fer. Doncs, aquests personatges o altres, perquè en tenen de totes les especialitats, fins i tot tenen taxistes lingüistes, munten campanyes mediàtiques, per internet i per allà on faci falta per boicotejar els productes catalans, especialment si van etiquetats en català i així impedeixen que els empresaris catalans vulguin etiquetar en la seva llengua. És un altre exemple, d’avançar-se en el combat de boxa, perquè volen noquejar el contrari.
L’altre exemple d’espanyol colonitzador és que quan se n’adonen que la llengua, símbol màxim d’identitat catalana no espanyola, avança, que es va normalitzant, ho volen impedir així com sigui, i és quan intenten aplicar també la tàctica de pegar primer. I s’inventen una campanya dient que el castellà desapareix del territori català, que a l’escola no s’ensenya, que l’Administració només t’atén si parles en llengua catalana, que ja no es pot anar a aquell territori sense parlar la seva llengua, que no es pot opositar ni es pot treballar en el món de la Justícia si no la coneixes. Fins i tot, les sales de cinema tendran pel·lícules en català. Una carretada de mentides més grans que catedrals, per allò que no fos cosa que avançassin alguna passa més. Per veure si d’aquesta manera frenen la normalització, perquè sempre hi ha algú que els creu. Aquesta és la seva tàctica.
I aquestes persones tant poden ser tertulianes, taxistes, gent d’anar per casa, com polítics. De fet aquesta és l’estratègia aznariana propiciada per la FAES. I dins el territori català també n’hi ha una bona gernació de gent venuda a la causa de l’engoliment espanyol. Però no triomfaran. Aconseguirem que vagin amb la coa entre les cames. Hem d’aconseguir utilitzar una altra estratègia nosaltres, i aquest seria el cas de votar un govern independentista que declaràs la independència. Quedarien esblanqueïts i noquejats.
El primer ha estat la manera com els colonitzadors espanyols tertulians del futbol han tractat el cas de l’expulsió de C. Ronaldo del Madrid. En lloc de parlar del cas, mostrar imatges i intentar demostrar que havia fet força suficient per rompre el nas al jugador contrari, l’han defensat dient que el president de la federació de futbol i el col·legi d’àrbitres ajudaven el Barça, que Messi havia fet el mateix i no li havien tret ni targeta groga, que si no havia romput el nas és perquè era petit i no havia arribat tan amunt, etc. Han enverinat tant l’esdeveniment que si els haguessin deixat, haguessin enviat el Barça a mitjan taula classificatòria que és allà on el voldrien veure. Què ha passat? Que durant tota la setmana només s’ha parlat d’aquest tema i... què han aconseguit? Que en el primer partit després de tanta maledicència, s’hagi condicionat tant els àrbitres que el Barça ha acabat el partit amb 9 jugadors, amb dos expulsats, i ara encara es queixen perquè no els han posat dos partits de càstig. I no és casualitat. Saben bé el que fan aquests que no entenen de futbol i que volen el Madrid campió.
El segon exemple el tenim quan es vol aconseguir alguna cosa que és completament legítima, com és el cas d’exigir que els productes elaborats al Principat estiguin almenys etiquetats en català. És el mínim que es pot fer. Doncs, aquests personatges o altres, perquè en tenen de totes les especialitats, fins i tot tenen taxistes lingüistes, munten campanyes mediàtiques, per internet i per allà on faci falta per boicotejar els productes catalans, especialment si van etiquetats en català i així impedeixen que els empresaris catalans vulguin etiquetar en la seva llengua. És un altre exemple, d’avançar-se en el combat de boxa, perquè volen noquejar el contrari.
L’altre exemple d’espanyol colonitzador és que quan se n’adonen que la llengua, símbol màxim d’identitat catalana no espanyola, avança, que es va normalitzant, ho volen impedir així com sigui, i és quan intenten aplicar també la tàctica de pegar primer. I s’inventen una campanya dient que el castellà desapareix del territori català, que a l’escola no s’ensenya, que l’Administració només t’atén si parles en llengua catalana, que ja no es pot anar a aquell territori sense parlar la seva llengua, que no es pot opositar ni es pot treballar en el món de la Justícia si no la coneixes. Fins i tot, les sales de cinema tendran pel·lícules en català. Una carretada de mentides més grans que catedrals, per allò que no fos cosa que avançassin alguna passa més. Per veure si d’aquesta manera frenen la normalització, perquè sempre hi ha algú que els creu. Aquesta és la seva tàctica.
I aquestes persones tant poden ser tertulianes, taxistes, gent d’anar per casa, com polítics. De fet aquesta és l’estratègia aznariana propiciada per la FAES. I dins el territori català també n’hi ha una bona gernació de gent venuda a la causa de l’engoliment espanyol. Però no triomfaran. Aconseguirem que vagin amb la coa entre les cames. Hem d’aconseguir utilitzar una altra estratègia nosaltres, i aquest seria el cas de votar un govern independentista que declaràs la independència. Quedarien esblanqueïts i noquejats.
